João 4

U ak' Testamento tu kuyob'al (IXLNNT) vs NVT

Sair da comparação
NVT Nova Versão Transformadora
1 As ootzimalik taꞌn u Jesús uvaꞌ maꞌtik tabꞌit unqꞌa fariseo itzibꞌlal Aak uvaꞌ nimal chit unqꞌa uxhchileꞌ nikat ikuꞌ xeꞌ u aꞌeꞌ taꞌn Aak tiꞌ uveꞌ nik ibꞌan u Xhuneꞌ.
1 Jesus sabia que os fariseus tinham ouvido dizer que ele batizava e fazia mais discípulos que João,
2 As tul jit u Jesús nik aqꞌon kuꞌ unqꞌa uxhchileꞌ xeꞌ u aꞌeꞌ. Pet aꞌ unqꞌa ichusulibꞌ Aakeꞌ nik bꞌanon.
2 embora Jesus mesmo não os batizasse, e sim seus discípulos.
3 As tul tabꞌi u Jesús uvaꞌ maꞌtik tabꞌit unqꞌa fariseo, as el veꞌt chꞌuꞌl u Jesús tu u Judea. As tal veꞌt Aak ibꞌen tu u Galilea unpajte.
3 Assim, deixou a Judeia e voltou para a Galileia.
4 As echik ipal Aak tu u Samaria.
4 No caminho, teve de passar por Samaria.
5 As oon veꞌt Aak tu umaꞌl u tenam uvaꞌ Sicar uvaꞌ echen tu u Samaria. As aꞌ atikkat u txꞌavaꞌeꞌ uveꞌ kat taqꞌ kan u Jacob te vikꞌaol uvaꞌ Xhuꞌl najlich u Sicar.
5 Chegou ao povoado samaritano de Sicar, perto do campo que Jacó tinha dado a seu filho José.
6 As kꞌotik umaꞌl u jul tzitziꞌ uvaꞌ ni teqꞌolkat jeꞌ tzan aꞌ uvaꞌ kꞌotik kan taꞌn u Jacob.
6 O poço de Jacó ficava ali, e Jesus, cansado da longa caminhada, sentou-se junto ao poço, por volta do meio-dia.
7 As ul umaꞌl u ixoj uvaꞌ aa Samaria tziꞌaꞌvoj tu uveꞌ atikkat u aꞌeꞌ. As ech tal veꞌt u Jesús ileꞌ te ixoj: —Aqꞌ unbꞌooj vaaꞌ uvaꞌ la vukꞌa,— tiꞌk Aak,
7 Pouco depois, uma mulher samaritana veio tirar água, e Jesus lhe disse: “Por favor, dê-me um pouco de água para beber”.
8 tan maꞌtik ibꞌen veꞌt unqꞌa ichusulibꞌ Aakeꞌ tu u tenameꞌ tiꞌ iloqꞌat echbꞌubꞌal.
8 Naquele momento, seus discípulos tinham ido ao povoado comprar comida.
9 As ech tal veꞌt u ixoj ileꞌ: —¿Kam qꞌi uveꞌ nu kuxh ajaj avaaꞌ sve? As tul axh tiaal Israel. As in aa Samaria,— tiꞌk ixoj te u Jesús, tan yeꞌ nik iqꞌiila tibꞌ unqꞌa tiaal Israel tukꞌ unqꞌa aa Samaria.
9 A mulher ficou surpresa, pois os judeus se recusam a ter qualquer contato com os samaritanos. “Você é judeu, e eu sou uma mulher samaritana”, disse ela a Jesus. “Como é que me pede água para beber?”
10 As ech tal veꞌt u Jesús ileꞌ: —Ootzimal koj vibꞌaꞌnil u Tiixheꞌ taꞌ aꞌn, as la pal axheꞌ taꞌ stuul uvaꞌ abꞌiste in uveꞌ ni jajon u aꞌeꞌ see. As lajaj sve. As la vaqꞌeꞌ u aꞌeꞌ see uveꞌ la aqꞌon atiichajil,— tiꞌk u Jesús.
10 Jesus respondeu: “Se ao menos você soubesse que presente Deus tem para você e com quem está falando, você me pediria e eu lhe daria água viva”.
11 As ech tal veꞌt u ixoj ileꞌ te u Jesús: —Pap, mitaꞌn chit umaj aatinbꞌal ati tiꞌ eeqꞌot jeꞌ tzan u aꞌeꞌ. As tul nim chit tuul u juleꞌ. ¿As kat la eeqꞌokat jeꞌ tzan u aꞌeꞌ qꞌi uveꞌ naaleꞌ?
11 “Mas você não tem corda nem balde, e o poço é muito fundo”, disse ela. “De onde tiraria essa água viva?
12 ¿As nim kol chit aalchu veꞌt qꞌa tiꞌ u kubꞌaal Jacob? Tan aakeꞌ kꞌotol kan tetz u aꞌeꞌ. As tzitzaꞌ nik tul teqꞌokat aak taaꞌ tukꞌ unqꞌa meꞌal ikꞌaoleꞌ. As tzitzaꞌ nik tukꞌaꞌkat unqꞌa tavan aakeꞌ,— tiꞌk ixoj.
12 Além do mais, você se considera mais importante que nosso antepassado Jacó, que nos deu este poço? Como pode oferecer água melhor que esta que Jacó, seus filhos e seus animais bebiam?”
13 As ech tal veꞌt u Jesús ileꞌ: —Jankꞌal unqꞌa uxhchileꞌ uveꞌ la ukꞌan u aꞌeꞌ uvaꞌ at tzitzaꞌ as echeꞌ la koj pal vitzajitziꞌleꞌ.
13 Jesus respondeu: “Quem bebe desta água logo terá sede outra vez,
14 Pet jankꞌal unqꞌa uxhchileꞌ uveꞌ la ukꞌan u aꞌeꞌ uveꞌ la vaqꞌeꞌ as echeꞌ jatu koj la tzaj veꞌt itziꞌ. As echeꞌ nibꞌan unqꞌa aꞌeꞌ uveꞌ ni tel chꞌuꞌl tu u vitzeꞌ as ech la ibꞌaneꞌ tiꞌ taqꞌax etiichajil uveꞌ yeꞌl iyaꞌtebꞌal,— tiꞌk u Jesús.
14 mas quem bebe da água que eu dou nunca mais terá sede. Ela se torna uma fonte que brota dentro dele e lhe dá a vida eterna”.
15 As ech tal u ixoj ileꞌ: —Pap, aqꞌ u aꞌeꞌ bꞌa sve uveꞌ naaleꞌ, aqꞌal uvaꞌ yeꞌxh jatu la tzaj veꞌt untziꞌ. As yeꞌl in la ul veꞌt in tziꞌaꞌvoj tzitzaꞌ,— tiꞌk ixoj.
15 “Por favor, senhor, dê-me dessa água!”, disse a mulher. “Assim eu nunca mais terei sede nem precisarei vir aqui para tirar água.”
16 Ech tal u Jesús ileꞌ: —Bꞌaꞌn kuxheꞌ bꞌa. Kuxh molo vatzumeleꞌ. As eela etuleꞌ,— tiꞌk u Jesús.
16 “Vá buscar seu marido”, disse Jesus.
17 As ech tal veꞌt ixoj ileꞌ: —Yeꞌl untzumel ati,— tiꞌk ixoj. Ech tal veꞌt u Jesús ileꞌ te ixoj: —An chiteꞌ bꞌa naaleꞌ uvaꞌ yeꞌl atzumel ati,
17 “Não tenho marido”, respondeu a mulher. Jesus disse: “É verdade. Você não tem marido,
18 tan oꞌvaꞌx naj ajatx eebꞌ stukꞌ. As u najeꞌ uveꞌ eqꞌomal aꞌn cheel as jit atzumel najeꞌ. An chiteꞌ bꞌa uveꞌ naaleꞌ,— tiꞌk Aak.
18 pois teve cinco maridos e não é casada com o homem com quem vive agora. Certamente você disse a verdade”.
19 As ech tal veꞌt ixoj ileꞌ: —Pap, texh axh qꞌajsan tetz viyol u Tiixheꞌ ni vabꞌi. As la unchꞌoti see,
19 “O senhor deve ser profeta”, disse a mulher.
20 tan tzitzaꞌ viꞌ u vitzeꞌ nik inachkat unqꞌa qꞌesla kubꞌaaleꞌ u Tiixheꞌ. Pet ech koj ex, tan aꞌ netaleꞌ uvaꞌ tu kuxh u Jerusalén la nachpukat Tiixh,— tiꞌk ixoj.
20 “Então diga-me: por que os judeus insistem que Jerusalém é o único lugar de adoração, enquanto nós, os samaritanos, afirmamos que é aqui, no monte Gerizim, onde nossos antepassados adoraram?”
21 As ech tal veꞌt u Jesús ileꞌ: —Nima uveꞌ tuk val see, tan la ul umaꞌl u qꞌii uvaꞌ jit kuxh tzꞌajinal viꞌ u vitzeꞌ as jit tzꞌajinal tu u Jerusalén la nachpukat u Tiixheꞌ. Pet katil kuxh la uch inachpukat veꞌt Tiixh.
21 Jesus respondeu: “Creia em mim, mulher, está chegando a hora em que já não importará se você adora o Pai neste monte ou em Jerusalém.
22 Tan nu kuxh enach umaꞌl u tiixh uvaꞌ yeꞌ ootzimal setaꞌn. Pet ech koj oꞌ, tan ootzimal u Tiixheꞌ sqaꞌn uveꞌ nu kunacheꞌ, tan aꞌ xeꞌtikkat tzan u sotzbꞌal paaveꞌ sukuxoꞌl, oꞌ unqꞌa tiaal Israel.
22 Vocês, samaritanos, sabem muito pouco a respeito daquele a quem adoram. Nós adoramos com conhecimento, pois a salvação vem por meio dos judeus.
23 As u qꞌiieꞌ uvaꞌ ni val see as ileꞌ najli veꞌt cheel tiꞌ uvaꞌ la inach unqꞌa tenameꞌ u Tiixheꞌ tukꞌ chit taanxelal, tan aꞌ isaꞌ Aak uvaꞌ jik chit itxumbꞌal unqꞌa uxhchileꞌ la ibꞌaneꞌ tul la inach Tiixh.
23 Mas está chegando a hora, e de fato já chegou, em que os verdadeiros adoradores adorarão o Pai em espírito e em verdade. O Pai procura pessoas que o adorem desse modo.
24 As jankꞌal unqꞌa uxhchileꞌ uvaꞌ la nachon Tiixh, as techal chit la inach Tiixh tukꞌ chit taanxelal as tukꞌ tijikil, tan ech u Tiixheꞌ echeꞌ u kajiqꞌeꞌ, tan yeꞌ naꞌl,— tiꞌk u Jesús.
24 Pois Deus é Espírito, e é necessário que seus adoradores o adorem em espírito e em verdade”.
25 As ech tal veꞌt u ixoj ileꞌ: —Ootzimaleꞌ svaꞌn uvaꞌ la ul umaꞌl u uxhchil uvaꞌ alel kan u tulebꞌaleꞌ taꞌn u Tiixheꞌ uvaꞌ Cristo chꞌelel. As aꞌeꞌ la alon veꞌt isuuchil sqe skajayil tul uvaꞌ la uli,— tiꞌk ixoj.
25 A mulher disse: “Eu sei que o Messias (aquele que é chamado Cristo) virá. Quando vier, ele nos explicará tudo”.
26 As ech tal veꞌt u Jesús ileꞌ: —Ineꞌ taꞌ uveꞌ nunyolon see,— tiꞌk Aak.
26 Então Jesus lhe disse: “Sou eu, o que fala com você!”.
27 As tul tzojpu iyolon Aak tukꞌ u ixojeꞌ, as bꞌex uloj veꞌt unqꞌa ichusulibꞌ Aakeꞌ. As sotz veꞌt ikꞌuꞌl chajnaj tiꞌ uveꞌ til chajnaj uvaꞌ nik iyolon Aak tukꞌ u ixojeꞌ, tan tiꞌ uvaꞌ yeꞌl umaj chusul la uch iyolon tukꞌ umaj ixoj xoꞌl tenam. As jit ichꞌoti umaj naj te Aak uvaꞌ: —¿Kam nayol tukꞌ u ixojeꞌ?— tiꞌk koj umaj chajnaj tal te Aak.
27 Naquele momento, seus discípulos voltaram. Ficaram surpresos de encontrá-lo falando com uma mulher, mas nenhum deles se atreveu a perguntar: “O que o senhor quer?” ou “Por que conversa com ela?”.
28 As taqꞌ veꞌt kan u ixojeꞌ vitxeꞌneꞌ. As bꞌex tal veꞌt ixoj tu vitenameꞌ. As ech tal veꞌt ixoj ileꞌ te unqꞌa uxhchileꞌ:
28 A mulher deixou sua vasilha de água junto ao poço e correu de volta para o povoado, dizendo a todos:
29 —¡Siꞌunaj! ¡Ul etiltaj umaꞌl u naj uveꞌ kat alonyu sve tiꞌ unqꞌa veeꞌ bꞌanel svaꞌn skajayil! ¿As ma jit u najeꞌ u Cristo?— tiꞌk ixoj.
29 “Venham ver um homem que me disse tudo que eu já fiz na vida! Será que não é ele o Cristo?”.
30 As el veꞌt chꞌuꞌl unqꞌa uxhchileꞌ tu vitenameꞌ tiꞌ tul veꞌt kꞌatz Aak.
30 Então as pessoas saíram do povoado para vê-lo.
31 As tul maꞌtik ibꞌen veꞌt ixoj, as jetzꞌen veꞌt ok unqꞌa ichusulibꞌ Aakeꞌ skꞌatz. As ech tal veꞌt chajnaj ileꞌ te Aak: —Chusul, txꞌaꞌon,— tiꞌk chajnaj.
31 Enquanto isso, os discípulos insistiam com Jesus: “Rabi, coma alguma coisa”.
32 Ech tal veꞌt Aak ileꞌ: —At umaꞌl u vechbꞌubꞌal uveꞌ yeꞌ ootzimal setaꞌn,— tiꞌk Aak.
32 Ele, porém, respondeu: “Eu tenho um tipo de alimento que vocês não conhecem”.
33 As ech tal veꞌt chajnaj ileꞌ svatzaj: —¿Kam qꞌi estaꞌn? ¿Pet moj abꞌil kat eqꞌon tzan unbꞌooj techbꞌubꞌal Aak?— tiꞌk chajnaj.
33 Os discípulos perguntaram uns aos outros: “Será que alguém lhe trouxe comida?”.
34 As ech tal veꞌt u Jesús ileꞌ: —As aꞌ veꞌt vechbꞌubꞌaleꞌ uvaꞌ la unbꞌaneꞌ kam uveꞌ ni tal taama u chajol vetzeꞌ. As la untzojpisa uvaꞌ kat tal Aak sve.
34 Então Jesus explicou: “Meu alimento consiste em fazer a vontade daquele que me enviou e em terminar a sua obra.
35 As netaleꞌ uvaꞌ: «Kajvaꞌten ichꞌ imakax ivatz u chikoeꞌ,» chꞌex netaleꞌ. As ileꞌ ni val sete, esajitaj bꞌen unqꞌa tenameꞌ, tan ech unqꞌa tenameꞌ echeꞌ unqꞌa chikoeꞌ uveꞌ qꞌantu veꞌteꞌ tiꞌ imakleꞌ.
35 Vocês não costumam dizer: ‘Ainda faltam quatro meses para a colheita’? Mas eu lhes digo: despertem e olhem em volta. Os campos estão maduros para a colheita.
36 As abꞌil uveꞌ la molon tzan unqꞌa tenameꞌ tiꞌ tok itiichajil uveꞌ yeꞌl iyaꞌtebꞌal as echeꞌ umaꞌl u uxhchil uvaꞌ ni makon ivatz unqꞌa chikoeꞌ, tan la til ivatz u taqꞌoneꞌ. As estiꞌeꞌ uvaꞌ eela ichiibꞌ unqꞌa uxhchileꞌ uvaꞌ ni makoneꞌ tukꞌ unqꞌa uxhchileꞌ uveꞌ kat avan.
36 Os que colhem já recebem salário, e os frutos que ajuntam são as pessoas que passam a ter a vida eterna. Que alegria espera tanto o que semeia como o que colhe!
37 As an chiteꞌ taꞌ u yoleꞌ uvaꞌ: «Umaꞌl uxhchil ni avan. As umaꞌt uxhchil ni makon,» tiꞌk u yoleꞌ.
37 Vocês conhecem o ditado: ‘Um semeia e outro colhe’. E é verdade.
38 As cheel nunchaj bꞌen ex tiꞌ bꞌen emakat uveꞌ jit ex kat avan, tan vaꞌlen kat aqꞌonvan sevatz. As cheel antu veꞌt ex tuk ilon veꞌt ivatz unqꞌa taqꞌon unqꞌa uxhchileꞌ,— tiꞌk u Jesús.
38 Eu envio vocês para colher onde não semearam; outros realizaram o trabalho, e agora vocês ajuntarão a colheita”.
39 As yeꞌ saach unqꞌa aa Samaria uvaꞌ atik tu u tenam uvaꞌ Sicar, as kat ikꞌujbꞌaꞌ ikꞌuꞌl tiꞌ u Jesús taꞌn u yoleꞌ uveꞌ tal u ixojeꞌ, tan ech maꞌtik talat ixoj ileꞌ: —¡Tan nimal unqꞌa vaꞌlexheꞌ uvaꞌ bꞌanel svaꞌn, as kat tal Aak sve!— tiꞌk ixoj.
39 Muitos samaritanos do povoado creram em Jesus por causa daquilo que a mulher relatou: “Ele me disse tudo que eu já fiz!”.
40 As ul ijaj unqꞌa aa Samaria bꞌaꞌnil te u Jesús tiꞌ uvaꞌ la kaa Aak tu u tenameꞌ. As kaꞌvaꞌl qꞌii atin veꞌt Aak xoꞌl unqꞌa aa Samaria.
40 Quando saíram para vê-lo, insistiram que ficasse no povoado. Jesus permaneceu ali dois dias,
41 As aal chit kat ikꞌujbꞌaꞌ veꞌt unqꞌa uxhchileꞌ ikꞌuꞌl tiꞌ u Jesús tiꞌ unqꞌa yoleꞌ uveꞌ nik tal Aak.
41 e muitos outros ouviram sua palavra e creram.
42 As ech tal veꞌt unqꞌa uxhchil ileꞌ te u ixoj: —Jit kuxh tiꞌ u yoleꞌ uveꞌ kat aal sqe nu kukꞌujbꞌaꞌkat kukꞌuꞌl. Pet kat qabꞌil veꞌteꞌ, as kat qootzil veꞌteꞌ uvaꞌ an chiteꞌ vil uvaꞌ Aak u sotzsan tetz ipaav unqꞌa tenameꞌ skajayil,— tiꞌk unqꞌa uxhchileꞌ.
42 Então disseram à mulher: “Agora cremos, não apenas por causa do que você nos contou, mas porque nós mesmos o ouvimos. Agora sabemos que ele é, de fato, o Salvador do mundo”.
43 Tu veꞌt ikaꞌv u qꞌiieꞌ, as el veꞌt chꞌuꞌl u Jesús tu u Samaria. As bꞌen veꞌt Aak tu u Galilea.
43 Depois daqueles dois dias, Jesus partiu para a Galileia.
44 As atik skꞌuꞌl Aak uvaꞌ yeꞌ la oksal iqꞌii Aak taꞌn unqꞌa uxhchileꞌ tu vitenameꞌ, tan maꞌtik talat Aak uvaꞌ yeꞌl umaj qꞌajsan tetz viyol u Tiixheꞌ la oksal iqꞌii tu vitenameꞌ.
44 Ele mesmo tinha dito que um profeta não é honrado em sua própria terra.
45 As oon veꞌt Aak tu u Galilea. As jankꞌal unqꞌa aa Galilea uveꞌ maꞌtik tex tu u Jerusalén tiꞌ u nimla qꞌiieꞌ, as oora chit ikꞌul veꞌt ok chajnaj Aak, tan maꞌtik tilat chajnaj kam uveꞌ kat ibꞌan Aak tu u Jerusalén.
45 Mas, uma vez que os galileus haviam estado em Jerusalém para a festa da Páscoa e visto tudo que Jesus fizera, eles o receberam.
46 As oon veꞌt u Jesús unpajte tu u tenameꞌ uvaꞌ Caná uvaꞌ echen tu u Galilea, uvaꞌ ibꞌensakat Aak u aꞌeꞌ vinoil. As atik umaꞌl u naj tzitziꞌ uvaꞌ lochol tetz u ijlenaaleꞌ, uvaꞌ nikat ichꞌoꞌn umaꞌl vikꞌaol tu u Capernaúm.
46 Enquanto Jesus viajava pela Galileia, chegou a Caná, onde tinha transformado água em vinho. Perto dali, em Cafarnaum, havia um oficial do governo cujo filho estava muito doente.
47 As tul tabꞌi veꞌt naj itzibꞌlal uvaꞌ maꞌtik itzaa u Jesús tu u Judea as maꞌtik toon veꞌt Aak tu u Galilea, as oon veꞌt naj tiꞌ ijajat kuybꞌal te Aak uvaꞌ la bꞌen Aak tiꞌ ibꞌaꞌnxisal vikꞌaol najeꞌ, tan bꞌiitik kuxh ikam vikꞌaol najeꞌ.
47 Quando soube que Jesus viera da Judeia para a Galileia, foi até ele e suplicou que fosse a Cafarnaum para curar seu filho, que estava à beira da morte.
48 As ech tal veꞌt u Jesús ileꞌ te naj: —Yeꞌ koj kat unkꞌuch unqꞌa texhlal u tijleꞌm u Tiixheꞌ sete, as kamal yeꞌl ex taꞌ la ekꞌujbꞌaꞌ ekꞌuꞌl sviꞌ,— tiꞌk u Jesús.
48 Jesus exclamou: “Jamais crerão, a menos que vejam sinais e maravilhas!”.
49 As ech tal veꞌt u lochol tetz u ijlenaal ileꞌ: —Pap, bꞌan bꞌaꞌnil. Kuxh il vas unkꞌaoleꞌ cheel tan tuk kamoj veꞌteꞌ,— tiꞌk naj.
49 O oficial implorou: “Senhor, por favor, venha antes que meu filho morra”.
50 As ech tal veꞌt u Jesús ileꞌ te naj: —Kuxh veꞌteꞌ. Il vakꞌaol ileꞌ isleꞌle,— tiꞌk Aak. As tul tabꞌi veꞌt u najeꞌ viyol Aakeꞌ, as inima veꞌt naj. As bꞌen veꞌt naj tu vitenameꞌ.
50 “Volte!”, disse Jesus. “Seu filho viverá.” O homem creu nas palavras de Jesus e partiu para casa.
51 As tul bꞌiitik kuxh toon naj tu vitenameꞌ, as ul kꞌulpoj veꞌt naj tu bꞌey taꞌn kaꞌl unqꞌa ikꞌam. As ech tal chajnaj ileꞌ: —Pap, ¡isleꞌl veꞌt vakꞌaoleꞌ cheel!— tiꞌk chajnaj.
51 Enquanto estava a caminho, alguns de seus servos vieram a seu encontro com a notícia de que seu filho estava vivo e bem.
52 As ech tal veꞌt u lochol tetz u ijlenaal ileꞌ: —¿Kam oora qꞌi kat bꞌaꞌnxi?— tiꞌk naj. As ech tal veꞌt unqꞌa kꞌam ileꞌ te naj: —Eꞌttzaneꞌ txalqꞌu qꞌii yaꞌ veꞌt u xamaleꞌ tiꞌ naj,— tiꞌk chajnaj.
52 Ele perguntou quando o menino havia começado a melhorar, e eles responderam: “Ontem à tarde, à uma hora, a febre subitamente desapareceu!”.
53 As tul tabꞌi veꞌt u lochol tetz u ijlenaaleꞌ u yoleꞌ uvaꞌ tal unqꞌa kꞌameꞌ, as ul veꞌt skꞌuꞌl naj uvaꞌ ech ooraeꞌ uvaꞌ tal u Jesús te naj uvaꞌ: «Il vakꞌaol ileꞌ isleꞌle,» tiꞌk Aak. As kat ikꞌujbꞌaꞌ veꞌt naj ikꞌuꞌl tiꞌ Aak tukꞌ unqꞌa tatineꞌ tikabꞌal.
53 Então o pai percebeu que havia sido naquele exato momento que Jesus tinha dito: “Seu filho viverá”. E o oficial e todos de sua casa creram em Jesus.
54 As tu u Galilea ikꞌuchkat u Jesús vikaꞌv u kꞌuchbꞌal tetz u tijleꞌmeꞌ vatz unqꞌa tenameꞌ tul maꞌtik itzaa Aak tu u Judea.
54 Esse foi o segundo sinal que Jesus realizou na Galileia, depois que veio da Judeia.

Ler em outra tradução

Comparar com outra

Estude este capítulo no WhatsApp

Peça à IA da Bíblia Fala para explicar João 4, comparar traduções ou montar um estudo — tudo direto pelo WhatsApp.