Marcos 5

U ak' Testamento tu kuyob'al (IXLNNT) vs VC

Sair da comparação
VC Versão Católica
1 As tul oon veꞌt u Jesús tukꞌ unqꞌa ichusulibꞌeꞌ jalit u mar, tu vitxꞌavaꞌ unqꞌa aa Gadara,
1 Passaram à outra margem do lago, ao território dos gerasenos.
2 as el veꞌt chꞌuꞌl Aak tu u barco. As ul veꞌt umaꞌl u naj uvaꞌ atik ok umaꞌl u subꞌul skꞌatz tiꞌ ikꞌulpu u Jesús. As aꞌ elkat chꞌuꞌl u najeꞌ viꞌ kamnaj,
2 Assim que saíram da barca, um homem possesso do espírito imundo saiu do cemitério
3 tan aꞌ atikkat naj tu uveꞌ nimujlukat unqꞌa kamnajeꞌ. As yeꞌxhebꞌil nik tolebꞌ tiꞌ ikꞌalat u najeꞌ, as mitaꞌn tukꞌ kateena.
3 onde tinha seu refúgio e veio-lhe ao encontro. Não podiam atá-lo nem com cadeia, mesmo nos sepulcros,
4 As jatpajul kuxh maꞌtik ikꞌalpu u toj najeꞌ tukꞌ iqꞌabꞌ naj taꞌn kateena. As nik tolebꞌ naj tiꞌ iratꞌpu u kateenaeꞌ. As yeꞌxhebꞌil nik tolebꞌ tiꞌ naj.
4 pois tinha sido ligado muitas vezes com grilhões e cadeias, mas os despedaçara e ninguém o podia subjugar.
5 As nik ixaan naj sqꞌiil as aqꞌbꞌal unpajte. As nik isikꞌin naj viꞌ unqꞌa vitzeꞌ as viꞌ kamnaj unpajte. As nikat kuxh ikꞌaxbꞌisa jeꞌ tibꞌ naj taꞌn unqꞌa kꞌubꞌeꞌ.
5 Sempre, dia e noite, andava pelos sepulcros e nos montes, gritando e ferindo-se com pedras.
6 Tul til naj u Jesús tziꞌaꞌn, as oojeꞌl itzaa naj. As kuꞌ naj qaaloj vatz Aak.
6 Vendo Jesus de longe, correu e prostrou-se diante dele, gritando em alta voz:
7 As ech tal veꞌt naj ileꞌ tukꞌ sikꞌiꞌm: —¿Kam asaꞌ sve, Jesús, iKꞌaol Tiixh uvaꞌ at tu almikaꞌ uvaꞌ nim talcheꞌ? ¡Tuk unjaj bꞌaꞌnil see tukꞌ vibꞌii u Tiixheꞌ uvaꞌ yeꞌ la aaqꞌ bꞌen in tu u kꞌaxkꞌoeꞌ!— tiꞌk u najeꞌ,
7 Que queres de mim, Jesus, Filho do Deus Altíssimo?Conjuro-te por Deus, que não me atormentes.
8 tan tiꞌ uvaꞌ maꞌtik talat u Jesús te u najeꞌ uvaꞌ la el u subꞌuleꞌ tiꞌ naj.
8 É que Jesus lhe dizia: Espírito imundo, sai deste homem!
9 As ech tal veꞌt u Jesús ileꞌ te u subꞌuleꞌ: —¿Kam abꞌii?— tiꞌk Aak. As ech tal veꞌt u subꞌul ileꞌ: —Legión unbꞌii, tan nimal unxaaneꞌ,— tiꞌk u subꞌuleꞌ.
9 Perguntou-lhe Jesus: Qual é o teu nome? Respondeu-lhe: Legião é o meu nome, porque somos muitos.
10 As ijaj veꞌt u subꞌuleꞌ kuybꞌal te u Jesús tiꞌ uvaꞌ yeꞌ la itilu el Aak u subꞌuleꞌ tu vitxꞌavaꞌ unqꞌa aa Gadara.
10 E pediam-lhe com instância que não os lançasse fora daquela região.
11 As nimal unqꞌa chichameꞌ nik ikꞌuachineꞌ najlich umaꞌl u tal vitz.
11 Ora, uma grande manada de porcos andava pastando ali junto do monte.
12 As ijaj veꞌt unqꞌa subꞌuleꞌ bꞌaꞌnil te u Jesús. Ech tal veꞌt ileꞌ: —¡Chaj bꞌen oꞌ tiꞌ unqꞌa chichameꞌ, aqꞌal uvaꞌ la ok oꞌ stiꞌ!— tiꞌk unqꞌa subꞌuleꞌ.
12 E os espíritos suplicavam-lhe: Manda-nos para os porcos, para entrarmos neles.
13 As taqꞌ veꞌt u Jesús tokebꞌal unqꞌa subꞌuleꞌ tiꞌ unqꞌa chichameꞌ. As el veꞌt chꞌuꞌl unqꞌa subꞌuleꞌ kꞌatz u najeꞌ. As ok veꞌt unqꞌa subꞌuleꞌ tiꞌ unqꞌa chichameꞌ, tan kamal kaꞌvoꞌj mil (2,000) unqꞌa chichameꞌ atik tzitziꞌ. As oojeꞌl ibꞌen veꞌt txoo tiꞌ isutit veꞌt bꞌen tibꞌ xeꞌ u mar vatz u vitzeꞌ. As kam veꞌt txoo xeꞌ u mar.
13 Jesus lhos permitiu. Então os espíritos imundos, tendo saído, entraram nos porcos; e a manada, de uns dois mil, precipitou-se no mar, afogando-se.
14 As ooj veꞌt unqꞌa xeen chichameꞌ. As bꞌex tal veꞌt chajnaj itzibꞌlal tu u tenameꞌ tukꞌ tulaj unqꞌa talaj tenameꞌ. As nimal unqꞌa uxhchileꞌ uli tiꞌ tilataꞌ kam uveꞌ kat uchi.
14 Fugiram os pastores e narraram o fato na cidade e pelos arredores. Então saíram a ver o que tinha acontecido.
15 Tul oon unqꞌa uxhchileꞌ kꞌatz u Jesús, as til veꞌt unqꞌa uxhchileꞌ uvaꞌ xonlik veꞌt u najeꞌ uveꞌ kꞌaxbꞌinalik taꞌn unqꞌa mamaꞌla subꞌuleꞌ. As teqꞌo veꞌt taama unqꞌa uxhchileꞌ, tan atik veꞌt ok toksaꞌm u najeꞌ. As bꞌaꞌnik veꞌt iyolon naj.
15 Aproximaram-se de Jesus e viram o possesso assentado, coberto com seu manto e calmo, ele que tinha sido possuído pela Legião. E o pânico apoderou-se deles.
16 As tal veꞌt unqꞌa uxhchileꞌ isuuchil uvaꞌ kat ilon tel unqꞌa subꞌuleꞌ tiꞌ u najeꞌ. As kat tal veꞌt chajnaj te unqꞌa tenameꞌ kam uvaꞌ kat tila, tul uvaꞌ kat ok unqꞌa subꞌuleꞌ tiꞌ unqꞌa chichameꞌ.
16 As testemunhas do fato contaram-lhes como havia acontecido isso ao endemoninhado, e o caso dos porcos.
17 As xeꞌt veꞌt unqꞌa tenameꞌ tiꞌ ijajat bꞌaꞌnil te u Jesús tiꞌ uvaꞌ la el veꞌt Aak tu u atinbꞌaleꞌ.
17 Começaram então a rogar-lhe que se retirasse da sua região.
18 As tul ok veꞌt u Jesús tu u barco unpajte tiꞌ iqꞌaav Aak jalit u mar, as u naj uvaꞌ maꞌtik tel unqꞌa subꞌuleꞌ stiꞌ, as ijaj veꞌt naj bꞌaꞌnil te Aak uvaꞌ la xekebꞌ naj tiꞌ Aak.
18 Quando ele subia para a barca, veio o que tinha sido possesso e pediu-lhe permissão de acompanhá-lo.
19 Pet ech tal veꞌt Aak ileꞌ te naj: —Kuxh takabꞌal kꞌatz unqꞌa aatineꞌ. As kuxh al ste kam unqꞌa nimla bꞌaꞌnileꞌ uvaꞌ kat ibꞌanlu u Tiixheꞌ see, tan nitxum Aak avatz,— tiꞌk u Jesús.
19 Jesus não o admitiu, mas disse-lhe: Vai para casa, para junto dos teus e anuncia-lhes tudo o que o Senhor fez por ti, e como se compadeceu de ti.
20 As bꞌex ipaxsa veꞌt u najeꞌ itzibꞌlal u Jesús tulaj unqꞌa tenameꞌ uveꞌ tu Decápolis kam u bꞌaꞌnileꞌ uveꞌ kat ibꞌan Aak te naj. As kajayil chit unqꞌa uxhchileꞌ teqꞌo veꞌt taama.
20 Foi-se ele e começou a publicar, na Decápole, tudo o que Jesus lhe havia feito. E todos se admiravam.
21 As tul maꞌt iqꞌax veꞌt u Jesús jalit u mar tukꞌ u barco unpajte, as mamaꞌla tenam imol veꞌt tibꞌ tiꞌ Aak. As kaa veꞌt Aak tziꞌ u mar.
21 Tendo Jesus navegado outra vez para a margem oposta, de novo afluiu a ele uma grande multidão. Ele se achava à beira do mar, quando
22 As ul veꞌt umaꞌl u naj uvaꞌ Jairo ibꞌii uvaꞌ bꞌooqꞌolik xoꞌl unqꞌa tiaal Israel tu u atinbꞌaleꞌ tetz nachbꞌal Tiixh. As tul til naj u Jesús, as qaaebꞌ veꞌt naj vatz Aak.
22 um dos chefes da sinagoga, chamado Jairo, se apresentou e, à sua vista, lançou-se-lhe aos pés,
23 As vaꞌlik chit ijajat veꞌt naj bꞌaꞌnil te Aak. Ech tal veꞌt naj ileꞌ: —Tuk kamoj veꞌt vas unmeꞌaleꞌ. Pet bꞌan bꞌaꞌnil. Kuxh ila. As la aaqꞌ jeꞌ aqꞌabꞌ stiꞌ, aqꞌal uvaꞌ la bꞌaꞌnxi. As yeꞌxhkam la kami,— tiꞌk naj.
23 rogando-lhe com insistência: Minha filhinha está nas últimas. Vem, impõe-lhe as mãos para que se salve e viva.
24 As bꞌen veꞌt u Jesús tiꞌ naj. As aꞌ chit mamaꞌla tenameꞌ xekelik tiꞌ Aak. As vaꞌlik chit ipochꞌat veꞌt unqꞌa tenameꞌ Aak.
24 Jesus foi com ele e grande multidão o seguia, comprimindo-o.
25 As atik ok umaꞌl u ixoj xoꞌl unqꞌa tenameꞌ uvaꞌ kabꞌlavaxnik yaabꞌ ixeꞌt chꞌoꞌnoj, tan aꞌ vitxꞌaao u ixojeꞌ yeꞌ nik iyaꞌeꞌ.
25 Ora, havia ali uma mulher que já por doze anos padecia de um fluxo de sangue.
26 As maꞌtik kuxh ibꞌuchlu ixoj taꞌn unqꞌa aatzꞌakeꞌ. As maꞌtik kuxh isotzsat ixoj vipuajeꞌ taꞌn unqꞌa aatzꞌakeꞌ. As yeꞌ nik ibꞌaꞌnx veꞌt ixoj. Pet aal chit nik inimxu veꞌt u chꞌoꞌmeꞌ kꞌatz ixoj.
26 Sofrera muito nas mãos de vários médicos, gastando tudo o que possuía, sem achar nenhum alívio; pelo contrário, piorava cada vez mais.
27 Tul uvaꞌ tabꞌi veꞌt ixoj itzibꞌlal u Jesús, as oon veꞌt ixoj tiꞌ ijetzꞌet ok tibꞌ tiꞌ iqul Aak xoꞌl unqꞌa tenameꞌ. As ikan veꞌt ok ixoj u toksaꞌm Aakeꞌ,
27 Tendo ela ouvido falar de Jesus, veio por detrás, entre a multidão, e tocou-lhe no manto.
28 tan ech nik tal jeꞌ ixoj ileꞌ ste: «Tul kuxh la unkanoꞌk u toksaꞌm u Jesús, as tuk bꞌaꞌnxoj veꞌt ineꞌ,» tiꞌk ixoj.
28 Dizia ela consigo: Se tocar, ainda que seja na orla do seu manto, estarei curada.
29 As tul kuxh ikan ixoj u toksaꞌm Aakeꞌ, as yak kuxh yaꞌ veꞌt vitxꞌaao ixojeꞌ skꞌatz. As inach veꞌt ixoj uvaꞌ bꞌaꞌnik veꞌt ixoj.
29 Ora, no mesmo instante se lhe estancou a fonte de sangue, e ela teve a sensação de estar curada.
30 As inach veꞌt u Jesús uvaꞌ maꞌtik tel chꞌuꞌl u bꞌaꞌnileꞌ kꞌatz Aak. As isuchqꞌi veꞌt tibꞌ Aak xoꞌl unqꞌa tenameꞌ. Ech tal veꞌt Aak ileꞌ: —¿Abꞌil kat kanon u voksaꞌmeꞌ?— tiꞌk Aak.
30 Jesus percebeu imediatamente que saíra dele uma força e, voltando-se para o povo, perguntou: Quem tocou minhas vestes?
31 As ech tal veꞌt unqꞌa ichusulibꞌ Aak ileꞌ: —U mam tenameꞌ ni pochꞌon axh. ¿As kam qꞌi uveꞌ naaleꞌ uvaꞌ: «¿Abꞌil kat kanon u voksaꞌmeꞌ?» chꞌaxh naaleꞌ?— tiꞌk chajnaj.
31 Responderam-lhe os seus discípulos: Vês que a multidão te comprime e perguntas: Quem me tocou?
32 As yeꞌ nikat iyaꞌ Aak tiꞌ isajineꞌ xoꞌl unqꞌa tenameꞌ tiꞌ uvaꞌ abꞌil kat kanon Aak.
32 E ele olhava em derredor para ver quem o fizera.
33 As atik veꞌt skꞌuꞌl u ixojeꞌ uvaꞌ maꞌtik ibꞌaꞌnx veꞌt ixoj. As ijetzꞌ veꞌt ok tibꞌ ixoj. As kuꞌ veꞌt ixoj qaaloj vatz Aak, tan vaꞌlik chit itꞌuntꞌuch veꞌt ixoj taꞌn xoꞌvichil. As tal veꞌt ixoj isuuchil te Aak.
33 Ora, a mulher, atemorizada e trêmula, sabendo o que nela se tinha passado, veio lançar-se-lhe aos pés e contou-lhe toda a verdade.
34 As ech tal veꞌt Aak ileꞌ: —Ixoj, kat elyu veꞌt u chꞌoꞌmeꞌ seeꞌ, tan tiꞌ uvaꞌ kat akꞌujbꞌaꞌ akꞌuꞌl sviꞌ. As bꞌaꞌn veꞌt axh. As aꞌ vibꞌaꞌnil u Tiixheꞌ la bꞌen seeꞌ,— tiꞌk Aak.
34 Mas ele lhe disse: Filha, a tua fé te salvou. Vai em paz e sê curada do teu mal.
35 As antelik kuxh iyolon Aak tukꞌ u ixojeꞌ, tul bꞌex uloj veꞌt kaꞌl unqꞌa uxhchil uvaꞌ chajel veꞌt taꞌn unqꞌa tatin u Jairo uvaꞌ nik bꞌooqꞌolin u atinbꞌaleꞌ tetz nachbꞌal Tiixh. Ech ul tal ileꞌ te naj: —Kat kamyu veꞌt vas ameꞌaleꞌ. As yeꞌxhkam kuxh aal veꞌt te u Chusuleꞌ,— tiꞌk unqꞌa uxhchileꞌ.
35 Enquanto ainda falava, chegou alguém da casa do chefe da sinagoga, anunciando: Tua filha morreu. Para que ainda incomodas o Mestre?
36 As tul tabꞌi veꞌt u Jesús u yoleꞌ, as ech tal veꞌt Aak ileꞌ te u najeꞌ uvaꞌ nik bꞌooqꞌolin u atinbꞌaleꞌ tetz nachbꞌal Tiixh: —Yeꞌ kuxh xoꞌv axh. Pet kꞌujbꞌaꞌ akꞌuꞌl sviꞌ,— tiꞌk Aak.
36 Ouvindo Jesus a notícia que era transmitida, dirigiu-se ao chefe da sinagoga: Não temas; crê somente.
37 As tal veꞌt Aak uvaꞌ yeꞌl unqꞌa tenameꞌ la bꞌen tiꞌ Aak. Pet taꞌn kuxh u Luꞌeꞌ tukꞌ u Santiago tukꞌ u Xhuneꞌ, u titzꞌin u Santiago, kat teqꞌo Aak stiꞌ.
37 E não permitiu que ninguém o acompanhasse, senão Pedro, Tiago e João, irmão de Tiago.
38 As tul oon veꞌt Aak tukꞌ chajnaj tu vikabꞌal u Jairo, as til veꞌt Aak uvaꞌ vaꞌlik chit toqꞌ unqꞌa uxhchileꞌ tiꞌ u xvaakeꞌ.
38 Ao chegar à casa do chefe da sinagoga, viu o alvoroço e os que estavam chorando e fazendo grandes lamentações.
39 As ok veꞌt Aak tu kabꞌal. As ech tal veꞌt Aak ileꞌ: —¿As kam qꞌi uveꞌ vaꞌl kuxh etoqꞌeꞌ tiꞌ u xvaakeꞌ? Tan yeꞌl ixoj kamnal koj. Pet vatik kuxheꞌ,— tiꞌk Aak.
39 Ele entrou e disse-lhes: Por que todo esse barulho e esses choros? A menina não morreu. Ela está dormindo.
40 As itzeꞌle kuxh unqꞌa uxhchileꞌ viyol Aakeꞌ. As tal veꞌt Aak uvaꞌ la el unqꞌa uxhchileꞌ tiꞌeꞌl kabꞌal. As teqꞌo veꞌt ok Aak oxvaꞌl unqꞌa ichusulibꞌeꞌ stiꞌ uvaꞌ xekelik tiꞌ Aak. As ok veꞌt Aak tukꞌ chajnaj, tukꞌ vibꞌaal u xvaakeꞌ, as tukꞌ vitxutxeꞌ, tu uvaꞌ atikkat u xvaakeꞌ.
40 Mas riam-se dele. Contudo, tendo mandado sair todos, tomou o pai e a mãe da menina e os que levava consigo, e entrou onde a menina estava deitada.
41 As itxey veꞌt Aak iqꞌabꞌ u xvaakeꞌ. As ech tal veꞌt Aak ileꞌ: —Talita cumi,— tiꞌk Aak.
41 Segurou a mão da menina e disse-lhe: Talita cumi, que quer dizer: Menina, ordeno-te, levanta-te!
42 As txakpu veꞌt u xvaakeꞌ uvaꞌ kabꞌlavalik kuxh iyaabꞌ. As xaan veꞌt ixoj. As teqꞌo veꞌt taama unqꞌa uxhchileꞌ uvaꞌ atik ok tu u kabꞌaleꞌ.
42 E imediatamente a menina se levantou e se pôs a caminhar {pois contava doze anos}. Eles ficaram assombrados.
43 As ibꞌeya veꞌt Aak te unqꞌa uxhchileꞌ uvaꞌ yeꞌxh katil la alpukat tiꞌ uvaꞌ kat tulsa Aak taama u xvaakeꞌ. As tal veꞌt Aak uvaꞌ la aqꞌax veꞌt techbꞌubꞌal ixoj.
43 Ordenou-lhes severamente que ninguém o soubesse, e mandou que lhe dessem de comer.Jesus de Nazaré

Ler em outra tradução

Comparar com outra

Estude este capítulo no WhatsApp

Peça à IA da Bíblia Fala para explicar Marcos 5, comparar traduções ou montar um estudo — tudo direto pelo WhatsApp.