Lucas 7

Huastec San Luis Potosi NT (HUS_WBT) vs BKJ

Sair da comparação
1 Talits ti exobchix a Jesús c’al an iniclom, ta c’ale ti Capernaum.
1 Ora, quando ele acabou todos os seus discursos aos ouvidos do povo, entrou em Cafarnaum.
2 Taja’ ti c’uajat jun i capitán soldado romano ax in cua’al in tolmihual lej c’alchith, ma hue’its ne’ets ca tsemets. Ani lej c’anithab c’al an capitán.
2 E o servo de um certo centurião, que era querido para ele, estava doente, prestes a morrer.
3 Tam tin ats’a’ an capitán abal ta xe’ets a Jesús, in aba’ talchic i yejtselab Israel quin caniy ca chich abal ca jelthanchat in tolmihual.
3 E quando ele ouviu falar de Jesus, enviou-lhe os anciãos dos judeus, suplicando-lhe que viesse curar o seu servo.
4 Utey jaja’chic c’al a Jesús, in lej canat ucha’: ―Pel i lej alhua’ inic an capitán ani in tomnal tata’ ca jelthanchi in tolmihual.
4 E, chegando eles junto de Jesus, suplicavam-lhe com instância, dizendo: Ele é digno de que lhe faças isto;
5 Jaja’ lej c’anithom c’al am bichou Israel, ma tu ts’ejcanchamal huahua’ i tiyopan.
5 porque ele ama a nossa nação, e nos edificou a sinagoga.
6 Tam ta c’ale a Jesús junax c’al jaja’chic. Tam ti utatits ti ne’ets ca ulits tin q’uima’ an capitán, tam an capitán in aba’ talchic in ja’ub quin ucha’ a Jesús antse’: ―Ajatic, yabats ca t’aja’ i t’ojlab quit chich, cum nan u ats’al abal yab u cua’al u alhua’ abal tata’ quit otsits nan tu q’uima’.
6 Então, Jesus foi com eles. E quando já estava perto da casa, o centurião enviou-lhe amigos, dizendo-lhe: Senhor, não te incomodes; porque eu não sou digno de que tu entres debaixo do meu telhado;
7 Ani jaxtam nan yab in c’ale tu aliy. Bel tocat ca ulu i cau tata’, ani ne’ets ca jeltha u tolmihual.
7 e por isso nem eu considerei-me digno de ir a ti, mas dize uma palavra, e o meu servo será curado.
8 U exlal abal jahua’ tata’ ca ulu, jats ne’ets ca t’ajan. Cum nana’ in abatnab c’al i oc’lec ani nana’ pel tin abatnom c’al i soldadochic. Max nan cu ucha’ i soldado ca c’ale ju’ta, ne’ets ca lej c’ale. Max nan cu ucha’ i soldado ca chich teje’, ne’ets ca lej chich. Max cu ucha’ u tolmihual quin t’aja’ jant’ots, jats ne’ets tiquin t’ajchi.
8 Porque eu também sou homem sob autoridade, e tenho soldados sob mim, e eu digo a um: Vai, e ele vai; e a outro: Vem, e ele vem; e ao meu servo: Faze isto, e ele o faz.
9 In jic’pal a Jesús tam ti olchin abal an capitán in ulu antsana’. Tam in met’al an inicchic axi ts’at’at c’al jaja’, ani in ulu: ―Lej chubax yab ju’ta u elamal jitats lej belom ejtil axe’ xi capitán. Ma ni c’al an Israelchic yab u elamal.
9 Quando Jesus ouviu essas coisas, maravilhou-se dele, e voltando-se, disse à multidão que o seguia: Digo-vos, eu não encontrei tão grande fé, não, não em Israel.
10 Tam ti huichits jaja’chic tin q’uima’ an capitán axi abatnamechic quin taunanchi a Jesús, tam in ela’ jelthachits in tolmihual an capitán.
10 E retornando para casa os que haviam sido enviados, encontraram são o servo que estivera enfermo.
11 Taley a Jesús ne’ets tihua’ ti bichou Naín junax c’al in exobalilchic ani c’al yantalam i inicchic jaye.
11 E aconteceu que, no dia seguinte, ele foi à cidade chamada Naim, e com ele iam muitos dos seus discípulos, e uma grande multidão.
12 Tam ti hue’its utat ne’ets quim baju am bichou, a Jesús in tsu’u u ne’thab jun i tsemelom ca joliyat. Pel in juncats cuitolil i tsemchith uxum. Ani ne’ets junquimte an tsemchith uxum c’al yantalam i inicchic ax u c’uajilchic taja’ ti Naín.
12 Ora, quando ele chegou perto da porta da cidade, eis que ali um homem morto era carregado para fora, filho único de sua mãe, que era viúva; e uma grande multidão estava com ela.
13 Tam ti a Jesús in tsu’u an tsemchith uxum in yajnanchi, ani in ucha’: ―Yabats quit uq’uin.
13 E, vendo-a, o Senhor se compadeceu dela, e disse-lhe: Não chores.
14 Ani utey in taca’ an caja jun ti balith an cuitol tsemelom, ani cubitschic an quital. Tam a Jesús in tauna’ an tsemelom: ―Cuitol, quit ts’aquiy.
14 E, chegando-se, tocou o esquife; e os que o levavam pararam. E ele disse: Jovem, digo-te: Levanta-te.
15 Tam ts’acpan an cuitol axi tsemenecac ani in ts’i’quiy ti cau. Ani taley a Jesús in huat’banchi c’al in mim.
15 E o que estivera morto sentou-se, e começou a falar. E ele entregou-o à sua mãe.
16 Ani patal an inicchic axi taja’ jic’tson tam tin tsu’u jahua’ t’ajnenec, ani im puhuethanchal im bij a Dios. In uluchic: ―Teje’ chichits c’al huahua’ jun i pulic caulome. In uluchic jaye antse’: ―Pel in abbil a Dios abal tucu tolminchi huahua’ ax pel tu bichohuil a Dios.
16 E a todos sobreveio o temor, e eles glorificavam a Deus, dizendo: Um grande profeta se levantou entre nós, e que Deus visitou o seu povo.
17 Ani t’iloxnanchab jat’hua’ tim puhuel am pulic bichoulom Judea an labith t’ajbilab jahua’ antsana’ in t’aja’ a Jesús.
17 E este rumor sobre ele se espalhou por toda a Judeia, e por toda a região ao redor.
18 A Juan pujax in tso’obna’its jant’ini’ tin t’ajamal a Jesús cum olchinenequits c’al in ts’at’elilchic. In caniy ca chich tsab jaja’chic.
18 E os discípulos de João relataram-lhe todas estas coisas.
19 In aba’chic ca c’ale c’al a Jesús quin conoy max chubax jaja’ ja’its pel a Cristo axi bijithits ne’ets ca aban ca chich c’al a Dios. Max yab ja jaja’, tam quin conoy max quin aychiye más jita’ ca aban.
19 E João, chamando a si dois dos seus discípulos, enviou-os a Jesus, dizendo: És tu aquele que deveria vir, ou devemos aguardar por outro?
20 Ulitschic c’al a Jesús, ani in ucha’: ―A Juan pujax tu abamal abal tu conoy max tata’its pel it Cristo ax it bijithits ne’ets quit aban c’al a Dios quit chich. Ani max iba, tam tucu ucha’ max qui aychiye más jita’ ca aban.
20 Quando aqueles homens chegaram junto dele, disseram: João, o Batista, enviou-nos, dizendo: És tu aquele que deveria vir, ou devemos aguardar por outro?
21 Exome a Jesús in jelthal yantalam i ya’ulchic. Jaye in canchal i at’ax teneclab an inicchic ani in tsu’uxmethal yan i joc’tsichic.
21 E, na mesma hora, ele curou a muitos de suas enfermidades, e males, e espíritos malignos, e a muitos que eram cegos ele deu a visão.
22 Taley in toc’tsiy in abatnanelilchic a Juan: ―Quit c’alechic ca olchi a Juan jahua’ xohue’its a tsu’umal ani jahua’ a ats’amal u t’ajchal an inicchic. U tsu’uxmethal an joc’tsichic ani u jelthal an c’uets’e’chic abal ca alhua’ belats. U jelthal ax in cua’al i t’it’ axi c’apux c’al in anam t’u’ul. Jaye u ots’oxmethal an tsinechic ani u ejthal an tsemelomchic. Jaye u thajchixnanchal an ts’ejhuantalchic an alhua’ cau. Antsana’ ca olchi a Juan.
22 Então, Jesus respondendo, disse-lhes: Ide, e anunciai a João as coisas que ouvis e vedes: que os cegos veem, os coxos andam, os leprosos são purificados, os surdos ouvem, os mortos são ressuscitados, e aos pobres é pregado o evangelho.
23 Lej culbelits jitats t’ayath belom c’al nana’ ani max yab u t’apchinal im belomtal.
23 E abençoado é aquele que não se ofender em mim.
24 Tam ti c’alets in abatnanelilchic a Juan, tam a Jesús in ts’i’quiy quin t’iloxnanchi an inicchic a Juan, ani in conoyal antse’: ―¿Jant’o tam inic a tsalpay ne’ets ca tsu’uchic tam it c’ale ca tsu’u a Juan tihua’ ti al an joltam? Hualam a tsalpay ne’ets ca tsu’u i inic axi palulul ejtil i pacáb tam juchuyab c’al an ic’.
24 E quando os mensageiros de João partiram, ele começou a falar à multidão acerca de João: O que fostes ver no deserto? Uma cana agitada pelo vento?
25 Ani max i, hualam a tsalpay ne’ets ca tsu’u jun i inic lej huinat alhua’ ts’ejcath. Tata’ ojni’chic a alhua’ tso’obits abal axi lej huinat alhua’ ts’ejcath ani in ts’alat huat’al tim ba’ jats ax u c’uajil tin q’uima’ i ts’ale.
25 Mas o que fostes ver? Um homem trajado de roupas delicadas? Eis que aqueles que vestem roupas esplêndidas, e vivem em delícias, estão nos tribunais reais.
26 Tiquin ucha’ jant’o tam inic a chubax tsalpay ne’ets ca tsu’u max yab i pel i caulome c’al a Dios. Ja’its jaja’ a Juan, ani in ey jaja’ lej c’athpich yab ejtil axi q’ue’atchic an caulome c’al a Dios.
26 Mas o que fostes ver? Um profeta? Sim, eu vos digo, e muito mais do que um profeta.
27 Jats a Juan ax u olnab al an T’ocat Thuchlab ax in ulal antse’:
27 Este é aquele, de quem está escrito: Eis que eu envio o meu mensageiro diante da tua face, que preparará diante de ti o teu caminho.
28 Nan tu uchalchic abal ja’its a Juan pujax axi lej c’athpich pulic in ey ti caulome c’al patal an inic axi ma xo’ hua’tsinenequits. Bel abal ani’ antsana’ in ey jaja’ xo’ lej c’athpich, talbel ne’ets ca jalunchat c’al axi más tsipili’ in ey tam a Dios quin t’aja’ ti lej Ts’ale.
28 E eu vos digo: Que entre os nascidos de mulher, não há maior profeta do que João, o Batista; mas aquele que é o menor no reino de Deus é maior do que ele.
29 Yan i inicchic axi c’uajat taja’ ani ma i bats’c’ul jalbixtalab tumin tin cuenta an gobierno tam tin atsa’its jahua’ antsana’ in ulu a Jesús, im puhuethanchal im bij a Dios. Ja’its jaja’chic axi pujnenequits c’al a Juan.
29 E todo o povo que o ouviu e os publicanos, tendo sido batizados com o batismo de João, justificaram a Deus.
30 An fariseochic ani axi exobchixchic c’al an ts’ejcath cau binath c’al a Moisés iba. Yab pujnenec jaja’chic c’al a Juan, ani antsana’ im pojcanchal in culbetal a Dios.
30 Mas os fariseus e os intérpretes da lei rejeitaram o conselho de Deus contra si mesmos, não tendo sido batizados por ele.
31 Taley in ulu an Ajatic: ―¿Jant’o c’al tu cu tejhua’methanchi in ey an inicchic axi xo’ xe’ets tsabal?
31 E disse o Senhor: A quem, pois, eu compararei os homens desta geração, e a quem eles são semelhantes?
32 Pelchic ejtil i tsacam ax u ubat’q’ui ti al am plaza. Ca thajat uchan c’al in at ubat’chic antse’: It juchunchame an tsul tam ajib ani yab it bixmats. It yajchic ajtinchame tin q’uichajil an tsemelom ani yab it uq’uincua’.
32 Eles são semelhantes às crianças que, assentadas nas praças, chamam umas às outras, e dizem: Tocamo-vos flauta, e não dançastes; cantamo-vos murmurações, e não lamentastes.
33 Chich a Juan lej pabil c’al an c’apnel, ani a uluchic c’uajchith c’al i at’ax teneclab.
33 Porque veio João, o Batista, que não comia pão nem bebia vinho, e dizeis: Ele tem um demônio.
34 Talbal nana’ tin Juntal patal an inicchic in chichne. Yab im pabil c’al an c’apnel, ani tocat a uluchic pel tin c’apts’uts’ma’ ani pel tin uts’uts’ul. Pel tin ja’ubcua’ axi bats’c’ul jalbixtalab tumin tin cuenta an gobierno ani pel tin ja’ubcua’ axi exlath ti lej hualbith inicchic.
34 Veio o Filho do homem, comendo e bebendo, e dizeis: Eis aí um homem comilão e bebedor de vinho, amigo dos publicanos e pecadores.
35 Aba ani’ antsana’ u tsalpanchab nana’ ani a Juan, bel axi tsalpathchic in alhua’ tso’obits abal huahua’ u pithnenec an tsalpathtalab c’al a Dios.
35 Mas a sabedoria é justificada por todos os seus filhos.
36 Cum conoyat a Jesús c’al jun i fariseo ca c’aputs c’al jaja’, c’ale tin q’uima’. Ulits taja’, ani buxcan ba’ an mexa.
36 E um dos fariseus desejava que ele comesse com ele. E ele entrando na casa do fariseu, reclinou-se à mesa.
37 Ani jun i lej hualbith uxum al nixe’ xi bichou in tso’obna’its abal a Jesús ta c’uajat ti c’apul. Tam chich in chal i frasco ts’ejcath c’al i t’ujub im bij alabastro. T’uchat an frasco c’al i nihuihuiltalab.
37 E eis que uma mulher da cidade, que era uma pecadora, sabendo que Jesus estava à mesa na casa do fariseu, trouxe um vaso de alabastro com unguento,
38 Utey tin tamet a Jesús in tuthu in c’ualal. Cum uc’nal, ijcan in ja’lil in hual tin acan a Jesús. Tam in huayethanchi c’al in xi’il. Taley in ts’uts’banchi in acan, tam tin jolchi an nihuihuiltalab.
38 e ficando atrás de seus pés chorando, começou a derramar lágrimas sobre os seus pés, e enxugava-lhos com os cabelos da sua cabeça, e beijava-lhe os pés, e ungia-os com o unguento.
39 Tam tin tsu’u nixe’ xi fariseo antsana’ t’ajchinenequits a Jesús, in cuete’ tsalpaychic tin ichich antse’: Max axe’ xi inic pelac i lej chubax caulome c’al a Dios in exlamalac abal pel i lej hualbith uxum c’al ti chich ti tacnal.
39 Ora, quando o fariseu que o havia convidado viu isto, falava consigo, dizendo: Se este homem fosse profeta, saberia quem e que tipo de mulher é esta que o toca; pois ela é uma pecadora.
40 Tam uchan an fariseo c’al a Jesús: ―Nan u le’ tu ucha’ jun i cau, Simón. Toc’tsin an fariseo: ―Tiquin ucha’, Exobchix.
40 E respondendo, Jesus disse-lhe: Simão, eu tenho algo a dizer-te. E ele disse: Mestre, diga.
41 Tam uchan c’al a Jesús: ―Jun i inic u nenchinal i tumin c’al tsab i inic. C’al jun u nenchinal bo’ i bo’ inicchic i tumin ani c’al axi junaque u nenchinal tsab inic c’al lajuj i tumin.
41 Havia um certo credor que tinha dois devedores; um lhe devia quinhentos denários, e outro cinquenta.
42 Cum yab in ejtohualchic quin jalbinchi an matith tumin, tamna’ paculanchatits c’al an thabal tumin. Xo’ tata’ tiquin olchi jahua’ nixe’ xi tsablom axi ne’ets ti más c’anithom c’al an thabal tumin.
42 E, não tendo eles com que pagar, perdoou a ambos. Dize, pois, qual deles o amará mais?
43 Toc’tsin a Simón: ―Nan tu tsalap ne’ets ti más c’anithom axi paculanchatits más yan an tumin in ne’thal. Uchan c’al a Jesús: ―Chubax jahua’ a ulu.
43 E Simão, respondendo, disse: Eu suponho que é aquele a quem mais perdoou. E ele lhe disse: Tu julgaste corretamente.
44 Tam a Jesús in met’a’ an uxum, ani in ucha’ a Simón: ―Ca t’aja’ ti cuenta jahua’ tin t’ajchamal axe’ xi uxum. Nan in otsits ta q’uima’, ani tata’ yab tim pitha’ i ja’ cu t’aca’ u acan. Axe’ xi uxum tin t’acchi u acan c’al in ja’lil in hual ani tin huayethanchi c’al in xi’il.
44 E, voltando-se para a mulher, disse a Simão: Vês tu esta mulher? Eu entrei em tua casa, e não me deste água para os pés; mas esta derramou lágrimas sobre os meus pés, e os enxugou com os cabelos de sua cabeça.
45 Tata’ yab tin ts’uts’bay, ani jaja’ tin ts’uts’babanchi u acan.
45 Tu não me beijaste, mas esta mulher desde que entrou, não parou de beijar os meus pés.
46 Tata’ yab tin jolchi i aceite tu oc’, ani jaja’ tin jolchi i nihuihuiltalab tu acan.
46 Tu não ungiste a minha cabeça com óleo; mas esta mulher com unguento ungiu os meus pés.
47 Nan tu uchal abal jaja’ c’al in lej c’anithomtal in tejhua’methamal abal paculanchamejits in yantalam hualab. Axi paculanchamejits lej hue’ in hualab lej hue’ in c’anithomtal.
47 Por isso, eu te digo: Os pecados dela, que são muitos, lhe são perdoados, porque ela muito amou; mas a quem pouco é perdoado, pouco ama.
48 Tam uchan an uxum c’al a Jesús: ―Nan tu paculanchamalits a hualab.
48 E disse-lhe: Os teus pecados são perdoados.
49 Tam axi c’uajatchic quetel c’al a Jesús ba’ an mexa in ulu jun c’al axi jun: ―¿Jita’ hualam axe’ xi inic abal ti paculanchix c’al i hualabtalab?
49 E os que estavam à mesa começaram a dizer entre si: Quem é este, que também perdoa pecados?
50 Tam a Jesús in ucha’ an uxum: ―It jec’onthach c’al a hualab cum tim belamalits. Quit c’ale ta q’uima’ c’al a ichich ts’aclalathits.
50 E ele disse à mulher: A tua fé te salvou; vai em paz.

Ler em outra tradução

Comparar com outra

Estude este capítulo no WhatsApp

Peça à IA da Bíblia Fala para explicar Lucas 7, comparar traduções ou montar um estudo — tudo direto pelo WhatsApp.