Tiago 2

An it jilchith cau cʼal i Ajatic Jesucristo (HUSNT1971) vs NVT

Sair da comparação
NVT Nova Versão Transformadora
1 Ebchalabchic, cum a belal i Ajatic Jesucristo lej c’athpich ts’alat in ey, jaxtam yab in tomnal ca poc’oth c’ac’na’ an inicchic.
1 Meus irmãos, como podem afirmar que têm fé em nosso glorioso Senhor Jesus Cristo se mostram favorecimento a algumas pessoas?
2 Hualam ca otsits tam tamcuthits an ebchalabchic ti c’ac’nax c’al a Dios i inic axi lej alhua’ ts’ejcath ma umchith i anillochic oro tin c’ubac. Hualam ca otsits jaye i ts’ejhuantal inic mits’ichic in toltomil.
2 Se, por exemplo, alguém chegar a uma de suas reuniões vestido com roupas elegantes e usando joias caras, e também entrar um pobre com roupas sujas,
3 Hualam ne’ets ca lej t’aja’ ti cuenta axi alhua’ ts’ejcath, ca ucha’ ca coyots al i ts’alat coytalab. Hualam ne’ets ca ucha’ an ts’ejhuantal ca cubiyq’ui ani max i ca coyots tsabal.
3 e vocês derem atenção ao que está bem vestido, dizendo-lhe: “Sente-se aqui neste lugar especial”, mas disserem ao pobre: “Fique em pé ali ou sente-se aqui no chão”,
4 Max antsana’ ta ca t’aja’, jats abal a poc’oth c’ac’nalchic ani yab alhua’ a tsalap.
4 essa discriminação não mostrará que agem como juízes guiados por motivos perversos?
5 Ichich hual ebchalabchic, nan tu uchal abal hua’ats i ts’ejhuantal inicchic axi tacuthits c’al a Dios, ani a Dios in tsu’talchic lej rico cum im belamalits. Ne’ets ca otsits ca c’uajiy c’al a Dios ti eb jun tin t’ajal ti lej Ts’ale, cum antsana’ a Dios im bijchith ulumalits abal ne’ets ca otsits jitats u c’anithom c’al a Dios.
5 Ouçam, meus amados irmãos: não foi Deus que escolheu os pobres deste mundo para serem ricos na fé? Não são eles os herdeiros do reino prometido àqueles que o amam?
6 Cum it poc’oth c’ac’naxchic, u tithebethab an ts’ejhuantalchic. Ca t’aja’chic ti cuenta in ey an ricochic abal ja’its jaja’chic axi ti c’unat co’oyal ani ja’its jaja’chic ax ti lej tsapic jolbiyal c’al an oc’lecchic.
6 Mas vocês desprezam os pobres! Não são os ricos que oprimem vocês e os arrastam aos tribunais?
7 Ja’its jaja’chic ax in quithab cahuilinchal in t’ocat bij a Cristo ax a cua’al ta ichich.
7 Não são eles que difamam aquele cujo nome honroso vocês carregam?
8 In ulal an T’ocat Thuchlab in cahuintal a Dios: Ca c’anitha’ a at inic jant’ini’ a c’anithal ta ba’. Ja’its an lej c’athpich uchbixtalab ax tu pithamal a Dios, ani lej alhua’ a t’ajal max chubax a putuhual c’al axe’ xi uchbixtalab.
8 Sem dúvida vocês fazem bem quando obedecem à lei do reino conforme dizem as Escrituras: “Ame seu próximo como a si mesmo”.
9 Pel i hualabtalab max a poc’oth c’ac’nal an inicchic, ani it jolbith cum yab a putuhual c’al an uchbixtalab ax tu pithamal a Dios.
9 Mas, se mostram favorecimento a algumas pessoas, cometem pecado e são culpados de transgredir a lei.
10 Ani c’al axe’ xi juncats i uchbixtalab max yab a putuhual, ejtil max it jolbithits c’al tim patal in uchbixtal a Dios.
10 Pois quem obedece a todas as leis, exceto uma, torna-se culpado de desobedecer a todas as outras.
11 In ulal a Dios: Yab quit juncun c’al axi yab pel a tomquil. Jaye in ulal: Yab ca tsemtha’ a at inic. Max ca tsemtha’ a at inic ani yab quit juncun c’al axi yab pel a tomquil, bel it jolbithits tin ebal axi jun in uchbixtal yab a putumal.
11 Pois aquele que disse: “Não cometa adultério”, também disse: “Não mate”. Logo, mesmo que não cometam adultério, se matarem alguém, transgredirão a lei.
12 Cum a Dios tu hualcamalits abal qui ejtou qui putu c’al in uchbixtal ani ne’ets tucu ts’ejca’ talbel, jaxtam in tomnal qui hui’na’ i cau axi alhua’ ani qui t’aja’ jahua’ alhua’.
12 Portanto, em tudo que disserem e fizerem, lembrem-se de que serão julgados pela lei que os liberta.
13 Max yab qui yajnanchi an inicchic xohue’, jaye a Dios yab ne’ets tucu yajnanchi tam talbelits tucu ts’ejca’. Max qui yajnanchi, a Dios ne’ets tucu yajnanchi.
13 Não haverá misericórdia para quem não tiver demonstrado misericórdia. Mas, se forem misericordiosos, haverá misericórdia quando forem julgados.
14 Ebchalabchic, jolat qui ulu i belal a Dios max yab qui t’aja’ alhua’. Max yab i t’ajal alhua’, yab chubax i belal ani yab chubax tu jec’onthachits.
14 De que adianta, meus irmãos, dizerem que têm fé se não a demonstram por meio de suas ações? Acaso esse tipo de fé pode salvar alguém?
15 Hualam max hua’ats i ebchalab c’al a Cristo in yejenchal i toltom ani i c’apnel.
15 Se um irmão ou uma irmã necessitar de alimento ou de roupa,
16 Yab jant’o ti tabat tolmiyal max expith qui ucha’ quin huat’a’ alhua’ c’al a Dios ani ca pithan c’al a Dios i toltom ani i c’apnel. Jolat qui ulu i belal a Dios max yab i pithal jant’o ax in cua’al i yejenchixtalab.
16 e vocês disserem: “Até logo e tenha um bom dia; aqueça-se e coma bem”, mas não lhe derem alimento nem roupa, em que isso ajuda?
17 Max expith qui ulu i belal a Dios ani yab qui t’aja’ alhua’, yab i chubax belal.
17 Como veem, a fé por si mesma, a menos que produza boas obras, está morta.
18 Hualam max jun i inic tiquin ucha: Tata’ lejatits a belal, ani nana’ lejatits u t’ajal alhua’. Nan ne’ets cu toc’tsiy: Yab a ejtohual tiquin tejhua’methanchi max chubax a belal max yab c’al jahua’ alhua’ a t’ajal. Nana’ ne’ets tu tejhua’methanchi abal chubax u belal c’al jahua’ alhua’ u t’ajal.
18 Mas alguém pode argumentar: “Uns têm fé; outros têm obras”. Mostre-me sua fé sem obras e eu, pelas minhas obras, lhe mostrarei minha fé!
19 Hualam max tata’ ca ulu abal a belal abal hua’ats juncats a Dios ani lejatits. Ca t’aja’ ti cuenta abal aniye jaye im belal an teneclabchic, ani ma u t’elelel c’al i jiq’ueltalab.
19 Você diz crer que há um único Deus. Muito bem! Até os demônios creem nisso e tremem de medo.
20 Yab it tsalpath max expith a ulal a belal a Dios ani yab ca t’aja’ alhua’, cum yab a chubax belal.
20 Quanta insensatez! Vocês não entendem que a fé sem as obras é inútil?
21 Ti jayq’ui’ i biyal juntal Abraham im binamalac in tsacamil Isaac ca tsemtha jant’ini’ tu uchnenequits c’al a Dios, ani jats ti tsu’ume ti bolith a Abraham c’al a Dios.
21 Não lembram que nosso antepassado Abraão foi declarado justo por suas ações quando ofereceu seu filho Isaque sobre o altar?
22 Ca t’aja’ ti cuenta abal a Abraham chubax im bela’ a Dios ani jaxtam in t’aja’ jahua’ uchnenec c’al a Dios. Antsana’ c’al jahua’ in t’aja’ in tejhua’metha’ abal chubax im bela’ a Dios.
22 Como veem, sua fé e suas ações atuaram juntas e, assim, as ações tornaram a fé completa.
23 In ulal, an T’ocat Thuchlab in cahuintal a Dios: A Abraham im bela’ a Dios ani jats ti tsu’ume ti bolith c’al a Dios. Ma a Dios in ucha’ a Abraham tin ja’ub.
23 E aconteceu exatamente como as Escrituras dizem: “Abraão creu em Deus, e assim foi considerado justo”. Ele até foi chamado amigo de Deus!
24 Qui t’aja’ ti cuenta abal a Dios tu tsu’tal tu bolith max qui t’aja’ alhua’ jaye ani yab expith abal i belal.
24 Vejam que somos declarados justos pelo que fazemos, e não apenas pela fé.
25 A Dios in tsu’u ti bolith a Rahab axi pelac i taunonma’ c’al i inic, cum in t’ajchi alhua’ in abathualejilchic a Josué tam ti chich quin exla’ an tsabal jun tu c’uajiy a Rahab. Im bats’u tin q’uima’ ani in jec’ontha’ c’al an tomolnaxchic, ani talbel in tolmiy ca pit’c’onchic.
25 Raabe, a prostituta, é outro exemplo. Ela foi declarada justa por causa de suas ações quando escondeu os mensageiros e os fez sair em segurança por um caminho diferente.
26 Cum in inictal an tsemelom yabats in cua’al in ejattal ani yab jant’o ti alhua’, antsana’ huahua’ yab jant’o tu alhua’ max expith i belal a Dios ani yab qui t’aja’ alhua’ jaye.
26 Assim como o corpo sem fôlego está morto, também a fé sem obras está morta.

Ler em outra tradução

Comparar com outra

Estude este capítulo no WhatsApp

Peça à IA da Bíblia Fala para explicar Tiago 2, comparar traduções ou montar um estudo — tudo direto pelo WhatsApp.