Atos 24
U ak' Testamento tu kuyob'al (IXLNNT) vs NVT
1 Pal veꞌt oꞌvaꞌl qꞌii stuul. As oon veꞌt u Ananías tu u Cesarea uvaꞌ bꞌooqꞌol iqꞌesal oksan iyol tenam vatz Tiixh. As antik kaꞌt unqꞌa bꞌaal tenam tukꞌ umaꞌt u oksan tetz yol uvaꞌ Tértulo. As ok veꞌt chajnaj skajayil vatz u bꞌanol ivatz u ijlenaaleꞌ tiꞌ ixochat u Pablo.
1 Cinco dias depois, o sumo sacerdote Ananias chegou com alguns dos líderes do povo e um advogado chamado Tértulo para exporem ao governador sua causa contra Paulo.
2 As tul eqꞌol veꞌt ok u Pablo, as xeꞌt ixoch veꞌt ok u Tértulo u Pablo. As ech tal naj ileꞌ te u Félix: —Taꞌntiixh see, pap Félix, tiꞌ unqꞌa bꞌaꞌnla txumbꞌaleꞌ uveꞌ kat abꞌana. As estiꞌeꞌ nu kutxuqꞌtxun seeꞌ, tan bꞌaꞌn kuxh qatineꞌ. As tukꞌ kuxh vabꞌaꞌnla aamaileꞌ kat abꞌanlu bꞌaꞌnil te u kutenameꞌ.
2 Quando Paulo foi chamado, Tértulo apresentou as acusações: “Excelentíssimo Félix, o senhor tem proporcionado a nós, judeus, um longo período de paz e, com perspicácia, tem realizado reformas que muito nos beneficiam.
3 Axh pap Félix uvaꞌ bꞌaꞌn ayolbꞌeleꞌ, tan kat kuxh la kꞌulpukat axh tibꞌaꞌnil. As kꞌuxh kam kuxh qꞌii la kꞌulpu veꞌt axh tibꞌaꞌnil, tan ni qaqꞌ taꞌntiixh see tiꞌ vabꞌaꞌnileꞌ.
3 Por todas essas coisas nós lhe somos extremamente gratos.
4 As yeꞌ kusaꞌ uvaꞌ la kubꞌal axh. Pet nu kujaj bꞌaꞌnil see uvaꞌ la aabꞌi oꞌ tukꞌ unbꞌiil vas kuyoleꞌ, tan tiꞌ uvaꞌ qootzajle uvaꞌ bꞌaꞌn atxumbꞌal.
4 Contudo, não desejo tomar seu tempo, por isso peço sua atenção apenas por um momento.
5 As u najeꞌ viꞌleꞌ, tan niyansa naj u kutenameꞌ. As katil kuxh nitoonkat naj as ni toksa naj chꞌaꞌo xoꞌl unqꞌa tenameꞌ vatz u txꞌavaꞌeꞌ skajayil, tan naj nibꞌooqꞌolin unqꞌa uxhchileꞌ uvaꞌ ni toksa tibꞌ kꞌatz umaꞌl u naj uvaꞌ aa Nazaret.
5 Constatamos que este homem é um perturbador, que vive causando tumultos entre os judeus de todo o mundo. É o principal líder da seita conhecida como os Nazarenos.
6 As kat tal naj teqꞌot ok unqꞌa uxhchileꞌ uveꞌ jit tiaal Israel tiꞌ iyansal u kutostiixheꞌ. Estiꞌeꞌ kat kutxey naj. As aꞌ kat qala uvaꞌ la kubꞌan isuuchil naj kam uvaꞌ ni tal u kuleyeꞌ.
6 Quando o prendemos, estava tentando profanar o templo. Nós queríamos julgá-lo de acordo com nossa lei,
7 Pet kat toksa veꞌt tibꞌ viqꞌesal unqꞌa soleꞌ uveꞌ Lisias. As tukꞌ chit veꞌt chꞌaꞌo kat imaa veꞌt naj u najeꞌ tu kuqꞌabꞌ.
7 mas Lísias, o comandante do regimento, usou de força e o tirou de nossas mãos,
8 As kat tal veꞌt naj uvaꞌ see la ul kuxochkat u najeꞌ. As an chit axh tuk ootzin isuuchil, tul tuk abꞌan isuuchil u najeꞌ,— tiꞌk u Tértulo.
8 e ordenou a nós, os acusadores, que nos apresentássemos perante o senhor. Nossas acusações poderão ser confirmadas quando o senhor interrogar Paulo pessoalmente”.
9 As kaꞌl unqꞌa tiaal Israel uvaꞌ atik kꞌatz u Tértulo, as iyakꞌinsa veꞌt ok chajnaj u yoleꞌ uveꞌ tal u Tértulo. As ech tal chajnaj ileꞌ: —As ech chiteꞌ skajayil,— tiꞌk chajnaj.
9 Os outros judeus concordaram e declararam ser verdadeiro o que Tértulo tinha dito.
10 As tul kꞌuchun veꞌt u bꞌanol ivatz u ijlenaaleꞌ tukꞌ iqꞌabꞌ uvaꞌ la yolon u Pablo, as yolon veꞌt u Pablo. As ech tal ileꞌ: —Ootzimaleꞌ svaꞌn uvaꞌ nimax veꞌt yaabꞌ ook tiꞌ abꞌanat isuuchil u kutenameꞌ. As ayaꞌl chit unkꞌuꞌl la unqꞌal vibꞌ savatz.
10 Quando Paulo recebeu um sinal do governador para falar, disse: “Sei que o senhor tem julgado questões dos judeus há muitos anos e, portanto, apresento-lhe minha defesa de bom grado.
11 As la uch aabꞌit untzibꞌlal uvaꞌ aꞌn kuxh kabꞌlavax qꞌii vul tu u Jerusalén tiꞌ unnachat Tiixh.
11 O senhor poderá verificar com facilidade que cheguei a Jerusalém não mais que doze dias atrás para adorar no templo.
12 As jit yaaibꞌ kat unbꞌana, tul kat txeypu veꞌt in. As yeꞌl unqꞌa tenameꞌ kat veqꞌelkabꞌan svaꞌn tu u tostiixheꞌ, as mitaꞌn tu unqꞌa atinbꞌaleꞌ tetz nachbꞌal Tiixh, as mitaꞌn vatz unqꞌa tenameꞌ tu bꞌey.
12 Meus acusadores não me encontraram discutindo com ninguém no templo, nem causando tumulto em nenhuma sinagoga, nem nas ruas da cidade.
13 As yeꞌ la chee iyol chajnaj uvaꞌ jik chittuꞌ tiꞌ unxochpik ok savatz.
13 Eles não podem provar as acusações que fazem contra mim.
14 Pet tuk val isuuchil see, u Tiixheꞌ uvaꞌ nik inach unqꞌa qꞌesla kubꞌaaleꞌ, as aꞌeꞌ uveꞌ nunnacheꞌ tul nunnima u txumbꞌaleꞌ. As kꞌuxh ni tal unqꞌa xochol vetzeꞌ uvaꞌ vaꞌlexh nunbꞌaneꞌ, as nunnima jankꞌal viyol u Tiixheꞌ uvaꞌ tzꞌibꞌamal kan.
14 “Reconheço, porém, que sou seguidor do Caminho, que eles chamam de seita. Adoro o Deus de nossos antepassados e creio firmemente na lei judaica e em tudo que está escrito nos profetas.
15 As kꞌujleꞌl unkꞌuꞌl tiꞌ u Tiixheꞌ tiꞌ uvaꞌ la ul taama unqꞌa kamnajeꞌ unpajte, echeꞌ uvaꞌ ni tal unqꞌa najeꞌ. As la ul taama unqꞌa jikla aamaeꞌ tukꞌ unqꞌa txꞌiꞌla aamaeꞌ.
15 Tenho em Deus a mesma esperança destes homens, de que ele ressuscitará tanto os justos como os injustos.
16 Estiꞌeꞌ nunyaꞌlu vibꞌ tiꞌ uvaꞌ bꞌaꞌn chit untxumbꞌal la ibꞌan vatz u Tiixheꞌ as vatz unqꞌa tenameꞌ unpajte.
16 Por isso, procuro sempre manter a consciência limpa diante de Deus e dos homens.
17 As kat ul in tu u Jerusalén tiꞌ voksat bꞌiil u oy tu u tostiixheꞌ as tiꞌ vaqꞌat u lochbꞌaleꞌ te unqꞌa qitzꞌin qatzikeꞌ, tan nimal yaabꞌ kat el in.
17 “Depois de estar ausente por vários anos, voltei a Jerusalém com dinheiro para ajudar meu povo e apresentar ofertas.
18 As aꞌeꞌ nik unbꞌaneꞌ, tul bꞌex ilej in kaꞌl unqꞌa unmool uvaꞌ tiaal Israel uvaꞌ tzaa tu u Asia, tan nik unbꞌan vucheꞌ vatz iqꞌanal u tostiixheꞌ. As jik kuxh kat bꞌex in tu u tostiixheꞌ, tan yeꞌl unqꞌa tenameꞌ xekelik sviꞌ. As yeꞌxhebꞌil nik iveqꞌelkabꞌan sviꞌ.
18 Meus acusadores me viram no templo depois que completei minha cerimônia de purificação. Não havia multidão nenhuma ao meu redor e nenhum tumulto.
19 Asoj at unpaav vatz chajnaj, as chajnajeꞌ la ul savatz tiꞌ tul ixochat in.
19 Só estavam ali alguns judeus da Ásia, e são eles que deveriam estar aqui diante do senhor para me acusar, se têm algo contra mim.
20 As la tal chajnaj kam umaj vaꞌlexh kat unbꞌana, tul kat oksal ok in vatz unqꞌa bꞌaal tenameꞌ tu abꞌiꞌmeꞌ.
20 Pergunte a estes homens que aqui estão de que crimes o conselho dos líderes do povo me considerou culpado,
21 Aateꞌ bꞌa, asoj kat vaqꞌ jeꞌ unbꞌooj tuul unviꞌ xoꞌl unqꞌa bꞌaal tenameꞌ, tul uvaꞌ kat vala tiꞌ u tulebꞌal taama unqꞌa kamnajeꞌ unpajte, as estiꞌeꞌ uvaꞌ la abꞌan unsuuchil cheel,— tiꞌk u Pablo.
21 exceto pela ocasião em que gritei: ‘Estou sendo julgado diante dos senhores porque creio na ressurreição dos mortos!’”.
22 Tul tabꞌi u Félix u yoleꞌ uvaꞌ tal u Pablo, as tal veꞌt naj uvaꞌ xamtel la ibꞌan naj isuuchil u Pablo, tan maꞌtik tabꞌit naj isuuchil u yoleꞌ tiꞌ u akꞌ txumbꞌaleꞌ. As ech tal naj ileꞌ: —Lanal ul u Lisias, viqꞌesal unqꞌa soleꞌ. As aꞌn la unbꞌan esuuchil tiꞌ veyoleꞌ uvaꞌ netaleꞌ,— tiꞌk u Félix.
22 Nesse momento, Félix, que tinha bastante conhecimento sobre o Caminho, interrompeu a audiência e disse: “Esperem até Lísias, o comandante do regimento, chegar. Então decidirei o caso de vocês”.
23 As tal veꞌt u Félix te viqꞌesal unqꞌa soleꞌ uvaꞌ la kaa u Pablo tu u kaarsa. As la uch ul tilat unqꞌa tetz kꞌultziꞌeꞌ tiꞌ ilochpeꞌ. As yeꞌxhebꞌil la majli, tul la ul qꞌeluloj.
23 Ordenou que um oficial mantivesse Paulo sob custódia, mas lhe deu certa liberdade e permitiu que seus amigos o visitassem e providenciassem aquilo de que ele precisava.
24 As tu veꞌt kaꞌt qꞌii, as oon veꞌt u Félix tukꞌ u tixqeleꞌ uvaꞌ Drusila, tan tiaal Israelik ixoj. As tal veꞌt naj imolol veꞌt u Pablo. As tabꞌi veꞌt naj u yoleꞌ uveꞌ nik tal u Pablo tiꞌ u kꞌujlebꞌal kꞌuꞌleꞌ tiꞌ u Jesucristo.
24 Alguns dias depois, Félix voltou com sua esposa, Drusila, que era judia. Mandou chamar Paulo, e os dois ouviram enquanto ele lhes falava a respeito da fé em Cristo Jesus.
25 As tul tal u Pablo isuuchil u yoleꞌ tiꞌ uvaꞌ la iyaꞌlu tibꞌ unqꞌa uxhchileꞌ tiꞌ ibꞌanat u jikla txumbꞌaleꞌ as tiꞌ imajat jeꞌ tibꞌ tiꞌ ibꞌanat u vaꞌlexheꞌ, as xoꞌv veꞌt u Félix, tul tabꞌi naj umaꞌt u yoleꞌ uvaꞌ tal u Pablo tiꞌ u kꞌaxkꞌoeꞌ uvaꞌ tuk uloj tiꞌ unqꞌa uxhchileꞌ uvaꞌ yeꞌ ni niman. As ech tal u Félix ileꞌ: —Kuxh veꞌteꞌ. As jatu la uch sunvatz, as aꞌn la unmolo veꞌt axh unpajte,— tiꞌk naj,
25 Quando Paulo passou a falar da justiça divina, do domínio próprio e do dia do juízo que estava por vir, Félix teve medo e disse: “Pode ir, por enquanto. Quando for mais conveniente, mandarei chamá-lo outra vez”.
26 tan aꞌ nikat tal naj uvaꞌ la taqꞌ u Pablo ipuaj naj. As la ichajpu el tzan naj u Pablo. As estiꞌeꞌ uvaꞌ jatpajul kuxh nik imolo naj u Pablo tiꞌ iyolon stukꞌ.
26 Félix também esperava que Paulo lhe oferecesse dinheiro, de modo que mandava buscá-lo com frequência e conversava com ele.
27 Tul pal veꞌt kaꞌvaꞌl yaabꞌ, as el veꞌt u Félix tiꞌ u tijleꞌmeꞌ. As aꞌ veꞌt u Porcio Festo kaa sichꞌexel u Félix. As taqꞌ veꞌt kan u Félix u Pablo tu u kaarsa, tan aꞌ nik isaꞌ naj uvaꞌ la oksal iqꞌii naj taꞌn unqꞌa iqꞌesal unqꞌa tenameꞌ uvaꞌ tiaal Israel.
27 Assim se passaram dois anos, e Félix foi sucedido por Pórcio Festo. E, uma vez que Félix desejava obter a simpatia dos judeus, manteve Paulo na prisão.
Atalhos do teclado
- Capítulo anterior←
- Próximo capítulo→
- Versículo anteriork
- Próximo versículoj
- Limpar seleçãoEsc
- Esta ajuda?
Estude este capítulo no WhatsApp
Peça à IA da Bíblia Fala para explicar Atos 24, comparar traduções ou montar um estudo — tudo direto pelo WhatsApp.