Lucas 7
Huastec San Luis Potosi NT (HUS_WBT) vs NTLH
1 Talits ti exobchix a Jesús c’al an iniclom, ta c’ale ti Capernaum.
1 Quando Jesus acabou de dizer essas coisas ao povo, foi para a cidade de Cafarnaum.
2 Taja’ ti c’uajat jun i capitán soldado romano ax in cua’al in tolmihual lej c’alchith, ma hue’its ne’ets ca tsemets. Ani lej c’anithab c’al an capitán.
2 Havia ali um oficial romano que tinha um empregado a quem estimava muito. O empregado estava gravemente doente, quase morto.
3 Tam tin ats’a’ an capitán abal ta xe’ets a Jesús, in aba’ talchic i yejtselab Israel quin caniy ca chich abal ca jelthanchat in tolmihual.
3 Quando o oficial ouviu falar de Jesus, enviou alguns líderes judeus para pedirem a ele que viesse curar o seu empregado.
4 Utey jaja’chic c’al a Jesús, in lej canat ucha’: ―Pel i lej alhua’ inic an capitán ani in tomnal tata’ ca jelthanchi in tolmihual.
4 Eles foram falar com Jesus e lhe pediram com insistência: — Esse homem merece, de fato, a sua ajuda,
5 Jaja’ lej c’anithom c’al am bichou Israel, ma tu ts’ejcanchamal huahua’ i tiyopan.
5 pois estima muito o nosso povo e até construiu uma sinagoga para nós.
6 Tam ta c’ale a Jesús junax c’al jaja’chic. Tam ti utatits ti ne’ets ca ulits tin q’uima’ an capitán, tam an capitán in aba’ talchic in ja’ub quin ucha’ a Jesús antse’: ―Ajatic, yabats ca t’aja’ i t’ojlab quit chich, cum nan u ats’al abal yab u cua’al u alhua’ abal tata’ quit otsits nan tu q’uima’.
6 Então Jesus foi com eles. Porém, quando já estava perto da casa, o oficial romano mandou alguns amigos dizerem a Jesus: — Senhor, não se incomode, pois eu não mereço que entre na minha casa.
7 Ani jaxtam nan yab in c’ale tu aliy. Bel tocat ca ulu i cau tata’, ani ne’ets ca jeltha u tolmihual.
7 E acho também que não mereço a honra de falar pessoalmente com o senhor. Dê somente uma ordem, e o meu empregado ficará bom.
8 U exlal abal jahua’ tata’ ca ulu, jats ne’ets ca t’ajan. Cum nana’ in abatnab c’al i oc’lec ani nana’ pel tin abatnom c’al i soldadochic. Max nan cu ucha’ i soldado ca c’ale ju’ta, ne’ets ca lej c’ale. Max nan cu ucha’ i soldado ca chich teje’, ne’ets ca lej chich. Max cu ucha’ u tolmihual quin t’aja’ jant’ots, jats ne’ets tiquin t’ajchi.
8 Eu também estou debaixo da autoridade de oficiais superiores e tenho soldados que obedecem às minhas ordens. Digo para um: “Vá lá”, e ele vai. Digo para outro: “Venha cá”, e ele vem. E digo também para o meu empregado: “Faça isto”, e ele faz.
9 In jic’pal a Jesús tam ti olchin abal an capitán in ulu antsana’. Tam in met’al an inicchic axi ts’at’at c’al jaja’, ani in ulu: ―Lej chubax yab ju’ta u elamal jitats lej belom ejtil axe’ xi capitán. Ma ni c’al an Israelchic yab u elamal.
9 Jesus ficou muito admirado quando ouviu isso. Então virou-se e disse para a multidão que o seguia:
10 Tam ti huichits jaja’chic tin q’uima’ an capitán axi abatnamechic quin taunanchi a Jesús, tam in ela’ jelthachits in tolmihual an capitán.
10 Aí os amigos do oficial voltaram para a casa dele e encontraram o empregado curado.
11 Taley a Jesús ne’ets tihua’ ti bichou Naín junax c’al in exobalilchic ani c’al yantalam i inicchic jaye.
11 Pouco tempo depois Jesus foi para uma cidade chamada Naim. Os seus discípulos e uma grande multidão foram com ele.
12 Tam ti hue’its utat ne’ets quim baju am bichou, a Jesús in tsu’u u ne’thab jun i tsemelom ca joliyat. Pel in juncats cuitolil i tsemchith uxum. Ani ne’ets junquimte an tsemchith uxum c’al yantalam i inicchic ax u c’uajilchic taja’ ti Naín.
12 Quando ele estava chegando perto do portão da cidade, ia saindo um enterro. O defunto era filho único de uma viúva, e muita gente da cidade ia com ela.
13 Tam ti a Jesús in tsu’u an tsemchith uxum in yajnanchi, ani in ucha’: ―Yabats quit uq’uin.
13 Quando o Senhor a viu, ficou com muita pena dela e disse:
14 Ani utey in taca’ an caja jun ti balith an cuitol tsemelom, ani cubitschic an quital. Tam a Jesús in tauna’ an tsemelom: ―Cuitol, quit ts’aquiy.
14 Então ele chegou mais perto e tocou no caixão. E os que o estavam carregando pararam. Então Jesus disse:
15 Tam ts’acpan an cuitol axi tsemenecac ani in ts’i’quiy ti cau. Ani taley a Jesús in huat’banchi c’al in mim.
15 O moço sentou-se no caixão e começou a falar, e Jesus o entregou à mãe.
16 Ani patal an inicchic axi taja’ jic’tson tam tin tsu’u jahua’ t’ajnenec, ani im puhuethanchal im bij a Dios. In uluchic: ―Teje’ chichits c’al huahua’ jun i pulic caulome. In uluchic jaye antse’: ―Pel in abbil a Dios abal tucu tolminchi huahua’ ax pel tu bichohuil a Dios.
16 Todos ficaram com muito medo e louvavam a Deus, dizendo: — Que grande
17 Ani t’iloxnanchab jat’hua’ tim puhuel am pulic bichoulom Judea an labith t’ajbilab jahua’ antsana’ in t’aja’ a Jesús.
17 Essas notícias a respeito de Jesus se espalharam por todo o país e pelas regiões vizinhas.
18 A Juan pujax in tso’obna’its jant’ini’ tin t’ajamal a Jesús cum olchinenequits c’al in ts’at’elilchic. In caniy ca chich tsab jaja’chic.
18 Os discípulos de João Batista contaram tudo isso a ele. Aí João chamou dois deles
19 In aba’chic ca c’ale c’al a Jesús quin conoy max chubax jaja’ ja’its pel a Cristo axi bijithits ne’ets ca aban ca chich c’al a Dios. Max yab ja jaja’, tam quin conoy max quin aychiye más jita’ ca aban.
19 e os enviou ao Senhor Jesus para perguntarem: “O senhor é aquele que ia chegar ou devemos esperar outro?”
20 Ulitschic c’al a Jesús, ani in ucha’: ―A Juan pujax tu abamal abal tu conoy max tata’its pel it Cristo ax it bijithits ne’ets quit aban c’al a Dios quit chich. Ani max iba, tam tucu ucha’ max qui aychiye más jita’ ca aban.
20 Então eles foram até o lugar onde Jesus estava e disseram: — João Batista nos mandou perguntar o seguinte: o senhor é aquele que ia chegar ou devemos esperar outro?
21 Exome a Jesús in jelthal yantalam i ya’ulchic. Jaye in canchal i at’ax teneclab an inicchic ani in tsu’uxmethal yan i joc’tsichic.
21 Naquele momento Jesus curou muitas pessoas das suas doenças e dos seus sofrimentos, expulsou espíritos maus e também curou muitos cegos.
22 Taley in toc’tsiy in abatnanelilchic a Juan: ―Quit c’alechic ca olchi a Juan jahua’ xohue’its a tsu’umal ani jahua’ a ats’amal u t’ajchal an inicchic. U tsu’uxmethal an joc’tsichic ani u jelthal an c’uets’e’chic abal ca alhua’ belats. U jelthal ax in cua’al i t’it’ axi c’apux c’al in anam t’u’ul. Jaye u ots’oxmethal an tsinechic ani u ejthal an tsemelomchic. Jaye u thajchixnanchal an ts’ejhuantalchic an alhua’ cau. Antsana’ ca olchi a Juan.
22 Depois respondeu aos discípulos de João:
23 Lej culbelits jitats t’ayath belom c’al nana’ ani max yab u t’apchinal im belomtal.
23 E felizes são as pessoas que não duvidam de mim!
24 Tam ti c’alets in abatnanelilchic a Juan, tam a Jesús in ts’i’quiy quin t’iloxnanchi an inicchic a Juan, ani in conoyal antse’: ―¿Jant’o tam inic a tsalpay ne’ets ca tsu’uchic tam it c’ale ca tsu’u a Juan tihua’ ti al an joltam? Hualam a tsalpay ne’ets ca tsu’u i inic axi palulul ejtil i pacáb tam juchuyab c’al an ic’.
24 Quando os discípulos de João foram embora, Jesus começou a dizer ao povo o seguinte a respeito de João:
25 Ani max i, hualam a tsalpay ne’ets ca tsu’u jun i inic lej huinat alhua’ ts’ejcath. Tata’ ojni’chic a alhua’ tso’obits abal axi lej huinat alhua’ ts’ejcath ani in ts’alat huat’al tim ba’ jats ax u c’uajil tin q’uima’ i ts’ale.
25 O que foram ver? Um homem bem-vestido? Ora, os que se vestem bem e vivem no luxo moram nos palácios!
26 Tiquin ucha’ jant’o tam inic a chubax tsalpay ne’ets ca tsu’u max yab i pel i caulome c’al a Dios. Ja’its jaja’ a Juan, ani in ey jaja’ lej c’athpich yab ejtil axi q’ue’atchic an caulome c’al a Dios.
26 Então me digam: o que foram ver? Um
27 Jats a Juan ax u olnab al an T’ocat Thuchlab ax in ulal antse’:
27 Porque João é aquele a respeito de quem as
28 Nan tu uchalchic abal ja’its a Juan pujax axi lej c’athpich pulic in ey ti caulome c’al patal an inic axi ma xo’ hua’tsinenequits. Bel abal ani’ antsana’ in ey jaja’ xo’ lej c’athpich, talbel ne’ets ca jalunchat c’al axi más tsipili’ in ey tam a Dios quin t’aja’ ti lej Ts’ale.
28 — Eu digo a vocês que de todos os homens que já nasceram João é o maior. Porém quem é o menor no
29 Yan i inicchic axi c’uajat taja’ ani ma i bats’c’ul jalbixtalab tumin tin cuenta an gobierno tam tin atsa’its jahua’ antsana’ in ulu a Jesús, im puhuethanchal im bij a Dios. Ja’its jaja’chic axi pujnenequits c’al a Juan.
29 Os cobradores de impostos e todo o povo ouviram isso. Eles eram aqueles que haviam obedecido às ordens justas de Deus e tinham sido batizados por João.
30 An fariseochic ani axi exobchixchic c’al an ts’ejcath cau binath c’al a Moisés iba. Yab pujnenec jaja’chic c’al a Juan, ani antsana’ im pojcanchal in culbetal a Dios.
30 Mas os fariseus e os mestres da Lei não quiseram ser batizados por João e assim rejeitaram o plano de Deus para eles.
31 Taley in ulu an Ajatic: ―¿Jant’o c’al tu cu tejhua’methanchi in ey an inicchic axi xo’ xe’ets tsabal?
31 E Jesus terminou, dizendo:
32 Pelchic ejtil i tsacam ax u ubat’q’ui ti al am plaza. Ca thajat uchan c’al in at ubat’chic antse’: It juchunchame an tsul tam ajib ani yab it bixmats. It yajchic ajtinchame tin q’uichajil an tsemelom ani yab it uq’uincua’.
32 Elas são como crianças sentadas na praça. Um grupo grita para o outro:
33 Chich a Juan lej pabil c’al an c’apnel, ani a uluchic c’uajchith c’al i at’ax teneclab.
33 João Batista jejua e não bebe vinho, e vocês dizem: “Ele está dominado por um demônio.”
34 Talbal nana’ tin Juntal patal an inicchic in chichne. Yab im pabil c’al an c’apnel, ani tocat a uluchic pel tin c’apts’uts’ma’ ani pel tin uts’uts’ul. Pel tin ja’ubcua’ axi bats’c’ul jalbixtalab tumin tin cuenta an gobierno ani pel tin ja’ubcua’ axi exlath ti lej hualbith inicchic.
34 O
35 Aba ani’ antsana’ u tsalpanchab nana’ ani a Juan, bel axi tsalpathchic in alhua’ tso’obits abal huahua’ u pithnenec an tsalpathtalab c’al a Dios.
35 Mas aqueles que aceitam a sabedoria de Deus mostram que ela é verdadeira.
36 Cum conoyat a Jesús c’al jun i fariseo ca c’aputs c’al jaja’, c’ale tin q’uima’. Ulits taja’, ani buxcan ba’ an mexa.
36 Um fariseu convidou Jesus para jantar. Jesus foi até a casa dele e sentou-se para comer.
37 Ani jun i lej hualbith uxum al nixe’ xi bichou in tso’obna’its abal a Jesús ta c’uajat ti c’apul. Tam chich in chal i frasco ts’ejcath c’al i t’ujub im bij alabastro. T’uchat an frasco c’al i nihuihuiltalab.
37 Naquela cidade morava uma mulher de má fama. Ela soube que Jesus estava jantando na casa do fariseu. Então pegou um frasco feito de alabastro , cheio de perfume,
38 Utey tin tamet a Jesús in tuthu in c’ualal. Cum uc’nal, ijcan in ja’lil in hual tin acan a Jesús. Tam in huayethanchi c’al in xi’il. Taley in ts’uts’banchi in acan, tam tin jolchi an nihuihuiltalab.
38 e ficou aos pés de Jesus, por trás. Ela chorava e as suas lágrimas molhavam os pés dele. Então ela os enxugou com os seus próprios cabelos. Ela beijava os pés de Jesus e derramava o perfume neles.
39 Tam tin tsu’u nixe’ xi fariseo antsana’ t’ajchinenequits a Jesús, in cuete’ tsalpaychic tin ichich antse’: Max axe’ xi inic pelac i lej chubax caulome c’al a Dios in exlamalac abal pel i lej hualbith uxum c’al ti chich ti tacnal.
39 Quando o fariseu viu isso, pensou assim: “Se este homem fosse, de fato, um profeta , saberia quem é esta mulher que está tocando nele e a vida de pecado que ela leva.”
40 Tam uchan an fariseo c’al a Jesús: ―Nan u le’ tu ucha’ jun i cau, Simón. Toc’tsin an fariseo: ―Tiquin ucha’, Exobchix.
40 Jesus então disse ao fariseu: — Fale, Mestre! — respondeu Simão.
41 Tam uchan c’al a Jesús: ―Jun i inic u nenchinal i tumin c’al tsab i inic. C’al jun u nenchinal bo’ i bo’ inicchic i tumin ani c’al axi junaque u nenchinal tsab inic c’al lajuj i tumin.
41 Jesus disse:
42 Cum yab in ejtohualchic quin jalbinchi an matith tumin, tamna’ paculanchatits c’al an thabal tumin. Xo’ tata’ tiquin olchi jahua’ nixe’ xi tsablom axi ne’ets ti más c’anithom c’al an thabal tumin.
42 mas nenhum dos dois podia pagar ao homem que havia emprestado. Então ele perdoou a dívida de cada um. Qual deles vai estimá-lo mais?
43 Toc’tsin a Simón: ―Nan tu tsalap ne’ets ti más c’anithom axi paculanchatits más yan an tumin in ne’thal. Uchan c’al a Jesús: ―Chubax jahua’ a ulu.
43 — Eu acho que é aquele que foi mais perdoado! — respondeu Simão.
44 Tam a Jesús in met’a’ an uxum, ani in ucha’ a Simón: ―Ca t’aja’ ti cuenta jahua’ tin t’ajchamal axe’ xi uxum. Nan in otsits ta q’uima’, ani tata’ yab tim pitha’ i ja’ cu t’aca’ u acan. Axe’ xi uxum tin t’acchi u acan c’al in ja’lil in hual ani tin huayethanchi c’al in xi’il.
44 Então virou-se para a mulher e disse a Simão:
45 Tata’ yab tin ts’uts’bay, ani jaja’ tin ts’uts’babanchi u acan.
45 Você não me beijou quando cheguei; ela, porém, não para de beijar os meus pés desde que entrei.
46 Tata’ yab tin jolchi i aceite tu oc’, ani jaja’ tin jolchi i nihuihuiltalab tu acan.
46 Você não pôs azeite perfumado na minha cabeça , porém ela derramou perfume nos meus pés.
47 Nan tu uchal abal jaja’ c’al in lej c’anithomtal in tejhua’methamal abal paculanchamejits in yantalam hualab. Axi paculanchamejits lej hue’ in hualab lej hue’ in c’anithomtal.
47 Eu afirmo a você, então, que o grande amor que ela mostrou prova que os seus muitos pecados já foram perdoados. Mas onde pouco é perdoado, pouco amor é mostrado.
48 Tam uchan an uxum c’al a Jesús: ―Nan tu paculanchamalits a hualab.
48 Então Jesus disse à mulher:
49 Tam axi c’uajatchic quetel c’al a Jesús ba’ an mexa in ulu jun c’al axi jun: ―¿Jita’ hualam axe’ xi inic abal ti paculanchix c’al i hualabtalab?
49 Os que estavam sentados à mesa começaram a perguntar: — Que homem é esse que até perdoa pecados?
50 Tam a Jesús in ucha’ an uxum: ―It jec’onthach c’al a hualab cum tim belamalits. Quit c’ale ta q’uima’ c’al a ichich ts’aclalathits.
50 Mas Jesus disse à mulher:
Atalhos do teclado
- Capítulo anterior←
- Próximo capítulo→
- Versículo anteriork
- Próximo versículoj
- Limpar seleçãoEsc
- Esta ajuda?
Estude este capítulo no WhatsApp
Peça à IA da Bíblia Fala para explicar Lucas 7, comparar traduções ou montar um estudo — tudo direto pelo WhatsApp.