Lucas 16
U ak' Testamento tu kuyob'al (IXLNNT) vs VC
1 As ech tal veꞌt u Jesús ileꞌ te unqꞌa ichusulibꞌeꞌ: —Atik umaꞌl u naj uvaꞌ txꞌioliqꞌii. As atik umaꞌl vikꞌam naj uvaꞌ nikat ilon isuuchil unqꞌa itxꞌiibꞌal iqꞌii najeꞌ. As bꞌex alaxoj te u bꞌaal aqꞌoneꞌ uvaꞌ vaꞌlexh kuxh itxumbꞌal u kꞌameꞌ, tan nikat kuxh teesa naj itxumbꞌal vitxꞌiibꞌal iqꞌii u bꞌaal aqꞌoneꞌ.
1 Jesus disse também a seus discípulos: Havia um homem rico que tinha um administrador. Este lhe foi denunciado de ter dissipado os seus bens.
2 As imolo veꞌt u bꞌaal aqꞌoneꞌ u kꞌameꞌ. As ech tal veꞌt naj ileꞌ te u kꞌameꞌ: «As kat vabꞌil yol tiꞌ u aaqꞌoneꞌ. As oksa kan tachul unqꞌa veeꞌ kat abꞌana, tan la el veꞌt axh,» tiꞌk u bꞌaal aqꞌoneꞌ.
2 Ele chamou o administrador e lhe disse: Que é que ouço dizer de ti? Presta contas da tua administração, pois já não poderás administrar meus bens.
3 As ibꞌan veꞌt jeꞌ u ilol isuuchil u aqꞌoneꞌ tiviꞌ. As ech tal naj ileꞌ: «¿Kameꞌ qꞌi tuk unbꞌaneꞌ? Tan ni teesa veꞌt in u bꞌaal aqꞌoneꞌ tiꞌ u vaqꞌoneꞌ. As tul yeꞌl unyakꞌil ati tiꞌ vaqꞌonvat u txꞌavaꞌeꞌ. As la chꞌixvu veꞌt in tiꞌ unjoyat unpuaj.
3 O administrador refletiu então consigo: Que farei, visto que meu patrão me tira o emprego? Lavrar a terra? Não o posso. Mendigar? Tenho vergonha.
4 Pet ech tuk unbꞌan ileꞌ tiꞌ uvaꞌ at unqꞌa uxhchileꞌ uvaꞌ la lochon in. As la ikꞌul in tikabꞌal tul uvaꞌ yeꞌl vaqꞌon ati,» tiꞌk naj tal jeꞌ ste.
4 Já sei o que fazer, para que haja quem me receba em sua casa, quando eu for despedido do emprego.
5 As junun imolot veꞌt naj unqꞌa najeꞌ uveꞌ atik itxꞌoj xeꞌ u bꞌaal aqꞌoneꞌ. As ech tal veꞌt naj ileꞌ te umaꞌl u naj uveꞌ atik itxꞌoj: «¿Jatvaꞌleꞌ vatxꞌojeꞌ at xeꞌ u bꞌaal aqꞌoneꞌ?» tiꞌk naj.
5 Chamou, pois, separadamente a cada um dos devedores de seu patrão e perguntou ao primeiro: Quanto deves a meu patrão?
6 Ech tal veꞌt u naj ileꞌ: «Oꞌkꞌalal (100) toneel aceite vuntxꞌojeꞌ,» tiꞌk u najeꞌ. As ech tal veꞌt u ilol isuuchil u aqꞌon ileꞌ: «Il vavuꞌuj ilaꞌ bꞌa. As xonebꞌen. Oora kuxh kubꞌan ichꞌexel u uꞌujeꞌ. As laval kuxh toxkꞌal (50) toneel la qaqꞌ veꞌt kuꞌ tu u uꞌujeꞌ,» tiꞌk u ilol isuuchil u aqꞌoneꞌ.
6 Ele respondeu: Cem medidas de azeite. Disse-lhe: Toma a tua conta, senta-te depressa e escreve: cinqüenta.
7 As ech tal veꞌt naj ileꞌ te umaꞌt u najeꞌ: «¿Jatvaꞌl vatxꞌojeꞌ at xeꞌ u bꞌaal aqꞌoneꞌ?» tiꞌk naj. Ech tal veꞌt u naj ileꞌ: «Oꞌkꞌalal (100) ijatz trigo vuntxꞌojeꞌ,» tiꞌk naj. As ech tal veꞌt u ilol isuuchil u aqꞌon ileꞌ: «Il vavuꞌuj ilaꞌ tetz vatxꞌojeꞌ. Oora kuxh kubꞌan ichꞌexel. As mutxꞌul (80) kuxh ijatz la qaqꞌ kuꞌ tu u uꞌujeꞌ,» tiꞌk naj.
7 Depois perguntou ao outro: Tu, quanto deves? Respondeu: Cem medidas de trigo. Disse-lhe o administrador: Toma os teus papéis e escreve: oitenta.
8 As tul tabꞌi veꞌt u bꞌaal aqꞌoneꞌ kam uvaꞌ nik ibꞌan u ilol tetz isuuchil u aqꞌoneꞌ tukꞌ unqꞌa itxumbꞌal najeꞌ uvaꞌ vaꞌlexh kuxh nik ibꞌaneꞌ, as toksa veꞌt u bꞌaal aqꞌoneꞌ iqꞌii naj, tan tiꞌ uvaꞌ tzitumal chit naj. As kat iloch naj unqꞌa najeꞌ uvaꞌ atik itxꞌoj xeꞌ u bꞌaal aqꞌoneꞌ, aqꞌal uvaꞌ chajnaj la lochon veꞌt naj tul la eesal naj tu taqꞌoneꞌ.
8 E o proprietário admirou a astúcia do administrador, porque os filhos deste mundo são mais prudentes do que os filhos da luz no trato com seus semelhantes.
9 As la val sete, etxakonsataj unqꞌa emeebꞌaꞌleꞌ vatz u txꞌavaꞌeꞌ tiꞌ elochat vemooleꞌ. As tul la yaꞌ veꞌt etatin vatz u txꞌavaꞌeꞌ, as la ikꞌul veꞌt ok ex u Tiixheꞌ tu uveꞌ atkat veꞌt vetiichajileꞌ uveꞌ yeꞌl iyaꞌtebꞌal.
9 Eu vos digo: fazei-vos amigos com a riqueza injusta, para que, no dia em que ela vos faltar, eles vos recebam nos tabernáculos eternos.
10 Tan abꞌil uvaꞌ jik chit itxumbꞌal tiꞌ tilat isuuchil unbꞌooj uvaꞌ kat oksal tiqꞌabꞌ, as echat chit la ibꞌaneꞌ, kꞌuxh nimal chit la aqꞌax ste tiꞌ tilat isuuchil. As abꞌil uveꞌ jit jik itxumbꞌal tiꞌ tilat isuuchil unbꞌooj uvaꞌ la oksal tiqꞌabꞌ, as echat chit la ibꞌaneꞌ, kꞌuxh nimal chit la aqꞌax ste.
10 Aquele que é fiel nas coisas pequenas será também fiel nas coisas grandes. E quem é injusto nas coisas pequenas, sê-lo-á também nas grandes.
11 Estiꞌeꞌ tuk val sete, tan asoj yeꞌ kat etil isuuchil unqꞌa txꞌiibꞌal qꞌiieꞌ tibꞌaꞌnil uvaꞌ kat aqꞌax sete, as yeꞌxhebꞌileꞌ la aqꞌon veꞌt u txꞌiibꞌal qꞌiieꞌ sete uvaꞌ yeꞌl iyaꞌtebꞌal.
11 Se, pois, não tiverdes sido fiéis nas riquezas injustas, quem vos confiará as verdadeiras?
12 Tan asoj yeꞌ kat etxꞌol etilat isuuchil u tetz u Tiixheꞌ uvaꞌ kat aqꞌax sete vatz u txꞌavaꞌeꞌ, as ¿aal kol la aqꞌax unqꞌa bꞌaꞌnileꞌ qꞌa sete uvaꞌ nisaꞌ u Tiixheꞌ taqꞌat sete?
12 E se não fostes fiéis no alheio, quem vos dará o que é vosso?
13 As la val sete, tan yeꞌ la uch taqꞌonvu umaj kꞌam xeꞌ kaꞌvaꞌl unqꞌa bꞌaal aqꞌoneꞌ, tan la tixva kan u kꞌameꞌ umaꞌl u bꞌaal aqꞌoneꞌ. As la ixoꞌni umaꞌte. As moj la inima u kꞌameꞌ umaꞌl u bꞌaal aqꞌoneꞌ. As yeꞌ la inima umaꞌte. Estiꞌeꞌ la val sete, etoksataj etaama tiꞌ u Tiixheꞌ, tan asoj netoksa etaama tiꞌ u txꞌiibꞌal eqꞌiieꞌ vatz u txꞌavaꞌeꞌ, as yeꞌ la uchi uvaꞌ la etoksa etaama tiꞌ enimat u Tiixheꞌ,— tiꞌk u Jesús.
13 Nenhum servo pode servir a dois senhores: ou há de odiar a um e amar o outro, ou há de aderir a um e desprezar o outro. Não podeis servir a Deus e ao dinheiro.
14 Tul atik kaꞌl unqꞌa fariseo uvaꞌ aal chit nikattel taama tiꞌ u puajeꞌ. As tul tabꞌi chajnaj viyol u Jesús, as tzeꞌlebꞌal kuxh Aak te chajnaj.
14 Ora, ouviam tudo isto os fariseus, que eram avarentos, e zombavam dele.
15 As ech tal veꞌt u Jesús ileꞌ te chajnaj: —As ni kuxh ebꞌensa etibꞌ jikla aamail vatz unqꞌa emooleꞌ. As ootzimaleꞌ vetaanxelaleꞌ taꞌn u Tiixheꞌ, tan at unqꞌa txumbꞌaleꞌ uvaꞌ ni toksa unqꞌa tenameꞌ taama stiꞌ. As aꞌeꞌ uvaꞌ yeꞌ nisaꞌ Aak.
15 Jesus disse-lhes: Vós procurais parecer justos aos olhos dos homens, mas Deus vos conhece os corações; pois o que é elevado aos olhos dos homens é abominável aos olhos de Deus.
16 As aꞌ unqꞌa yoleꞌ uvaꞌ tzꞌibꞌamal kan taꞌn u Moisés as tukꞌ kaꞌt unqꞌa qꞌajsan tetz viyol u Tiixheꞌ, as aꞌeꞌ nik chusun ex. As tul kat ul veꞌt u Xhuneꞌ uvaꞌ nik aqꞌon kuꞌ unqꞌa uxhchileꞌ xeꞌ u aꞌeꞌ. As yeꞌ saach unqꞌa tenameꞌ niyaꞌlu tibꞌ tiꞌ tok xoꞌl u tenameꞌ uvaꞌ at jaqꞌ u Tijeleꞌm u Tiixheꞌ.
16 A lei e os profetas duraram até João. Desde então é anunciado o Reino de Deus, e cada um faz violência para aí entrar.
17 Pet tuk val sete, tan yeꞌ kuxh kꞌaxkꞌo isotz u almikaꞌeꞌ tukꞌ u vatz txꞌavaꞌeꞌ. Pet ech kojeꞌ unqꞌa yoleꞌ uveꞌ tzꞌibꞌamal kan tu u tzaqꞌiteꞌ taꞌn u Moisés, tan tuk chit ibꞌaneꞌ skajayil kam uveꞌ tzꞌibꞌamal kan.
17 Mais facilmente, porém, passará o céu e a terra do que se perderá uma só letra da lei.
18 As abꞌil uvaꞌ la ijatxeꞌl u tixqeleꞌ as la teqꞌo tibꞌ tukꞌ umaꞌt ixoj, as la paavin veꞌt naj. As abꞌil uveꞌ la teqꞌo tibꞌ tukꞌ u ixojeꞌ uveꞌ jatxel tibꞌ tukꞌ vitzumeleꞌ, as la paavin veꞌteꞌ,— tiꞌk u Jesús.
18 Todo o que abandonar sua mulher e casar com outra, comete adultério; e quem se casar com a mulher rejeitada, comete adultério também.
19 As ech tal u Jesús ileꞌ: —Atik umaꞌl u naj uvaꞌ txꞌioliqꞌii. As bꞌaꞌnla chaj oksaꞌm chit nikat toksa naj. As xoꞌvebꞌal chit naj tukꞌ unqꞌa tetzeꞌ, tan nik ibꞌan naj unqꞌa bꞌaꞌnla chaj txꞌaꞌoꞌmeꞌ jun qꞌii.
19 Havia um homem rico que se vestia de púrpura e linho finíssimo, e que todos os dias se banqueteava e se regalava.
20 As atik umaꞌt vas naj uvaꞌ meebꞌaꞌik chittuꞌ uvaꞌ Lázaro ibꞌii. As aꞌ chit chineꞌ atik tiꞌ vas najeꞌ. As nikat ixonebꞌ naj jun qꞌii tziꞌ ikabꞌal u txꞌioliqꞌiieꞌ.
20 Havia também um mendigo, por nome Lázaro, todo coberto de chagas, que estava deitado à porta do rico.
21 As nikat tachva u Lázaro uvaꞌ la techbꞌu unqꞌa vuy txꞌixeꞌ uveꞌ nikat ichajpik kuꞌ viꞌ vimeexha u txꞌioliqꞌiieꞌ. Tul xonlik u Lázaro tziꞌ ikabꞌal u txꞌiol iqꞌiieꞌ, as ul unqꞌa txꞌiꞌeꞌ tiꞌ ileqꞌul unqꞌa chineꞌ uveꞌ atik tiꞌ u Lázaro.
21 Ele avidamente desejava matar a fome com as migalhas que caíam da mesa do rico... Até os cães iam lamber-lhe as chagas.
22 As tul kam veꞌt u meebꞌaꞌeꞌ uvaꞌ Lázaro, as ul eqꞌoloj veꞌt jeꞌ naj taꞌn unqꞌa ángel. As aꞌ oonkat naj kꞌatz u Abraham tu almikaꞌ. As tul kam veꞌt u txꞌioliqꞌiieꞌ, as bꞌex mujaxoj veꞌt naj.
22 Ora, aconteceu morrer o mendigo e ser levado pelos anjos ao seio de Abraão. Morreu também o rico e foi sepultado.
23 As vaꞌlik chit ipalebꞌet veꞌt u txꞌiol iqꞌiieꞌ u kꞌaxkꞌoeꞌ tu u atinbꞌaleꞌ uvaꞌ atikkat unqꞌa kamnajeꞌ. As kaꞌyik veꞌt jeꞌ naj tu almikaꞌ. As til veꞌt jeꞌ naj u Abraham tukꞌ u Lázaro, tan atik u Lázaro kꞌatz u Abraham.
23 E estando ele nos tormentos do inferno, levantou os olhos e viu, ao longe, Abraão e Lázaro no seu seio.
24 As sikꞌin veꞌt jeꞌ naj tu almikaꞌ. Ech tal veꞌt naj ileꞌ: «¡Kubꞌaal Abraham, txum unvatz! Bꞌan bꞌaꞌnil sve. Chaj kuꞌ tzan u Lázaro tiꞌ ul iliꞌbꞌisat vuntziꞌeꞌ tukꞌ unbꞌooj aꞌ taꞌn u viꞌ iqꞌabꞌeꞌ, tan vaꞌl unpalebꞌet unqꞌa kꞌaxkꞌoeꞌ tzitzaꞌ tu u xamaleꞌ,» tiꞌk u txꞌioliqꞌiieꞌ tal jeꞌ te u Abraham.
24 Gritou, então: - Pai Abraão, compadece-te de mim e manda Lázaro que molhe em água a ponta de seu dedo, a fim de me refrescar a língua, pois sou cruelmente atormentado nestas chamas.
25 As ech tal veꞌt u Abraham ileꞌ: «Oolsa sakꞌuꞌl, unkꞌaol, uvaꞌ bꞌaꞌnik chit aatineꞌ vatz u txꞌavaꞌeꞌ tukꞌ u txꞌiibꞌal aqꞌiieꞌ. Pet ech koj u Lázaro, tan oyebꞌ chit ivatz naj kat ibꞌan vatz u txꞌavaꞌeꞌ. As cheel il naj ileꞌ bꞌaꞌn veꞌt tatin tzitzaꞌ. As axh uveꞌ ni palebꞌen u kꞌaxkꞌoeꞌ cheel.
25 Abraão, porém, replicou: - Filho, lembra-te de que recebeste teus bens em vida, mas Lázaro, males; por isso ele agora aqui é consolado, mas tu estás em tormento.
26 As kꞌuxh la qal kubꞌen tiꞌ bꞌen qilat axh, as yeꞌ la uchi, tan at umaꞌl u mam jul sukuxoꞌl. As echat kuxh ex, tan yeꞌ la uch etul veꞌt tzitzaꞌ,» tiꞌk u Abraham.
26 Além de tudo, há entre nós e vós um grande abismo, de maneira que, os que querem passar daqui para vós, não o podem, nem os de lá passar para cá.
27 As ech tal veꞌt u txꞌioliqꞌii ileꞌ: «Bꞌan bꞌaꞌnil, kubꞌaal Abraham. Chaj bꞌen u Lázaro bꞌa xeꞌ ak unbꞌaaleꞌ,
27 O rico disse: - Rogo-te então, pai, que mandes Lázaro à casa de meu pai, pois tenho cinco irmãos,
28 tan atil oꞌvaꞌt vitzꞌin. As aꞌ ni valeꞌ uvaꞌ la bꞌen ibꞌeya veꞌt u Lázaro te chajnaj, aqꞌal uvaꞌ yeꞌ la ul ipalebꞌe chajnaj u kꞌaxkꞌoeꞌ tzitzaꞌ,» tiꞌk naj.
28 para lhes testemunhar, que não aconteça virem também eles parar neste lugar de tormentos.
29 As ech tal veꞌt u Abraham ileꞌ: «Tzꞌibꞌamal kaneꞌ unqꞌa yoleꞌ taꞌn u Moisés tukꞌ kaꞌt unqꞌa qꞌajsan tetz viyol u Tiixheꞌ. As ni talpeꞌ te unqꞌa eetzꞌineꞌ. As chajnajeꞌ la ilon asoj la inima chajnaj moj yeꞌle,» tiꞌk u Abraham.
29 Abraão respondeu: - Eles lá têm Moisés e os profetas; ouçam-nos!
30 As ech tal veꞌt u txꞌioliqꞌii ileꞌ: «Yeꞌle, kubꞌaal Abraham. Yeꞌ la inima chajnajeꞌ u yoleꞌ uvaꞌ tzꞌibꞌamal kan. Pet asoj la ul taama umaj kamnaj as la bꞌen tal xoꞌl chajnaj tiꞌ u kꞌaxkꞌoeꞌ uvaꞌ at tzitzaꞌ, as aꞌn la ikꞌaxa tibꞌ chajnajeꞌ tiꞌ vipaaveꞌ,» tiꞌk naj.
30 O rico replicou: - Não, pai Abraão; mas se for a eles algum dos mortos, arrepender-se-ão.
31 Ech tal veꞌt u Abraham ileꞌ: «Asoj yeꞌ nisaꞌ chajnaj inimat viyol u Moisés tukꞌ unqꞌa qꞌajsan tetz viyol u Tiixheꞌ, as echeꞌ la koj chit inima chajnaj kꞌuxh la ul taama umaj kamnaj tiꞌ bꞌen talat isuuchil te chajnaj,» tiꞌk u Abraham tala,— tiꞌk u Jesús.
31 Abraão respondeu-lhe: - Se não ouvirem a Moisés e aos profetas, tampouco se deixarão convencer, ainda que ressuscite algum dos mortos.
Atalhos do teclado
- Capítulo anterior←
- Próximo capítulo→
- Versículo anteriork
- Próximo versículoj
- Limpar seleçãoEsc
- Esta ajuda?
Estude este capítulo no WhatsApp
Peça à IA da Bíblia Fala para explicar Lucas 16, comparar traduções ou montar um estudo — tudo direto pelo WhatsApp.