Hebreus 7
An it jilchith cau cʼal i Ajatic Jesucristo (HUSNT1971) vs NVT
1 A Melquisedec pelac i ts’ale ti bichou Salem ani jaye pel i pale’ bijiyat c’al am pulic Pay’lom Dios ti eb. Ja’its jaja’ c’al ti lablinchat a Abraham tam ti huichel a Abraham in atamalits am pejextalab c’al pil i ts’alechic.
1 Esse Melquisedeque era rei de Salém e também sacerdote do Deus Altíssimo. Quando Abraão regressava para casa, depois de derrotar os reis, Melquisedeque foi ao seu encontro e o abençoou.
2 Ani a Abraham im pitha’ a Melquisedec jun c’al an lajuj patal jahua’ in tixc’anchamal nixe’ an ts’alechic. Im bij Melquisedec in le’ quin ulu pel xe’ i ts’ale axi pututh ani im bij am bichou Salem in le’ quin ulu jun ejettalab. Jaxtam uxnal pel xe’ i ts’ale axi jun ejet in ichich.
2 Então Abraão separou a décima parte de tudo e a entregou a Melquisedeque, cujo nome significa “rei da justiça”, enquanto rei de Salém quer dizer “rei da paz”.
3 In tata ani in mim ani in at juntal xits’alchic a Melquisedec yab u olnab tin cahuintal a Dios, ni an q’uicha tam ti hua’tsin ani an q’uicha tam ti tsemets. Jaxtam a Melquisedec ajith ejtil in Tsacamil a Dios Jesucristo axi pel i pale’ abal ets’ey.
3 Não há registro de seu pai nem de sua mãe, nem de nenhum de seus antepassados, nem do começo nem do fim de sua vida. Semelhantemente ao Filho de Deus, ele permanece sacerdote para sempre.
4 Ca t’aja’ ti cuentachic abal lej c’athpich pulic in ey a Melquisedec, ma pithan c’al i biyal juntal Abraham axi jaye pulic in ey jun c’al an lajuj jahua’ in tixc’anchamalits an ts’alechic c’al in cuenta am pejextalab.
4 Considerem, portanto, a importância de Melquisedeque. Até mesmo Abraão, o patriarca, a reconheceu ao entregar a ele um décimo do que havia conquistado na batalha.
5 Talbel axi pel in at juntal xits’al a Leví jats axi bijiyat ti pale’chic, ani ja’its jaja’chic ax im bats’umal jun c’al an lajuj patal jahua’ im bina’ c’al a Dios an Israelchic. Antsana’ ti uchbiyamechic quim bats’u jant’ini’ ti thuchath ti al an ts’ejcath cau binath c’al a Moisés. Pelchic xe’ in at juntal xits’al a Abraham jant’ini’ xi q’ue’at an Israelchic jaye.
5 A lei de Moisés exigia que os sacerdotes, os descendentes de Levi, recebessem o dízimo de seus irmãos israelitas, que também são descendentes de Abraão.
6 Aba ani’ a Melquisedec yab pel in at juntal xits’al a Leví, bel im bats’u nixe’ xi jun c’al an lajuj c’al a Abraham. Aba ani’ yab bijchith uchnenequits a Melquisedec c’al a Dios jant’ini’ a Abraham, ojni’ bel jaja’ in lablinchi a Abraham axi bijchith uchnenequits c’al a Dios ne’ets ca lej c’athpich lablinchat.
6 Melquisedeque, porém, que não era descendente de Levi, recebeu o dízimo e, em seguida, abençoou Abraão, que já havia recebido as promessas.
7 Patal an inicchic in tso’obits abal lej c’athpich pulic in ey an lablinchix yab ejtil an inic ax u lablinchab.
7 Sem dúvida, quem tem poder para abençoar é superior a quem é abençoado.
8 Xo’ u tsemel am pale’chic ax im bats’uhual jun c’al an lajuj c’al an Israelchic, ani tin cuenta a Melquisedec in ulal an T’ocat Thuchlab in cahuintal a Dios abal nixe’ xi Melquisedec ejtil max ejate.
8 Os sacerdotes que recebem os dízimos são homens mortais. A respeito de Melquisedeque, no entanto, é dito que ele continua vivo.
9 A Leví ani in at juntal xits’al axi pelac i pale’chic ejtil max in mac’uchith pitha’ jaye jun c’al an lajuj tam ti Abraham im pitha’ a Melquisedec.
9 Além disso, pode-se dizer que os levitas, que recebem o dízimo, também o entregaram por meio de Abraão.
10 Aba ani’ yabaye hua’tsinenec a Leví tam, bel ejtil max pelits in at juntal xits’al a Abraham cum a Abraham pel i biyal tatalab c’al a Leví tam tin tamu a Melquisedec.
10 Embora Levi ainda não tivesse nascido, a semente da qual ele veio já estava no corpo de Abraão, seu antepassado, quando Melquisedeque se encontrou com ele.
11 An ts’ejcath cau axi pithnenec an Israelchic t’ojonchame c’al a Leví ani in at juntal xits’al axi pelchic i at xits’lab c’al a Aarón. Max jaja’chic in ejtohuamalac quin tolmiy axi ts’at’atchic c’al an ts’ejcath cau quin co’oy in ichich jum putat payenequits ti eynanchix c’al patal in ey a Cristo, tam a Dios yab in yejenchamalac quim bijiye más junaque i pale’. Xo’ bijithits an Ajatic ti pale’ ejtil a Melquisedec axi uxnal c’al a Dios ti pale’ abal ets’ey, ani yab ejtil nixe’chic axi pelchic i at xits’lab c’al a Aarón.
11 Portanto, se o sacerdócio de Levi, sob o qual o povo recebeu a lei, pudesse ter alcançado a perfeição, por que seria necessário estabelecer outro sacerdócio, com um sacerdote segundo a ordem de Melquisedeque, em vez da ordem de Arão?
12 Cum antsana’ ti bijithits ani yab pel in at juntal xits’al a Aarón, jaxtam i tso’ob abal a Dios yab in t’aja’ ti cuenta an ts’ejcath cau tam tim bijiy an Ajatic ti pale’.
12 E, se o sacerdócio muda, também é preciso que a lei mude.
13 Antsana’ tu olnab ti al an T’ocat Thuchlab abal bijiyat ti pale’ i Ajatic axi hua’tsin c’al i cuenel axi ni jayq’ui’ yab bijiyat jita’ ti pale’chic.
13 Pois o sacerdote ao qual estamos nos referindo pertence a outra tribo, cujos membros nunca serviram no altar como sacerdotes.
14 I tso’obits abal i Ajatic pel xe’ in at xits’al an cuenel Judá, ani ni jayq’ui’ yab in ulu a Moisés ca bijiyat jita’ ti pale’chic ti al an cuenel Judá.
14 De fato, como todos sabem, nosso Senhor veio da tribo de Judá, e Moisés nunca mencionou que dessa tribo viriam sacerdotes.
15 Xo’ i lejquith tso’obits abal a Dios im bijiy i it pale’ ejtil tim bijiyamalits a Melquisedec ti pale’.
15 Essa mudança se torna ainda mais clara com o surgimento de outro sacerdote, semelhante a Melquisedeque,
16 Antsana’ ti bijiyat an Ajatic aba ani’ yab pel in at juntal xits’al a Leví, expith cum in cua’al in lej ey ca c’uajiy abal ets’ey ani ni jayq’ui’ yab ne’ets ca taley.
16 o qual se tornou sacerdote não por cumprir leis e exigências humanas, mas pelo poder de uma vida indestrutível.
17 Antsana’ olna in ey an Ajatic tam ti a Dios in ulu antse’:
17 Pois a respeito dele foi dito: “Você é sacerdote para sempre, segundo a ordem de Melquisedeque”.
18 Antsana’ jilc’on pacuthits nixe’ xi pejach an ts’ejcath cau ax in ulumal expith ca bijiyat ti pale’ axi pel in at xits’al a Leví, cum palulul in eychic ani yab in ejtouchic quin tolmiy an inicchic ca jum putat ultsits c’al a Dios.
18 Desse modo, o antigo requisito, por ser fraco e inútil, foi cancelado.
19 Yab ja c’al an ts’ejcath cau axi pithnenec a Moisés c’al a Dios in ejtohual an inic quin co’oy in ichich jum putat payenequits ti eynanchix c’al patal in ey a Cristo. C’al an Ajatic ojni’ an c’athpich huinat alhua’ ts’ale pale’ i ejtohual cu jum putat ultsits c’al a Dios.
19 Pois a lei nunca tornou perfeita coisa alguma. Agora, porém, temos certeza de uma esperança superior, pela qual nos aproximamos de Deus.
20 A Dios in cuba’ tim ba’ ti lej chubax c’al in cahuintal expith tam tim bijiy a Cristo ti pale’ abal ets’ey.
20 Esse novo sistema foi instituído com um juramento solene. Os outros se tornaram sacerdotes sem esse juramento,
21 Yab antsana’ in t’aja’ ti jayq’ui’ tam tim bijiy xi q’ue’atchic am pale’ axi pelac in at juntal xits’al a Leví. In ulal in T’ocat Thuchlab in cahuintal a Dios antse’:
21 mas a respeito dele houve um juramento, pois Deus lhe disse: “O Senhor jurou e não voltará atrás: ‘Você é sacerdote para sempre’”.
22 Jaxtam tin ebal a Jesús i chubax exlalits abal ne’ets cu t’ajchin patal jahua’ a Dios im bijchith ulumalits al an it jilchith cau. Jats xe’ axi más c’athpich in ey ani yab ejtil axi an oc’ox ts’ejcath cau.
22 Por causa desse juramento, Jesus é aquele que garante uma aliança superior.
23 C’al xi oc’ox bijiyat yan i inicchic ti pale’, cum pel in ey u tsemel axi ca bijiyat.
23 Além disso, havia muitos sacerdotes, pois a morte os impedia de continuar a desempenhar suas funções.
24 Cum in lej ey a Jesús yab u tsemel, yab in yejenchal ca bijchin in aytal jaluc’.
24 Mas, visto que ele vive para sempre, seu sacerdócio é permanente.
25 In ejtohual quin jum putat jec’ontha’ abal ets’ey patal jitats quin utba’ c’al a Dios, cum in lej ey ejat abal ets’ey ani ets’ey u conchinchix c’al jaja’chic tin tamet a Dios.
25 Portanto, ele é capaz de salvar de uma vez por todas aqueles que se aproximam de Deus por meio dele. Ele vive sempre para interceder em favor deles.
26 Ja’its jaja’ a Jesús i yejenchal ti ts’ale pale’. Lej t’ocat ani ni jayq’ui’ yab mucchame c’al i hualabtalab. Ni jayq’ui’ yab hualbinenec. In t’ajtal ey ti lej ts’alat yab ejtil in ey an hualbith inicchic. C’uajatits ti eb c’athpich puhuethanchithits im bij.
26 É de um Sumo Sacerdote como ele que necessitamos, pois é santo, irrepreensível, sem nenhuma mancha de pecado, separado dos pecadores e colocado no lugar de mais alta honra no céu.
27 Axi q’ue’at an ts’ale pale’chic in yejenchamal chuthel chuthel quin tsemtha’ i co’nel ani quim binanchi in xits’al c’al a Dios tin cuenta in cuete’ hualabchic ani jaye tin cuenta in hualab in at inicchic. A Jesús yab in yejenchal quin t’aja’ antsana’ cum jun calat expith im bina’ tim ba’ ca tsemtha ti calchixtalab c’al an hualabtalab.
27 Ele não precisa oferecer sacrifícios diariamente, ao contrário dos outros sumos sacerdotes, que os ofereciam primeiro por seus próprios pecados e depois pelos pecados do povo. Ele, porém, o fez de uma vez por todas quando ofereceu a si mesmo como sacrifício.
28 An ts’ale pale’chic axi bijiyat tin cuenta an ts’ejcath cau axi pithnenec a Moisés c’al a Dios palulul in ey ti pale’, ani a Jesús ojni’ in ey lej jum putat huit’ath ti pale’ abal ets’ey. Ja’its jaja’ in Tsacamil axi a Dios im bijiy ti ts’ale pale’, ani in cuba’ tim ba’ ti lej chubax c’al in cahuintal abal jaja’ ne’ets ca c’uajiy abal ets’ey ti pale’.
28 A lei nomeava sacerdotes limitados pela fraqueza humana. Mas, depois da lei, Deus nomeou com juramento seu Filho, que se tornou o Sumo Sacerdote perfeito para sempre.
Atalhos do teclado
- Capítulo anterior←
- Próximo capítulo→
- Versículo anteriork
- Próximo versículoj
- Limpar seleçãoEsc
- Esta ajuda?
Estude este capítulo no WhatsApp
Peça à IA da Bíblia Fala para explicar Hebreus 7, comparar traduções ou montar um estudo — tudo direto pelo WhatsApp.