Atos 18

U ak' Testamento tu kuyob'al (IXLNNT) vs NTLH

Sair da comparação
NTLH Nova Tradução na Linguagem de Hoje 2000
1 As el veꞌt chꞌuꞌl u Pablo tu u Atenas. As bꞌen veꞌt tu u Corinto.
1 Depois disso, Paulo saiu de Atenas e foi para a cidade de Corinto.
2 As tzitziꞌ ikꞌulkat tibꞌ u Pablo tukꞌ umaꞌt vimool uvaꞌ tiaal Israel, uvaꞌ Aquila ibꞌii. As aꞌ echenikkat tu u nimla tenameꞌ uvaꞌ Ponto. As tul yeꞌxh jatvaꞌl qꞌii tel chꞌuꞌl tu u Italia tukꞌ u tixqel uvaꞌ Priscila, tan tiꞌ uvaꞌ maꞌtik talat u ijlenaal uvaꞌ Claudio tel chꞌuꞌl unqꞌa tiaal Israel skajayil tu u Roma. As bꞌex iqꞌelu veꞌt u Pablo u Aquila tukꞌ u Priscila.
2 Encontrou ali um judeu chamado Áquila, que era da província do Ponto. Fazia pouco tempo que ele tinha chegado da Itália com Priscila, a sua esposa. Eles tinham saído de lá porque o imperador Cláudio havia mandado que todos os judeus fossem embora de Roma. Paulo foi visitá-los
3 As atin veꞌt u Pablo xeꞌ u Aquila tukꞌ u Priscila, tan tiꞌ uvaꞌ eela kuxh u taqꞌon u Pablo tukꞌ u Aquila, tan nik itzꞌis chajnaj tzꞌuꞌm tiꞌ uvaꞌ nitxakon tiꞌ unqꞌa lakich pacheꞌ. As nik iloch tibꞌ chajnaj svatzaj tiꞌ u aqꞌoneꞌ.
3 e acabou ficando ali para trabalhar com eles, porque a profissão de Paulo e a deles era a mesma, isto é, fazer barracas.
4 As tu jun xeem qꞌii, as nik tex u Pablo tu u atinbꞌaleꞌ tetz nachbꞌal Tiixh. As nik iyolbꞌe veꞌteꞌ tukꞌ unqꞌa imooleꞌ uvaꞌ tiaal Israel as tukꞌ unqꞌa uxhchileꞌ unpajte uveꞌ jit tiaal Israel tiꞌ toksal tiviꞌ uvaꞌ aꞌ u Jesús u Cristo.
4 E todos os sábados ele falava na sinagoga e procurava convencer os judeus e os não judeus.
5 As tzaa veꞌt u Silas tukꞌ u Timoteo tu u Macedonia tiꞌ ibꞌen kꞌatz u Pablo tu u Corinto. As tul oon chajnaj, as til chajnaj uvaꞌ ayaꞌl chit ikꞌuꞌl u Pablo nik tal isuuchil u yoleꞌ tiꞌ u Jesucristo te unqꞌa imooleꞌ uvaꞌ tiaal Israel.
5 Depois que Silas e Timóteo chegaram da província da Macedônia, Paulo começou a dar todo o seu tempo para anunciar a mensagem. Ele afirmava aos judeus que Jesus é o Messias .
6 Pet yoqꞌon unqꞌa tenameꞌ, tan tiꞌ uvaꞌ yeꞌ nik isaꞌ tabꞌit u yoleꞌ uveꞌ nik tal u Pablo. As ichitu veꞌt el u Pablo u pojoeꞌ tiꞌ u toksaꞌmeꞌ kꞌuchbꞌal tetz uvaꞌ yeꞌ bꞌaꞌn vitxumbꞌal unqꞌa tenameꞌ. As ech tal veꞌt u Pablo ileꞌ: «Etetz veꞌteꞌ u paaveꞌ. As yeꞌ veꞌt unpaav setiꞌ. As la vaqꞌ veꞌt kan ex cheel, tan la bꞌen val veꞌt u yoleꞌ xoꞌl unqꞌa tenameꞌ uveꞌ jit tiaal Israel,» tiꞌk u Pablo.
6 Mas alguns deles ficaram contra Paulo e o xingaram. Então, em sinal de protesto, ele sacudiu o pó das suas roupas e disse: — Se vocês se perderem, os culpados serão vocês mesmos. A responsabilidade não será minha. De agora em diante vou anunciar a mensagem aos não judeus.
7 As el veꞌt chꞌuꞌl u Pablo tu u atinbꞌaleꞌ tetz nachbꞌal Tiixh. As ech toon tikabꞌal umaꞌl u naj uvaꞌ Ticio Justo, uvaꞌ jit tiaal Israel. As nik ixoꞌva naj u Tiixheꞌ. As echenik ikabꞌal naj txala u atinbꞌaleꞌ tetz nachbꞌal Tiixh.
7 Então ele saiu de lá e foi morar na casa de um homem chamado Tício Justo, um não judeu que adorava a Deus. A casa dele ficava ao lado da sinagoga.
8 As u naj uvaꞌ Crispo, viqꞌesal u atinbꞌaleꞌ tetz nachbꞌal Tiixh, as inima veꞌt naj u Kubꞌaal Jesús, tukꞌ unqꞌa tatineꞌ. As ech kat ibꞌan unjoltu unqꞌa aa Corinto, tan tul kat tabꞌi veꞌt u bꞌaꞌnla yoleꞌ tiꞌ u Jesús, as nimal uxhchil kat niman veꞌteꞌ. As kat kuꞌ veꞌt xeꞌ u aꞌeꞌ tukꞌ vibꞌii u Jesús.
8 Crispo, que era o chefe da sinagoga, também creu no Senhor Jesus, e todas as pessoas da sua casa também creram. Muitas pessoas da cidade de Corinto ouviram a mensagem, creram e foram batizadas.
9 As ibꞌan tu umaꞌl aqꞌbꞌal, as ikꞌuch tibꞌ umaꞌl u vaaꞌ tivatzikꞌ u Pablo. As ech tal veꞌt ileꞌ: «Yeꞌ xoꞌv axh tiꞌ talax vunyoleꞌ. As ayaꞌsak ayoloneꞌ tiꞌ aalat isuuchil u yoleꞌ,
9 Certa noite Paulo teve uma visão, e nela o Senhor disse:
10 tan at ineꞌ seeꞌ. As yeꞌxhebꞌil la bꞌanon umaj vaꞌlexh see, tan nimal uxhchil at tzitzaꞌ tu u tenameꞌ uvaꞌ ni niman in,» tiꞌk u Jesús.
10 porque eu estou com você. Ninguém poderá lhe fazer nenhum mal, pois muitas pessoas desta cidade são minhas.
11 As umaꞌl yaabꞌ tukꞌ vaajil ichꞌ kat atin u Pablo tu u Corinto tiꞌ ichusat viyol u Tiixheꞌ te unqꞌa uxhchileꞌ.
11 E Paulo ficou ali um ano e meio, ensinando a palavra de Deus àquela gente.
12 As tu unqꞌa qꞌiieꞌ, as atik ok u Galión bꞌanol ivatz u ijlenaaleꞌ tu u Acaya. As imol veꞌt tibꞌ unqꞌa tiaal Israel uvaꞌ yeꞌ nik niman u yoleꞌ uvaꞌ tal u Pablo tiꞌ u Jesús. As teqꞌo veꞌt chajnaj u Pablo vatz u bꞌanol ivatz u ijlenaaleꞌ tiꞌ ibꞌanat naj isuuchil u Pablo.
12 Quando Gálio se tornou o governador da província da Acaia, os judeus se juntaram contra Paulo. Eles o agarraram, o levaram ao tribunal
13 As ech tal veꞌt chajnaj ileꞌ: —As u najaꞌ, as nu kuxh iyansa naj iviꞌ unqꞌa tenameꞌ tiꞌ uvaꞌ yeꞌ la inima u kuleyeꞌ tiꞌ toksal iqꞌii u kuTiixheꞌ,— tiꞌk chajnaj.
13 e disseram ao Governador: — Este homem está querendo convencer o povo a adorar a Deus de um modo que é contra a nossa
14 As tul aalik ixeꞌt veꞌt u Pablo yolon tiꞌ iqꞌalat tibꞌ, as ech tal u Galión ileꞌ te unqꞌa xochol tetz u Pablo: —Ex tiaal Israel, as tiila paav koj u tetz u najeꞌ as paasaibꞌ koj kat ibꞌan naj vatz u leyeꞌ, as la uchi uvaꞌ la unkuy ex tiꞌ vabꞌit isuuchil veyoleꞌ.
14 Quando Paulo ia falar, Gálio disse aos judeus: — Judeus, se isso fosse alguma falta grave ou um grande crime, seria justo que eu tivesse paciência para escutá-los.
15 Pet eyoltaj sevatzaj, tan yeꞌ nunsaꞌ uvaꞌ la voksa ok vibꞌ sexoꞌl tiꞌ ibꞌanchu esuuchil, tan ni vileꞌ uvaꞌ tiꞌ kuxh unqꞌa echusbꞌaleꞌ as tiꞌ kuxh ibꞌii umaj uxhchil as tiꞌ kuxh unqꞌa eleyeꞌ neyaakat etibꞌ,— tiꞌk u Galión.
15 Mas, como é só uma questão de palavras, de nomes e da própria lei de vocês, resolvam vocês mesmos. Eu não vou ser juiz nesses assuntos.
16 As itilu veꞌt el tzan naj unqꞌa uxhchileꞌ tu u abꞌibꞌaleꞌ.
16 Em seguida os expulsou do tribunal.
17 As itxey veꞌt unqꞌa uxhchileꞌ u Sóstenes uvaꞌ iqꞌesal u atinbꞌaleꞌ tetz nachbꞌal Tiixh. As vatz chit u Galión ikꞌaxbꞌisakat veꞌt unqꞌa uxhchileꞌ u Sóstenes. As jit kuxh toksa u Galión stuul kam uvaꞌ nik ibꞌan unqꞌa tenameꞌ te u Sóstenes.
17 Então eles agarraram Sóstenes, o chefe da sinagoga, e o surraram diante do tribunal. Porém Gálio não se importou com isso.
18 As nimatel qꞌii atin u Pablo tu u Corinto. As xamtel veꞌt stuul, as taqꞌ veꞌt kan u Pablo unqꞌa qitzꞌin qatzikeꞌ tiꞌ iqꞌaavik bꞌen tu u Siria unpajte. As bꞌen veꞌt u Priscila tukꞌ vitzumel u Aquila stiꞌ. As tul yeꞌxnik ok tu u barco tu u Cencrea tiꞌ ibꞌen tu u Siria, as teesa veꞌt u Pablo u xiꞌl iviꞌeꞌ skajayil texhlal tetz uvaꞌ maꞌtik itzojpisal umaꞌl u yol uvaꞌ maꞌtik talat vatz u Tiixheꞌ.
18 Paulo ficou muitos dias com os cristãos em Corinto. Depois se despediu deles e embarcou num navio para a província da Síria, junto com Priscila e o seu marido Áquila. Antes de embarcar em Cencreia, ele rapou a cabeça como sinal de que havia cumprido uma promessa que tinha feito a Deus.
19 As ok veꞌt u Pablo tu u barco, tukꞌ u Priscila as tukꞌ u Aquila. As tul bꞌen veꞌteꞌ, as oon veꞌt tu u Éfeso. As taqꞌ veꞌt kan u Pablo u Priscila tukꞌ u Aquila tzitziꞌ. As ok veꞌt u Pablo tu u atinbꞌaleꞌ tetz nachbꞌal Tiixh tiꞌ iyolbꞌel u yoleꞌ tiꞌ u Jesús tukꞌ unqꞌa imooleꞌ uvaꞌ tiaal Israel.
19 Eles chegaram à cidade de Éfeso, e Priscila e Áquila ficaram ali. Paulo entrou na sinagoga e falou com os judeus.
20 As ijaj veꞌt unqꞌa uxhchileꞌ bꞌaꞌnil te u Pablo tiꞌ uvaꞌ nimaltel qꞌii la atin kan tu u Éfeso. As jit isaꞌ u Pablo ikaaik kan.
20 Então lhe pediram que ficasse com eles mais tempo, porém ele não quis.
21 As ijatx veꞌt tibꞌ tukꞌ unqꞌa uxhchileꞌ. As ech tal kan u Pablo ileꞌ: —Asoj la ibꞌan Tiixh bꞌaꞌnil, as latel ul unqꞌelu ex unpajte,— tiꞌke. As ok veꞌt tu u barco Pablo unpajte. As el veꞌt chꞌuꞌl tu u Éfeso.
21 E, quando foi embora, disse: — Eu voltarei, se Deus quiser. Então Paulo embarcou e partiu de Éfeso.
22 As tul oon u Pablo tu u Cesarea, as bꞌen veꞌt tu u Jerusalén tiꞌ bꞌen iqꞌelut unqꞌa qitzꞌin qatzikeꞌ. As bꞌen veꞌt tu u Antioquía.
22 Quando desembarcou em Cesareia, foi logo para Jerusalém. Ali ele fez uma curta visita à igreja e depois seguiu para Antioquia da Síria. A terceira viagem missionária de Paulo
23 As tul nimal qꞌii maꞌtik tatin veꞌt u Pablo tu u Antioquía, as junun chit bꞌex iqꞌelut veꞌt unqꞌa tenameꞌ uveꞌ echen tu u Galacia as tukꞌ tu u Frigia tiꞌ iyakꞌinsal kan taama unqꞌa qitzꞌin qatzikeꞌ.
23 Depois de ficar algum tempo em Antioquia, ele foi embora. Atravessou a província da Galácia e o distrito da Frígia, indo de um lugar para outro e animando todos os cristãos.
24 As oon veꞌt umaꞌt u tiaal Israel uvaꞌ Apolo tu u Éfeso, uvaꞌ tzaanaj tu u Alejandría. As chꞌiꞌumal iyolon naj, tan chuselik tibꞌ naj tiꞌ viyol u Tiixheꞌ uveꞌ tzꞌibꞌamal kan.
24 Um judeu chamado Apolo, nascido na cidade de Alexandria, havia chegado a Éfeso. Ele falava muito bem e tinha um conhecimento profundo das Escrituras Sagradas .
25 As ayaꞌlik chit ikꞌuꞌl naj tiꞌ ichusuneꞌ. As kꞌuxh aꞌ kuxh ootzimalik taꞌn naj uvaꞌ nik taqꞌax kuꞌ unqꞌa uxhchileꞌ xeꞌ u aꞌeꞌ taꞌn u Xhuneꞌ, as jik chit nik tal naj isuuchil u yoleꞌ tiꞌ inimal u bꞌaꞌnla chusbꞌaleꞌ uvaꞌ alel kan taꞌn u Kubꞌaal Jesús, tan maꞌtik ichusax naj tiꞌ viyol Aakeꞌ.
25 Era também instruído no Caminho do Senhor , falava com grande entusiasmo, e o seu ensinamento a respeito de Jesus era correto; porém conhecia somente o batismo de João.
26 As aꞌ chit u Apolo yeꞌ nik ixoꞌveꞌ tiꞌ ichusuneꞌ tu u atinbꞌaleꞌ tetz nachbꞌal Tiixh. As tul tabꞌi veꞌt u Priscila tukꞌ u Aquila, as bꞌex teqꞌo veꞌt el tzan chaꞌma u Apolo sijunal. As tal veꞌt chaꞌma unbꞌiit isuuchil te naj tiꞌ inimal unqꞌa chusbꞌaleꞌ tiꞌ viyol u Tiixheꞌ.
26 Ele começou a falar com coragem na sinagoga . Priscila e o seu marido Áquila o ouviram falar; então o levaram para a casa deles e lhe explicaram melhor o Caminho de Deus.
27 As tul tal u Apolo ibꞌen tu u Acaya, as toksa veꞌt unqꞌa qitzꞌin qatzikeꞌ xeꞌ taama. As itzꞌibꞌa veꞌt bꞌen umaꞌl u uꞌuj te unqꞌa qitzꞌin qatzikeꞌ tzitziꞌ, tiꞌ uvaꞌ la kꞌulpu u Apolo tibꞌaꞌnil, tul la oon tu u Acaya. As tul oon veꞌt u Apolo tu u Acaya, as iloch veꞌt naj unqꞌa qitzꞌin qatzikeꞌ uvaꞌ maꞌtik ikꞌujbꞌaꞌt ikꞌuꞌl tiꞌ u Jesús tukꞌ vibꞌaꞌnil u Tiixheꞌ,
27 Quando Apolo resolveu ir para a província da Acaia, os cristãos de Éfeso o animaram e escreveram cartas para os irmãos de lá, pedindo que o recebessem bem. Chegando lá, ele ajudou muito aqueles que, pela graça de Deus, haviam crido.
28 tan vatz chit unqꞌa tenameꞌ nikat tal u Apolo isuuchil u yoleꞌ tiꞌ u Jesús. As tul tabꞌi unqꞌa tenameꞌ u yoleꞌ, as jit chee veꞌt iyol, tan aꞌ chit isuuchil viyol u Tiixheꞌ nik taleꞌ uveꞌ tzꞌibꞌamalik kan uvaꞌ aꞌ u Jesús u Cristo.
28 Pois Apolo, com argumentos fortes, derrotava os judeus nas discussões públicas, provando pelas Escrituras Sagradas que Jesus é o Messias .

Ler em outra tradução

Comparar com outra

Estude este capítulo no WhatsApp

Peça à IA da Bíblia Fala para explicar Atos 18, comparar traduções ou montar um estudo — tudo direto pelo WhatsApp.