Mateus 22

U ak' Testamento tu kuyob'al (IXLNNT) vs BKJ

Sair da comparação
1 As tal veꞌt u Jesús umaꞌt u kꞌuchuvatz te unqꞌa iqꞌesal oksan iyol tenam vatz Tiixh tukꞌ te unqꞌa fariseo. As ech tal veꞌt Aak ileꞌ:
1 E respondendo Jesus, novamente lhes falou em parábolas, dizendo:
2 —Ech la ibꞌan u Tiixheꞌ tiꞌ u tenameꞌ uveꞌ at jaqꞌ u tijleꞌm u Tiixheꞌ, echeꞌ nibꞌan umaj ijlenaal uvaꞌ nibꞌan umaj bꞌaꞌnla txꞌaꞌoꞌm, tul niteqꞌo tibꞌ vikꞌaoleꞌ tukꞌ u tixqeleꞌ.
2 O reino do céu é semelhante a um certo rei, que fez as bodas de seu filho,
3 As kat ichaj bꞌen u ijlenaaleꞌ unqꞌa ikꞌameꞌ tiꞌ imolat veꞌt unqꞌa uxhchileꞌ uvaꞌ kat isaꞌbꞌelal tu u nimla qꞌiieꞌ. As jit isaꞌ unqꞌa uxhchileꞌ tul tu u nimla qꞌiieꞌ.
3 e enviou os seus servos a chamar os convidados para as bodas, e estes não quiseram vir.
4 As ichaj veꞌt u ijlenaaleꞌ kaꞌt ikꞌam unpajte. Ech tal u ijlenaal ileꞌ: «Ech la bꞌen etal ileꞌ te unqꞌa uxhchileꞌ uvaꞌ kat unsaꞌbꞌela: –¡Il txꞌix ileꞌ kat bꞌaꞌnxiy veꞌteꞌ! Tan kat iyatzꞌlu veꞌt u ijlenaaleꞌ unqꞌa tzaqꞌal vaakaxheꞌ tukꞌ kaꞌt unqꞌa txooeꞌ. As ulojtaj ex. Ul etiltaj teqꞌot tibꞌ vikꞌaoleꞌ tukꞌ tixqel,– chaj ex la etaleꞌ,» tiꞌk u ijlenaaleꞌ tal te unqꞌa ikꞌameꞌ.
4 Mais uma vez, ele enviou outros servos, dizendo: Dizei aos convidados: Eis que tenho o meu jantar preparado, os meus bois e meus cevados estão mortos, e todas as coisas estão prontas; vinde às bodas.
5 As jit kuxh latzꞌ viyol unqꞌa kꞌameꞌ te unqꞌa uxhchileꞌ uvaꞌ kat saꞌbꞌelali, tan ati uvaꞌ kat bꞌen tu aqꞌon as ati uvaꞌ aꞌ vikꞌaꞌyeꞌ bꞌex tila.
5 Mas eles, fazendo pouco caso, seguiram os seus caminhos, um para sua fazenda, outro para o seu negócio.
6 As at chajnaj uvaꞌ kat txeyon veꞌt unqꞌa kꞌameꞌ uvaꞌ ichaj bꞌen u ijlenaaleꞌ. As kat iyoqꞌ veꞌt chajnaj unqꞌa kꞌameꞌ. As kat iyatzꞌ chajnaj.
6 E os outros, tomaram os seus servos, os maltrataram e mataram.
7 As tul tabꞌi veꞌt u ijlenaaleꞌ uveꞌ ibꞌan unqꞌa najeꞌ te unqꞌa kꞌameꞌ, as ul veꞌt iviꞌ naj. As ichaj veꞌt bꞌen naj unqꞌa soleꞌ tiꞌ bꞌen iyatzꞌat veꞌt unqꞌa yatzꞌol aamaeꞌ as tiꞌ itzꞌeꞌsal veꞌt u tenameꞌ.
7 Mas, ouvindo disso o rei, irou-se, e enviando os seus exércitos, destruiu aqueles assassinos, e incendiou a sua cidade.
8 As ech tal veꞌt u ijlenaal ileꞌ te vikꞌameꞌ: «Il veꞌt u txꞌaꞌoꞌm ileꞌ bꞌanel veꞌt tucheꞌ tetz u nimla qꞌiieꞌ. As unqꞌa uxhchileꞌ uvaꞌ kat unmolo bꞌaxa, as jit tetzeꞌ uvaꞌ la atin tu u nimla qꞌiieꞌ.
8 Então ele diz aos servos: As bodas estão preparadas, mas os que foram convidados não eram dignos.
9 Pet bꞌenoj ex tulaj unqꞌa bꞌeyeꞌ. As jankꞌal unqꞌa uxhchileꞌ uvaꞌ la elejeꞌ, as emolotaj tzan tiꞌ tul tu u nimla qꞌiieꞌ,» tiꞌk u ijlenaaleꞌ.
9 Ide, pois, às estradas, e convidai para as bodas todos quantos encontrardes.
10 As el veꞌt unqꞌa kꞌameꞌ tu bꞌey. As jankꞌal unqꞌa uxhchileꞌ uveꞌ kat ilej veꞌt chajnaj as imolo veꞌt ok chajnaj. Ati uvaꞌ txꞌiꞌla aama. As ati uvaꞌ bꞌaꞌnla aama. As noo veꞌt u kabꞌaleꞌ taꞌn unqꞌa uxhchileꞌ.
10 E os servos, saindo pelas estradas, ajuntaram todos quantos encontraram, tanto maus como bons; e o casamento ficou cheio de convidados.
11 As tul ok veꞌt u ijlenaaleꞌ tu u kabꞌaleꞌ tiꞌ tilat unqꞌa ilonaaleꞌ, as til u ijlenaaleꞌ umaꞌl u naj xoꞌl vimooleꞌ uvaꞌ yeꞌl u oksaꞌmeꞌ atik ok staꞌn uvaꞌ tetz nimla qꞌii.
11 E o rei, entrando para ver os convidados, viu ali um homem que não estava com veste de casamento.
12 As ech tal veꞌt u ijlenaal ileꞌ te u najeꞌ: «¿Vetz kꞌul tziꞌ, kam uveꞌ kat kuxh ok chꞌuꞌl axh tzitzaꞌ? As tul yeꞌl ooksaꞌm atoꞌk uvaꞌ tetz u nimla qꞌiieꞌ,» tiꞌk u ijlenaaleꞌ. As jit tiin u najeꞌ te u ijlenaaleꞌ.
12 E ele disse-lhe: Amigo, como entraste aqui, não tendo veste de casamento? E ele emudeceu.
13 As ech tal veꞌt u ijlenaal ileꞌ te unqꞌa ikꞌameꞌ: «Ekꞌaltaj toj u najeꞌ tukꞌ viqꞌabꞌ naj. As bꞌen esutitaj el naj tiꞌeꞌl u kabꞌaleꞌ tu u qꞌej toktoeꞌ uvaꞌ la oqꞌkat veꞌt naj as tu uvaꞌ la ikꞌuxkat veꞌt tibꞌ tee naj,» tiꞌk u ijlenaaleꞌ.
13 Então disse o rei aos servos: Amarrai os seus pés e mãos, levai-o embora, e lançai-o nas trevas exteriores; ali haverá pranto e ranger de dentes.
14 As estiꞌeꞌ ni val sete, tan nimal unqꞌa uxhchileꞌ uveꞌ nimolo u Tiixheꞌ. As kaꞌl kuxheꞌ uveꞌ la itxaa Aak xoꞌl,— tiꞌk u Jesús tal te unqꞌa iqꞌesal oksan iyol tenam vatz Tiixh tukꞌ unqꞌa fariseo.
14 Porque muitos são chamados, mas poucos são escolhidos.
15 As el veꞌt chꞌuꞌl unqꞌa fariseo vatz u Jesús. As bꞌex ichuk veꞌt chajnaj txumbꞌal tiꞌ uvaꞌ kam la ibꞌan chajnaj tiꞌ icheesal ipaav u Jesús tiꞌ umaj u yoleꞌ uvaꞌ la tal Aak.
15 Indo, então, os fariseus, consultaram entre si como o apanhariam em alguma palavra.
16 As ichaj veꞌt unqꞌa fariseo kaꞌl unqꞌa imool tukꞌ kaꞌt unqꞌa uxhchil uvaꞌ echenik kꞌatz u Herodes. As ech bꞌex tal veꞌt chajnaj ileꞌ te u Jesús: —Chusul, ootzimal atxumbꞌal sqaꞌn uvaꞌ jik chit axh. As jik chit nachus unqꞌa uxhchileꞌ tiꞌ uvaꞌ jik vitxumbꞌaleꞌ la ibꞌan vatz u Tiixheꞌ. As eela kuxh ivatz unqꞌa uxhchileꞌ nabꞌaneꞌ, kꞌuxh at tijleꞌm as kꞌuxh yeꞌl tijleꞌm ati.
16 E enviaram-lhe os seus discípulos, com os herodianos, dizendo: Mestre, nós sabemos que tu és verdadeiro, e ensinas o caminho de Deus em verdade, e sem te preocupar com nenhum homem, pois não reparas na aparência dos homens.
17 As aꞌ ni qaleꞌ uvaꞌ la aal sqe kam ni tal axh: ¿Ma bꞌaꞌn uvaꞌ la kuchoo veꞌt u puajeꞌ uveꞌ nijajpu sqe taꞌn u ijlenaaleꞌ tu u Roma, pet moj yeꞌle?— tiꞌk chajnaj.
17 Dize-nos, portanto, o que tu pensas? É lícito dar tributo a César, ou não?
18 As ootzimalik vitxumbꞌal chajnajeꞌ taꞌn Aak uvaꞌ vaꞌlexh kuxhtuꞌ. As ech tal veꞌt Aak ileꞌ: —¡Ex kuxh kaꞌvatz! ¿Kam qꞌi uveꞌ nu kuxh echuk txumbꞌal sviꞌ?
18 Mas Jesus, percebendo a sua maldade, disse: Por que me tentais, hipócritas?
19 Pet ekꞌuchtaj u puajeꞌ sve uveꞌ netaqꞌ te u ijlenaaleꞌ,— tiꞌk u Jesús. As ikꞌuch veꞌt ok chajnaj umaꞌl u puajeꞌ tetz ijaꞌmil umaꞌl u qꞌii aqꞌon.
19 Mostrai-me a moeda do tributo. E eles lhe trouxeram um denário.
20 As tul til u Jesús u puajeꞌ, as ech tal veꞌt Aak ileꞌ te chajnaj: —¿Abꞌil etz u vatzibꞌaleꞌ qꞌi uveꞌ at vatz u puajeꞌ? ¿As abꞌil etz u tzꞌibꞌeꞌ uveꞌ at kuꞌ stiꞌ?— tiꞌk u Jesús.
20 E ele disse-lhes: De quem é esta imagem e inscrição?
21 Ech tal veꞌt chajnaj ileꞌ: —Tetz u ijlenaaleꞌ tu u Roma,— tiꞌk chajnaj. As ech tal veꞌt Aak ileꞌ: —Jankꞌal u tetz u ijlenaaleꞌ uvaꞌ tu u Roma, as etaqꞌtaj ste; as jankꞌal u tetz u Tiixheꞌ, as etaqꞌtaj te Aak,— tiꞌk u Jesús.
21 Disseram-lhe: De César. Então ele lhes disse: Dai, portanto, a César as coisas que são de César, e a Deus as coisas que são de Deus.
22 As tul tabꞌi veꞌt chajnaj viyol u Jesús, as teqꞌo veꞌt taama chajnaj. As taqꞌ veꞌt kan chajnaj Aak. As bꞌen veꞌt chajnaj.
22 Quando eles ouviram essas palavras, maravilharam-se, e, deixando-o, foram pelo seu caminho.
23 As an chit tu u qꞌiieꞌ, as bꞌex til veꞌt kaꞌl unqꞌa saduceo u Jesús. Aꞌ nikat tal chajnaj uvaꞌ yeꞌl taama unqꞌa kamnajeꞌ la uli. As ech tal veꞌt chajnaj ileꞌ te Aak:
23 No mesmo dia vieram até ele os saduceus, que dizem não haver ressurreição, e o interrogaram,
24 —Chusul, kat tal kan u Moisés uvaꞌ: «Asoj la kam umaj naj as tul yeꞌl umaj initxaꞌ naj la kaaik kan xeꞌ u tixqeleꞌ, as aꞌ umaj u titzꞌin tatzik najeꞌ la teqꞌo tibꞌ tukꞌ u ixojeꞌ tiꞌ taqꞌat kan tiaal u najeꞌ uvaꞌ kat kami,» tiꞌk u Moisés.
24 dizendo: Mestre, Moisés disse: Se um homem morrer, não tendo filhos, seu irmão casará com a esposa dele, e suscitará descendência a seu irmão.
25 As ibꞌan unpajul tan atik vujvaꞌl unqꞌa naj uvaꞌ titzꞌin tibꞌ. As teqꞌo tibꞌ u atzikaeꞌ tukꞌ umaꞌl u ixoj. As tul kam veꞌt naj, as jit kaaik kan umaj initxaꞌ naj. As kaa veꞌt u tixqel najeꞌ txakayil. As teqꞌo veꞌt tibꞌ ixoj tukꞌ u bꞌaxa itzꞌinaeꞌ.
25 Ora, houve entre nós sete irmãos; e o primeiro, casou-se com uma mulher, e faleceu, e não tendo descendente, deixou a sua esposa para o seu irmão.
26 As kam u bꞌaxa itzꞌinaeꞌ unpajte. As teqꞌo veꞌt tibꞌ ixoj tukꞌ u kaꞌv itzꞌinaeꞌ. As techal chit kat teqꞌo tibꞌ ixoj tukꞌ vujvaꞌl unqꞌa najeꞌ uveꞌ titzꞌin tibꞌ, tan junun chit ikam veꞌt chajnaj.
26 Da mesma forma o segundo, e o terceiro, até o sétimo.
27 As tul maꞌtik ikam vujvaꞌl unqꞌa najeꞌ, as kam veꞌt u ixojeꞌ unpajte.
27 E por último de todos, morreu também a mulher.
28 ¿As abꞌiste veꞌt u najeꞌ qꞌi itzumel u ixojeꞌ la ibꞌaneꞌ tul la ul veꞌt taama unqꞌa kamnajeꞌ? Tan kat teqꞌo tibꞌ ixoj tukꞌ vujvaꞌl unqꞌa najeꞌ,— tiꞌk unqꞌa saduceo.
28 Portanto, na ressurreição, de qual dos sete será a mulher, pois todos a tiveram?
29 Ech tal veꞌt u Jesús ileꞌ: —Sotznal chit ekꞌuꞌl, tan yeꞌ nepal stuul kam uvaꞌ ni tal viyol u Tiixheꞌ. As mitaꞌn yeꞌ nepal stuul tiꞌ uvaꞌ la tulsa Aak taama unqꞌa kamnajeꞌ unpajte,
29 Jesus, respondendo, disse-lhes: Vós errais, não conhecendo as escrituras, nem o poder de Deus.
30 tan tul la ul veꞌt taama unqꞌa kamnajeꞌ, as yeꞌl unqꞌa najeꞌ la teqꞌo tibꞌ tukꞌ unqꞌa ixojeꞌ. As mitaꞌn unqꞌa ixojeꞌ. Pet ech veꞌteꞌ echeꞌ unqꞌa ángel uveꞌ at tu almikaꞌ la ibꞌaneꞌ.
30 Porque na ressurreição não casam, nem são dados em casamento, mas são como os anjos de Deus no céu.
31 Echeꞌ u tulebꞌal taama unqꞌa kamnajeꞌ, ¿tan ma yeꞌ atixoj esikꞌle u yoleꞌ uvaꞌ tzꞌibꞌamal kan uvaꞌ ech ni tal ileꞌ:
31 E, quanto à ressurreição dos mortos, não lestes o que vos foi dito por Deus, dizendo:
32 Tan ineꞌ in iTiixh u Abraham tukꞌ u Isaac tukꞌ u Jacob, tiꞌk u Tiixheꞌ?
32 Eu sou o Deus de Abraão, e o Deus de Isaque, e o Deus de Jacó? Deus não é Deus dos mortos, mas dos vivos.
33 As tul tabꞌi unqꞌa tenameꞌ viyol u Jesús, as teqꞌo veꞌt taama tiꞌ unqꞌa yoleꞌ uveꞌ nik tal Aak.
33 E as multidões, ouvindo isto, maravilhavam-se com a sua doutrina.
34 As tul tabꞌi unqꞌa fariseo uvaꞌ jit tiin veꞌt unqꞌa saduceo taꞌn u yoleꞌ uvaꞌ tal u Jesús, as imol veꞌt tibꞌ chajnaj tiꞌ Aak.
34 Mas os fariseus, quando ouviram que ele fizera emudecer os saduceus, eles se reuniram.
35 As umaꞌl u naj uvaꞌ chuselik tibꞌ tiꞌ u tzaqꞌiteꞌ uvaꞌ tzꞌibꞌamal kan, as ichuk veꞌt naj txumbꞌal tiꞌ icheesat ipaav u Jesús. As ech tal veꞌt naj ileꞌ te Aak:
35 Então um deles, que era mestre da lei, perguntou-lhe, provando-o, dizendo:
36 —Chusul, ¿abꞌiste u tzaqꞌiteꞌ uvaꞌ nim talcheꞌ tiꞌ unjoltu unqꞌa tzaqꞌiteꞌ?— tiꞌk naj.
36 Mestre, qual é o grande mandamento na lei?
37 Ech tal veꞌt u Jesús ileꞌ: —«Ayaꞌloj chit ekꞌuꞌl la exoꞌni u Tiixheꞌ tukꞌ chit etaanxelal as tukꞌ chit etxumbꞌal.»
37 Respondeu-lhe Jesus: Tu amarás o Senhor teu Deus de todo o teu coração, e de toda a tua alma, e de toda a tua mente.
38 As aꞌ u tzaqꞌiteꞌ uvaꞌ nim talcheꞌ tiꞌ unjoltu unqꞌa tzaqꞌiteꞌ.
38 Este é o primeiro e grande mandamento.
39 As echat chit umaꞌt u tzaqꞌiteꞌ uvaꞌ ech ni tal ileꞌ: «Xoꞌnoj vamooleꞌ see echeꞌ uvaꞌ nabꞌan jeꞌ see,» taqꞌ vikaꞌv u tzaqꞌiteꞌ,
39 E o segundo é semelhante a este: Tu amarás o teu próximo como a ti mesmo.
40 tan aꞌ ni telkat chꞌuꞌl unqꞌa iyol unqꞌa qꞌajsan tetz viyol u Tiixheꞌ tiꞌ kaꞌvaꞌl unqꞌa tzaqꞌiteꞌ uvaꞌ ni val sete,— tiꞌk u Jesús.
40 Desses dois mandamentos dependem toda a lei e os profetas.
41 Tul uvaꞌ moliktel tibꞌ unqꞌa fariseo, as ech tal u Jesús ileꞌ te chajnaj:
41 Enquanto os fariseus estavam reunidos, Jesus os indagou,
42 —¿Kam ni tal ex tiꞌ u Cristo? ¿As abꞌil etz iial uveꞌ netaleꞌ?— tiꞌk Aak. Ech tal veꞌt chajnaj ileꞌ: —Tiaal u David u Cristo la ibꞌaneꞌ,— tiꞌk chajnaj.
42 dizendo: O que pensais vós do Cristo? De quem ele é filho? Eles disseram-lhe: O filho de Davi.
43 As ech tal veꞌt Aak ileꞌ: —Asoj tiaal David u Cristo, ¿as kam qꞌi uveꞌ «vunBꞌaaleꞌ,» tiꞌk u David stiꞌ taꞌn u Tiixhla Espíritu? Tan ech u yol ileꞌ uvaꞌ tal kan u David:
43 Disse-lhes ele: Como então Davi, em espírito, lhe chama Senhor, dizendo:
44 Ech kat tal veꞌt u Kubꞌaal ileꞌ te vunBꞌaaleꞌ:
44 Disse o SENHOR ao meu Senhor: Assenta-te à minha direita, até eu fazer os teus inimigos por escabelo?
45 ¿As kam isuuchil qꞌi uvaꞌ tiaal David u Cristo? Taꞌn «vunBꞌaaleꞌ,» tiꞌk u David ni tal tiꞌ u Cristo— tiꞌk u Jesús.
45 Então se Davi lhe chama Senhor, como é ele seu filho?
46 As yeꞌxhebꞌil kat tiin veꞌteꞌ taꞌn u yoleꞌ uveꞌ kat tal u Jesús. As yeꞌxhebꞌil chit kat itxꞌak ichꞌotil umaꞌtoj yol te u Jesús.
46 E nenhum homem era capaz de responder-lhe uma palavra; e daquele dia em diante nenhum homem ousou fazer-lhe mais perguntas.

Ler em outra tradução

Comparar com outra

Estude este capítulo no WhatsApp

Peça à IA da Bíblia Fala para explicar Mateus 22, comparar traduções ou montar um estudo — tudo direto pelo WhatsApp.