Mateus 12

U ak' Testamento tu kuyob'al (IXLNNT) vs ARIB

Sair da comparação
ARIB Almeida Revisada Imprensa Bíblica
1 Tu umaꞌl u xeem qꞌii, as bꞌex paloj u Jesús tukꞌ unqꞌa ichusulibꞌeꞌ xoꞌl unqꞌa trigo uvaꞌ avamalike. As nikat ivaꞌy veꞌt chajnaj. As xeꞌt itzuj veꞌt chajnaj kaꞌl ivatz unqꞌa trigo. As techbꞌu chajnaj.
1 Naquele tempo passou Jesus pelas searas num dia de sábado; e os seus discípulos, sentindo fome, começaram a colher espigas, e a comer.
2 Tul til veꞌt kaꞌl unqꞌa fariseo, as ech tal veꞌt chajnaj ileꞌ te u Jesús: —Saji u veeꞌ nibꞌan unqꞌa achusulibꞌeꞌ, tan aꞌeꞌ yeꞌ la uch ibꞌanchu tu u xeem qꞌiieꞌ,— tiꞌk chajnaj.
2 Os fariseus, vendo isso, disseram-lhe: Eis que os teus discípulos estão fazendo o que não é lícito fazer no sábado.
3 As ech tal veꞌt u Jesús ileꞌ: —¿Ma yeꞌxhkam bꞌa nesikꞌle uvaꞌ kat ibꞌan u David tukꞌ unqꞌa imooleꞌ uvaꞌ xekik stiꞌ, tul uvaꞌ kat vaꞌyi?
3 Ele, porém, lhes disse: Acaso não lestes o que fez Davi, quando teve fome, ele e seus companheiros?
4 Tan kat ok veꞌt u David vatz u atinbꞌaleꞌ uvaꞌ ninachpukat Tiixh. As unqꞌa paaneꞌ uvaꞌ maꞌtik teesal el tzan viꞌ u meexhaeꞌ tu u nachbꞌal Tiixheꞌ, as kat itxꞌaꞌ u David tukꞌ unqꞌa imooleꞌ, kꞌuxh yeꞌl tokebꞌal u David tiꞌ techbꞌut unqꞌa paaneꞌ as mitaꞌn unqꞌa imooleꞌ uvaꞌ xekelik stiꞌ. Pet taꞌn kuxh unqꞌa oksan iyol tenam vatz Tiixh la echbꞌun unqꞌa paaneꞌ.
4 Como entrou na casa de Deus, e como eles comeram os pães da proposição, que não lhe era lícito comer, nem a seus companheiros, mas somente aos sacerdotes?
5 ¿As ma yeꞌxhkam bꞌa nesikꞌle tu u tzaqꞌiteꞌ uveꞌ itzꞌibꞌa kan u Moisés tiꞌ unqꞌa oksan iyol tenam vatz Tiixh? Tan jun xeem qꞌii ni tok chajnaj tu u nachbꞌal Tiixheꞌ tiꞌ ibꞌanat chajnaj u taqꞌoneꞌ tiꞌ u tijleꞌmeꞌ. Tan kꞌuxh yeꞌ la uch taqꞌonvu uxhchil tu u xeem qꞌiieꞌ, as yeꞌl ipaav unqꞌa nachol Tiixheꞌ vatz u Tiixheꞌ tiꞌ u taqꞌoneꞌ uveꞌ nibꞌan tu u xeem qꞌiieꞌ.
5 Ou não lestes na lei que, aos sábados, os sacerdotes no templo violam o sábado, e ficam sem culpa?
6 As tuk val sete, tan at umaꞌl u uxhchil sexoꞌl cheel uvaꞌ nim chit talcheꞌ tiꞌ u tostiixheꞌ. As ineꞌ u uxhchileꞌ.
6 Digo-vos, porém, que aqui está o que é maior do que o templo.
7 As la koj pal ex stuul tiꞌ umaꞌl u yol uvaꞌ ech ni tal ileꞌ:
7 Mas, se vós soubésseis o que significa: Misericórdia quero, e não sacrifícios, não condenaríeis os inocentes.
8 As tul ineꞌ uvaꞌ in VIKꞌAOL U NAJEꞌ, as ineꞌ viBꞌaal u xeem qꞌiieꞌ,— tiꞌk u Jesús.
8 Porque o Filho do homem até do sábado é o Senhor.
9 Tul maꞌtik ipal u Jesús kꞌatz unqꞌa trigo, as ok veꞌt Aak tu u atinbꞌaleꞌ tetz nachbꞌal Tiixh.
9 Partindo dali, entrou Jesus na sinagoga deles.
10 As atik ok umaꞌl u naj uvaꞌ kꞌoroꞌxhinik tibꞌ umaꞌl viqꞌabꞌeꞌ. Tul nikat ichuk kaꞌl unqꞌa fariseo txumbꞌal tiꞌ icheesat ipaav u Jesús. As ichꞌoti veꞌt chajnaj te Aak. Ech tal chajnaj ileꞌ: —¿Ma la uch ibꞌaꞌnxisal umaj aachꞌoꞌm tu u xeem qꞌiieꞌ moj yeꞌle?— tiꞌk chajnaj.
10 E eis que estava ali um homem que tinha uma das mãos atrofiadas; e eles, para poderem acusar a Jesus, o interrogaram, dizendo: É lícito curar nos sábados?
11 Ech tal veꞌt u Jesús ileꞌ: —Asoj at umaj ex uvaꞌ at umaj ekaneeroꞌ as tul la bꞌen txoo tu umaj jul tu u xeem qꞌiieꞌ, ¿as ma yeꞌ la bꞌen eteqꞌo jeꞌ tzan txoo tu u juleꞌ?
11 E ele lhes disse: Qual dentre vós será o homem que, tendo uma só ovelha, se num sábado ela cair numa cova, não há de lançar mão dela, e tirá-la?
12 ¿As aꞌ kol chit yeꞌl umaj uxhchil qꞌa? Tan nim talcheꞌ u uxhchileꞌ tiꞌ u kaneeroꞌeꞌ. Estiꞌeꞌ ni val sete uvaꞌ la uch ibꞌanax u bꞌaꞌneꞌ tu u xeem qꞌiieꞌ,— tiꞌk u Jesús.
12 Ora, quanto mais vale um homem do que uma ovelha! Portanto, é lícito fazer bem nos sábados.
13 As ech tal veꞌt Aak ileꞌ te u aachꞌoꞌmeꞌ: —Yuꞌbꞌaꞌ vaqꞌabꞌeꞌ,— tiꞌk Aak. As iyuꞌbꞌaꞌ veꞌt naj viqꞌabꞌeꞌ. As yak kuxh bꞌaꞌnx veꞌt viqꞌabꞌ najeꞌ. As eela veꞌt viqꞌabꞌ najeꞌ skaabꞌil ibꞌana.
13 Então disse àquele homem: estende a tua mão. E ele a estendeu, e lhe foi restituída sã como a outra.
14 Tul el veꞌt chꞌuꞌl unqꞌa fariseo tu u atinbꞌaleꞌ tetz nachbꞌal Tiixh, as xeꞌt iyol veꞌt chajnaj svatzaj tiꞌ ichukax txumbꞌal tiꞌ iyatzꞌpu u Jesús.
14 Os fariseus, porém, saindo dali, tomaram conselho contra ele, para o matarem.
15 As ootzimalik taꞌn u Jesús kam uvaꞌ nikat iyol veꞌt chajnaj. As el veꞌt chꞌuꞌl Aak tu u tenameꞌ. As aꞌ chit mamaꞌla tenameꞌ xekebꞌ veꞌt tiꞌ Aak. As nikat ibꞌaꞌnxisa veꞌt Aak unqꞌa aachꞌoꞌmeꞌ skajayil uvaꞌ kat oon kꞌatz Aak.
15 Jesus, percebendo isso, retirou-se dali. Acompanharam-no muitos; e ele curou a todos,
16 As tal u Jesús te chajnaj uvaꞌ yeꞌxh katil la talkat chajnaj uvaꞌ kam u tijleꞌm Aakeꞌ.
16 e advertiu-lhes que não o dessem a conhecer;
17 As bꞌex ibꞌan veꞌt umaꞌt u yol uvaꞌ tal kan u qꞌajsan tetz viyol u Tiixheꞌ uvaꞌ Isaías. Ech tal ileꞌ:
17 para que se cumprisse o que foi dito pelo profeta Isaías:
18 Il umaꞌl vunkꞌam ilaꞌ at sexoꞌl uvaꞌ txaael bꞌen svaꞌn, uvaꞌ xoꞌn chit sve.
18 Eis aqui o meu servo que escolhi, o meu amado em quem a minha alma se compraz; porei sobre ele o meu espírito, e ele anunciará aos gentios o juízo.
19 As yeꞌl chꞌaꞌo la ibꞌaneꞌ.
19 Não contenderá, nem clamará, nem se ouvirá pelas ruas a sua voz.
20 As yeꞌ la ul itatzꞌ umaj aa uvaꞌ vuchꞌul veꞌteꞌ.
20 Não esmagará a cana quebrada, e não apagará o morrão que fumega, até que faça triunfar o juízo;
21 As la ikꞌujbꞌaꞌ unqꞌa uxhchileꞌ ikꞌuꞌl stiꞌ uvaꞌ jit tiaal Israel, tiꞌk u yoleꞌ uvaꞌ tal kan u Isaías.
21 e no seu nome os gentios esperarão.
22 As eqꞌol ok umaꞌl u aachꞌoꞌm vatz u Jesús uvaꞌ tzot as mem unpajte, tan atik ok subꞌul skꞌatz. As ibꞌaꞌnxisa veꞌt u Jesús u najeꞌ. As yolon veꞌt naj. As ilon naj.
22 Trouxeram-lhe então um endemoninhado cego e mudo; e ele o curou, de modo que o mudo falava e via.
23 As teqꞌo veꞌt taama unqꞌa tenameꞌ. As ech tal veꞌt ileꞌ svatzaj: —¿Moj jit u tiaal David u najeꞌ uvaꞌ alel kan u tulebꞌaleꞌ?— tiꞌk unqꞌa uxhchileꞌ.
23 E toda a multidão, maravilhada, dizia: É este, porventura, o Filho de Davi?
24 As tul tabꞌi veꞌt unqꞌa fariseo, as ech tal veꞌt chajnaj ileꞌ: —Yeꞌle, pet aꞌ vibꞌooqꞌol unqꞌa subꞌuleꞌ uvaꞌ Beelzebú ni aqꞌon tijleꞌm naj tiꞌ teesal el unqꞌa subꞌuleꞌ,— tiꞌk chajnaj.
24 Mas os fariseus, ouvindo isto, disseram: Este não expulsa os demônios senão por Belzebu, príncipe dos demônios.
25 As ootzimalik vitxumbꞌal chajnajeꞌ taꞌn u Jesús uvaꞌ kam nikat tal chajnaj tiꞌ Aak. As ech tal veꞌt Aak ileꞌ: —As jankꞌal unqꞌa nimla tenameꞌ, asoj jatxel tibꞌ, as yeꞌl iyol nikꞌul tibꞌ svatzaj. As la kuxh teꞌpisa veꞌt tibꞌ u tenameꞌ. As echat tatin unqꞌa uxhchileꞌ tu umaj tenam as moj tu umaj kabꞌal, tan asoj yeꞌ la ikꞌul tibꞌ iyol svatzaj, as yeꞌl unqꞌa uxhchileꞌ bꞌaꞌn koj tatineꞌ la ibꞌaneꞌ.
25 Jesus, porém, conhecendo-lhes os pensamentos, disse-lhes: Todo reino dividido contra si mesmo é devastado; e toda cidade, ou casa, dividida contra si mesma não subsistirá.
26 As echat kuxh bꞌanel taꞌn u Satanás, tan asoj aꞌ u Satanás ni laqꞌbꞌan el unqꞌa imooleꞌ, as jatxel tibꞌeꞌ svatzaj. As la kuxh yookꞌeꞌ u tatin u txꞌiꞌlanajeꞌ.
26 Ora, se Satanás expulsa a Satanás, está dividido contra si mesmo; como subsistirá, pois, o seus reino?
27 Tan asoj ni veesa el unqꞌa subꞌuleꞌ taꞌn u Satanás uvaꞌ Beelzebú, ¿as abꞌil etz u yakꞌileꞌ qꞌi uveꞌ nitxakonsa unqꞌa echusulibꞌeꞌ tul ni teesa el unqꞌa subꞌuleꞌ? As ech ni valkateꞌ sete uvaꞌ an chit chajnaj ni kꞌuchun uvaꞌ sotznal ekꞌuꞌl tul ni teesa el chajnaj unqꞌa subꞌuleꞌ.
27 E, se eu expulso os demônios por Belzebu, por quem os expulsam os vossos filhos? Por isso, eles mesmos serão os vossos juízes.
28 Pet nunlaqꞌbꞌa el unqꞌa subꞌuleꞌ taꞌn viTiixhla Espíritu u Tiixheꞌ, as aꞌ texhlal tetzeꞌ uvaꞌ kat ulyu veꞌt u tijleꞌm u Tiixheꞌ tiꞌ vitenameꞌ.
28 Mas, se é pelo Espírito de Deus que eu expulso os demônios, logo é chegado a vós o reino de Deus.
29 As la koj uch tok umaj uxhchil tikabꞌal umaj naj uvaꞌ xoꞌvebꞌal chit viyakꞌileꞌ tiꞌ bꞌen telqꞌat el tzan u tetz najeꞌ. Pet lanal kꞌalpeꞌ u najeꞌ uvaꞌ xoꞌvebꞌal chit viyakꞌileꞌ, as aꞌn la uch telqꞌal veꞌt unqꞌa tetz najeꞌ.
29 Ou, como pode alguém entrar na casa do valente, e roubar-lhe os bens, se primeiro não amarrar o valente? e então lhe saquear a casa.
30 Pet tuk val sete, tan abꞌil uvaꞌ jit echen sunkꞌatz, as aꞌeꞌ ni chꞌoꞌn taama sviꞌ. As abꞌil uveꞌ yeꞌ ni lochon in, as aꞌeꞌ ni majon ivatz unqꞌa tenameꞌ tiꞌ tok sunkꞌatz.
30 Quem não é comigo é contra mim; e quem comigo não ajunta, espalha.
31 Estiꞌeꞌ tuk val sete, tan kam kuxh yoqꞌoꞌmil la tal umaj uxhchil vatz u Tiixheꞌ as moj kam kuxh paavil la ibꞌan umaj uxhchil, as la uch isotzsal ipaav u uxhchileꞌ. Pet abꞌil uvaꞌ la yoqꞌon tiꞌ u bꞌaꞌnileꞌ uvaꞌ nibꞌan u Tiixhla Espíritu tiꞌ talataꞌ uvaꞌ aꞌ u txꞌiꞌlanajeꞌ ni bꞌanon, as yeꞌl ipaav u uxhchileꞌ la sotzi.
31 Portanto vos digo: Todo pecado e blasfêmia se perdoará aos homens; mas a blasfêmia contra o Espírito não será perdoada.
32 As abꞌil uvaꞌ la yoqꞌon sviꞌ, in uvaꞌ in VIKꞌAOL U NAJEꞌ, as la uch isotz ipaav u uxhchileꞌ. Pet asoj abꞌil la yoqꞌon tiꞌ u Tiixhla Espíritu, as yeꞌl ipaav u uxhchileꞌ la sotz veꞌteꞌ, mitaꞌn cheel tu unqꞌa qꞌiiaꞌ as mitaꞌn tu u qꞌiieꞌ uveꞌ tuleꞌ.
32 Se alguém disser alguma palavra contra o Filho do homem, isso lhe será perdoado; mas se alguém falar contra o Espírito Santo, não lhe será perdoado, nem neste mundo, nem no vindouro.
33 Tan asoj bꞌaꞌn u tzeꞌeꞌ, as bꞌaꞌneꞌ vivatz tzeꞌeꞌ; asoj vaꞌlexh u tzeꞌeꞌ, as vaꞌlexheꞌ taꞌ vivatz tzeꞌeꞌ, tan la exhlal unqꞌa tzeꞌeꞌ tul la vatzin tzeꞌ.
33 Ou fazei a árvore boa, e o seu fruto bom; ou fazei a árvore má, e o seu fruto mau; porque pelo fruto se conhece a árvore.
34 ¡Ech etxumbꞌaleꞌ echeꞌ unqꞌa txꞌiꞌlatxooeꞌ! Tan la koj uch etalat umaj bꞌaꞌnla yol, tan aꞌ u vaꞌlexheꞌ uveꞌ at tu vetaanxelaleꞌ. Tan kam uveꞌ at tu vetaanxelaleꞌ, as aꞌeꞌ ni tal vetziꞌeꞌ.
34 Raça de víboras! como podeis vós falar coisas boas, sendo maus? pois do que há em abundância no coração, disso fala a boca.
35 As u bꞌaꞌnla aamaeꞌ, tan aꞌ kuxh unqꞌa bꞌaꞌnla chaj txumbꞌaleꞌ ni tel chꞌuꞌl tu u taanxelaleꞌ. Pet ech koj u uxhchileꞌ uvaꞌ vaꞌlexh vitxumbꞌaleꞌ, tan aꞌ kuxh u vaꞌlexheꞌ ni tel chꞌuꞌl tu u taanxelaleꞌ.
35 O homem bom, do seu bom tesouro tira coisas boas, e o homem mau do mau tesouro tira coisas más.
36 As tuk val sete, tan jankꞌal unqꞌa vaꞌlexhla chaj yoleꞌ uvaꞌ la tal unqꞌa uxhchileꞌ as tuknal chꞌotpoj itziꞌ tiꞌ u vaꞌlexheꞌ uveꞌ kat tala, tul la ilej veꞌt u qꞌiieꞌ tiꞌ ibꞌanax isuuchil unqꞌa uxhchileꞌ.
36 Digo-vos, pois, que de toda palavra fútil que os homens disserem, hão de dar conta no dia do juízo.
37 As aꞌ ni val kateꞌ tan an kuxh veyoleꞌ la bꞌanon uvaꞌ yeꞌl epaav ati. As an kuxh veyoleꞌ la alon ebꞌen tu u kꞌaxkꞌoeꞌ,— tiꞌk u Jesús.
37 Porque pelas tuas palavras serás justificado, e pelas tuas palavras serás condenado.
38 As ech tal veꞌt kaꞌl unqꞌa uxhchil ileꞌ uvaꞌ chusel tibꞌ tiꞌ unqꞌa tzaqꞌiteꞌ, as tukꞌ kaꞌt unqꞌa fariseo: —Chusul, aꞌ ni qaleꞌ uvaꞌ la qil akꞌuchat umaj kꞌuchbꞌal tetz uvaꞌ at eejleꞌm,— tiꞌk chajnaj.
38 Então alguns dos escribas e dos fariseus, tomando a palavra, disseram: Mestre, queremos ver da tua parte algum sinal.
39 As ech tal veꞌt u Jesús ileꞌ: —¡Ech veꞌt vetxumbꞌaleꞌ echeꞌ unqꞌa uxhchileꞌ uvaꞌ vaꞌlexh vitxumbꞌaleꞌ nibꞌaneꞌ! ¡As ech veꞌt ex vatz u Tiixheꞌ echeꞌ umaj naj uvaꞌ nichuk tixoj! As kꞌuxh nejaj umaj kꞌuchbꞌal tetz u vijleꞌmeꞌ, as echeꞌ la koj kꞌuchpu sete. Pet aꞌ kuxh uvaꞌ la kꞌuchpu sete echeꞌ uvaꞌ kat ibꞌan u Jonás, u qꞌajsan tetz viyol u Tiixheꞌ,
39 Mas ele lhes respondeu: Uma geração má e adúltera pede um sinal; e nenhum sinal se lhe dará, senão o do profeta Jonas;
40 tan echat chit tuk unbꞌaneꞌ echeꞌ uveꞌ kat ibꞌan u Jonás, tan oxvaꞌl qꞌii tukꞌ oxvaꞌt aqꞌbꞌal kat atin u Jonás tu tuul umaꞌl u nimla txay. As oxvaꞌl qꞌii tukꞌ oxvaꞌt aqꞌbꞌal tukꞌ atinoj VIKꞌAOL U NAJEꞌ tu u txꞌavaꞌeꞌ.
40 pois, como Jonas esteve três dias e três noites no ventre do grande peixe, assim estará o Filho do homem três dias e três noites no seio da terra.
41 As la ul veꞌt unqꞌa aa Nínive vatz u Tiixheꞌ tiꞌ ixochat ex tu u qꞌiieꞌ uvaꞌ la bꞌanax isuuchil unqꞌa tenameꞌ skajayil, tan tul uvaꞌ tabꞌi unqꞌa tenameꞌ viyol u Jonás, as yak kuxh ikꞌaxa tibꞌ. Pet ech koj ex, tan kꞌuxh at in sexoꞌl uvaꞌ nim valcheꞌ tiꞌ u Jonás, as yeꞌ nekꞌaxa etibꞌ.
41 Os ninivitas se levantarão no juízo com esta geração, e a condenarão; porque se arrependeram com a pregação de Jonas. E eis aqui quem é maior do que Jonas.
42 As abꞌimaleꞌ setaꞌn uvaꞌ ibꞌan u ixoj uvaꞌ ijlenaalike tu u tenam uvaꞌ Sabá, tan tziꞌaꞌn kat tzaakat ixoj tiꞌ ul tabꞌit itxumbꞌal te u ijlenaal uvaꞌ Salomón. As tul la ilej u qꞌiieꞌ tiꞌ ibꞌanax isuuchil unqꞌa tenameꞌ skajayil, as antu veꞌt u ixojeꞌ la uli tiꞌ ixochat ex, tan kꞌuxh at in sexoꞌl, as yeꞌ nesaꞌ etabꞌit vunyoleꞌ. As tul nim valcheꞌ tiꞌ u Salomón.
42 A rainha do sul se levantará no juízo com esta geração, e a condenará; porque veio dos confins da terra para ouvir a sabedoria de Salomão. E eis aqui quem é maior do que Salomão.
43 As la val sete, tan ech etatineꞌ la ibꞌaneꞌ echeꞌ umaj uxhchil uvaꞌ kat el chꞌuꞌl umaj subꞌul skꞌatz. As kat kuxh xaan veꞌt u subꞌuleꞌ tu u tzuukin txꞌavaꞌeꞌ tiꞌ ichukat tiꞌlebꞌal. As tul yeꞌ kat ilej u tiꞌlebꞌaleꞌ,
43 Ora, havendo o espírito imundo saído do homem, anda por lugares áridos, buscando repouso, e não o encontra.
44 as ech kat tal veꞌt jeꞌ ileꞌ ste: «La qꞌaav veꞌt in tu u vatinbꞌaleꞌ uveꞌ kat elkat chꞌuꞌl in,» chaj la taleꞌ. As tul la oon veꞌt u subꞌuleꞌ, as ech veꞌt tatin u uxhchileꞌ echeꞌ umaj kabꞌal uvaꞌ amleꞌl kuxhtuꞌ, as eesamal veꞌt chꞌis stuul, as chꞌiꞌumal tiloneꞌ.
44 Então diz: Voltarei para minha casa, donde saí. E, chegando, acha-a desocupada, varrida e adornada.
45 As la bꞌen teqꞌo veꞌt tzan u subꞌuleꞌ vujvaꞌt imool uvaꞌ nim talcheꞌ tiꞌ ibꞌanax u vaꞌlexheꞌ. As la ok veꞌt unqꞌa subꞌuleꞌ kꞌatz u uxhchileꞌ. As pal chit veꞌt iviꞌ la ibꞌan u uxhchileꞌ tiꞌ uvaꞌ nik ibꞌan bꞌaxa. As echat chit tuk ebꞌaneꞌ, jankꞌal ex uvaꞌ vaꞌlexh vetxumbꞌaleꞌ nebꞌaneꞌ,— tiꞌk u Jesús.
45 Então vai e leva consigo outros sete espíritos piores do que ele e, entretanto, habitam ali; e o último estado desse homem vem a ser pior do que o primeiro. Assim há de acontecer também a esta geração perversa.
46 As nikattel iyolon u Jesús xoꞌl unqꞌa uxhchileꞌ tul bꞌex oonoj veꞌt vitxutx Aakeꞌ tukꞌ unqꞌa titzꞌin Aakeꞌ. As nikat isaꞌ chaꞌma iyolon tukꞌ Aak. As aꞌ kuxh atkat chaꞌma tiꞌ u kabꞌaleꞌ uveꞌ atikkat Aak.
46 Enquanto ele ainda falava às multidões, estavam do lado de fora sua mãe e seus irmãos, procurando falar-lhe.
47 As ech bꞌex tal veꞌt umaꞌl u uxhchil ileꞌ te u Jesús: —Il ak atxutx at tiꞌ kabꞌal tukꞌ unqꞌa eetzꞌin. As nisaꞌ aak iyolon see,— tiꞌk u uxhchileꞌ.
47 Disse-lhe alguém: Eis que estão ali fora tua mãe e teus irmãos, e procuram falar contigo.
48 As ech tal veꞌt u Jesús ileꞌ: —Tuk val sete uvaꞌ abꞌil ech tatineꞌ sunkꞌatz echeꞌ vuntxutxeꞌ as abꞌil uvaꞌ ech tatineꞌ sunkꞌatz echeꞌ unqꞌa vitzꞌineꞌ,— tiꞌk Aak.
48 Ele, porém, respondeu ao que lhe falava: Quem é minha mãe? e quem são meus irmãos?
49 As ikꞌuch veꞌt Aak unqꞌa ichusulibꞌeꞌ taꞌn iqꞌabꞌ. As ech tal veꞌt Aak ileꞌ: —As ech exeꞌ vuntxutxeꞌ; as ech exeꞌ unqꞌa vitzꞌineꞌ,
49 E, estendendo a mão para os seus discípulos disse: Eis aqui minha mãe e meus irmãos.
50 tan jankꞌal unqꞌa uxhchileꞌ uveꞌ ni bꞌanon kam uveꞌ ni tal u Tiixheꞌ uvaꞌ at tu almikaꞌ, as ech tatineꞌ echeꞌ vitzꞌin, as ech tatineꞌ echeꞌ vanabꞌ, as ech tatineꞌ echeꞌ untxutx,— tiꞌk u Jesús.
50 Pois qualquer que fizer a vontade de meu Pai que está nos céus, esse é meu irmão, irmã e mãe.

Ler em outra tradução

Comparar com outra

Estude este capítulo no WhatsApp

Peça à IA da Bíblia Fala para explicar Mateus 12, comparar traduções ou montar um estudo — tudo direto pelo WhatsApp.