Lucas 16

U ak' Testamento tu kuyob'al (IXLNNT) vs NVT

Sair da comparação
NVT Nova Versão Transformadora
1 As ech tal veꞌt u Jesús ileꞌ te unqꞌa ichusulibꞌeꞌ: —Atik umaꞌl u naj uvaꞌ txꞌioliqꞌii. As atik umaꞌl vikꞌam naj uvaꞌ nikat ilon isuuchil unqꞌa itxꞌiibꞌal iqꞌii najeꞌ. As bꞌex alaxoj te u bꞌaal aqꞌoneꞌ uvaꞌ vaꞌlexh kuxh itxumbꞌal u kꞌameꞌ, tan nikat kuxh teesa naj itxumbꞌal vitxꞌiibꞌal iqꞌii u bꞌaal aqꞌoneꞌ.
1 Jesus contou a seguinte história a seus discípulos: “Um homem rico tinha um administrador que cuidava de seus negócios. Certo dia, foram-lhe contar que esse administrador estava desperdiçando seu dinheiro.
2 As imolo veꞌt u bꞌaal aqꞌoneꞌ u kꞌameꞌ. As ech tal veꞌt naj ileꞌ te u kꞌameꞌ: «As kat vabꞌil yol tiꞌ u aaqꞌoneꞌ. As oksa kan tachul unqꞌa veeꞌ kat abꞌana, tan la el veꞌt axh,» tiꞌk u bꞌaal aqꞌoneꞌ.
2 Então mandou chamá-lo e disse: ‘O que é isso que ouço a seu respeito? Preste contas de sua administração, pois não pode mais permanecer nesse cargo’.
3 As ibꞌan veꞌt jeꞌ u ilol isuuchil u aqꞌoneꞌ tiviꞌ. As ech tal naj ileꞌ: «¿Kameꞌ qꞌi tuk unbꞌaneꞌ? Tan ni teesa veꞌt in u bꞌaal aqꞌoneꞌ tiꞌ u vaqꞌoneꞌ. As tul yeꞌl unyakꞌil ati tiꞌ vaqꞌonvat u txꞌavaꞌeꞌ. As la chꞌixvu veꞌt in tiꞌ unjoyat unpuaj.
3 “O administrador pensou consigo: ‘E agora? Meu patrão vai me demitir. Não tenho força para trabalhar no campo, e sou orgulhoso demais para mendigar.
4 Pet ech tuk unbꞌan ileꞌ tiꞌ uvaꞌ at unqꞌa uxhchileꞌ uvaꞌ la lochon in. As la ikꞌul in tikabꞌal tul uvaꞌ yeꞌl vaqꞌon ati,» tiꞌk naj tal jeꞌ ste.
4 Já sei como garantir que as pessoas me recebam em suas casas quando eu for despedido!’.
5 As junun imolot veꞌt naj unqꞌa najeꞌ uveꞌ atik itxꞌoj xeꞌ u bꞌaal aqꞌoneꞌ. As ech tal veꞌt naj ileꞌ te umaꞌl u naj uveꞌ atik itxꞌoj: «¿Jatvaꞌleꞌ vatxꞌojeꞌ at xeꞌ u bꞌaal aqꞌoneꞌ?» tiꞌk naj.
5 “Então ele convocou todos que deviam dinheiro a seu patrão. Perguntou ao primeiro: ‘Quanto você deve a meu patrão?’.
6 Ech tal veꞌt u naj ileꞌ: «Oꞌkꞌalal (100) toneel aceite vuntxꞌojeꞌ,» tiꞌk u najeꞌ. As ech tal veꞌt u ilol isuuchil u aqꞌon ileꞌ: «Il vavuꞌuj ilaꞌ bꞌa. As xonebꞌen. Oora kuxh kubꞌan ichꞌexel u uꞌujeꞌ. As laval kuxh toxkꞌal (50) toneel la qaqꞌ veꞌt kuꞌ tu u uꞌujeꞌ,» tiꞌk u ilol isuuchil u aqꞌoneꞌ.
6 O homem respondeu: ‘Devo cem tonéis de azeite’. Então o administrador lhe disse: ‘Pegue depressa sua conta e mude-a para cinquenta tonéis’.
7 As ech tal veꞌt naj ileꞌ te umaꞌt u najeꞌ: «¿Jatvaꞌl vatxꞌojeꞌ at xeꞌ u bꞌaal aqꞌoneꞌ?» tiꞌk naj. Ech tal veꞌt u naj ileꞌ: «Oꞌkꞌalal (100) ijatz trigo vuntxꞌojeꞌ,» tiꞌk naj. As ech tal veꞌt u ilol isuuchil u aqꞌon ileꞌ: «Il vavuꞌuj ilaꞌ tetz vatxꞌojeꞌ. Oora kuxh kubꞌan ichꞌexel. As mutxꞌul (80) kuxh ijatz la qaqꞌ kuꞌ tu u uꞌujeꞌ,» tiꞌk naj.
7 “‘E quanto você deve a meu patrão?’, perguntou ao segundo. “Devo cem cestos grandes de trigo’, respondeu ele. E o administrador disse: ‘Tome sua conta e mude-a para oitenta cestos’.
8 As tul tabꞌi veꞌt u bꞌaal aqꞌoneꞌ kam uvaꞌ nik ibꞌan u ilol tetz isuuchil u aqꞌoneꞌ tukꞌ unqꞌa itxumbꞌal najeꞌ uvaꞌ vaꞌlexh kuxh nik ibꞌaneꞌ, as toksa veꞌt u bꞌaal aqꞌoneꞌ iqꞌii naj, tan tiꞌ uvaꞌ tzitumal chit naj. As kat iloch naj unqꞌa najeꞌ uvaꞌ atik itxꞌoj xeꞌ u bꞌaal aqꞌoneꞌ, aqꞌal uvaꞌ chajnaj la lochon veꞌt naj tul la eesal naj tu taqꞌoneꞌ.
8 “O patrão elogiou o administrador desonesto por sua astúcia. E é verdade que os filhos deste mundo são mais astutos ao lidar com o mundo ao redor que os filhos da luz.
9 As la val sete, etxakonsataj unqꞌa emeebꞌaꞌleꞌ vatz u txꞌavaꞌeꞌ tiꞌ elochat vemooleꞌ. As tul la yaꞌ veꞌt etatin vatz u txꞌavaꞌeꞌ, as la ikꞌul veꞌt ok ex u Tiixheꞌ tu uveꞌ atkat veꞌt vetiichajileꞌ uveꞌ yeꞌl iyaꞌtebꞌal.
9 Esta é a lição: usem a riqueza deste mundo para fazer amigos. Assim, quando suas posses se extinguirem, eles os receberão num lar eterno.
10 Tan abꞌil uvaꞌ jik chit itxumbꞌal tiꞌ tilat isuuchil unbꞌooj uvaꞌ kat oksal tiqꞌabꞌ, as echat chit la ibꞌaneꞌ, kꞌuxh nimal chit la aqꞌax ste tiꞌ tilat isuuchil. As abꞌil uveꞌ jit jik itxumbꞌal tiꞌ tilat isuuchil unbꞌooj uvaꞌ la oksal tiqꞌabꞌ, as echat chit la ibꞌaneꞌ, kꞌuxh nimal chit la aqꞌax ste.
10 “Se forem fiéis nas pequenas coisas, também o serão nas grandes. Mas, se forem desonestos nas pequenas coisas, também o serão nas maiores.
11 Estiꞌeꞌ tuk val sete, tan asoj yeꞌ kat etil isuuchil unqꞌa txꞌiibꞌal qꞌiieꞌ tibꞌaꞌnil uvaꞌ kat aqꞌax sete, as yeꞌxhebꞌileꞌ la aqꞌon veꞌt u txꞌiibꞌal qꞌiieꞌ sete uvaꞌ yeꞌl iyaꞌtebꞌal.
11 E, se vocês não são confiáveis ao lidar com a riqueza injusta deste mundo, quem lhes confiará a verdadeira riqueza?
12 Tan asoj yeꞌ kat etxꞌol etilat isuuchil u tetz u Tiixheꞌ uvaꞌ kat aqꞌax sete vatz u txꞌavaꞌeꞌ, as ¿aal kol la aqꞌax unqꞌa bꞌaꞌnileꞌ qꞌa sete uvaꞌ nisaꞌ u Tiixheꞌ taqꞌat sete?
12 E, se não são fiéis com os bens dos outros, por que alguém lhes confiaria o que é de vocês?
13 As la val sete, tan yeꞌ la uch taqꞌonvu umaj kꞌam xeꞌ kaꞌvaꞌl unqꞌa bꞌaal aqꞌoneꞌ, tan la tixva kan u kꞌameꞌ umaꞌl u bꞌaal aqꞌoneꞌ. As la ixoꞌni umaꞌte. As moj la inima u kꞌameꞌ umaꞌl u bꞌaal aqꞌoneꞌ. As yeꞌ la inima umaꞌte. Estiꞌeꞌ la val sete, etoksataj etaama tiꞌ u Tiixheꞌ, tan asoj netoksa etaama tiꞌ u txꞌiibꞌal eqꞌiieꞌ vatz u txꞌavaꞌeꞌ, as yeꞌ la uchi uvaꞌ la etoksa etaama tiꞌ enimat u Tiixheꞌ,— tiꞌk u Jesús.
13 “Ninguém pode servir a dois senhores, pois odiará um e amará o outro; será dedicado a um e desprezará o outro. Vocês não podem servir a Deus e ao dinheiro”.
14 Tul atik kaꞌl unqꞌa fariseo uvaꞌ aal chit nikattel taama tiꞌ u puajeꞌ. As tul tabꞌi chajnaj viyol u Jesús, as tzeꞌlebꞌal kuxh Aak te chajnaj.
14 Os fariseus, que tinham grande amor ao dinheiro, ouviam isso tudo e zombavam de Jesus.
15 As ech tal veꞌt u Jesús ileꞌ te chajnaj: —As ni kuxh ebꞌensa etibꞌ jikla aamail vatz unqꞌa emooleꞌ. As ootzimaleꞌ vetaanxelaleꞌ taꞌn u Tiixheꞌ, tan at unqꞌa txumbꞌaleꞌ uvaꞌ ni toksa unqꞌa tenameꞌ taama stiꞌ. As aꞌeꞌ uvaꞌ yeꞌ nisaꞌ Aak.
15 Então ele disse: “Vocês gostam de parecer justos em público, mas Deus conhece o seu coração. Aquilo que este mundo valoriza é detestável aos olhos de Deus.
16 As aꞌ unqꞌa yoleꞌ uvaꞌ tzꞌibꞌamal kan taꞌn u Moisés as tukꞌ kaꞌt unqꞌa qꞌajsan tetz viyol u Tiixheꞌ, as aꞌeꞌ nik chusun ex. As tul kat ul veꞌt u Xhuneꞌ uvaꞌ nik aqꞌon kuꞌ unqꞌa uxhchileꞌ xeꞌ u aꞌeꞌ. As yeꞌ saach unqꞌa tenameꞌ niyaꞌlu tibꞌ tiꞌ tok xoꞌl u tenameꞌ uvaꞌ at jaqꞌ u Tijeleꞌm u Tiixheꞌ.
16 “Até a chegada de João, a lei de Moisés e a mensagem dos profetas eram seus guias. Agora, porém, as boas-novas do reino de Deus estão sendo anunciadas, e todos estão ansiosos para entrar.
17 Pet tuk val sete, tan yeꞌ kuxh kꞌaxkꞌo isotz u almikaꞌeꞌ tukꞌ u vatz txꞌavaꞌeꞌ. Pet ech kojeꞌ unqꞌa yoleꞌ uveꞌ tzꞌibꞌamal kan tu u tzaqꞌiteꞌ taꞌn u Moisés, tan tuk chit ibꞌaneꞌ skajayil kam uveꞌ tzꞌibꞌamal kan.
17 É mais fácil o céu e a terra desaparecerem que ser anulado até o menor traço da lei de Deus.
18 As abꞌil uvaꞌ la ijatxeꞌl u tixqeleꞌ as la teqꞌo tibꞌ tukꞌ umaꞌt ixoj, as la paavin veꞌt naj. As abꞌil uveꞌ la teqꞌo tibꞌ tukꞌ u ixojeꞌ uveꞌ jatxel tibꞌ tukꞌ vitzumeleꞌ, as la paavin veꞌteꞌ,— tiꞌk u Jesús.
18 “Assim, o homem que se divorcia de sua esposa e se casa com outra mulher comete adultério. E o homem que se casa com uma mulher divorciada também comete adultério”.
19 As ech tal u Jesús ileꞌ: —Atik umaꞌl u naj uvaꞌ txꞌioliqꞌii. As bꞌaꞌnla chaj oksaꞌm chit nikat toksa naj. As xoꞌvebꞌal chit naj tukꞌ unqꞌa tetzeꞌ, tan nik ibꞌan naj unqꞌa bꞌaꞌnla chaj txꞌaꞌoꞌmeꞌ jun qꞌii.
19 Jesus disse: “Havia um homem rico que se vestia de púrpura e linho fino e vivia sempre cercado de luxos.
20 As atik umaꞌt vas naj uvaꞌ meebꞌaꞌik chittuꞌ uvaꞌ Lázaro ibꞌii. As aꞌ chit chineꞌ atik tiꞌ vas najeꞌ. As nikat ixonebꞌ naj jun qꞌii tziꞌ ikabꞌal u txꞌioliqꞌiieꞌ.
20 À sua porta ficava um mendigo coberto de feridas chamado Lázaro.
21 As nikat tachva u Lázaro uvaꞌ la techbꞌu unqꞌa vuy txꞌixeꞌ uveꞌ nikat ichajpik kuꞌ viꞌ vimeexha u txꞌioliqꞌiieꞌ. Tul xonlik u Lázaro tziꞌ ikabꞌal u txꞌiol iqꞌiieꞌ, as ul unqꞌa txꞌiꞌeꞌ tiꞌ ileqꞌul unqꞌa chineꞌ uveꞌ atik tiꞌ u Lázaro.
21 Ele ansiava comer o que caía da mesa do homem rico, e os cachorros vinham lamber suas feridas abertas.
22 As tul kam veꞌt u meebꞌaꞌeꞌ uvaꞌ Lázaro, as ul eqꞌoloj veꞌt jeꞌ naj taꞌn unqꞌa ángel. As aꞌ oonkat naj kꞌatz u Abraham tu almikaꞌ. As tul kam veꞌt u txꞌioliqꞌiieꞌ, as bꞌex mujaxoj veꞌt naj.
22 “Por fim, o mendigo morreu, e os anjos o levaram para junto de Abraão. O rico também morreu e foi sepultado,
23 As vaꞌlik chit ipalebꞌet veꞌt u txꞌiol iqꞌiieꞌ u kꞌaxkꞌoeꞌ tu u atinbꞌaleꞌ uvaꞌ atikkat unqꞌa kamnajeꞌ. As kaꞌyik veꞌt jeꞌ naj tu almikaꞌ. As til veꞌt jeꞌ naj u Abraham tukꞌ u Lázaro, tan atik u Lázaro kꞌatz u Abraham.
23 e foi para o lugar dos mortos. Ali, em tormento, ele viu Abraão de longe, com Lázaro ao seu lado.
24 As sikꞌin veꞌt jeꞌ naj tu almikaꞌ. Ech tal veꞌt naj ileꞌ: «¡Kubꞌaal Abraham, txum unvatz! Bꞌan bꞌaꞌnil sve. Chaj kuꞌ tzan u Lázaro tiꞌ ul iliꞌbꞌisat vuntziꞌeꞌ tukꞌ unbꞌooj aꞌ taꞌn u viꞌ iqꞌabꞌeꞌ, tan vaꞌl unpalebꞌet unqꞌa kꞌaxkꞌoeꞌ tzitzaꞌ tu u xamaleꞌ,» tiꞌk u txꞌioliqꞌiieꞌ tal jeꞌ te u Abraham.
24 “O rico gritou: ‘Pai Abraão, tenha compaixão de mim! Mande Lázaro aqui para que molhe a ponta do dedo em água e refresque minha língua. Estou em agonia nestas chamas!’.
25 As ech tal veꞌt u Abraham ileꞌ: «Oolsa sakꞌuꞌl, unkꞌaol, uvaꞌ bꞌaꞌnik chit aatineꞌ vatz u txꞌavaꞌeꞌ tukꞌ u txꞌiibꞌal aqꞌiieꞌ. Pet ech koj u Lázaro, tan oyebꞌ chit ivatz naj kat ibꞌan vatz u txꞌavaꞌeꞌ. As cheel il naj ileꞌ bꞌaꞌn veꞌt tatin tzitzaꞌ. As axh uveꞌ ni palebꞌen u kꞌaxkꞌoeꞌ cheel.
25 “Abraão, porém, respondeu: ‘Filho, lembre-se de que durante a vida você teve tudo que queria e Lázaro não teve coisa alguma. Agora, ele está aqui sendo consolado, e você está em agonia.
26 As kꞌuxh la qal kubꞌen tiꞌ bꞌen qilat axh, as yeꞌ la uchi, tan at umaꞌl u mam jul sukuxoꞌl. As echat kuxh ex, tan yeꞌ la uch etul veꞌt tzitzaꞌ,» tiꞌk u Abraham.
26 Além do mais, há entre nós um grande abismo. Ninguém daqui pode atravessar para o seu lado, e ninguém daí pode atravessar para o nosso’.
27 As ech tal veꞌt u txꞌioliqꞌii ileꞌ: «Bꞌan bꞌaꞌnil, kubꞌaal Abraham. Chaj bꞌen u Lázaro bꞌa xeꞌ ak unbꞌaaleꞌ,
27 “Então o rico disse: ‘Por favor, Pai Abraão, pelo menos mande Lázaro à casa de meu pai,
28 tan atil oꞌvaꞌt vitzꞌin. As aꞌ ni valeꞌ uvaꞌ la bꞌen ibꞌeya veꞌt u Lázaro te chajnaj, aqꞌal uvaꞌ yeꞌ la ul ipalebꞌe chajnaj u kꞌaxkꞌoeꞌ tzitzaꞌ,» tiꞌk naj.
28 pois tenho cinco irmãos e quero avisá-los para que não terminem neste lugar de tormento’.
29 As ech tal veꞌt u Abraham ileꞌ: «Tzꞌibꞌamal kaneꞌ unqꞌa yoleꞌ taꞌn u Moisés tukꞌ kaꞌt unqꞌa qꞌajsan tetz viyol u Tiixheꞌ. As ni talpeꞌ te unqꞌa eetzꞌineꞌ. As chajnajeꞌ la ilon asoj la inima chajnaj moj yeꞌle,» tiꞌk u Abraham.
29 “‘Moisés e os profetas já os avisaram’, respondeu Abraão. ‘Seus irmãos podem ouvir o que eles disseram.’
30 As ech tal veꞌt u txꞌioliqꞌii ileꞌ: «Yeꞌle, kubꞌaal Abraham. Yeꞌ la inima chajnajeꞌ u yoleꞌ uvaꞌ tzꞌibꞌamal kan. Pet asoj la ul taama umaj kamnaj as la bꞌen tal xoꞌl chajnaj tiꞌ u kꞌaxkꞌoeꞌ uvaꞌ at tzitzaꞌ, as aꞌn la ikꞌaxa tibꞌ chajnajeꞌ tiꞌ vipaaveꞌ,» tiꞌk naj.
30 “Então o rico disse: ‘Não, Pai Abraão! Mas, se alguém dentre os mortos lhes fosse enviado, eles se arrependeriam!’.
31 Ech tal veꞌt u Abraham ileꞌ: «Asoj yeꞌ nisaꞌ chajnaj inimat viyol u Moisés tukꞌ unqꞌa qꞌajsan tetz viyol u Tiixheꞌ, as echeꞌ la koj chit inima chajnaj kꞌuxh la ul taama umaj kamnaj tiꞌ bꞌen talat isuuchil te chajnaj,» tiꞌk u Abraham tala,— tiꞌk u Jesús.
31 “Abraão, porém, disse: ‘Se eles não ouvem Moisés e os profetas, não se convencerão, mesmo que alguém ressuscite dos mortos’”.

Ler em outra tradução

Comparar com outra

Estude este capítulo no WhatsApp

Peça à IA da Bíblia Fala para explicar Lucas 16, comparar traduções ou montar um estudo — tudo direto pelo WhatsApp.