Lucas 7

Huastec San Luis Potosi NT (HUS_WBT) vs NVT

Sair da comparação
NVT Nova Versão Transformadora
1 Talits ti exobchix a Jesús c’al an iniclom, ta c’ale ti Capernaum.
1 Quando Jesus terminou de dizer tudo isso à multidão, entrou em Cafarnaum.
2 Taja’ ti c’uajat jun i capitán soldado romano ax in cua’al in tolmihual lej c’alchith, ma hue’its ne’ets ca tsemets. Ani lej c’anithab c’al an capitán.
2 Naquela ocasião, um escravo muito estimado de um oficial romano estava enfermo, à beira da morte.
3 Tam tin ats’a’ an capitán abal ta xe’ets a Jesús, in aba’ talchic i yejtselab Israel quin caniy ca chich abal ca jelthanchat in tolmihual.
3 Quando o oficial ouviu falar de Jesus, mandou alguns líderes judeus lhe pedirem que fosse curar seu escravo.
4 Utey jaja’chic c’al a Jesús, in lej canat ucha’: ―Pel i lej alhua’ inic an capitán ani in tomnal tata’ ca jelthanchi in tolmihual.
4 Os líderes suplicaram insistentemente que Jesus socorresse o homem, dizendo: “Ele merece sua ajuda,
5 Jaja’ lej c’anithom c’al am bichou Israel, ma tu ts’ejcanchamal huahua’ i tiyopan.
5 pois ama o povo judeu e até nos construiu uma sinagoga”.
6 Tam ta c’ale a Jesús junax c’al jaja’chic. Tam ti utatits ti ne’ets ca ulits tin q’uima’ an capitán, tam an capitán in aba’ talchic in ja’ub quin ucha’ a Jesús antse’: ―Ajatic, yabats ca t’aja’ i t’ojlab quit chich, cum nan u ats’al abal yab u cua’al u alhua’ abal tata’ quit otsits nan tu q’uima’.
6 Jesus foi com eles, mas, antes de chegarem à casa, o oficial mandou alguns amigos para dizer: “Senhor, não se incomode em vir à minha casa, pois não sou digno de tamanha honra.
7 Ani jaxtam nan yab in c’ale tu aliy. Bel tocat ca ulu i cau tata’, ani ne’ets ca jeltha u tolmihual.
7 Não sou digno sequer de ir ao seu encontro. Basta uma ordem sua, e meu servo será curado.
8 U exlal abal jahua’ tata’ ca ulu, jats ne’ets ca t’ajan. Cum nana’ in abatnab c’al i oc’lec ani nana’ pel tin abatnom c’al i soldadochic. Max nan cu ucha’ i soldado ca c’ale ju’ta, ne’ets ca lej c’ale. Max nan cu ucha’ i soldado ca chich teje’, ne’ets ca lej chich. Max cu ucha’ u tolmihual quin t’aja’ jant’ots, jats ne’ets tiquin t’ajchi.
8 Sei disso porque estou sob a autoridade de meus superiores e tenho autoridade sobre meus soldados. Só preciso dizer ‘Vão’, e eles vão, ou ‘Venham’, e eles vêm. E, se digo a meus escravos: ‘Façam isto’, eles fazem”.
9 In jic’pal a Jesús tam ti olchin abal an capitán in ulu antsana’. Tam in met’al an inicchic axi ts’at’at c’al jaja’, ani in ulu: ―Lej chubax yab ju’ta u elamal jitats lej belom ejtil axe’ xi capitán. Ma ni c’al an Israelchic yab u elamal.
9 Quando Jesus ouviu isso, ficou admirado. Voltou-se para a multidão que o seguia e disse: “Eu lhes digo a verdade: jamais vi fé como esta em Israel!”.
10 Tam ti huichits jaja’chic tin q’uima’ an capitán axi abatnamechic quin taunanchi a Jesús, tam in ela’ jelthachits in tolmihual an capitán.
10 E, quando os amigos do oficial voltaram para a casa dele, encontraram o escravo em perfeita saúde.
11 Taley a Jesús ne’ets tihua’ ti bichou Naín junax c’al in exobalilchic ani c’al yantalam i inicchic jaye.
11 Logo depois, Jesus foi com seus discípulos à cidade de Naim, e uma grande multidão o seguiu.
12 Tam ti hue’its utat ne’ets quim baju am bichou, a Jesús in tsu’u u ne’thab jun i tsemelom ca joliyat. Pel in juncats cuitolil i tsemchith uxum. Ani ne’ets junquimte an tsemchith uxum c’al yantalam i inicchic ax u c’uajilchic taja’ ti Naín.
12 Quando ele se aproximou da porta da cidade, estava saindo o enterro do único filho de uma viúva, e uma grande multidão da cidade a acompanhava.
13 Tam ti a Jesús in tsu’u an tsemchith uxum in yajnanchi, ani in ucha’: ―Yabats quit uq’uin.
13 Quando o Senhor a viu, sentiu profunda compaixão por ela. “Não chore!”, disse ele.
14 Ani utey in taca’ an caja jun ti balith an cuitol tsemelom, ani cubitschic an quital. Tam a Jesús in tauna’ an tsemelom: ―Cuitol, quit ts’aquiy.
14 Então foi até o caixão, tocou nele e os carregadores pararam. E disse: “Jovem, eu lhe digo: levante-se!”.
15 Tam ts’acpan an cuitol axi tsemenecac ani in ts’i’quiy ti cau. Ani taley a Jesús in huat’banchi c’al in mim.
15 O jovem que estava morto se levantou e começou a conversar, e Jesus o devolveu à sua mãe.
16 Ani patal an inicchic axi taja’ jic’tson tam tin tsu’u jahua’ t’ajnenec, ani im puhuethanchal im bij a Dios. In uluchic: ―Teje’ chichits c’al huahua’ jun i pulic caulome. In uluchic jaye antse’: ―Pel in abbil a Dios abal tucu tolminchi huahua’ ax pel tu bichohuil a Dios.
16 Grande temor tomou conta da multidão, que louvava a Deus, dizendo: “Um profeta poderoso se levantou entre nós!” e “Hoje Deus visitou seu povo!”.
17 Ani t’iloxnanchab jat’hua’ tim puhuel am pulic bichoulom Judea an labith t’ajbilab jahua’ antsana’ in t’aja’ a Jesús.
17 Essa notícia sobre Jesus se espalhou por toda a Judeia e seus arredores.
18 A Juan pujax in tso’obna’its jant’ini’ tin t’ajamal a Jesús cum olchinenequits c’al in ts’at’elilchic. In caniy ca chich tsab jaja’chic.
18 Os discípulos de João Batista lhe contaram tudo que Jesus estava fazendo. Então João chamou dois de seus discípulos
19 In aba’chic ca c’ale c’al a Jesús quin conoy max chubax jaja’ ja’its pel a Cristo axi bijithits ne’ets ca aban ca chich c’al a Dios. Max yab ja jaja’, tam quin conoy max quin aychiye más jita’ ca aban.
19 e os enviou ao Senhor, para lhe perguntar: “O senhor é aquele que haveria de vir, ou devemos esperar algum outro?”.
20 Ulitschic c’al a Jesús, ani in ucha’: ―A Juan pujax tu abamal abal tu conoy max tata’its pel it Cristo ax it bijithits ne’ets quit aban c’al a Dios quit chich. Ani max iba, tam tucu ucha’ max qui aychiye más jita’ ca aban.
20 Os dois discípulos de João encontraram Jesus e lhe disseram: “João Batista nos enviou para lhe perguntar: ‘O senhor é aquele que haveria de vir, ou devemos esperar algum outro?’”.
21 Exome a Jesús in jelthal yantalam i ya’ulchic. Jaye in canchal i at’ax teneclab an inicchic ani in tsu’uxmethal yan i joc’tsichic.
21 Naquela mesma hora, Jesus curou muitas pessoas de suas doenças, enfermidades e espíritos impuros, e restaurou a visão a muitos cegos.
22 Taley in toc’tsiy in abatnanelilchic a Juan: ―Quit c’alechic ca olchi a Juan jahua’ xohue’its a tsu’umal ani jahua’ a ats’amal u t’ajchal an inicchic. U tsu’uxmethal an joc’tsichic ani u jelthal an c’uets’e’chic abal ca alhua’ belats. U jelthal ax in cua’al i t’it’ axi c’apux c’al in anam t’u’ul. Jaye u ots’oxmethal an tsinechic ani u ejthal an tsemelomchic. Jaye u thajchixnanchal an ts’ejhuantalchic an alhua’ cau. Antsana’ ca olchi a Juan.
22 Em seguida, disse aos discípulos de João: “Voltem a João e contem a ele o que vocês viram e ouviram: os cegos veem, os aleijados andam, os leprosos são purificados, os surdos ouvem, os mortos são ressuscitados e as boas-novas são anunciadas aos pobres”.
23 Lej culbelits jitats t’ayath belom c’al nana’ ani max yab u t’apchinal im belomtal.
23 E disse ainda: “Felizes são aqueles que não se sentem ofendidos por minha causa”.
24 Tam ti c’alets in abatnanelilchic a Juan, tam a Jesús in ts’i’quiy quin t’iloxnanchi an inicchic a Juan, ani in conoyal antse’: ―¿Jant’o tam inic a tsalpay ne’ets ca tsu’uchic tam it c’ale ca tsu’u a Juan tihua’ ti al an joltam? Hualam a tsalpay ne’ets ca tsu’u i inic axi palulul ejtil i pacáb tam juchuyab c’al an ic’.
24 Depois que os discípulos de João saíram, Jesus começou a falar a respeito dele para as multidões: “Que tipo de homem vocês foram ver no deserto? Um caniço que qualquer brisa agita?
25 Ani max i, hualam a tsalpay ne’ets ca tsu’u jun i inic lej huinat alhua’ ts’ejcath. Tata’ ojni’chic a alhua’ tso’obits abal axi lej huinat alhua’ ts’ejcath ani in ts’alat huat’al tim ba’ jats ax u c’uajil tin q’uima’ i ts’ale.
25 Afinal, o que esperavam ver? Um homem vestido com roupas caras? Não, quem veste roupas caras e vive no luxo mora em palácios.
26 Tiquin ucha’ jant’o tam inic a chubax tsalpay ne’ets ca tsu’u max yab i pel i caulome c’al a Dios. Ja’its jaja’ a Juan, ani in ey jaja’ lej c’athpich yab ejtil axi q’ue’atchic an caulome c’al a Dios.
26 Acaso procuravam um profeta? Sim, ele é mais que profeta.
27 Jats a Juan ax u olnab al an T’ocat Thuchlab ax in ulal antse’:
27 João é o homem ao qual as Escrituras se referem quando dizem: ‘Envio meu mensageiro adiante de ti, e ele preparará teu caminho à tua frente’.
28 Nan tu uchalchic abal ja’its a Juan pujax axi lej c’athpich pulic in ey ti caulome c’al patal an inic axi ma xo’ hua’tsinenequits. Bel abal ani’ antsana’ in ey jaja’ xo’ lej c’athpich, talbel ne’ets ca jalunchat c’al axi más tsipili’ in ey tam a Dios quin t’aja’ ti lej Ts’ale.
28 Eu lhes digo: de todos que nasceram de mulher, nenhum é maior que João Batista. E, no entanto, até o menor no reino de Deus é maior que ele”.
29 Yan i inicchic axi c’uajat taja’ ani ma i bats’c’ul jalbixtalab tumin tin cuenta an gobierno tam tin atsa’its jahua’ antsana’ in ulu a Jesús, im puhuethanchal im bij a Dios. Ja’its jaja’chic axi pujnenequits c’al a Juan.
29 Todos que ouviram as palavras de Jesus, até mesmo os cobradores de impostos, concordaram que o caminho de Deus era justo, pois tinham sido batizados por João.
30 An fariseochic ani axi exobchixchic c’al an ts’ejcath cau binath c’al a Moisés iba. Yab pujnenec jaja’chic c’al a Juan, ani antsana’ im pojcanchal in culbetal a Dios.
30 Os fariseus e mestres da lei, no entanto, rejeitaram o propósito de Deus para eles, pois recusaram o batismo de João.
31 Taley in ulu an Ajatic: ―¿Jant’o c’al tu cu tejhua’methanchi in ey an inicchic axi xo’ xe’ets tsabal?
31 “Assim, a que posso comparar o povo desta geração?”, perguntou Jesus.
32 Pelchic ejtil i tsacam ax u ubat’q’ui ti al am plaza. Ca thajat uchan c’al in at ubat’chic antse’: It juchunchame an tsul tam ajib ani yab it bixmats. It yajchic ajtinchame tin q’uichajil an tsemelom ani yab it uq’uincua’.
32 “Como posso descrevê-los? São como crianças que brincam na praça. Queixam-se a seus amigos: ‘Tocamos flauta, e vocês não dançaram, entoamos lamentos, e vocês não choraram’.
33 Chich a Juan lej pabil c’al an c’apnel, ani a uluchic c’uajchith c’al i at’ax teneclab.
33 Quando João Batista apareceu, não costumava comer e beber em público, e vocês disseram: ‘Está possuído por demônio’.
34 Talbal nana’ tin Juntal patal an inicchic in chichne. Yab im pabil c’al an c’apnel, ani tocat a uluchic pel tin c’apts’uts’ma’ ani pel tin uts’uts’ul. Pel tin ja’ubcua’ axi bats’c’ul jalbixtalab tumin tin cuenta an gobierno ani pel tin ja’ubcua’ axi exlath ti lej hualbith inicchic.
34 O Filho do Homem, por sua vez, come e bebe, e vocês dizem: ‘É comilão e beberrão, amigo de cobradores de impostos e pecadores’.
35 Aba ani’ antsana’ u tsalpanchab nana’ ani a Juan, bel axi tsalpathchic in alhua’ tso’obits abal huahua’ u pithnenec an tsalpathtalab c’al a Dios.
35 Mas a sabedoria é comprovada pela vida daqueles que a seguem.”
36 Cum conoyat a Jesús c’al jun i fariseo ca c’aputs c’al jaja’, c’ale tin q’uima’. Ulits taja’, ani buxcan ba’ an mexa.
36 Um dos fariseus convidou Jesus para jantar. Jesus foi à casa dele e tomou lugar à mesa.
37 Ani jun i lej hualbith uxum al nixe’ xi bichou in tso’obna’its abal a Jesús ta c’uajat ti c’apul. Tam chich in chal i frasco ts’ejcath c’al i t’ujub im bij alabastro. T’uchat an frasco c’al i nihuihuiltalab.
37 Quando uma mulher daquela cidade, uma pecadora, soube que ele estava jantando ali, trouxe um frasco de alabastro contendo um perfume caro.
38 Utey tin tamet a Jesús in tuthu in c’ualal. Cum uc’nal, ijcan in ja’lil in hual tin acan a Jesús. Tam in huayethanchi c’al in xi’il. Taley in ts’uts’banchi in acan, tam tin jolchi an nihuihuiltalab.
38 Em seguida, ajoelhou-se aos pés de Jesus, chorando. As lágrimas caíram sobre os pés dele, e ela os secou com seu cabelo; e continuou a beijá-los e a derramar perfume sobre eles.
39 Tam tin tsu’u nixe’ xi fariseo antsana’ t’ajchinenequits a Jesús, in cuete’ tsalpaychic tin ichich antse’: Max axe’ xi inic pelac i lej chubax caulome c’al a Dios in exlamalac abal pel i lej hualbith uxum c’al ti chich ti tacnal.
39 Quando o fariseu que havia convidado Jesus viu isso, disse consigo: “Se este homem fosse profeta, saberia que tipo de mulher está tocando nele. Ela é uma pecadora!”.
40 Tam uchan an fariseo c’al a Jesús: ―Nan u le’ tu ucha’ jun i cau, Simón. Toc’tsin an fariseo: ―Tiquin ucha’, Exobchix.
40 Jesus disse ao fariseu: “Simão, tenho algo a lhe dizer”. “Diga, mestre”, respondeu Simão.
41 Tam uchan c’al a Jesús: ―Jun i inic u nenchinal i tumin c’al tsab i inic. C’al jun u nenchinal bo’ i bo’ inicchic i tumin ani c’al axi junaque u nenchinal tsab inic c’al lajuj i tumin.
41 Então Jesus lhe contou a seguinte história: “Um homem emprestou dinheiro a duas pessoas: quinhentas moedas de prata a uma delas e cinquenta à outra.
42 Cum yab in ejtohualchic quin jalbinchi an matith tumin, tamna’ paculanchatits c’al an thabal tumin. Xo’ tata’ tiquin olchi jahua’ nixe’ xi tsablom axi ne’ets ti más c’anithom c’al an thabal tumin.
42 Como nenhum dos devedores conseguiu lhe pagar, ele generosamente perdoou ambos e cancelou suas dívidas. Qual deles o amou mais depois disso?”.
43 Toc’tsin a Simón: ―Nan tu tsalap ne’ets ti más c’anithom axi paculanchatits más yan an tumin in ne’thal. Uchan c’al a Jesús: ―Chubax jahua’ a ulu.
43 Simão respondeu: “Suponho que aquele de quem ele perdoou a dívida maior”. “Você está certo”, disse Jesus.
44 Tam a Jesús in met’a’ an uxum, ani in ucha’ a Simón: ―Ca t’aja’ ti cuenta jahua’ tin t’ajchamal axe’ xi uxum. Nan in otsits ta q’uima’, ani tata’ yab tim pitha’ i ja’ cu t’aca’ u acan. Axe’ xi uxum tin t’acchi u acan c’al in ja’lil in hual ani tin huayethanchi c’al in xi’il.
44 Então voltou-se para a mulher e disse a Simão: “Veja esta mulher ajoelhada aqui. Quando entrei em sua casa, você não ofereceu água para eu lavar os pés, mas ela os lavou com suas lágrimas e os secou com seus cabelos.
45 Tata’ yab tin ts’uts’bay, ani jaja’ tin ts’uts’babanchi u acan.
45 Você não me cumprimentou com um beijo, mas, desde a hora em que entrei, ela não parou de beijar meus pés.
46 Tata’ yab tin jolchi i aceite tu oc’, ani jaja’ tin jolchi i nihuihuiltalab tu acan.
46 Você não me ofereceu óleo para ungir minha cabeça, mas ela ungiu meus pés com um perfume raro.
47 Nan tu uchal abal jaja’ c’al in lej c’anithomtal in tejhua’methamal abal paculanchamejits in yantalam hualab. Axi paculanchamejits lej hue’ in hualab lej hue’ in c’anithomtal.
47 “Eu lhe digo: os pecados dela, que são muitos, foram perdoados e, por isso, ela demonstrou muito amor por mim. Mas a pessoa a quem pouco foi perdoado demonstra pouco amor”.
48 Tam uchan an uxum c’al a Jesús: ―Nan tu paculanchamalits a hualab.
48 Então Jesus disse à mulher: “Seus pecados estão perdoados”.
49 Tam axi c’uajatchic quetel c’al a Jesús ba’ an mexa in ulu jun c’al axi jun: ―¿Jita’ hualam axe’ xi inic abal ti paculanchix c’al i hualabtalab?
49 Os homens que estavam à mesa diziam entre si: “Quem é esse que anda por aí perdoando pecados?”.
50 Tam a Jesús in ucha’ an uxum: ―It jec’onthach c’al a hualab cum tim belamalits. Quit c’ale ta q’uima’ c’al a ichich ts’aclalathits.
50 E Jesus disse à mulher: “Sua fé a salvou. Vá em paz”.

Ler em outra tradução

Comparar com outra

Estude este capítulo no WhatsApp

Peça à IA da Bíblia Fala para explicar Lucas 7, comparar traduções ou montar um estudo — tudo direto pelo WhatsApp.