Atos 11

U ak' Testamento tu kuyob'al (IXLNNT) vs NTLH

Sair da comparação
NTLH Nova Tradução na Linguagem de Hoje 2000
1 As tabꞌi veꞌt unqꞌa apóstol tukꞌ kaꞌt unqꞌa qitzꞌin qatzikeꞌ uvaꞌ atik tu u Judea tiꞌ uvaꞌ antu veꞌt unqꞌa uxhchileꞌ uveꞌ jit tiaal Israel kat niman veꞌt viyol u Tiixheꞌ.
1 Os apóstolos e os outros seguidores de Jesus em toda a região da Judeia souberam que os não judeus também haviam recebido a palavra de Deus.
2 As tul oon veꞌt u Luꞌeꞌ tu u Jerusalén, as xeꞌt veꞌt unqꞌa imooleꞌ stiꞌ, uvaꞌ tiaal Israel.
2 Quando Pedro voltou para Jerusalém, aqueles que queriam que os não judeus fossem circuncidados o criticaram,
3 As ech tal veꞌt chajnaj ileꞌ tukꞌ yaa: —¿Kam kat bꞌex abꞌanoꞌk tikabꞌal unqꞌa uxhchileꞌ uveꞌ jit tiaal Israel? As kat txꞌaꞌn axh tukꞌ unqꞌa uxhchileꞌ,— tiꞌk chajnaj.
3 dizendo: — Você ficou hospedado na casa de homens que não são circuncidados e até tomou refeições com eles!
4 As ech tal veꞌt u Luꞌ ileꞌ tiꞌ talat isuuchil kam chit uvaꞌ kat ibꞌana:
4 Então Pedro deu um relatório completo de tudo o que havia acontecido, desde o começo. Ele disse:
5 —Tul atik in tu u tenam uvaꞌ Jope as tul nik unnach Tiixh, as kat ikꞌuch tibꞌ sve echeꞌ umaj vatzikꞌ. As kat vil umaꞌl u vaaꞌ echeꞌ nimla ixbꞌuꞌj uvaꞌ kat kuꞌ chꞌuꞌl tu almikaꞌ. As kajvaꞌl ixoobꞌ kat vila tul kat kuꞌ chꞌuꞌl. As ech tul sunvatz kat uli.
5 — Eu estava na cidade de Jope e lá, enquanto estava orando, tive uma visão. Vi uma coisa parecida com um grande lençol, que baixou do céu, amarrado pelas quatro pontas, e parou perto de mim.
6 As tul kat unsaji kam uvaꞌ atik stuul, as kat vil kaꞌl unqꞌa txoo uveꞌ kajvaꞌl toj, tukꞌ kaꞌt unqꞌa txoo uveꞌ xoꞌvebꞌal chittuꞌ, tukꞌ kaꞌt unqꞌa txoo uveꞌ nijuxu tibꞌ vatz txꞌavaꞌ, tukꞌ kaꞌt unqꞌa tzꞌikin uveꞌ nixichꞌan tu almikaꞌ.
6 Eu olhei para dentro daquilo com atenção e vi animais domésticos, animais selvagens, animais que se arrastam pelo chão e aves.
7 As vabꞌi veꞌt umaꞌl u tuul viꞌ uvaꞌ ech tal ileꞌ sve: «Txakpen, Luꞌ. As yatzꞌ unqꞌa txooeꞌ. As echbꞌu,» tiꞌk u yoleꞌ.
7 Depois ouvi uma voz, que me dizia: “Pedro, levante-se! Mate e coma!”
8 As ech val veꞌt ileꞌ: «Pap, tan yeꞌ atixoj ok umaj kam tuntziꞌ uvaꞌ kam kuxh echbꞌubꞌalil. As mitaꞌn uveꞌ yeꞌ la uch techbꞌuleꞌ,» chꞌin kat vala.
8 Eu respondi: “Isso não, Senhor! Eu nunca comi nenhuma coisa que a lei considera suja ou impura !”
9 As yolon veꞌt kuꞌ tzan sve tu almikaꞌ unpajte. As ech tal ileꞌ: «Kam uveꞌ kat tal u Tiixheꞌ uvaꞌ la echbꞌuli, as yeꞌ la uch aalataꞌ uvaꞌ yeꞌ la echbꞌuli,» tiꞌk u yoleꞌ.
9 Então a voz falou de novo do céu: “Não chame de impuro aquilo que Deus purificou.”
10 As oxpajul chit ibꞌana. As eqꞌol veꞌt jeꞌ u nimla ixbꞌuꞌjeꞌ tu almikaꞌ.
10 Isso aconteceu três vezes, e depois tudo aquilo voltou para o céu.
11 As tul maꞌtik teqꞌol veꞌt jeꞌ u ixbꞌuꞌjeꞌ, as bꞌex oonoj veꞌt oxvaꞌl unqꞌa naj tu u kabꞌaleꞌ uvaꞌ atikkat in, tan chajelik chajnaj taꞌn umaꞌl u naj uvaꞌ tu u Cesarea.
11 Justamente naquela hora três homens que tinham sido mandados de Cesareia para me buscar chegaram à casa onde eu estava hospedado.
12 As maꞌtik talat u Tiixhla Espíritu sve uvaꞌ yeꞌ la kaꞌkabꞌin vaama tiꞌ unbꞌen tiꞌ chajnaj. As kat bꞌen vaajit unqꞌa qitzꞌin qatzikeꞌ sviꞌ. As kat ok veꞌt oꞌ tu vikabꞌal u najeꞌ.
12 E o Espírito de Deus me disse que fosse com eles, sem duvidar. Estes seis irmãos da cidade de Jope também foram comigo, e todos nós entramos na casa de Cornélio.
13 As kat tal veꞌt naj sqe uvaꞌ maꞌtik tilat naj umaꞌl u ángel uvaꞌ txaklik veꞌt tikabꞌal naj. As ech tal veꞌt ileꞌ te naj: «As chaj bꞌen kaꞌvoꞌj naj tu u tenam uvaꞌ Jope tiꞌ bꞌen teqꞌol tzan u Simón uvaꞌ Luꞌ ni talpeꞌ,
13 Então ele nos contou como viu na casa dele um anjo, em pé, que lhe disse: “Mande alguém a Jope para buscar Simão, que também é chamado de Pedro.
14 tan aꞌ u Simón la alon isuuchil see tiꞌ uvaꞌ la sotz apaav tukꞌ unqꞌa uxhchileꞌ uveꞌ at takabꞌal,» tiꞌk u ángel tal te naj.
14 Ele vai dizer como você e toda a sua família podem ser salvos.”
15 As tul nik val veꞌt viyol u Tiixheꞌ, as kat ul veꞌt u Tiixhla Espíritu tiꞌ unqꞌa uxhchileꞌ echeꞌ uvaꞌ kat ibꞌan sqiꞌ bꞌaxa.
15 E Pedro continuou: — Quando comecei a falar, o Espírito Santo veio sobre eles, como tinha vindo sobre nós no princípio.
16 As kat ul veꞌt sunkꞌuꞌl uvaꞌ kat tal kan u Kubꞌaal Jesús, tul ech tal Aak ileꞌ: «Echeꞌ u Xhuneꞌ tan xeꞌ kuxh u aꞌeꞌ ni taqꞌkat bꞌen unqꞌa uxhchileꞌ. Pet ech koj ex, tan tuknal okoj u Tiixhla Espíritu tu vetaanxelaleꞌ,» tiꞌk Aak.
16 Aí eu lembrei que o Senhor Jesus tinha dito: “É verdade que João batizou com água, mas vocês serão batizados com o Espírito Santo.”
17 ¿As kam veꞌt vijleꞌm qꞌi uvaꞌ la unmaj veꞌt ivatz u Tiixheꞌ? Tan u txꞌajaꞌmeꞌ uvaꞌ kat taqꞌ u Tiixheꞌ sqe, jankꞌal oꞌ uvaꞌ oꞌ niman tetz u Kubꞌaal Jesucristo, as an chiteꞌ kat taqꞌ veꞌt Aak te unqꞌa uxhchileꞌ unpajte,— tiꞌk u Luꞌeꞌ.
17 De fato, os não judeus receberam de Deus o mesmo dom que nós recebemos quando cremos no Senhor Jesus Cristo. E quem era eu para ir contra Deus?
18 As tul tabꞌi veꞌt unqꞌa qitzꞌin qatzikeꞌ u yoleꞌ uveꞌ tal u Luꞌeꞌ, as bꞌaꞌn uveꞌ kat ibꞌan ste. As toksa veꞌt unqꞌa qitzꞌin qatzikeꞌ iqꞌii u Tiixheꞌ. Ech tal veꞌt ileꞌ: —¡As jit kuxh oꞌ bꞌa la uch kukꞌaxat qibꞌ tiꞌ u kupaaveꞌ vatz u Tiixheꞌ! ¡Pet antu veꞌt unqꞌa uxhchileꞌ uveꞌ jit tiaal Israel la sotz ipaav tiꞌ taqꞌax itiichajil kꞌatz u Tiixheꞌ!— tiꞌk unqꞌa qitzꞌin qatzikeꞌ.
18 Quando ouviram isso, eles ficaram sem ter o que dizer e louvaram a Deus, dizendo: — Então Deus deu também aos não judeus a oportunidade de se arrependerem e ganharem a vida eterna!
19 As tul maꞌtik iyatzꞌpu u Esteban, as ooj veꞌt unqꞌa niman tetz u Jesús tu unjoltu unqꞌa tenameꞌ, tan tiꞌ uvaꞌ nik itilul veꞌteꞌ. At uxhchil kat oojik bꞌen tu u Fenicia tukꞌ tu u Chipre tukꞌ tu u Antioquía. As yeꞌxh katil nik talkat unqꞌa uxhchileꞌ u bꞌaꞌnla yoleꞌ tiꞌ u Jesús. Pet te kuxh veꞌt unqꞌa imooleꞌ uvaꞌ tiaal Israel.
19 Os seguidores de Jesus foram espalhados pela perseguição que havia começado com a morte de Estêvão. Alguns foram até a região da Fenícia, a ilha de Chipre e a cidade de Antioquia e anunciavam a palavra de Deus somente aos judeus.
20 Pet ech koj kaꞌt unqꞌa niman tetz u Jesús uvaꞌ nik itiluleꞌ, tan tzaa veꞌt chajnaj tu u Chipre tukꞌ tu u Cirene. As tul oon veꞌt tu u Antioquía, as tal veꞌt chajnaj u bꞌaꞌnla yoleꞌ tiꞌ u Kubꞌaal Jesús te unqꞌa uxhchileꞌ uvaꞌ jit tiaal Israel.
20 Mas outros, que eram de Chipre e da cidade de Cirene, foram até Antioquia e falaram também aos não judeus, anunciando a eles a boa notícia a respeito do Senhor Jesus.
21 As atik veꞌt vibꞌaꞌnil u Kubꞌaal Jesús tiꞌ unqꞌa qitzꞌin qatzikeꞌ. As nimal uxhchil kat ijalpu veꞌt vitxumbꞌaleꞌ, tan kat inima veꞌt unqꞌa uxhchileꞌ u Kubꞌaal Jesús.
21 O poder do Senhor estava com eles, e muitas pessoas creram e se converteram ao Senhor.
22 As tul tabꞌi veꞌt unqꞌa niman tetz u Jesús uveꞌ atik tu u Jerusalén tiꞌ uvaꞌ nik tuch tu u Antioquía, as ichaj veꞌt bꞌen chajnaj u Bernabé tiꞌ uvaꞌ la bꞌen tu u Antioquía.
22 Essas notícias chegaram à igreja de Jerusalém, que resolveu mandar Barnabé para Antioquia.
23 As tul oon veꞌt u Bernabé, as vaꞌlik chit ichiibꞌ veꞌteꞌ, tan til veꞌteꞌ uvaꞌ nimal vibꞌaꞌnil u Tiixheꞌ atik tiꞌ unqꞌa niman tetz u Jesús. As ibꞌeya veꞌt u Bernabé te unqꞌa uxhchileꞌ skajayil uvaꞌ tukꞌ chit taanxelal la inima viyol u Kubꞌaal Jesús.
23 Quando chegou lá e viu como Deus tinha abençoado aquela gente, Barnabé ficou muito alegre. E animou todos a continuarem fiéis ao Senhor, de todo o coração.
24 As nimal chit unqꞌa tenameꞌ ikꞌujbꞌaꞌ ikꞌuꞌl tiꞌ u Kubꞌaal Jesús, tan chꞌiꞌumal chit itxumbꞌal u Bernabé, tan aqꞌel itxumbꞌal taꞌn u Tiixhla Espíritu tiꞌ ibꞌanataꞌ kam uvaꞌ ni tal u Tiixheꞌ ste. As kꞌujleꞌl chit ikꞌul tiꞌ u Tiixheꞌ.
24 Barnabé era um homem bom, cheio do Espírito Santo e de fé. E muitos se converteram ao Senhor.
25 As xamtik veꞌt stuul, as bꞌen veꞌt u Bernabé tu u Tarso tiꞌ bꞌen ichukat u Saulo. As tul ilej veꞌt u Bernabé u Saulo, as teqꞌo veꞌt u Bernabé u Saulo stiꞌ tiꞌ ibꞌen tu u Antioquía.
25 Depois Barnabé foi até a cidade de Tarso a fim de buscar Saulo.
26 As umaꞌl yaabꞌ atin veꞌt xoꞌl unqꞌa niman tetz u Jesús tu u Antioquía. As nimal unqꞌa tenameꞌ nik ichus veꞌteꞌ. As bꞌaxa chit oksal veꞌt ibꞌii unqꞌa niman tetz u Jesús uvaꞌ «cristiano» chꞌelel, taꞌn unqꞌa aa Antioquía.
26 Quando o encontrou, ele o levou para Antioquia. Eles se reuniram durante um ano com a gente daquela igreja e ensinaram muitas pessoas. Foi em Antioquia que, pela primeira vez, os seguidores de Jesus foram chamados de cristãos.
27 As tu unqꞌa qꞌiieꞌ as bꞌen veꞌt kaꞌl unqꞌa qꞌajsan tetz viyol u Tiixheꞌ tu u Jerusalén. As oon veꞌt tu u Antioquía.
27 Naquele tempo alguns profetas foram de Jerusalém para Antioquia.
28 As txakebꞌ veꞌt umaꞌl naj uvaꞌ Agabo ibꞌii xoꞌl unqꞌa qitzꞌin qatzikeꞌ tiꞌ talat umaꞌl u yol taꞌn u Tiixhla Espíritu tiꞌ uvaꞌ la ibꞌan umaꞌl u mamaꞌla vaꞌy vatz u txꞌavaꞌeꞌ. As aꞌs ibꞌana, tul atik ok u Claudio ijlenaalil.
28 Um deles, chamado Ágabo, levantou-se e, pelo poder do Espírito Santo, anunciou: — Haverá uma grande falta de alimentos no mundo inteiro. Isso aconteceu quando Cláudio era o Imperador romano.
29 As tul tabꞌi veꞌt unqꞌa qitzꞌin qatzikeꞌ u yoleꞌ uvaꞌ tal u Agabo, as iyolbꞌe veꞌt chajnaj uvaꞌ la taqꞌ bꞌen umaꞌl u lochbꞌal te unqꞌa qitzꞌin qatzikeꞌ tu u Judea, jankꞌoj uvaꞌ la uch taqꞌataꞌ.
29 Então os cristãos resolveram mandar ajuda aos irmãos que moravam na região da Judeia, e cada um deu de acordo com o que tinha.
30 As ech ibꞌaneꞌ, tan ichaj veꞌt bꞌen unqꞌa qitzꞌin qatzikeꞌ u Bernabé tukꞌ u Saulo tiꞌ iqꞌajsal u lochbꞌaleꞌ te unqꞌa iqꞌesal unqꞌa qitzꞌin qatzikeꞌ uveꞌ atik tu u Judea.
30 E mandaram o dinheiro por meio de Barnabé e Saulo, para que eles o entregassem aos presbíteros da igreja.

Ler em outra tradução

Comparar com outra

Estude este capítulo no WhatsApp

Peça à IA da Bíblia Fala para explicar Atos 11, comparar traduções ou montar um estudo — tudo direto pelo WhatsApp.