Marcos 4

U ak' Testamento tu kuyob'al (IXLNNT) vs NAA

Sair da comparação
NAA Nova Almeida Atualizada 2017
1 As xeꞌt veꞌt u Jesús chusun unpajte tziꞌ u mar. As aꞌ chit mamaꞌla tenameꞌ imol veꞌt tibꞌ tiꞌ Aak. As ok veꞌt Aak tu umaꞌl u barco. As xonebꞌ veꞌt Aak tu u barco viꞌ u mar. As kat kaaik veꞌt kan unqꞌa tenameꞌ tziꞌ u mar.
1 Jesus começou a ensinar outra vez à beira-mar. E uma numerosa multidão se reuniu em volta dele, de modo que entrou num barco, onde se assentou, afastando-se da praia. E todo o povo estava à beira-mar, na praia.
2 As tukꞌ kꞌuchuvatz nikat ichusunkat Aak. As nimal chit chusbꞌal kat tal Aak.
2 Assim, ensinava-lhes muitas coisas por parábolas e, durante o seu ensino, dizia:
3 —Etabꞌitaj umaꞌl u yol tiꞌ umaꞌl u naj uvaꞌ kat bꞌex avoj.
3 — Escutem! Eis que o semeador saiu a semear.
4 As tul av naj, as at unqꞌa iiaeꞌ uvaꞌ echik toon tu bꞌey. As ul unqꞌa tzꞌikineꞌ tu almikaꞌ. As ijuna veꞌt txoo.
4 E, ao semear, uma parte caiu à beira do caminho, e vieram as aves e a comeram.
5 As at unqꞌa iiaeꞌ ech toon xoꞌl unqꞌa kꞌubꞌeꞌ uvaꞌ yeꞌlkat tuul txꞌavaꞌ. As oora chit kat bꞌuuqꞌi, tan yeꞌl tuul txꞌavaꞌ at xoꞌl unqꞌa kꞌubꞌeꞌ.
5 Outra parte caiu em solo rochoso, onde a terra era pouca, e logo nasceu, visto não ser profunda a terra.
6 As tul kat tzꞌeꞌsan veꞌt u qꞌiieꞌ, as oora kuxh kat tzaj veꞌteꞌ, tan tiꞌ uvaꞌ yeꞌl taqꞌil kat bꞌen taꞌn unqꞌa kꞌubꞌeꞌ.
6 Saindo, porém, o sol, a queimou; e, porque não tinha raiz, secou-se.
7 As at unqꞌa iiaeꞌ echik toon xoꞌl chꞌiꞌx. As tul kat chꞌii unqꞌa chꞌiꞌxeꞌ, as kat isoka veꞌt unqꞌa chꞌiꞌxeꞌ unqꞌa talaj chikoeꞌ. As yeꞌ kat vatzin veꞌteꞌ.
7 Outra parte caiu entre os espinhos; e os espinhos cresceram e a sufocaram, e não deu fruto.
8 Pet ech koj unqꞌa iiaeꞌ uvaꞌ echik toon tu u bꞌaꞌnla txꞌavaꞌeꞌ, tan tul kat bꞌuuqꞌi, as kat chꞌii veꞌteꞌ. As kat taqꞌ ivatz. As ati uvaꞌ kat aqꞌon vinaj laval (30) ivatz; as ati kat aqꞌon oxkꞌalal (60) ivatz; as ati uvaꞌ kat aqꞌon oꞌkꞌalal (100) ivatz tiꞌ junun viꞌl,— tiꞌk u Jesús.
8 Outra, enfim, caiu em boa terra e deu fruto; a semente brotou, cresceu e produziu a trinta, a sessenta e a cem por um.
9 As ech tal veꞌt Aak ileꞌ: —Abꞌiste ex uvaꞌ nepal tu vunyoleꞌ, as etabꞌitaj uveꞌ ni valeꞌ,— tiꞌk Aak.
9 E Jesus acrescentou:
10 As tul uvaꞌ aꞌik kuxh veꞌt u Jesús sijunal, tukꞌ kaꞌt unqꞌa uxhchileꞌ uveꞌ atik kꞌatz Aak, tukꞌ kabꞌlavat unqꞌa ichusulibꞌ Aakeꞌ, as ichꞌoti veꞌt chajnaj isuuchil u kꞌuchuvatzeꞌ uveꞌ kat tal Aak.
10 Quando Jesus ficou só, os que estavam junto dele com os doze começaram a lhe fazer perguntas a respeito das parábolas.
11 As ech tal veꞌt Aak ileꞌ: —As sete tuk valkat isuuchil uvaꞌ yeꞌxhebꞌil ootzin tetz tiꞌ uvaꞌ kam tok unqꞌa tenameꞌ jaqꞌ u tijleꞌm u Tiixheꞌ. Pet ech koj unqꞌa tenameꞌ uvaꞌ yeꞌl tetz tiꞌ vitenam u Tiixheꞌ, tan tukꞌ kuxh kꞌuchuvatz la alaxkat unqꞌa yoleꞌ ste.
11 Jesus disse a eles:
12 As kꞌuxh ni tileꞌ kam uveꞌ nunbꞌaneꞌ as kꞌuxh ni tabꞌi unqꞌa yoleꞌ uvaꞌ ni valeꞌ, as yeꞌ nipal stuul; as yeꞌ nijalpu vitxumbꞌaleꞌ. Estiꞌeꞌ uvaꞌ yeꞌl ipaav la sotzi,— tiꞌk u Jesús.
12 para que, vendo, vejam e não percebam; e, ouvindo, ouçam e não entendam; para que não venham a converter-se e sejam perdoados.
13 As ech tal veꞌt Aak ileꞌ te unqꞌa ichusulibꞌeꞌ: —¿Ma yeꞌ nepal bꞌa tu u kꞌuchuvatzeꞌ? ¿Aꞌ kol veꞌt kaꞌt unqꞌa kꞌuchuvatzeꞌ qꞌa la pal ex stuul?
13 Então Jesus lhes perguntou:
14 Tan u najeꞌ uveꞌ ni taveꞌ, as aꞌ u uxhchileꞌ uveꞌ ni alon isuuchil viyol u Tiixheꞌ.
14 O semeador semeia a palavra.
15 As unqꞌa iiaeꞌ uvaꞌ kat oon tu bꞌey, as aꞌ ni tokkateꞌ tiꞌ unqꞌa uxhchileꞌ uveꞌ ni abꞌin viyol u Tiixheꞌ. As tul maꞌt tabꞌit u yoleꞌ, as kat ul u Satanás tiꞌ teesat el u yoleꞌ tu u taanxelal u uxhchileꞌ.
15 Estes são os da beira do caminho, onde a palavra é semeada: quando a ouvem, logo Satanás vem e tira a palavra semeada neles.
16 As unqꞌa iiaeꞌ uveꞌ kat oon xoꞌl unqꞌa kꞌubꞌeꞌ, tan aꞌ ni tokkateꞌ tiꞌ unqꞌa uxhchileꞌ uvaꞌ tul ni tabꞌi u yoleꞌ, as nichiibꞌ stiꞌ. As ni tok u yoleꞌ tu u taanxelal.
16 E estes são os semeados em solo rochoso, os quais, ouvindo a palavra, logo a recebem com alegria.
17 As yeꞌ kat yakꞌin u yoleꞌ tu u taanxelaleꞌ, tan ech unqꞌa uxhchileꞌ echeꞌ u iiaeꞌ uvaꞌ yeꞌ kat palik bꞌen u taqꞌileꞌ tu txꞌavaꞌeꞌ. As yeꞌxh jatvaꞌl qꞌii kat ibꞌana, tan tul kat ul unqꞌa kꞌaxkꞌoeꞌ tiꞌ u uxhchileꞌ tiꞌ uvaꞌ nimamal u yoleꞌ staꞌn, as oora kuxh kat kaꞌkabꞌin taama stiꞌ.
17 Mas eles não têm raiz em si mesmos, sendo de pouca duração. Quando chega a angústia ou a perseguição por causa da palavra, logo se escandalizam.
18 As unqꞌa iiaeꞌ uveꞌ kat oon xoꞌl unqꞌa chꞌiꞌxeꞌ, as aꞌ ni tokkateꞌ tiꞌ unqꞌa uxhchileꞌ uveꞌ kat abꞌin viyol u Tiixheꞌ.
18 Os outros, os semeados entre os espinhos, são os que ouvem a palavra,
19 As nu kuxh ixaansa unqꞌa uxhchileꞌ taama tiꞌ unqꞌa veeꞌ at vatz u txꞌavaꞌeꞌ as tukꞌ tiꞌ u txꞌiibꞌal qꞌiieꞌ uvaꞌ ni sotzsan ikꞌuꞌl unqꞌa uxhchileꞌ tiꞌ u yoleꞌ. As kam kuxh unqꞌa veeꞌ ni tachva. Estiꞌeꞌ yeꞌ niyakꞌin u yoleꞌ tu u taanxelal unqꞌa uxhchileꞌ echeꞌ umaj tzeꞌ uvaꞌ yeꞌ nivatzineꞌ.
19 mas as preocupações deste mundo, a fascinação da riqueza e outras ambições aparecem e sufocam a palavra, e ela fica infrutífera.
20 As unqꞌa iiaeꞌ uvaꞌ ech toon tu bꞌaꞌnla txꞌavaꞌ, as aꞌ ni tokkateꞌ tiꞌ unqꞌa uxhchileꞌ uveꞌ ni abꞌin viyol u Tiixheꞌ. As ni toksa taama tiꞌ inimataꞌ, as ech nibꞌan unqꞌa uxhchileꞌ echeꞌ unqꞌa tzeꞌeꞌ uvaꞌ nivatzineꞌ, tan ati uvaꞌ ni taqꞌ vinaj laval (30) ivatz, as ati ni taqꞌ oxkꞌalal (60) ivatz, as ati ni taqꞌ oꞌkꞌalal (100) ivatz tiꞌ junun viꞌl,— tiꞌk u Jesús.
20 Os que foram semeados em boa terra são aqueles que ouvem a palavra e a recebem, frutificando a trinta, a sessenta e a cem por um.
21 As ech tal u Jesús ileꞌ unpajte: —¿As la kol uch qꞌa uvaꞌ tul la matxax umaj txijubꞌal, as aꞌ kol la oksalkat qꞌa jaqꞌ umaj kaaxha moj jaqꞌ umaj chꞌach? Pet aꞌ la aqꞌpikkat jeꞌeꞌ viꞌ u matxbꞌaleꞌ tiꞌ itxijuneꞌ.
21 Jesus também lhes disse:
22 Estiꞌeꞌ uvaꞌ yeꞌl umaj kam ati uvaꞌ yeꞌ koj la ootzili. As kam uveꞌ mujel as techal la el chꞌuꞌl viꞌ saj tiꞌ tilpeꞌ.
22 Porque não há nada oculto, senão para ser manifesto; e nada escondido, senão para ser revelado.
23 As abꞌiste ex uvaꞌ nepal tu vunyoleꞌ, as etabꞌitaj uveꞌ ni valeꞌ,— tiꞌk u Jesús.
23 Se alguém tem ouvidos para ouvir, ouça.
24 As ech tal veꞌt Aak ileꞌ: —Ebꞌantaj jeꞌ teviꞌ tiꞌ unqꞌa yoleꞌ uveꞌ netabꞌi, tan asoj la etoksa etaama tiꞌ etabꞌitaꞌ, as aal la taqꞌ u Kubꞌaal Tiixheꞌ etxumbꞌal tiꞌ epal stuul.
24 Então lhes disse:
25 As abꞌil uvaꞌ ni toksa taama tiꞌ inimat u yoleꞌ, kꞌuxh bꞌiil kuxh nipal stuul, as aal la chee itxumbꞌal stiꞌ. Pet ech koj u uxhchileꞌ uvaꞌ yeꞌ ni toksa taama tiꞌ tabꞌit u yoleꞌ as tukꞌ tiꞌ inimataꞌ, as aal la sotzsal veꞌt u yoleꞌ skꞌuꞌl,— tiꞌk u Jesús.
25 Pois ao que tem, mais será dado; e, ao que não tem, até o que tem lhe será tirado.
26 As ech tal veꞌt u Jesús ileꞌ unpajte: —Ech nibꞌan u tijleꞌm u Tiixheꞌ tiꞌ vitenameꞌ echeꞌ nibꞌan umaj naj uvaꞌ ni tava u iiaeꞌ tu u txꞌavaꞌ.
26 Jesus disse ainda:
27 As tul maꞌt tavat naj u iiaeꞌ, as la vat naj jun aqꞌbꞌal; as la lakpu naj jun qꞌii. As il u iia ileꞌ nixalmit veꞌteꞌ tiꞌ ichꞌiieꞌ, kꞌuxh yeꞌ tootzaj naj kam nibꞌaneꞌ tul nichꞌiieꞌ.
27 Ele dorme e acorda, de noite e de dia, e a semente germina e cresce, sem que ele saiba como.
28 Tan aꞌ u txꞌavaꞌeꞌ kat bꞌanon uvaꞌ kat xalmit u iiaeꞌ. As kat chee veꞌt ixaj; as kat chee veꞌt toj. As nimal ivatz kat taqꞌ veꞌteꞌ.
28 A terra por si mesma frutifica: primeiro aparece a planta, depois, a espiga, e, por fim, o grão cheio na espiga.
29 As tul uvaꞌ kat qꞌanbꞌu veꞌt vivatzeꞌ, as kat maklu veꞌteꞌ, tan tiꞌ uvaꞌ kat ilej veꞌt viqꞌiieꞌ tiꞌ imakleꞌ,— tiꞌk u Jesús.
29 E, quando o fruto já está maduro, logo manda cortar com a foice, porque chegou a colheita.
30 As ech tal veꞌt u Jesús ileꞌ unpajte: —Tuk val isuuchil sete tiꞌ uvaꞌ kam inaꞌ u tenameꞌ uvaꞌ at jaqꞌ u tijleꞌm u Tiixheꞌ:
30 Disse mais:
31 Tan ech inaꞌ vitenam Aakeꞌ echeꞌ uvaꞌ kat ibꞌan u iiaeꞌ tetz u mostaza uvaꞌ kat aval tu umaj txꞌavaꞌ. As kꞌuxh tzꞌup chit u iiaeꞌ tiꞌ unjoltu unqꞌa iiaeꞌ uvaꞌ kat aval tu u txꞌavaꞌeꞌ,
31 Ele é como um grão de mostarda, que, quando semeado, é a menor de todas as sementes sobre a terra;
32 as tul kat chꞌii veꞌteꞌ, as nim chit kat oonkat tiꞌ unjoltu unqꞌa chikoeꞌ uveꞌ at tu u txꞌavaꞌeꞌ. As nim chit unqꞌa iqꞌabꞌeꞌ kat ibꞌana. As ni tul veꞌt unqꞌa talaj tzꞌikineꞌ iꞌloj jaqꞌ vimuuil unqꞌa ixaj tzeꞌeꞌ,— tiꞌk u Jesús.
32 mas, uma vez semeada, cresce e se torna maior do que todas as hortaliças; cria ramos tão grandes, que as aves do céu podem se aninhar à sua sombra.
33 As mamaꞌla kꞌuchuvatz echeꞌ unqꞌa veeꞌ kat ichus u Jesús, jankꞌal unqꞌa chusbꞌaleꞌ uveꞌ kat itxꞌol unqꞌa uxhchileꞌ ipal stuul.
33 E com muitas parábolas semelhantes Jesus lhes expunha a palavra, conforme podiam compreendê-la.
34 As yeꞌl umaꞌtoj yol nik tal Aak uvaꞌ jit tukꞌ kꞌuchuvatz. Pet tul uvaꞌ Aak kuxh veꞌt sijunal tukꞌ unqꞌa ichusulibꞌeꞌ, as nik tal Aak isuuchil unqꞌa kꞌuchuvatzeꞌ ste.
34 E sem parábolas não lhes falava; tudo, porém, explicava em particular aos seus próprios discípulos.
35 As tu u qꞌiieꞌ tul uvaꞌ tzꞌotin veꞌteꞌ, as ech tal veꞌt u Jesús ileꞌ te unqꞌa ichusulibꞌeꞌ: —Koꞌnaj jalit u mar,— tiꞌk Aak.
35 Naquele dia, sendo já tarde, Jesus disse aos discípulos:
36 As iqꞌiila veꞌt kan unqꞌa ichusulibꞌ Aakeꞌ unqꞌa tenameꞌ. As teqꞌo veꞌt bꞌen chajnaj Aak jalit u mar tu u barco. As bꞌen veꞌt kaꞌt unqꞌa uxhchileꞌ tukꞌ unqꞌa ibarco tiꞌ u barco uvaꞌ atikkat ok Aak.
36 E eles, despedindo a multidão, o levaram assim como estava, no barco; e outros barcos o seguiam.
37 As tul maꞌtik ipalik ok chajnaj viꞌ u mar tukꞌ u barco, as xeꞌt veꞌt umaꞌl u mam kajiqꞌ jabꞌal. As vaꞌlik chit ipilqꞌut veꞌt tibꞌ u mar. As nik tok veꞌt u aꞌeꞌ tu u barco. As bꞌiit kuxh yeꞌ nik ibꞌen veꞌt u barco xeꞌ u mar.
37 Ora, levantou-se grande temporal de vento, e as ondas se arremessavam contra o barco, de modo que o mesmo já estava se enchendo de água.
38 As vatik chit veꞌt u Jesús tu u barco. As atik kuꞌ iviꞌ Aak viꞌ umaꞌl u vitzꞌ. As ul bꞌeyloj veꞌt Aak taꞌn unqꞌa ichusulibꞌeꞌ. As ech tal veꞌt chajnaj ileꞌ te Aak: —¿Chusul, ma yeꞌ neetzꞌa uvaꞌ tuk kamoj veꞌt oꞌ? ¡Tan tuk bꞌenoj veꞌt oꞌ tukꞌ u barco xeꞌ u mar!— tiꞌk chajnaj.
38 E Jesus estava na popa, dormindo sobre o travesseiro. Os discípulos o acordaram e lhe disseram: — Mestre, o senhor não se importa que pereçamos?
39 As txakpu veꞌt u Jesús. As iyaa veꞌt Aak u kajiqꞌeꞌ tukꞌ u mar. As ech tal veꞌt Aak ileꞌ: —¡Yaꞌoj ex! ¡As yeꞌ tiin ex!— tiꞌk Aak. As yak kuxh yaꞌ veꞌt u kajiqꞌeꞌ. As liibꞌ veꞌt u mar.
39 E ele, despertando, repreendeu o vento e disse ao mar: O vento se aquietou, e tudo ficou bem calmo.
40 As ech tal veꞌt u Jesús ileꞌ te unqꞌa ichusulibꞌeꞌ: —¿Kam qꞌi uvaꞌ vaꞌl kuxh exoꞌv veꞌteꞌ? ¿As ma yeꞌl ex bꞌa nekꞌujbꞌaꞌ ekꞌuꞌl sviꞌ?— tiꞌk Aak.
40 Então Jesus lhes perguntou:
41 As ok veꞌt umaꞌl u mam xoꞌvichil xeꞌ taama chajnaj. As ech tal veꞌt chajnaj ileꞌ svatzaj: —¡Nim chit u tijleꞌm Aakeꞌ, tan ninimal Aak taꞌn u kajiqꞌ jabꞌaleꞌ tukꞌ u mar!— tiꞌk chajnaj svatzaj.
41 E eles, possuídos de grande temor, diziam uns aos outros: — Quem é este que até o vento e o mar lhe obedecem?

Ler em outra tradução

Comparar com outra

Estude este capítulo no WhatsApp

Peça à IA da Bíblia Fala para explicar Marcos 4, comparar traduções ou montar um estudo — tudo direto pelo WhatsApp.