Hebreus 7
An it jilchith cau cʼal i Ajatic Jesucristo (HUSNT1971) vs ARIB
1 A Melquisedec pelac i ts’ale ti bichou Salem ani jaye pel i pale’ bijiyat c’al am pulic Pay’lom Dios ti eb. Ja’its jaja’ c’al ti lablinchat a Abraham tam ti huichel a Abraham in atamalits am pejextalab c’al pil i ts’alechic.
1 Porque este Melquisedeque, rei de Salém, sacerdote do Deus Altíssimo, que saiu ao encontro de Abraão quando este regressava da matança dos reis, e o abençoou,
2 Ani a Abraham im pitha’ a Melquisedec jun c’al an lajuj patal jahua’ in tixc’anchamal nixe’ an ts’alechic. Im bij Melquisedec in le’ quin ulu pel xe’ i ts’ale axi pututh ani im bij am bichou Salem in le’ quin ulu jun ejettalab. Jaxtam uxnal pel xe’ i ts’ale axi jun ejet in ichich.
2 a quem também Abraão separou o dízimo de tudo {sendo primeiramente, por interpretação do seu nome, rei de justiça, e depois também rei de Salém, que é rei de paz;
3 In tata ani in mim ani in at juntal xits’alchic a Melquisedec yab u olnab tin cahuintal a Dios, ni an q’uicha tam ti hua’tsin ani an q’uicha tam ti tsemets. Jaxtam a Melquisedec ajith ejtil in Tsacamil a Dios Jesucristo axi pel i pale’ abal ets’ey.
3 sem pai, sem mãe, sem genealogia, não tendo princípio de dias nem fim de vida, mas feito semelhante ao Filho de Deus}, permanece sacerdote para sempre.
4 Ca t’aja’ ti cuentachic abal lej c’athpich pulic in ey a Melquisedec, ma pithan c’al i biyal juntal Abraham axi jaye pulic in ey jun c’al an lajuj jahua’ in tixc’anchamalits an ts’alechic c’al in cuenta am pejextalab.
4 Considerai, pois, quão grande era este, a quem até o patriarca Abraão deu o dízimo dentre os melhores despojos.
5 Talbel axi pel in at juntal xits’al a Leví jats axi bijiyat ti pale’chic, ani ja’its jaja’chic ax im bats’umal jun c’al an lajuj patal jahua’ im bina’ c’al a Dios an Israelchic. Antsana’ ti uchbiyamechic quim bats’u jant’ini’ ti thuchath ti al an ts’ejcath cau binath c’al a Moisés. Pelchic xe’ in at juntal xits’al a Abraham jant’ini’ xi q’ue’at an Israelchic jaye.
5 E os que dentre os filhos de Levi recebem o sacerdócio têm ordem, segundo a lei, de tomar os dízimos do povo, isto é, de seus irmãos, ainda que estes também tenham saído dos lombos de Abraão;
6 Aba ani’ a Melquisedec yab pel in at juntal xits’al a Leví, bel im bats’u nixe’ xi jun c’al an lajuj c’al a Abraham. Aba ani’ yab bijchith uchnenequits a Melquisedec c’al a Dios jant’ini’ a Abraham, ojni’ bel jaja’ in lablinchi a Abraham axi bijchith uchnenequits c’al a Dios ne’ets ca lej c’athpich lablinchat.
6 mas aquele cuja genealogia não é contada entre eles, tomou dízimos de Abraão, e abençoou ao que tinha as promessas.
7 Patal an inicchic in tso’obits abal lej c’athpich pulic in ey an lablinchix yab ejtil an inic ax u lablinchab.
7 Ora, sem contradição alguma, o menor é abençoado pelo maior.
8 Xo’ u tsemel am pale’chic ax im bats’uhual jun c’al an lajuj c’al an Israelchic, ani tin cuenta a Melquisedec in ulal an T’ocat Thuchlab in cahuintal a Dios abal nixe’ xi Melquisedec ejtil max ejate.
8 E aqui certamente recebem dízimos homens que morrem; ali, porém, os recebe aquele de quem se testifica que vive.
9 A Leví ani in at juntal xits’al axi pelac i pale’chic ejtil max in mac’uchith pitha’ jaye jun c’al an lajuj tam ti Abraham im pitha’ a Melquisedec.
9 E, por assim dizer, por meio de Abraão, até Levi, que recebe dízimos, pagou dízimos,
10 Aba ani’ yabaye hua’tsinenec a Leví tam, bel ejtil max pelits in at juntal xits’al a Abraham cum a Abraham pel i biyal tatalab c’al a Leví tam tin tamu a Melquisedec.
10 porquanto ele estava ainda nos lombos de seu pai quando Melquisedeque saiu ao encontro deste.
11 An ts’ejcath cau axi pithnenec an Israelchic t’ojonchame c’al a Leví ani in at juntal xits’al axi pelchic i at xits’lab c’al a Aarón. Max jaja’chic in ejtohuamalac quin tolmiy axi ts’at’atchic c’al an ts’ejcath cau quin co’oy in ichich jum putat payenequits ti eynanchix c’al patal in ey a Cristo, tam a Dios yab in yejenchamalac quim bijiye más junaque i pale’. Xo’ bijithits an Ajatic ti pale’ ejtil a Melquisedec axi uxnal c’al a Dios ti pale’ abal ets’ey, ani yab ejtil nixe’chic axi pelchic i at xits’lab c’al a Aarón.
11 De sorte que, se a perfeição fosse pelo sacerdócio levítico {pois sob este o povo recebeu a lei}, que necessidade havia ainda de que outro sacerdote se levantasse, segundo a ordem de Melquisedeque, e que não fosse contado segundo a ordem de Arão?
12 Cum antsana’ ti bijithits ani yab pel in at juntal xits’al a Aarón, jaxtam i tso’ob abal a Dios yab in t’aja’ ti cuenta an ts’ejcath cau tam tim bijiy an Ajatic ti pale’.
12 Pois, mudando-se o sacerdócio, necessariamente se faz também mudança da lei.
13 Antsana’ tu olnab ti al an T’ocat Thuchlab abal bijiyat ti pale’ i Ajatic axi hua’tsin c’al i cuenel axi ni jayq’ui’ yab bijiyat jita’ ti pale’chic.
13 Porque aquele, de quem estas coisas se dizem, pertence a outra tribo, da qual ninguém ainda serviu ao altar,
14 I tso’obits abal i Ajatic pel xe’ in at xits’al an cuenel Judá, ani ni jayq’ui’ yab in ulu a Moisés ca bijiyat jita’ ti pale’chic ti al an cuenel Judá.
14 visto ser manifesto que nosso Senhor procedeu de Judá, tribo da qual Moisés nada falou acerca de sacerdotes.
15 Xo’ i lejquith tso’obits abal a Dios im bijiy i it pale’ ejtil tim bijiyamalits a Melquisedec ti pale’.
15 E ainda muito mais manifesto é isto, se à semelhança de Melquisedeque se levanta outro sacerdote,
16 Antsana’ ti bijiyat an Ajatic aba ani’ yab pel in at juntal xits’al a Leví, expith cum in cua’al in lej ey ca c’uajiy abal ets’ey ani ni jayq’ui’ yab ne’ets ca taley.
16 que não foi feito conforme a lei de um mandamento carnal, mas segundo o poder duma vida indissolúvel.
17 Antsana’ olna in ey an Ajatic tam ti a Dios in ulu antse’:
17 Porque dele assim se testifica: Tu és sacerdote para sempre, segundo a ordem de Melquisedeque.
18 Antsana’ jilc’on pacuthits nixe’ xi pejach an ts’ejcath cau ax in ulumal expith ca bijiyat ti pale’ axi pel in at xits’al a Leví, cum palulul in eychic ani yab in ejtouchic quin tolmiy an inicchic ca jum putat ultsits c’al a Dios.
18 Pois, com efeito, o mandamento anterior é ab-rogado por causa da sua fraqueza e inutilidade
19 Yab ja c’al an ts’ejcath cau axi pithnenec a Moisés c’al a Dios in ejtohual an inic quin co’oy in ichich jum putat payenequits ti eynanchix c’al patal in ey a Cristo. C’al an Ajatic ojni’ an c’athpich huinat alhua’ ts’ale pale’ i ejtohual cu jum putat ultsits c’al a Dios.
19 {pois a lei nenhuma coisa aperfeiçoou}, e desta sorte é introduzida uma melhor esperança, pela qual nos aproximamos de Deus.
20 A Dios in cuba’ tim ba’ ti lej chubax c’al in cahuintal expith tam tim bijiy a Cristo ti pale’ abal ets’ey.
20 E visto como não foi sem prestar juramento {porque, na verdade, aqueles, sem juramento, foram feitos sacerdotes,
21 Yab antsana’ in t’aja’ ti jayq’ui’ tam tim bijiy xi q’ue’atchic am pale’ axi pelac in at juntal xits’al a Leví. In ulal in T’ocat Thuchlab in cahuintal a Dios antse’:
21 mas este com juramento daquele que lhe disse: Jurou o Senhor, e não se arrependerá: Tu és sacerdote para sempre},
22 Jaxtam tin ebal a Jesús i chubax exlalits abal ne’ets cu t’ajchin patal jahua’ a Dios im bijchith ulumalits al an it jilchith cau. Jats xe’ axi más c’athpich in ey ani yab ejtil axi an oc’ox ts’ejcath cau.
22 de tanto melhor pacto Jesus foi feito fiador.
23 C’al xi oc’ox bijiyat yan i inicchic ti pale’, cum pel in ey u tsemel axi ca bijiyat.
23 E, na verdade, aqueles foram feitos sacerdotes em grande número, porque pela morte foram impedidos de permanecer,
24 Cum in lej ey a Jesús yab u tsemel, yab in yejenchal ca bijchin in aytal jaluc’.
24 mas este, porque permanece para sempre, tem o seu sacerdócio perpétuo.
25 In ejtohual quin jum putat jec’ontha’ abal ets’ey patal jitats quin utba’ c’al a Dios, cum in lej ey ejat abal ets’ey ani ets’ey u conchinchix c’al jaja’chic tin tamet a Dios.
25 Portanto, pode também salvar perfeitamente os que por ele se chegam a Deus, porquanto vive sempre para interceder por eles.
26 Ja’its jaja’ a Jesús i yejenchal ti ts’ale pale’. Lej t’ocat ani ni jayq’ui’ yab mucchame c’al i hualabtalab. Ni jayq’ui’ yab hualbinenec. In t’ajtal ey ti lej ts’alat yab ejtil in ey an hualbith inicchic. C’uajatits ti eb c’athpich puhuethanchithits im bij.
26 Porque nos convinha tal sumo sacerdote, santo, inocente, imaculado, separado dos pecadores, e feito mais sublime que os céus;
27 Axi q’ue’at an ts’ale pale’chic in yejenchamal chuthel chuthel quin tsemtha’ i co’nel ani quim binanchi in xits’al c’al a Dios tin cuenta in cuete’ hualabchic ani jaye tin cuenta in hualab in at inicchic. A Jesús yab in yejenchal quin t’aja’ antsana’ cum jun calat expith im bina’ tim ba’ ca tsemtha ti calchixtalab c’al an hualabtalab.
27 que não necessita, como os sumos sacerdotes, de oferecer cada dia sacrifícios, primeiramente por seus próprios pecados, e depois pelos do povo; porque isto fez ele, uma vez por todas, quando se ofereceu a si mesmo.
28 An ts’ale pale’chic axi bijiyat tin cuenta an ts’ejcath cau axi pithnenec a Moisés c’al a Dios palulul in ey ti pale’, ani a Jesús ojni’ in ey lej jum putat huit’ath ti pale’ abal ets’ey. Ja’its jaja’ in Tsacamil axi a Dios im bijiy ti ts’ale pale’, ani in cuba’ tim ba’ ti lej chubax c’al in cahuintal abal jaja’ ne’ets ca c’uajiy abal ets’ey ti pale’.
28 Porque a lei constitui sumos sacerdotes a homens que têm fraquezas, mas a palavra do juramento, que veio depois da lei, constitui ao Filho, para sempre aperfeiçoado.
Atalhos do teclado
- Capítulo anterior←
- Próximo capítulo→
- Versículo anteriork
- Próximo versículoj
- Limpar seleçãoEsc
- Esta ajuda?
Estude este capítulo no WhatsApp
Peça à IA da Bíblia Fala para explicar Hebreus 7, comparar traduções ou montar um estudo — tudo direto pelo WhatsApp.