Lucas 22

Huastec San Luis Potosi NT (HUS_WBT) vs NVI

Sair da comparação
NVI Nova Versão Internacional
1 Hue’its ne’ets quim baju ca ajibnanchat in q’uijil am bichou Israel ti calthame ti Egipto ti biyal. Pel i q’uij tam an Israel quin c’apu i pan axi yab ts’ejcath c’al i c’ac’chixtalab c’oye.
1 Estava se aproximando a festa dos pães sem fermento, chamada Páscoa,
2 An oc’lec pale’chic ani an exobchixchic c’al an ts’ejcath cau binath c’al a Moisés exome in alimichical jant’ini’ ti quin tsemtha’ a Jesús. Aba ani’ in le’acchic quin tsemtha’, bel in ts’ejnal am bichou jant’o quin ulu.
2 e os chefes dos sacerdotes e os mestres da lei estavam procurando um meio de matar Jesus, mas tinham medo do povo.
3 Tam otsits a Satanás tin ichich a Judas Iscariote. Pel jun axi c’al an lajuj tsab in abathualejil a Jesús.
3 Então Satanás entrou em Judas, chamado Iscariotes, um dos Doze.
4 C’ale jaja’ quin tsu’u an oc’lec pale’chic ani axi oc’lec c’al am beletnomchic tiyopan abal quin tauna’chic ani quin juncu an cau jant’ini’ ti quin tsinat bina’ a Jesús tin c’ubac jaja’chic.
4 Judas dirigiu-se aos chefes dos sacerdotes e aos oficiais da guarda do templo e tratou com eles como lhes poderia entregar Jesus.
5 Ani lej culbel jaja’chic c’al jahua’ uchan, in uluchic abal ne’ets quim pitha’ i tumin.
5 A proposta muito os alegrou, e lhe prometeram dinheiro.
6 Cum in ulumalits a Judas abal ne’ets quin chi’tha’ a Jesús, ma tamits tin lej alimichical jant’ini’ ti quin tsinat bina’ tin c’ubac in tomolnaxilchic ani yab ca tso’obna c’al am bichou.
6 Ele consentiu e ficou esperando uma oportunidade para lhes entregar Jesus quando a multidão não estivesse presente.
7 Taley im bajuhuits ca ajibnanchat in q’uijil am bichou Israel ti calthame ti Egipto ti biyal. Ne’ets ca c’apat am pan axi yab ts’ejcath c’al i c’ac’chixtalab c’oye ani ne’ets ca tsemtha an cordero ti ts’acchixtalab.
7 Finalmente, chegou o dia dos pães sem fermento, no qual devia ser sacrificado o cordeiro pascal.
8 Cum a Jesús ne’ets oc’chith quin aba’ a Pedro ani a Juan in ucha’chic: ―Quit c’ale tucu t’ojojonchi an c’apuxtalab tin cuenta in ajib am bichou Israel ti calthame ti Egipto ti biyal.
8 Jesus enviou Pedro e João, dizendo: "Vão preparar a refeição da Páscoa".
9 Ani jaja’chic in conoyal a Jesús: ―¿Ju’tam ta le’ qui t’ojojoy?
9 "Onde queres que a preparemos? ", perguntaram eles.
10 A Jesús in toc’tsiychic: ―Tam quit otsitsits nihua’ ti bichou Jerusalén, ne’ets ca baju jun i inic in ic’tal i ja’ c’al jun i mul. Jats ti quit c’ale junax ti al an ata jun ti jaja’ ca otsits.
10 Ele respondeu: "Ao entrarem na cidade, vocês encontrarão um homem carregando um pote de água. Sigam-no até a casa em que ele entrar
11 Ca ucha’ an thabal c’al an ata antse’: An Exobchix Jesús ti abchal jun i cau. Ti conoyal abal jahua’ tam alta ta q’uima’ ca matinchi quin t’aja’ an c’apuxtalab junax c’al in exobalilchic tin cuenta in ajib am bichou Israel ti calthame ti Egipto ti biyal.
11 e digam ao dono da casa: ‘O Mestre pergunta: Onde é o salão de hóspedes no qual poderei comer a Páscoa com os meus discípulos? ’
12 Tam jaja’ ne’ets ti olchi jun i pulic alta ts’ejcacathits tim pulic punchith atajil. Tats ta ca t’ojojoychic an c’apuxtalab ajib.
12 Ele lhes mostrará uma ampla sala no andar superior, toda mobiliada. Façam ali os preparativos".
13 Tam c’alechic a Pedro ani a Juan, ani in ela’ patal antsana’ jant’ini’ ti uchanits c’al a Jesús, ani tats tin t’ojojoychic patal tin cuenta an c’apuxtalab ajib.
13 Eles saíram e encontraram tudo como Jesus lhes tinha dito. Então, prepararam a Páscoa.
14 Im bajuhuits an hora quin c’apuchic, ani buxcan a Jesús ba’ an mexa junax c’al in abathualejilchic.
14 Quando chegou a hora, Jesus e os seus apóstolos reclinaram-se à mesa.
15 Ani in ucha’chic: ―C’al u lej canat ichich u lej le’ quin c’aputs junax c’al tata’chic c’al axe xi c’apuxtalab biyat yabaye in tsemthame.
15 E disse-lhes: "Desejei ansiosamente comer esta Páscoa com vocês antes de sofrer.
16 Nan tu uchalchic abal yabats ne’ets cu c’apu xe’ ejtil u t’ajal xo’. Ma tihua’ talbelaquits tam ti a Dios quin t’aja’ ti lej Ts’ale, tam tiq’uele cu c’apu xe’ junil tam ca quithat putunits in ey axe’ xi c’apuxtalab.
16 Pois eu lhes digo: Não comerei dela novamente até que se cumpra no Reino de Deus".
17 Tam a Jesús im pena’ an uts’umtalab c’al an vino ani im bina’ i c’ac’namal c’al a Dios. In ucha’chic in abathualejilchic: ―Ca bats’uchic axe’ ani ca uts’a’.
17 Recebendo um cálice, ele deu graças e disse: "Tomem isto e partilhem uns com os outros.
18 Nan tu uchalchic abal yabats ne’ets cu uts’a’ an vino lab t’uthub c’al tata’chic ejtil u t’ajal xo’. Ma tihua’ talbelaquits tam ti a Dios quin t’aja’ ti lej Ts’ale, tam ne’ets cu uts’a’ junil.
18 Pois eu lhes digo que não beberei outra vez do fruto da videira até que venha o Reino de Deus".
19 Tam a Jesús im pena’ am pan ani im bina’ i c’ac’namal c’al a Dios. In mu’u ani im pitha’ in abathualejilchic, ani in ucha’chic: ―Axe’ pel u anam t’u’ul axi ne’ets cu bina’ ti al an cruz abal quit paculanchat a hualabchic. Ca c’apuchic, ani antsana’ tiquin t’ila’.
19 Tomando o pão, deu graças, partiu-o e o deu aos discípulos, dizendo: "Isto é o meu corpo dado em favor de vocês; façam isto em memória de mim".
20 Tam ti c’apumathitschic, a Jesús in ulu antse’ tin cuenta an vino: ―Axe’ pel u xits’al axi ne’ets quin huac’lanchat ti al an cruz abal quit paculanchat a hualabchic. C’al tin ebal u huac’lath xits’al a Dios ne’ets quin ts’ejca’ i it jilchith cau c’al an inicchic.
20 Da mesma forma, depois da ceia, tomou o cálice, dizendo: "Este cálice é a nova aliança no meu sangue, derramado em favor de vocês.
21 C’uajatits c’al nana’ teje’ ti al an mexa jaja’ axi ne’ets tiquin tsinat bina’ tin c’ubac u tomolnaxilchic.
21 "Mas eis que a mão daquele que vai me trair está com a minha sobre a mesa.
22 Pel nana’ tin Juntal patal an inicchic, ani chubax ne’ets quim bina ani quin tsemtha jant’ini’ tim bijchithits. Expith lej c’athpich ts’ejhuantal nixe’ xi inic axi ne’ets tiquin tsinat bina’, cum ne’ets ca lej yajchiquiyat.
22 O Filho do homem vai, como foi determinado; mas ai daquele que o trai! "
23 Tam in ts’i’quiychic ti conóx jun c’al xi jun, jita’ hualam jaja’chic axi ne’ets ti tsinat binom c’al a Jesús.
23 Eles começaram a perguntar entre si qual deles iria fazer aquilo.
24 Tam in abathualejilchic a Jesús u t’ilom tin cuenta abal jita’ c’al jaja’chic lej c’athpich pulic in ey.
24 Surgiu também uma discussão entre eles, acerca de qual deles era considerado o maior.
25 Ani uchanchic c’al a Jesús: ―An ts’alechic c’al am bichoulom u tsapic abatnom ani an oc’lecchic u bijiyab ti patrón.
25 Jesus lhes disse: "Os reis das nações dominam sobre elas; e os que exercem autoridade sobre elas são chamados benfeitores.
26 Yab in tomnal tata’chic antsana’ ca t’aja’ jayetseq’ui. Jitats lej c’athpich pulic in ey c’al tata’chic, quin t’aja’ ejtil i cuitol axi yab lej pulic tim ba’. Axi oc’nom c’al tata’chic, quin co’oy in ichich ti tolmix.
26 Mas, vocês não serão assim. Pelo contrário, o maior entre vocês deverá ser como o mais jovem, e aquele que governa como o que serve.
27 ¿Jahua’ axi lej c’athpich pulic in ey, axi quetel ti mexa ti c’apul o ax u pijchix c’al jaja’? Yab i jats axi quetel ti mexa ti c’apul. Ca t’aja’chic ti cuenta abal nana’ in c’uajat c’al tata’chic tin tolmix.
27 Pois quem é maior: o que está à mesa, ou o que serve? Não é o que está à mesa? Mas eu estou entre vocês como quem serve.
28 Chuthel chuthel tata’chic it junax xe’tsinenec c’al nana’ biyat cu tala’ yajchicna’ an yajchictalab.
28 Vocês são os que têm permanecido ao meu lado durante as minhas provações.
29 Jaxtam nan ne’ets tu punu tit ts’alechic jant’ini’ nana’ u Tata ti eb tim punumalits nana’.
29 E eu lhes designo um Reino, assim como meu Pai o designou a mim,
30 Ne’ets quit c’aputschic tu mexajil tam nan cu t’aja’ tin lej Ts’ale. Ne’ets quit buxcanchic al i ts’alat lactem ca ts’ejca’ axi lajuj tsab i cuenel an Israelchic.
30 para que vocês possam comer e beber à minha mesa no meu Reino e sentar-se em tronos, julgando as doze tribos de Israel.
31 Cahue an Ajatic in ulu: ―Simón Simón, ca lej t’aja’ ti cuenta cum a Satanás in lej le’ ti quinoc’na’ abal max yabats tiquim bela’ nana’.
31 "Simão, Simão, Satanás pediu vocês para peneirá-los como trigo.
32 Ani nan tu conchinchamalits c’al a Dios abal nana’ tiquin junini’ bela’. Bel ne’ets quit ohuey hue’ yab quit ts’at’ey c’al nana’, ani talbel quit huichits c’al nana’ ca lej tsaplinchi in ichich an ebchalabchic abal jaja’chic jaye tiquin junini’ bela’ nana’.
32 Mas eu orei por você, para que a sua fé não desfaleça. E quando você se converter, fortaleça os seus irmãos".
33 Toc’tsin a Pedro: ―In ts’ejcacathits quin jolohuat ti al an huic’axte’ ani ma quin tsemtha c’al tin ebal a bij.
33 Mas ele respondeu: "Estou pronto para ir contigo para a prisão e para a morte".
34 Tam uchan c’al a Jesús: ―Pedro, nan tu uchal abal xo’ ne’ets ca tsinca’ ta ba’ c’al nana’ oxil i calat ma tam ti ibaque thajnenec an coxol.
34 Respondeu Jesus: "Eu lhe digo, Pedro, que antes que o galo cante hoje, três vezes você negará que me conhece".
35 Tam a Jesús in ucha’ in abathualejilchic: ―Tiquin ucha’ max a yejenchiye jant’o tam nan tu aba’ ti jayq’ui’ tit caulomechic naptal. Yab a xe’tsintha’ i morral, ni i tumin, ni i pajab. Toc’tsinchic: ―Ni jant’o yab i yejenchi.
35 Então Jesus lhes perguntou: "Quando eu os enviei sem bolsa, saco de viagem ou sandálias, faltou-lhes alguma coisa? " "Nada", responderam eles.
36 Tam uchanchic c’al a Jesús: ―Ma xohue’ yabats quit xe’tsinchic naptal. Ca xe’tsintha’ i morral ani i tumin. Max yab a cua’al i matset, ca nuju a pulic coton ani ca ts’a’iy.
36 Ele lhes disse: "Mas agora, se vocês têm bolsa, levem-na, e também o saco de viagem; e se não têm espada, vendam a sua capa e comprem uma.
37 Nan tu uchalchic abal pel in uchbil ca putun an T’ocat Thuchlab jant’ini’ tin thuchathits nana’ taja’ antse’: Tsalpanchat jaja’ ti pojcax inic. Ani ne’ets chubax quin tala’ t’ajchin jant’ini’ tim bijchithits ti al an T’ocat Thuchlab.
37 Está escrito: ‘E ele foi contado com os transgressores’; e eu lhes digo que isto precisa cumprir-se em mim. Sim, o que está escrito a meu respeito está para se cumprir".
38 Tam uchan a Jesús c’al in abathualejilchic: ―Ajatic, te i cua’al tsab i matset. Toc’tsin a Jesús: ―Lejatits c’al xi tsablom.
38 Os discípulos disseram: "Vê, Senhor, aqui estão duas espadas". "É o suficiente! ", respondeu ele.
39 Tam c’ale a Jesús c’al in exobalilchic ti al am bolchal Olivos, cum tihua’ in ujnam antsana’ ca c’ale.
39 Como de costume, Jesus foii para o monte das Oliveiras, e os seus discípulos o seguiram.
40 Ulitschic taja’, ani a Jesús in ucha’chic: ―Quit olonchic abal yab ti ata’ an teneclab.
40 Chegando ao lugar, ele lhes disse: "Orem para que vocês não caiam em tentação".
41 Tam a Jesús tixc’an c’al jaja’chic ani belats hue’. In ohuel im bajuhual ejtil tam ca pet’na jun i t’ujub c’al i inic. Taja’ in tuthu in c’ualal ani olon.
41 Ele se afastou deles a uma pequena distância, ajoelhou-se e começou a orar:
42 In ulu: ―Tata ti eb, max pel a culbetal tiquin jaluntha’ abal yab cu yajchicna’ an yajchictalab axi taye tal. Ani max i, bel u lej le’ tu t’ajchi a culbetal ani yab u cuete’ culbetal.
42 "Pai, se queres, afasta de mim este cálice; contudo, não seja feita a minha vontade, mas a tua".
43 Tam chich jun i angel tal ti eb quin tsapliy a Jesús.
43 Apareceu-lhe então um anjo do céu que o fortalecia.
44 Cum lej huat’ath c’athpich yajchic in ichich, jaxtam más tsapic u ol. Ani ma lej ts’acbinal, ejtil max pel i xits’ u t’ucnal tsabal.
44 Estando angustiado, ele orou ainda mais intensamente; e o seu suor era como gotas de sangue que caíam no chão.
45 Talits ti ol ani huichiy jun ti c’uajat in exobalilchic. In tsu’uchic huayamath, cum lejat atathits c’al i t’e’pintalab.
45 Quando se levantou da oração e voltou aos discípulos, encontrou-os dormindo, dominados pela tristeza.
46 Tam a Jesús in ucha’chic: ―¿Jale’ it huayamathchic? Quit ts’aquiy ani quit olon abal yab ti ata’ an teneclab.
46 "Por que estão dormindo? ", perguntou-lhes. "Levantem-se e orem para que vocês não caiam em tentação! "
47 Exome ti cau a Jesús c’al in exobalilchic tam ti ulitsits jun i cuenel i inic. An oc’nom pel a Judas axi ajith c’al xi lajuj tsab in exobalil a Jesús. Utey c’al a Jesús abal quin ts’uts’bay.
47 Enquanto ele ainda falava, apareceu uma multidão conduzida por Judas, um dos Doze. Este se aproximou de Jesus para saudá-lo com um beijo.
48 Tam uchan c’al a Jesús: ―Nana’its pel tin Juntal patal an inicchic. Tata’ ojni’ Judas a le’ tiquin ts’uts’bay ejtilac max tin c’anithal, ani bel ne’ets tiquin tsinat bina’ tin c’ubac u tomolnaxilchic.
48 Mas Jesus lhe perguntou: "Judas, com um beijo você está traindo o Filho do homem? "
49 In exobalilchic in tsu’u jant’o ne’ets ca t’ajchin a Jesús ani in conoy: ―¿Ajatic, a le’ abal qui t’aq’uiychic c’al i matset?
49 Ao verem o que ia acontecer, os que estavam com Jesus lhe disseram: "Senhor, atacaremos com espadas? "
50 Tam jun in exobalil a Jesús in muts’q’uinchi in huinab xutsun in tolmixal an ts’ale pale’.
50 E um deles feriu o servo do sumo sacerdote, decepando-lhe a orelha direita.
51 Ani uchan c’al a Jesús: ―Iba yab antsana’ ta ca t’aja’chic. Tam a Jesús in tacchi jun ti muts’q’uith in xutsun ani in jelthanchi t’ajat.
51 Jesus, porém, respondeu: "Basta! " E tocando na orelha do homem, ele o curou.
52 Taley a Jesús in tauna’ an oc’lec pale’chic ani an oc’lecchic beletnom tiyopan ani an yejtselabchic Israel axi che’nequits abal quin ne’tha’. In ucha’chic: ―Tata’ ojni’ it che’necchic c’al i matset ani c’al i te’chic abal tiquin yac’ua’ ejtil max nan pel in cue’.
52 Então Jesus disse aos chefes dos sacerdotes, aos oficiais da guarda do templo e aos líderes religiosos que tinham vindo procurá-lo: "Estou eu chefiando alguma rebelião, para que vocês tenham vindo com espadas e varas?
53 Chuthel chuthel in c’uajatac ti al an tiyopan ani yab tin yac’ua’ taja’. Ma xohue’ im bajuhuits an hora quit chich tiquin yac’ua’, cum it jum putat c’uajat al an yic’uax ani it lej co’oyab c’al an teneclab.
53 Todos os dias eu estava com vocês no templo e vocês não levantaram a mão contra mim. Mas esta é a hora de vocês — quando as trevas reinam".
54 Tam yac’uan a Jesús ani ne’tha tin q’uima’ an ts’ale pale’, ani a Pedro ta tale ts’at’at hue’ ou.
54 Então, prendendo-o, levaram-no para a casa do sumo sacerdote. Pedro os seguia à distância.
55 Taja’ ti al am patio tin q’uima’ an ts’ale pale’ hua’ats i c’amal, ani buxcanal taja’ i inicchic toninil al an c’amal. Ulitsits a Pedro ani buxcan jaye.
55 Mas, quando acenderam um fogo no meio do pátio e se sentaram ao redor dele, Pedro sentou-se com eles.
56 Tam jun i cuthinel in tsu’u quetel a Pedro utat ba’ an c’amal. In lej met’al, ani in ulu: ―Axe’ xi inic pel i ts’at’el c’al jaja’ axi te chi’thame.
56 Uma criada o viu sentado ali à luz do fogo. Olhou fixamente para ele e disse: "Este homem estava com ele".
57 A Pedro in tsinca’ tim ba’, in ulu: ―Uxum, nana’ iba yab u exlal jaja’.
57 Mas ele negou: "Mulher, não o conheço".
58 Hue’ talbel tsu’tat a Pedro c’al junaque ani uchan jaye: ―Tata’ ojni’ it junax xe’tsinenec c’al in ts’at’elilchic axe’ xi inic. Toc’tsin a Pedro: ―Iba yab ja nana’.
58 Pouco depois, um homem o viu e disse: "Você também é um deles". "Homem, não sou! ", respondeu Pedro.
59 Jun i hora talbel q’ue’at i inic in ulu jaye: ―Lej chubax axe’ xi inic xe’tsinenec c’al jaja’ axi xo’ chi’thame. Pel i Galileajib jaye.
59 Cerca de uma hora mais tarde, outro afirmou: "Certamente este homem estava com ele, pois é galileu".
60 Tam a Pedro in ucha’: ―Nan yab u exlal jant’o a ulal antsana’. Tameq’ui biyat cahue a Pedro, thajnalits jaye an coxol.
60 Pedro respondeu: "Homem, não sei do que você está falando! " Falava ele ainda, quando o galo cantou.
61 Tam huilq’uin an Ajatic quin met’a’ a Pedro, ani tamits in t’ilpa’ jahua’ uchnenec c’al an Ajatic abal ne’ets quin tsinca’ tim ba’ oxil i calat tam ti ibaque thajnenec an coxol.
61 O Senhor voltou-se e olhou diretamente para Pedro. Então Pedro se lembrou da palavra que o Senhor lhe tinha dito: "Antes que o galo cante hoje, você me negará três vezes".
62 Ani cale a Pedro taja’ lej tsapic uc’nal.
62 Saindo dali, chorou amargamente.
63 Tam tilibnab a Jesús ani u cuathnal c’al an inicchic axi c’al tu co’oyab.
63 Os homens que estavam detendo Jesus começaram a zombar dele e a bater nele.
64 Paxq’uinchab in hual ani mo’canchab i c’ubaclec tin hual. Uchan: ―Tucu olchi jita’ ti cuatha’.
64 Cobriam seus olhos e perguntavam: "Profetize! Quem foi que lhe bateu? "
65 Ani c’al lej yane i cau othnab a Jesús.
65 E lhe dirigiam muitas outras palavras de insulto.
66 Tam ti chutheyits tamcun an yejtselabchic Israel ani an oc’lecchic pale’ ani an exobchixchic c’al an ts’ejcath cau binath c’al a Moisés. In juncuchic an cau ani in ne’tha’ a Jesús c’al an cuenel axi c’athpich in ey an ts’ejcom cau tin cuenta an tiyopanchic Israel. Taja’ conoyab:
66 Ao romper do dia, reuniu-se o Sinédrio, tanto os chefes dos sacerdotes quanto os mestres da lei, e Jesus foi levado perante eles.
67 ―¿Pel it Cristo? Tucu ucha’ max tata’its. Toc’tsin jaja’: ―Max nan tu uchalacchic abal nana’ ojni’ ja’its, bel yab ne’ets ca bela’.
67 "Se você é o Cristo, diga-nos", disseram eles. Jesus respondeu: "Se eu vos disser, não crereis em mim
68 Max nan tu conchalac i cau yab ne’ets tiquin toc’tsiy ani yab ne’ets tiquin hualca’.
68 e, se eu vos perguntar, não me respondereis.
69 Lej hue’its nana’ tin Juntal patal an inicchic ne’ets quin c’uajiy tin huinab ocob a Dios ti eb ax in cua’al patal in cuete’ tsap.
69 Mas de agora em diante o Filho do homem estará assentado à direita do Deus Todo-poderoso".
70 Ani patalchic in conoyal a Jesús: ―¿Tam tata’its pel ti lej Tsacamil a Dios? Toc’tsin a Jesús: ―Nana’ ja’its ojni’ ax a ulalchic.
70 Perguntaram-lhe todos: "Então, você é o Filho de Deus? " "Vós estais dizendo que eu sou", respondeu ele.
71 Tam in uluchic: ―Xohue’its huahua’ putat i lejat ats’amal jahua’ antsana’ in lej ulu c’al qui jolbiy. Yabats i yejenchal jita’ tucu olchiye más i cau.
71 Eles disseram: "Por que precisamos de mais testemunhas? Acabamos de ouvir dos próprios lábios dele".

Ler em outra tradução

Comparar com outra

Estude este capítulo no WhatsApp

Peça à IA da Bíblia Fala para explicar Lucas 22, comparar traduções ou montar um estudo — tudo direto pelo WhatsApp.