Hebreus 7

An it jilchith cau cʼal i Ajatic Jesucristo (HUSNT1971) vs VC

Sair da comparação
VC Versão Católica
1 A Melquisedec pelac i ts’ale ti bichou Salem ani jaye pel i pale’ bijiyat c’al am pulic Pay’lom Dios ti eb. Ja’its jaja’ c’al ti lablinchat a Abraham tam ti huichel a Abraham in atamalits am pejextalab c’al pil i ts’alechic.
1 Este Melquisedec, rei de Salém, sacerdote do Deus Altíssimo, que saiu ao encontro de Abraão quando este regressava da derrota dos reis e o abençoou,
2 Ani a Abraham im pitha’ a Melquisedec jun c’al an lajuj patal jahua’ in tixc’anchamal nixe’ an ts’alechic. Im bij Melquisedec in le’ quin ulu pel xe’ i ts’ale axi pututh ani im bij am bichou Salem in le’ quin ulu jun ejettalab. Jaxtam uxnal pel xe’ i ts’ale axi jun ejet in ichich.
2 ao qual Abraão ofereceu o dízimo de todos os seus despojos, é, conforme seu nome indica, primeiramente "rei de justiça" e, depois, rei de Salém, isto é, "rei de paz".
3 In tata ani in mim ani in at juntal xits’alchic a Melquisedec yab u olnab tin cahuintal a Dios, ni an q’uicha tam ti hua’tsin ani an q’uicha tam ti tsemets. Jaxtam a Melquisedec ajith ejtil in Tsacamil a Dios Jesucristo axi pel i pale’ abal ets’ey.
3 Sem pai, sem mãe, sem genealogia, a sua vida não tem começo nem fim; comparável sob todos os pontos ao Filho de Deus, permanece sacerdote para sempre.
4 Ca t’aja’ ti cuentachic abal lej c’athpich pulic in ey a Melquisedec, ma pithan c’al i biyal juntal Abraham axi jaye pulic in ey jun c’al an lajuj jahua’ in tixc’anchamalits an ts’alechic c’al in cuenta am pejextalab.
4 Considerai, pois, quão grande é aquele a quem até o patriarca Abraão deu o dízimo dos seus mais ricos espólios.
5 Talbel axi pel in at juntal xits’al a Leví jats axi bijiyat ti pale’chic, ani ja’its jaja’chic ax im bats’umal jun c’al an lajuj patal jahua’ im bina’ c’al a Dios an Israelchic. Antsana’ ti uchbiyamechic quim bats’u jant’ini’ ti thuchath ti al an ts’ejcath cau binath c’al a Moisés. Pelchic xe’ in at juntal xits’al a Abraham jant’ini’ xi q’ue’at an Israelchic jaye.
5 Os filhos de Levi, revestidos do sacerdócio, na qualidade de filhos de Abraão, têm por missão receber o dízimo legal do povo, isto é, de seus irmãos.
6 Aba ani’ a Melquisedec yab pel in at juntal xits’al a Leví, bel im bats’u nixe’ xi jun c’al an lajuj c’al a Abraham. Aba ani’ yab bijchith uchnenequits a Melquisedec c’al a Dios jant’ini’ a Abraham, ojni’ bel jaja’ in lablinchi a Abraham axi bijchith uchnenequits c’al a Dios ne’ets ca lej c’athpich lablinchat.
6 Naquele caso, porém, foi um estrangeiro que recebeu os dízimos de Abraão e abençoou o detentor das promessas.
7 Patal an inicchic in tso’obits abal lej c’athpich pulic in ey an lablinchix yab ejtil an inic ax u lablinchab.
7 Ora, é indiscutível: é o inferior que recebe a. bênção do que é superior.
8 Xo’ u tsemel am pale’chic ax im bats’uhual jun c’al an lajuj c’al an Israelchic, ani tin cuenta a Melquisedec in ulal an T’ocat Thuchlab in cahuintal a Dios abal nixe’ xi Melquisedec ejtil max ejate.
8 De mais, aqui, os levitas que recebem os dízimos são homens mortais; lá, porém, se trata de alguém do qual é atestado que vive.
9 A Leví ani in at juntal xits’al axi pelac i pale’chic ejtil max in mac’uchith pitha’ jaye jun c’al an lajuj tam ti Abraham im pitha’ a Melquisedec.
9 Por fim, por assim dizer, também Levi, que recebe os dízimos, pagou-os na pessoa de Abraão,
10 Aba ani’ yabaye hua’tsinenec a Leví tam, bel ejtil max pelits in at juntal xits’al a Abraham cum a Abraham pel i biyal tatalab c’al a Leví tam tin tamu a Melquisedec.
10 pois ele já estava em germe no íntimo deste, quando aconteceu o encontro com Melquisedec.
11 An ts’ejcath cau axi pithnenec an Israelchic t’ojonchame c’al a Leví ani in at juntal xits’al axi pelchic i at xits’lab c’al a Aarón. Max jaja’chic in ejtohuamalac quin tolmiy axi ts’at’atchic c’al an ts’ejcath cau quin co’oy in ichich jum putat payenequits ti eynanchix c’al patal in ey a Cristo, tam a Dios yab in yejenchamalac quim bijiye más junaque i pale’. Xo’ bijithits an Ajatic ti pale’ ejtil a Melquisedec axi uxnal c’al a Dios ti pale’ abal ets’ey, ani yab ejtil nixe’chic axi pelchic i at xits’lab c’al a Aarón.
11 Se a perfeição tivesse sido realizada pelo sacerdócio levítico {porque é sobre este que se funda a legislação dada ao povo}, que necessidade havia ainda de que surgisse outro sacerdote segundo a ordem de Melquisedec, e não segundo a ordem de Aarão?
12 Cum antsana’ ti bijithits ani yab pel in at juntal xits’al a Aarón, jaxtam i tso’ob abal a Dios yab in t’aja’ ti cuenta an ts’ejcath cau tam tim bijiy an Ajatic ti pale’.
12 Pois, transferido o sacerdócio, forçoso é que se faça também a mudança da lei.
13 Antsana’ tu olnab ti al an T’ocat Thuchlab abal bijiyat ti pale’ i Ajatic axi hua’tsin c’al i cuenel axi ni jayq’ui’ yab bijiyat jita’ ti pale’chic.
13 De fato, aquele ao qual se aplicam estas palavras é de outra tribo, da qual ninguém foi encarregado do serviço do altar.
14 I tso’obits abal i Ajatic pel xe’ in at xits’al an cuenel Judá, ani ni jayq’ui’ yab in ulu a Moisés ca bijiyat jita’ ti pale’chic ti al an cuenel Judá.
14 E é notório que nosso Senhor nasceu da tribo de Judá, tribo à qual Moisés nada encarregou ao falar do sacerdócio.
15 Xo’ i lejquith tso’obits abal a Dios im bijiy i it pale’ ejtil tim bijiyamalits a Melquisedec ti pale’.
15 Isto se torna ainda mais evidente se se tem em conta que este outro sacerdote, que surge à semelhança de Melquisedec,
16 Antsana’ ti bijiyat an Ajatic aba ani’ yab pel in at juntal xits’al a Leví, expith cum in cua’al in lej ey ca c’uajiy abal ets’ey ani ni jayq’ui’ yab ne’ets ca taley.
16 foi constituído não por prescrição de uma lei humana, mas pela sua imortalidade.
17 Antsana’ olna in ey an Ajatic tam ti a Dios in ulu antse’:
17 Porque está escrito: Tu és sacerdote eternamente, segundo a ordem de Melquisedec.
18 Antsana’ jilc’on pacuthits nixe’ xi pejach an ts’ejcath cau ax in ulumal expith ca bijiyat ti pale’ axi pel in at xits’al a Leví, cum palulul in eychic ani yab in ejtouchic quin tolmiy an inicchic ca jum putat ultsits c’al a Dios.
18 Com isso, está abolida a antiga legislação, por causa de sua ineficácia e inutilidade.
19 Yab ja c’al an ts’ejcath cau axi pithnenec a Moisés c’al a Dios in ejtohual an inic quin co’oy in ichich jum putat payenequits ti eynanchix c’al patal in ey a Cristo. C’al an Ajatic ojni’ an c’athpich huinat alhua’ ts’ale pale’ i ejtohual cu jum putat ultsits c’al a Dios.
19 Pois a lei nada levou à perfeição. Apenas foi portadora de uma esperança melhor que nos leva a Deus.
20 A Dios in cuba’ tim ba’ ti lej chubax c’al in cahuintal expith tam tim bijiy a Cristo ti pale’ abal ets’ey.
20 E isso não foi feito sem juramento. Os outros sacerdotes foram instituídos sem juramento.
21 Yab antsana’ in t’aja’ ti jayq’ui’ tam tim bijiy xi q’ue’atchic am pale’ axi pelac in at juntal xits’al a Leví. In ulal in T’ocat Thuchlab in cahuintal a Dios antse’:
21 Para ele, ao contrário, interveio o juramento daquele que disse: Jurou o Senhor e não se arrependerá: tu és sacerdote eternamente.
22 Jaxtam tin ebal a Jesús i chubax exlalits abal ne’ets cu t’ajchin patal jahua’ a Dios im bijchith ulumalits al an it jilchith cau. Jats xe’ axi más c’athpich in ey ani yab ejtil axi an oc’ox ts’ejcath cau.
22 E esta aliança da qual Jesus é o Senhor, é-lhe muito superior.
23 C’al xi oc’ox bijiyat yan i inicchic ti pale’, cum pel in ey u tsemel axi ca bijiyat.
23 Além disso, os primeiros sacerdotes deviam suceder-se em grande número, porquanto a morte não permitia que permanecessem sempre.
24 Cum in lej ey a Jesús yab u tsemel, yab in yejenchal ca bijchin in aytal jaluc’.
24 Este, porque vive para sempre, possui um sacerdócio eterno.
25 In ejtohual quin jum putat jec’ontha’ abal ets’ey patal jitats quin utba’ c’al a Dios, cum in lej ey ejat abal ets’ey ani ets’ey u conchinchix c’al jaja’chic tin tamet a Dios.
25 É por isso que lhe é possível levar a termo a salvação daqueles que por ele vão a Deus, porque vive sempre para interceder em seu favor.
26 Ja’its jaja’ a Jesús i yejenchal ti ts’ale pale’. Lej t’ocat ani ni jayq’ui’ yab mucchame c’al i hualabtalab. Ni jayq’ui’ yab hualbinenec. In t’ajtal ey ti lej ts’alat yab ejtil in ey an hualbith inicchic. C’uajatits ti eb c’athpich puhuethanchithits im bij.
26 Tal é, com efeito, o Pontífice que nos convinha: santo, inocente, imaculado, separado dos pecadores e elevado além dos céus,
27 Axi q’ue’at an ts’ale pale’chic in yejenchamal chuthel chuthel quin tsemtha’ i co’nel ani quim binanchi in xits’al c’al a Dios tin cuenta in cuete’ hualabchic ani jaye tin cuenta in hualab in at inicchic. A Jesús yab in yejenchal quin t’aja’ antsana’ cum jun calat expith im bina’ tim ba’ ca tsemtha ti calchixtalab c’al an hualabtalab.
27 que não tem necessidade, como os outros sumos sacerdotes, de oferecer todos os dias sacrifícios, primeiro pelos pecados próprios, depois pelos do povo; pois isto o fez de uma só vez para sempre, oferecendo-se a si mesmo.
28 An ts’ale pale’chic axi bijiyat tin cuenta an ts’ejcath cau axi pithnenec a Moisés c’al a Dios palulul in ey ti pale’, ani a Jesús ojni’ in ey lej jum putat huit’ath ti pale’ abal ets’ey. Ja’its jaja’ in Tsacamil axi a Dios im bijiy ti ts’ale pale’, ani in cuba’ tim ba’ ti lej chubax c’al in cahuintal abal jaja’ ne’ets ca c’uajiy abal ets’ey ti pale’.
28 Enquanto a lei elevava ao sacerdócio homens sujeitos às fraquezas, o juramento, que sucedeu à lei, constitui o Filho, que é eternamente perfeito.

Ler em outra tradução

Comparar com outra

Estude este capítulo no WhatsApp

Peça à IA da Bíblia Fala para explicar Hebreus 7, comparar traduções ou montar um estudo — tudo direto pelo WhatsApp.