João 11
Huastec San Luis Potosi NT (HUS_WBT) vs VC
1 C’uajat jun i ya’ul ti bichou Betania im bij Lázaro. Pel in ebchal a María ani a Marta.
1 Lázaro caiu doente em Betânia, onde estavam Maria e sua irmã Marta.
2 Pel jaja’ a María ax ti jayq’ui’ in jolchi i nihuihuiltalab tin acan a Jesús ani in huayethanchi c’al in xi’il. Pel in ebchal Lázaro axi ya’ul.
2 Maria era quem ungira o Senhor com o óleo perfumado e lhe enxugara os pés com os seus cabelos. E Lázaro, que estava enfermo, era seu irmão.
3 Abchinal an cau a Jesús c’al a María ani a Marta ca uchan an cau antse’: ―Ajatic, ca lej t’aja’ ti cuenta abal te a ja’ub Lázaro u ya’ul.
3 Suas irmãs mandaram, pois, dizer a Jesus: Senhor, aquele que tu amas está enfermo.
4 Tam ti olchinits antsana’ an cau a Jesús, in ulu: ―Aba ani’ ya’ul yab ne’ets ca t’ayat tsemets. C’al jahua’ cu t’ajchi a Lázaro ne’ets tu tejhua’methanchi in tsap a Dios ani nana’ u tsap tin Tsacamil a Dios.
4 A estas palavras, disse-lhes Jesus: Esta enfermidade não causará a morte, mas tem por finalidade a glória de Deus. Por ela será glorificado o Filho de Deus.
5 A Jesús in lej ichich hual tsu’tal a Marta ani a María ani a Lázaro.
5 Ora, Jesus amava Marta, Maria, sua irmã, e Lázaro.
6 Aba ani’ olchinenequits abal ya’ul a Lázaro, bel jilc’one taja’ tsab a q’uicha jun ti c’uajat.
6 Mas, embora tivesse ouvido que ele estava enfermo, demorou-se ainda dois dias no mesmo lugar.
7 Taley talbel a Jesús tu ucha’ huahua’ tu exobalilchic: ―Huana cu c’ale junil ti Judea.
7 Depois, disse a seus discípulos: Voltemos para a Judéia.
8 I toc’tsiy: ―¿Exobchix, jale’ ta le’ quit huichiy tihua’ junil, ani tats tit le’name quit tsemtha c’al i t’ujub c’al talchic i Israelchic?
8 Mestre, responderam eles, há pouco os judeus te queriam apedrejar, e voltas para lá?
9 A Jesús tu ucha’chic: ―Biyat yabaye u talchamal in t’ojlabil a Dios ax tin abamal, yabaye ne’ets quin tsemtha. Hua’ats jat’hua’ lajuj tsab i hora tam tajaxe ta q’uicha ca xe’tsin an inic yab ca t’ithc’uan.
9 Jesus respondeu: Não são doze as horas do dia? Quem caminha de dia não tropeça, porque vê a luz deste mundo.
10 Expith tam acal tam ti yic’uaxits hualam ne’ets ca t’ithc’uan, cum yab hua’ats i tajax.
10 Mas quem anda de noite tropeça, porque lhe falta a luz.
11 Talbel a Jesús tu uchaye: ―U huayitsits i ja’ub Lázaro. Ne’ets quin c’ale cu ejtsintha’.
11 Depois destas palavras, ele acrescentou: Lázaro, nosso amigo, dorme, mas vou despertá-lo.
12 Tam huahua’ i uchal a Jesús: ―Ajatic, alhua’ abal max huayitsits, cum ne’ets hualam elabmelits an yau’lats.
12 Disseram-lhe os seus discípulos: Senhor, se ele dorme, há de sarar.
13 Tam tin ulu a Jesús abal huayitsits a Lázaro, in le’ quin ulu abal tsemetsits. Huahua’ i tsalpanchalq’ui abal coyomathq’ui ti huayal.
13 Jesus, entretanto, falara da sua morte, mas eles pensavam que falasse do sono como tal.
14 Tam a Jesús tu lejquith ucha’chic: ―Tsemetsits a Lázaro.
14 Então Jesus lhes declarou abertamente: Lázaro morreu.
15 Alhua’ abal in jilc’onenec teje’ ani yabaye in c’alnec c’al a Lázaro, cum talbel tata’chic más ne’ets tiquin lej bela’. Huanats qui tsu’u xohue’.
15 Alegro-me por vossa causa, por não ter estado lá, para que creiais. Mas vamos a ele.
16 Tam cau a Tomás axi uxnal ti cuaya’cua’. Tu ucha’ huahua’ tu at exobalchic: ―Cu c’alehue c’al a Jesús ani cu junax tsemtha c’al jaja’.
16 A isso Tomé, chamado Dídimo, disse aos seus condiscípulos: Vamos também nós, para morrermos com ele.
17 Ulits a Jesús jun ti jolith a Lázaro, olchin abal tse’its a q’uicha ti joliyame.
17 À chegada de Jesus, já havia quatro dias que Lázaro estava no sepulcro.
18 Am bichou Betania c’uajat utat ti bichou Jerusalén jelat max tsab c’al ts’ejel i kilómetro.
18 Ora, Betânia distava de Jerusalém cerca de quinze estádios.
19 Tats ti ultsits yan i Israelchic quin ts’abiy a Marta ani a María quin culbethanchi in ichich, cum in tso’obits abal tsemetsits in ebchal Lázaro.
19 Muitos judeus tinham vindo a Marta e a Maria, para lhes apresentar condolências pela morte de seu irmão.
20 Cum olchinal a Marta abal ta tal a Jesús, c’ale abal quin tamu. A Maria jats jilc’on tin q’uima’.
20 Mal soube Marta da vinda de Jesus, saiu-lhe ao encontro. Maria, porém, estava sentada em casa.
21 Ulits a Marta, in ucha’ a Jesús: ―Ajatic, max it c’uajatac yabac tsemenec u ebchal Lázaro.
21 Marta disse a Jesus: Senhor, se tivesses estado aqui, meu irmão não teria morrido!
22 Aba ani’ tsemenequits, u tso’obits abal ne’ets ca ejtha c’al a Dios.
22 Mas sei também, agora, que tudo o que pedires a Deus, Deus to concederá.
23 Toc’tsin a Jesús: ―Ne’ets ca ejtha ani ca xe’tsine ejat junil a ebchal.
23 Disse-lhe Jesus: Teu irmão ressurgirá.
24 Uchan a Jesús tam: ―U tso’obits abal ne’ets ca ejtha tam quim baju an taltalab q’uicha tam a Dios ne’ets quin tala’ ejtha’ an tsemelomchic.
24 Respondeu-lhe Marta: Sei que há de ressurgir na ressurreição no último dia.
25 Toc’tsin a Jesús: ―Nana’its in ejthax c’al an tsemelomchic ani im pithoblix c’al i it ejattalab. Aba ani’ max ca tsemets jitats tiquim bela’ nana’, bel ne’ets cu ejtha’ junil talbel.
25 Disse-lhe Jesus: Eu sou a ressurreição e a vida. Aquele que crê em mim, ainda que esteja morto, viverá.
26 Ne’ets ca c’uajiy it ejatlith abal ets’ey yab quin leca’ an lej tsemla jitats belom c’al nana’. ¿A belal axe’ xi cau?
26 E todo aquele que vive e crê em mim, jamais morrerá. Crês nisto?
27 Tam toc’tsin a Marta: ―U lej belal Ajatic abal pel ti Tsacamil a Dios. Pel it Cristo ax it bijithits ne’ets quit aban c’al a Dios quit chich.
27 Respondeu ela: Sim, Senhor. Eu creio que tu és o Cristo, o Filho de Deus, aquele que devia vir ao mundo.
28 Talits ti t’ilom a Marta c’al a Jesús, huichits c’al a María quin caniy ca chich c’al a Jesús quin tsu’u. In cue’ ucha’: ―An Exobchix Jesús tax talits utat in le’ abal quit c’ale ca tsu’u.
28 A essas palavras, ela foi chamar sua irmã Maria, dizendo-lhe baixinho: O Mestre está aí e te chama.
29 Tam ti olchinits an cau a María, tam ta c’ale thubat quin tsu’u a Jesús.
29 Apenas ela o ouviu, levantou-se imediatamente e foi ao encontro dele.
30 Yabaye ulnec a Jesús ti bichou Betania, c’uajate tihua’ jun ti tamuhuat c’al a Marta.
30 {Pois Jesus não tinha chegado à aldeia, mas estava ainda naquele lugar onde Marta o tinha encontrado.}
31 An Israelchic axi c’uajat abal quin culbethanchi in ichich a María in tsu’u abal thubat c’alets. Ani c’alechic jaja’ jaye, cum in tsalpayal abal a María ne’ets quin tsa’biy an jolimtalab ani ca uq’uin taja’.
31 Os judeus que estavam com ela em casa, em visita de pêsames, ao verem Maria levantar-se depressa e sair, seguiram-na, crendo que ela ia ao sepulcro para ali chorar.
32 Ultsits a María taja’ jun ti c’uajat a Jesús, in tuthu in c’ualal tin tamet ani in ucha’: ―Ajatic, max it c’uajatac yabac tsemenec u ebchal Lázaro.
32 Quando, porém, Maria chegou onde Jesus estava e o viu, lançou-se aos seus pés e disse-lhe: Senhor, se tivesses estado aqui, meu irmão não teria morrido!
33 Tam tin tsu’u a Jesús uc’nal a María ani an Israelchic axi c’uajat taja’, in ats’a’ tim ba’ lej t’elelel in ichich ani lej ej’el.
33 Ao vê-la chorar assim, como também todos os judeus que a acompanhavam, Jesus ficou intensamente comovido em espírito. E, sob o impulso de profunda emoção,
34 Tam in conoychic: ―¿Ju’ta ta joliyamal a Lázaro? Uchan a Jesús: ―Quit utey Ajatic abal ca tsu’u.
34 perguntou: Onde o pusestes? Responderam-lhe: Senhor, vinde ver.
35 Tam uc’nal a Jesús jaye.
35 Jesus pôs-se a chorar.
36 Tam in ulu an Israelchic axi taja’chic: ―Ca t’aja’ ti cuenta abal lej ichich hual tsu’tom c’al a Lázaro.
36 Observaram por isso os judeus: Vede como ele o amava!
37 Talchic jaja’chic in ulu: ―Ja’its axe’ xi inic ax in tsu’uxmetha’ an joc’tsi, ani hualam max pelac in culbetal in ejtohuamalac quin jeltha’ a Lázaro ani yab ca tsemets.
37 Mas alguns deles disseram: Não podia ele, que abriu os olhos do cego de nascença, fazer com que este não morresse?
38 Junil in ats’a’ a Jesús lej ej’el tin ichich. Tam utey jun ti jolith a Lázaro al i jol paxal t’ujub axi paxq’uithits c’al i pulic t’ujub.
38 Tomado, novamente, de profunda emoção, Jesus foi ao sepulcro. Era uma gruta, coberta por uma pedra.
39 A Jesús in ucha’chic: ―Ca tixc’a’chic an t’ujub taja’. Uchan c’al a Marta in uxum ebchal an tsemelom: ―Ajatic, cum tse’its a q’uicha ti tsemenec hualam pet’el caxiyits.
39 Jesus ordenou: Tirai a pedra. Disse-lhe Marta, irmã do morto: Senhor, já cheira mal, pois há quatro dias que ele está aí...
40 Uchan a Marta c’al a Jesús: ―Ca t’ila’ jahua’ nan tu ucha’its, max a belal nan ne’ets tu tejhua’methanchi in tsap a Dios.
40 Respondeu-lhe Jesus: Não te disse eu: Se creres, verás a glória de Deus? Tiraram, pois, a pedra.
41 Tam in tixc’a’chic an t’ujub. Tam a Jesús in met’a’ hualq’ui’ ti eb ani in ulu: ―U binal i c’ac’namal yan Tata ti eb, cum tin ats’anchamal u conchixtal.
41 Levantando Jesus os olhos ao alto, disse: Pai, rendo-te graças, porque me ouviste.
42 Aba ani’ u tso’obits abal ets’ey tin ats’anchal jahuaquitsq’ui tu conchi, bel tu mo’canchal u conchixtal abal antsana’ axi teje’ muthatchic quin lej bela’ abal tata’ tin aba’ quin chich teje’ tsabal.
42 Eu bem sei que sempre me ouves, mas falo assim por causa do povo que está em roda, para que creiam que tu me enviaste.
43 Tam tin uluhuits antsana’, tam lej thajan a Jesús: ―Lázaro, quit cale tana’.
43 Depois destas palavras, exclamou em alta voz: Lázaro, vem para fora!
44 Ani cale a Lázaro malithe c’al i malilil toltom ani c’al jun i toltom thu’bathe tin oc’. A Jesús in ucha’chic axi taja’ c’uajat: ―Ca huilchi an malilil toltom abal ca hualcanits.
44 E o morto saiu, tendo os pés e as mãos ligados com faixas, e o rosto coberto por um sudário. Ordenou então Jesus: Desligai-o e deixai-o ir.
45 C’al axe’ xi pulic tsu’bixtalab in t’aja’ a Jesús, jats ti belan c’al yan i Israelchic axi che’nequits c’al a María jun ti joliyame a Lázaro. In tsu’uchic ani im bela’chic.
45 Muitos dos judeus, que tinham vindo a Marta e Maria e viram o que Jesus fizera, creram nele.
46 Ani talchic jaja’chic c’ale quin olchi an fariseochic jahua’ a Jesús in t’ajchamal a Lázaro.
46 Alguns deles, porém, foram aos fariseus e lhes contaram o que Jesus realizara.
47 Tam nixe’ an fariseochic ani c’al axi pel i ts’alechic pale’ c’ale quin tauna’ an cuenel axi c’athpich exbath ti ts’ejcom c’al an cau tin cuenta an tiyopan. In ucha’chic: ―¿Jant’o ne’ets qui t’aja’, cum axe’ xi inic xe’ets in t’ajal yan i labith t’ajbilab?
47 Os pontífices e os fariseus convocaram o conselho e disseram: Que faremos? Esse homem multiplica os milagres.
48 Lejat patal an inicchic ne’ets ca belomats max qui jila’ antsana’ ca xe’tsine. Hualam max ca chich an romanochic tucu tsemtha’ ani tucu t’ajat talabethanchi i tiyopanil.
48 Se o deixarmos proceder assim, todos crerão nele, e os romanos virão e arruinarão a nossa cidade e toda a nação.
49 Tam jun axi taja’ c’al jaja’chic im bij a Caifás ani pel i ts’ale pale’ nixe’ xi tamub, in ucha’chic: ―Tata’chic ojni’ yab it tsalpath.
49 Um deles, chamado Caifás, que era o sumo sacerdote daquele ano, disse-lhes: Vós não entendeis nada!
50 Ca t’aja’ ti cuenta abal alhua’ ca tsemtha juncats i inic, ani yab cu talabetha huahua’ tu bichou.
50 Nem considerais que vos convém que morra um só homem pelo povo, e que não pereça toda a nação.
51 Caifás yab in elentha’ nixe’ xi cau tin cuete’ oc’. Antsana’ ti cahuintha c’al a Dios, abal a Jesús ne’ets ca tsemtha ti calchix c’al am bichou Israel. Cum pel i ts’ale pale’ a Caifás nixe’ xi tamub, antsana’ in ucha’ in at juntalchic.
51 E ele não disse isso por si mesmo, mas, como era o sumo sacerdote daquele ano, profetizava que Jesus havia de morrer pela nação,
52 Ani yab expith ca tsemtha a Jesús abal ca jec’ontha am bichou Israel, jaye abal ca jec’ontha ani ca mulcuhuat patal in tsacamilchic a Dios axi buc’uc’ul xe’ets tim puhuel an tsabal.
52 e não somente pela nação, mas também para que fossem reconduzidos à unidade os filhos de Deus dispersos.
53 Ma tam nixe’ xa q’uichajits an oc’lecchic c’al an Israel in luba’ quin ts’ejca’ an cau jant’ini’ ti quin tsemtha’ a Jesús.
53 E desde aquele momento resolveram tirar-lhe a vida.
54 Jaxtam a Jesús yabats lej tejhua’ xe’ets jun ti ca tsu’tat c’al an Israelchic. Cale ti Judea ani c’ale ti jun i bichou im bij Efraín axi utat i joltam. Tats ti jilc’on a Jesús ani jaye huahua’ tu exobalil.
54 Em conseqüência disso, Jesus já não andava em público entre os judeus. Retirou-se para uma região vizinha do deserto, a uma cidade chamada Efraim, e ali se detinha com seus discípulos.
55 Cum yabats más ohuat a q’uicha ne’ets quim baju an Israelchic quin t’aja’ an ajib tin cuenta abal ti calthame ti Egipto im biyal juntalchic, tamcunenequits yan i inicchic ti Jerusalén quin oc’ox t’oquetha’ tim ba’ jant’ini’ ti uchbith c’al an ts’ejcath cau axi jilchin c’al a Moisés.
55 Estava próxima a Páscoa dos judeus, e muita gente de todo o país subia a Jerusalém antes da Páscoa para se purificar.
56 Talchic jaja’chic xe’ets alilil max quin ela’ a Jesús. Talchic axi al an tiyopan xe’ets in conoyalchic: ―¿Jant’o a tsalpayal hualam ne’ets ca chich a Jesús c’al an ajib?
56 Procuravam Jesus e falavam uns com os outros no templo: Que vos parece? Achais que ele não virá à festa?
57 An fariseochic ani an ts’ale pale’chic in abchamalits’ an cau am bichou abal ca tso’oblinchat max ca tsu’tat ju’ta a Jesús, cum ne’ets ca abchin jita’ ta ca yac’uan.
57 Mas os sumos sacerdotes e os fariseus tinham dado ordem para que todo aquele que soubesse onde ele estava o denunciasse, para o prenderem.
Atalhos do teclado
- Capítulo anterior←
- Próximo capítulo→
- Versículo anteriork
- Próximo versículoj
- Limpar seleçãoEsc
- Esta ajuda?
Estude este capítulo no WhatsApp
Peça à IA da Bíblia Fala para explicar João 11, comparar traduções ou montar um estudo — tudo direto pelo WhatsApp.