Lucas 20
Huastec San Luis Potosi NT (HUS_WBT) vs NVT
1 Jun a q’uicha c’uajat a Jesús ti al am pulic tiyopan ti Jerusalén in olnanchal an inicchic an alhua’ cau, ani ulits c’al jaja’ i oc’lec pale’chic ani i exobchixchic c’al an ts’ejcath cau binath c’al a Moisés ani i yejtselabchic Israel.
1 Certo dia, quando Jesus ensinava o povo e anunciava as boas-novas no templo, os principais sacerdotes, os mestres da lei e os líderes do povo se aproximaram dele
2 Ani conoyab a Jesús: ―¿Jita’ ti pithamal an eyaltalab ani jita’ ti abamal abal ca t’aja’ jahua’ a t’ajal?
2 e perguntaram: “Com que autoridade você faz essas coisas? Quem lhe deu esse direito?”.
3 Toc’tsin a Jesús: ―Nana’ne ne’ets tu conoychic c’al jun i cau ani u le’ abal tiquin toc’tsinchi.
3 “Primeiro, deixe-me fazer uma pergunta”, respondeu ele.
4 ¿C’al jita’ ti aban a Juan ti pujax? Tiquin toc’tsinchi, max c’al a Dios o max c’al i inic.
4 “A autoridade de João para batizar vinha do céu ou era apenas humana?”
5 Tam jaja’chic in t’iloxnachiquiyal jahua’ in ulu a Jesús, ani taley in uluchic: ―¿Jant’ini’ ti qui toc’tsinchi? Max qui ulu abal c’al a Dios jats ti abnenec a Juan ti pujax, tam jaja’ ne’ets quin ulu abal jale’ yab i belchamal in cahuintal.
5 Eles discutiram a questão entre si: “Se dissermos que vinha do céu, ele perguntará por que não cremos em João.
6 Max qui ulu abal c’al i inic jats ti abnenec, tam patal an inicchic ne’ets tucu cui’iy c’al i t’ujub ma tucu tsemtha’, cum in lej belalits abal a Juan pel i lej chubax caulome abnenec c’al a Dios.
6 Mas, se dissermos que era apenas humana, seremos apedrejados pela multidão, pois todos estão convencidos de que João era profeta”.
7 Tam tocat in toc’tsiychic abal yab in tso’ob c’al jita’ ti abnenec a Juan ti pujax.
7 Por fim, responderam a Jesus que não sabiam.
8 Tam a Jesús in ucha’chic: ―Nana’ne yab ne’ets tu olchichic c’al jita’ tim pithnenec u eyaltal ani c’al jita’ tin abnenec.
8 E Jesus replicou: “Então eu também não direi com que autoridade faço essas coisas”.
9 Taley a Jesús in olchiye an inicchic q’ue’at i jalpith cau antse’: ―Jun i inic in t’aya’ jun i lab t’uthublom. Taley im bina’ c’al jita’ ta ca t’ojonchat. Tam c’ale an thabal ti ohuat c’uajil pil.
9 Em seguida, Jesus se voltou para o povo e contou a seguinte parábola: “Um homem plantou um vinhedo e o arrendou a alguns lavradores. Depois, partiu para um lugar distante, onde passou um longo tempo.
10 Taley im bajuhuits in q’uijil an cotlats c’al an lab t’uthub, ani an thabal in aba’ jun i t’ojnal ca c’ale quim bats’c’unchi an lab t’uthub axi ne’ets ca jilc’on abal jaja’ an thabal. Ulits jaja’, ani tocat cuathan ani aban ca huichiy naptal c’al an thabal.
10 Na época da colheita da uva, enviou um de seus servos para receber sua parte da produção. Os lavradores atacaram o servo, o espancaram e o mandaram de volta, de mãos vazias.
11 Tam an thabal in aba’ ca c’ale q’ue’at i t’ojnal. Jayetseq’ui cuathan ani quithab uchan, ani aban ca huichiy naptal c’al an thabal.
11 Então o dono da propriedade enviou outro servo, mas eles também o insultaram, o espancaram e o mandaram de volta, de mãos vazias.
12 Taley an thabal in aba’ q’ue’ate i t’ojnal, ani jayetseq’ui ts’ojbetha ani quethmayat ca c’ale.
12 Enviou ainda um terceiro, e eles o feriram e o expulsaram do vinhedo.
13 Taley in ulu an thabal: ¿Jant’o ne’ets cu t’aja’ xo’? Ne’ets cu lejat aba’ u ichich hual tsacamil. Hualam jaja’ ojni’ ne’ets ca c’ac’nacua’.
13 “‘Que farei?’, disse o dono do vinhedo. ‘Já sei; enviarei meu filho amado. Certamente eles o respeitarão.’
14 Ani iba, expith in ulu an t’ojonchixchic antse’: Jats axe’ ne’ets ti c’alnanchix c’al an lab t’uthublom tam ca tsemets in tata. Qui tsemtha’ abal qui c’alnanchi huahua’.
14 “No entanto, quando os lavradores viram o filho, disseram uns aos outros: ‘Aí vem o herdeiro da propriedade. Vamos matá-lo e tomar posse desta terra!’.
15 Tam in caltha’ tin elebtal an t’uthublom, ani in t’ajat tsemtha’. Tam a Jesús in conoyal: ―¿Jant’ini’ ti ne’ets quin t’ajchi an thabal lab t’uthublom nixe’ xi t’ojonchixchic?
15 Então o arrastaram para fora do vinhedo e o mataram. “O que vocês acham que o dono do vinhedo fará com eles?”, perguntou Jesus.
16 Ne’ets ca c’ale quin t’ajat tsemtha’chic, ani ne’ets quim bina’ an lab t’uthublom ca t’ojonchat c’al q’ue’at i t’ojonchix. Tam tin ats’a’its axi taja’chic antsana’ in ulu a Jesús, in uluchic: ―Iba a Dios yab quin jila’ antsana’ ca tsemthachic.
16 “Ele virá, matará os lavradores, e arrendará o vinhedo a outros.” “Que isso jamais aconteça!”, disseram os que o ouviam.
17 Ani a Jesús tocat in met’alchic ani in ulu: ―Auxe’ max yab nana’ ax u olnab ti al an T’ocat Thuchlab ejtil in mimlab t’ujub. In thuchathits antse’:
17 Jesus olhou para eles e perguntou: “Então o que significa esta passagem das Escrituras: ‘A pedra que os construtores rejeitaram se tornou a pedra angular’?
18 Ejtil an inic axi ca ijcan al i t’ujub ani ca yajchiquiyat, antsana’ jitats yab tim belal nana’. Ejtil max ca ijcanchat i t’ujub ani ca tsemtha i inic, antsana’ jitats yab tim belal nana’.
18 Quem tropeçar nessa pedra será despedaçado, e aquele sobre quem ela cair será reduzido a pó”.
19 C’al nixe’ xi cau an oc’lec pale’chic ani an exobchixchic c’al an ts’ejcath cau binath c’al a Moisés in le’ quin yac’ua’ a Jesús, cum in exlalits abal jaja’chic ax u olnab al nixe’ xi jalpith cau. Expith in ts’ejnalchic max jant’o ca t’ajchin c’al am bichouchic max quin lej yac’ua’ a Jesús.
19 Os mestres da lei e os principais sacerdotes queriam prender Jesus ali mesmo, pois perceberam que eles eram os lavradores maus a que Jesus se referia. No entanto, tinham medo da reação do povo.
20 Tam in aba’chic talchic i inic ax in timc’oyal tim ba’ abal jaja’ alhua’, quin cuatsith t’ajchi ti cuenta a Jesús max quin q’uibts’oth ulu i cau, ani antsana’ ca ejtohuat ca jolbiyat ani ca bina tin c’ubac an gobernador.
20 Esperando uma oportunidade, os líderes enviaram espiões que fingiam ser pessoas sinceras. Tentaram fazer Jesus dizer algo que pudesse ser relatado ao governador romano, de modo que ele fosse preso.
21 Ulitschic ani uchan a Jesús: ―Exobchix, i tso’ob abal jahua’ tata’ ca ulu ani ca exobchi pel i lej chubaxtalab. Yab it poc’oth tsu’tom c’al an inic, ani c’al patal an inicchic a olnanchal in tequeth belil a Dios.
21 Disseram: “Mestre, sabemos que o senhor fala e ensina o que é certo, não se deixa influenciar por outros e ensina o caminho de Deus de acordo com a verdade.
22 Tucu ucha’ max i cua’al i uchbil o max yab i cua’al qui jalbiy an jalbixtalab tumin c’al an ts’ale oc’lec romano.
22 Então, diga-nos: É certo pagar impostos a César ou não?”.
23 Cum a Jesús in exlanchits in c’ambixtal, jaxtam in toc’tsiychic antse’: ―¿Jale’ a le’chic tiquin macla’?
23 Jesus percebeu a hipocrisia deles e disse:
24 Qui met’a jun i tumin. ¿Jita’ axe’ in hual ani jita’ axe’ im bij axi thuchath teje’ al an tumin? ―Toc’tsinchic: ―Pel in hual ani pel im bij an ts’ale oc’lec.
24 “Mostrem-me uma moeda de prata. De quem são a imagem e o título nela gravados?”. “De César”, responderam.
25 Tam a Jesús in ucha’chic: ―Ca pitha’ an ts’ale oc’lec jahua’ pel a uchbil ca pitha’, ani ca pitha’ a Dios jahua’ pel a uchbil ca pitha’ jaye.
25 “Então deem a César o que pertence a César, e deem a Deus o que pertence a Deus”, disse ele.
26 Axi che’nec ti maclaxchic yab in ejtou ni hue’ quin macla’ a Jesús c’al jahua’ in toc’tsinchi tin tamet an inicchic. Tocat in jic’panchalchic in toc’tsixtal, ani lejat ts’ibc’anchic.
26 Eles não conseguiam apanhá-lo em nada que ele dizia diante do povo. Em vez disso, admiraram-se de sua resposta e se calaram.
27 Taley chich talchic i saduceo quin tsu’u a Jesús. Cum yab im belalchic abal max ne’ets ca ejtha an tsemelomchic, jaxtam uchan a Jesús c’al jaja’chic:
27 Então vieram a Jesus alguns saduceus, líderes religiosos que afirmam não haver ressurreição dos mortos,
28 ―Exobchix, in thucha’ a Moisés abal max ca tsemets jun i tomquith inic ani yab in co’oyamal i tsacam c’al in q’uimathil, ca tomquin in ebchal an tsemelom c’al an tsemchith uxum. Lequitsq’ui max quin co’oy i tsacam tam.
28 e perguntaram: “Mestre, Moisés nos deu uma lei segundo a qual se um homem morrer e deixar a esposa sem filhos, o irmão dele deve se casar com a viúva e ter um filho que dará continuidade ao nome do irmão.
29 Hua’atsac buc i ebchalab. Tomquin an oc’ox, ani tsemets yab in co’oyamal i tsacam.
29 Numa família havia sete irmãos. O mais velho se casou e morreu sem deixar filhos.
30 Taley tomquin in tsabchil ebchal an tsemelom c’al an tsemchith uxum. Tsemets jaja’, ani yab in co’oyamal i tsacam.
30 O segundo irmão se casou com a viúva, mas também morreu.
31 Taley tomquin in oxchil ebchal an tsemelom c’al an tsemchith uxum. Tim patal nixe’ xi buc i ebchalab tomquinenec c’al nixe’ xi uxum juncats, ani tim patal tsemets ani ni jun yab in co’oyamal i tsacam.
31 Então o terceiro irmão se casou com ela. O mesmo aconteceu aos sete irmãos, que morreram sem deixar filhos.
32 Taley tsemets jaye an uxum.
32 Por fim, a mulher também morreu.
33 ¿Cum tomquinenec nixe’ xi uxum c’al axi buc i ebchalab teje’ tsabal, c’al jahua’ ti ne’ets ca c’uajiy ti tomiclab tam ca ejtha an tsemelomchic?
33 Diga-nos, de quem ela será esposa na ressurreição? Afinal, os sete se casaram com ela”.
34 Tam a Jesús in toc’tsiychic: ―U tomquinal an inic ani an uxum expith teje’ tsabal.
34 Jesus respondeu: “O casamento é para pessoas deste mundo.
35 Tam ca ejtha an tsemelomchic axi jec’onthach, in ey an inic ani in ey an uxum yabats ne’ets ca tomquin.
35 Mas, na era futura, aqueles que forem considerados dignos de ser ressuscitados dos mortos não se casarão nem se darão em casamento,
36 Ne’ets ca ejthachic c’al a Dios tin lej tsacamilchic, ani ne’ets ca c’uajiy ejtil an ángelchic yab u tomquinal. Tihua’ ti eb ni jayq’ui’ yab ne’ets ca tsemetschic.
36 e nunca mais morrerão. Nesse sentido, serão como os anjos. São filhos de Deus e filhos da ressurreição.
37 A Moisés in olna’ jant’ini’ ti tauna jaja’ c’al a Dios ti al i tsacam te’ tam ti t’a’ilits, ani c’al in cahuintal i tso’obits abal ne’ets ca ejtha an tsemelomchic. Uchan abal a Dios pel in Diosil a Abraham ani in Diosil a Isaac ani in Diosil a Jacobcua’.
37 “Agora, quanto a haver ressurreição dos mortos, o próprio Moisés provou isso quando escreveu a respeito do arbusto em chamas. Ele se referiu ao Senhor como ‘o Deus de Abraão, o Deus de Isaque e o Deus de Jacó’.
38 Cum a Dios pel in Diosil nixe’ xi ox i inic axi tsemenec teje’ tsabal, i exlalits abal bel c’uajatchic ejate tin tamet a Dios. A Dios in tsu’tal abal ejate patal an inicchic.
38 Portanto, ele é o Deus dos vivos, e não dos mortos, pois para ele todos vivem”.
39 Tam uchan a Jesús c’al talchic i exobchix c’al an ts’ejcath cau binath c’al a Moisés: ―Exobchix, lej chubax an cau jahua’ a ulumal.
39 “Mestre, o senhor disse bem!”, comentaram alguns mestres da lei.
40 Ma tamits ni jita’ yab in inicnal tim ba’ abal quin conomichiquiye a Jesús c’al más i cau.
40 E ninguém mais teve coragem de lhe fazer perguntas.
41 Taley a Jesús in conoyalchic: ―¿Jale’ a ulalchic abal a Cristo pel in tsacamil a David?
41 Então Jesus lhes perguntou: “Por que se diz que o Cristo é filho de Davi?
42 Ani a David im bijiy a Cristo tin Ajatic tam tin thucha’ al i Salmo antse’: A Dios in ucha’ u Ajatic: Quit buxcan tu huinab c’ubac.
42 Afinal, o próprio Davi escreveu no Livro de Salmos: ‘O Senhor disse ao meu Senhor, Sente-se no lugar de honra à minha direita
43 Teje’ quit buxcan, ma nan tu pitha’its ta c’ubac a tomolnaxilchic abal ca tala’ ata’.
43 até que eu humilhe seus inimigos, e os ponha debaixo de seus pés’.
44 Cum antsana’ a David im bijiy a Cristo tin Ajatic, jaxtam i tso’obits abal yab pel in tsacamil a David.
44 Uma vez que Davi chamou o Cristo de ‘meu Senhor’, como ele pode ser filho de Davi?”.
45 Taley tin tamet patal an inicchic taja’, a Jesús in ucha’ in exobalilchic:
45 Então, enquanto as multidões o ouviam, Jesus se voltou para seus discípulos e disse:
46 ―Ca lej t’aja’chic ti cuenta yab ca t’aja’ jant’ini’ in t’ajal an exobchixchic c’al an ts’ejcath cau binath c’al a Moisés. In culbetnal ca xe’tsin c’al in nacat coton abal max ca tsu’tat ti pulic in ey. Jaye ca tsapnetha ti bel c’al yan i c’ac’naxtalab. Ti al an tiyopan in lej c’a’inchal ca buxcanchic jun ti quetel axi lej c’athpich pulic in ey, aniye jaye tam hua’ats i ajib ts’alat c’apuxtalab.
46 “Cuidado com os mestres da lei! Eles gostam de se exibir com vestes longas e de receber saudações respeitosas quando andam pelas praças. E como gostam de sentar-se nos lugares de honra nas sinagogas e à cabeceira da mesa nos banquetes!
47 Bel c’al im pojcaxtal in tixc’anchal i c’alab an tsemchith uxumchic, ani talbelaquits u lej ohuelchic ti ol expith abal max ca tsu’tat ti t’ocat. Jats jaja’chic axi ne’ets ca c’athpich jolbiyat c’al a Dios.
47 No entanto, tomam posse dos bens das viúvas de maneira desonesta e, depois, para dar a impressão de piedade, fazem longas orações em público. Por causa disso, serão duramente castigados”.
Atalhos do teclado
- Capítulo anterior←
- Próximo capítulo→
- Versículo anteriork
- Próximo versículoj
- Limpar seleçãoEsc
- Esta ajuda?
Estude este capítulo no WhatsApp
Peça à IA da Bíblia Fala para explicar Lucas 20, comparar traduções ou montar um estudo — tudo direto pelo WhatsApp.