Mateus 9

Mata Ifenẽya Nẽ Od (DAD) vs NTLH

Sair da comparação
NTLH Nova Tradução na Linguagem de Hoje 2000
1 Jesus waag taka sõ ye, daliyou ibal fen, yogon taun ilen.
1 Jesus entrou num barco, voltou para o lado oeste do lago e chegou à sua cidade .
2 Tamo tunĩ tamo bouwa ilolaisin gabgab bun yen mog, Jesus wagen diroulen. Idi neid momoiya Jesus ile fen, Jesus tamo bouwa ilolaisin irokenen, “Kesu, waũ unois, ogon mosor alelkonok.”
2 Então algumas pessoas trouxeram um paralítico deitado numa cama. Jesus viu que eles tinham fé e disse ao paralítico:
3 Anĩ karĩ de fen, lo ifelnẽdiya tamo tunĩ, idi neid kisi bun diron, “Tamo eĩ Negur kono fiyek!”
3 Aí alguns mestres da Lei começaram a pensar: — Este homem está
4 Idi neid kisi kelei ken, Jesus iron, “Ã ere nigin wauĩ bun kisi sane agef wõ yef?
4 Porém Jesus sabia o que eles estavam pensando e disse:
5 Nanĩ anĩ irõya nigin karika: ‘Ogon mosor alelkonok,’ de? Oo ‘Fã, ufar uyok ule’?
5 O que é mais fácil dizer ao paralítico: “Os seus pecados estão perdoados” ou “Levante-se e ande”?
6 Anĩ ere, Tamo Naal ĩ tenebur ein mosor yaleleya nigin yana ado anĩ ã keleĩ youf nigin…” Age ye fen, tamo bouwa ilolaisin irokenen, “Fã ufar, ogon gabgab wale urou, fonõ ule.”
6 Pois vou mostrar a vocês que eu, o Então disse ao paralítico:
7 Age ye di, tamo fã yale, fonõ ilen.
7 O homem se levantou e foi para casa.
8 Tamo kayau guru difen ganan anĩ meledim dile fen, terẽ de kumĩ den. Negur yogo tamo yana enĩ ifenẽdin anĩ nigin, idi Negur yana dalesen.
8 Quando o povo viu isso, ficou com medo e louvou a Deus por dar esse poder a seres humanos.
9 Jesus an tamal iyok ile fen, mala irakelen, tamo yana Matyu takis yaleya fõ bun ibod mog, ilen. Jesus ĩ irokenen, “Aya dõ wiya.” Age ye di, Matyu fã yale, Jesus dõ fen.
9 Jesus saiu dali e, no caminho, viu um cobrador de impostos, chamado Mateus, sentado no lugar onde os impostos eram pagos. Jesus lhe disse: Mateus se levantou e foi com ele.
10 Jesus Matyu nẽ fõ bun bõ saaf yõ mog, takis yaleya tamo, mosor ado tamo kayau musei disi fen, Jesus in dõ fiya tar geid weim saaf don.
10 Mais tarde, enquanto Jesus estava jantando na casa de Mateus, muitos cobradores de impostos e outras pessoas de má fama chegaram e sentaram-se à mesa com Jesus e os seus discípulos.
11 Farisia tamo idi anĩ dile fen, idi Jesus nẽ dõ fiya tar to difedin, “Ere nigin ãgenei tise, takis yaleya tamo, mosor ado tamo kayau geid saaf doko?”
11 Alguns fariseus viram isso e perguntaram aos discípulos: — Por que é que o mestre de vocês come com os cobradores de impostos e com outras pessoas de má fama?
12 Od anĩ Jesus karĩ ye fen, iron, “Idi bouweid biya bagai, dokta gein ileya nigin to waud yenẽdig, tamo dagi ado idim dogol, dokta gein ileya nigin waud yenẽdig.
12 Jesus ouviu a pergunta e respondeu:
13 Uleg fen, od enĩ dir ge fen, kaũ ere yeĩf anĩ keleĩ youf, ‘Aya wau ifenẽya anĩ orouf, sesewi fiya sã.’ Anĩ nigin, aya tamo madur anidi iweignẽdiya nigin to asin, aya mosor adodo anidi iweignẽdiya nigin asin.”
13 Vão e procurem entender o que quer dizer este trecho das
14 Age ye mog, Jon naan igunẽdiya tamo nẽ dõ fiya tar disin, Jesus to difiyen, “Naig fe di, amã Farisia tamo geid kuri mau di, ogon dõ fiya tar idi kuriya sak?”
14 Então os discípulos de João Batista chegaram perto de Jesus e perguntaram: — Por que é que nós e os
15 Jesus aitedin yalen, “Tamo, kayau yalou fenẽ tar bun, ne tã tar disennek idi fau weim dibod ken, naig ĩ nigin waud gudũ fouf? Dum sain wõ ye di, an ne tã tar bun tamal yalelnẽf bun anĩ, idi gama kuri douf.
15 Jesus respondeu:
16 “Tamo taka, gabar masak mata, gabar tubu ado baguf fen, to iwauf. Anĩ age fouf, gabar masak matam gabar tubu dĩ fe di, tubu kudef, awa kanouf.
16 — Ninguém usa um retalho de pano novo para remendar uma roupa velha; pois o remendo novo encolhe e rasga a roupa velha, aumentando o buraco.
17 Takag, tamo idi wain mata anĩ meme gabar tubu anĩ bun to ditinẽf. Age difouf, meme gabar kude fele di, wain oho yalauf. Meme gabar sane lauf. Age fiya sã, idi wain mata are meme gabar mata bun ditinẽf. Age fe di, uru idi kabĩ ifenẽdiya nigin biya difarauf.”
17 Ninguém põe vinho novo em
18 Od enĩ Jesus fau wogõ ye mog, Juda neid uub fõ nẽ uyu irouya taka isin, Jesus wagen ibor bobou fe fen, iron, “Gama bagai neu barai laa fel. Õ uma fen, imã teten uno di, kayau naal baban kel mata ibodõf.”
18 Enquanto Jesus estava falando ao povo, um chefe religioso chegou perto dele, ajoelhou-se e disse: — A minha filha morreu agora mesmo! Venha e ponha as mãos sobre ela para que viva de novo.
19 Jesus fã yale, uruwom dile di, yogon dõ fiya tar idig dilen.
19 Então Jesus foi com ele, e os seus discípulos também foram.
20 Dile mog, kayau taka ogõ dagi faimud ado yar tuwelf iyon anĩ, Jesus dume dume isi fen, Jesus nẽ kolos iri kobũ fen.
20 Certa mulher, que fazia doze anos que estava com uma hemorragia, veio por trás de Jesus e tocou na barra da capa dele.
21 Kayau anĩ yogon kisi iron, “Aya de yogon kolos dogol kobũ afouf, anĩ aya neu dagi sa kalauf.”
21 Pois ela pensava assim: “Se eu apenas tocar na capa dele, ficarei curada.”
22 Jesus falei yelen, kayau anĩ ile fen, iron, “Nau barai, waũ unois, ogon momoiya anim dagi sa kel konok.” Age ye mog bagai, kayau in dagi sa kelen.
22 Jesus virou, viu a mulher e disse: E naquele momento a mulher ficou curada.
23 Jesus uyu irouya nẽ fõ bun isour ilen, mala iran, tamo kayau musei kokũ de, i de mog, iledin.
23 Depois Jesus foi para a casa do chefe religioso. Quando viu os que tocavam música fúnebre e viu a multidão numa confusão geral,
24 Jesus iron, “Uyaleleg, kayau naal enĩ laa fiya sã, mulã yenek.” Age ye di, idi kasã difiyen.
24 disse: Então começaram a caçoar dele.
25 Tamo kayau mayarẽ irud laisi fen, Jesus aab namen ilen, kayau naal ima yale iroun. Age fe di, kayau naal fã yen.
25 Logo que a multidão saiu, Jesus entrou no quarto em que a menina estava, pegou-a pela mão, e ela se levantou.
26 Nenerĩ anĩ wogõ de di, teneub anĩ ganan bun iyokelen.
26 E a notícia a respeito disso se espalhou por toda aquela região.
27 Jesus modoũ anĩ itor ken, iyok ile mog, tamo uru meleid ifofakeleya Jesus dõ difiyen, diweig diron, “Dawid Naal, amã nigin waũ inõ!”
27 Jesus saiu daquele lugar, e no caminho dois cegos começaram a segui-lo, gritando: —
28 Jesus fõ aaben ile di, tamo uru meleid ifofakeleya wagen dilen, Jesus idi to fedin, “Ã momoi gef, aya ã meleĩ el afe di, lo gouf nigin kisi feleya?”
28 Assim que Jesus entrou em casa, os cegos chegaram perto dele. Então ele perguntou: — Sim, senhor! Nós cremos! — responderam eles.
29 Age de di, Jesus imam meleid kobũ feid fen, iron, “Momoi gef kilei, ã nigin age feneĩf.”
29 Jesus tocou nos olhos deles e disse:
30 Idi neid meleid gama kelẽ delen. Jesus totol bagai katũ feid fen, iron, “Enĩ nigin taka to urokenẽgouf.”
30 E os olhos deles ficaram curados. Aí Jesus ordenou com severidade:
31 Anĩ ere, idi kututũ deis dile fen, Jesus age fen anĩ, teneub anĩ nẽ akor ganan bun od dinof diyon.
31 Porém eles foram embora e espalharam as notícias a respeito de Jesus por toda aquela região.
32 Idi Jesus ditornẽ dile mog, tamo taka kaa sanem ait ifokelen anĩ Jesus wagen dirousin.
32 Quando eles foram embora, algumas pessoas levaram a Jesus um homem que não podia falar porque estava dominado por um demônio.
33 Kaa sane iru di, iyan, tamo ait ifokeleya wogõ yen. Tamo kayau guru difen ganan terẽ de fen, diron, “Kulu nem isi gama, Israel bun eig fiya taka to tailen.”
33 Logo que o demônio foi expulso, o homem começou a falar. Todos ficaram admirados e afirmavam: — Nunca vimos em Israel uma coisa assim!
34 Anĩ ere, Farisia tamo idi diron, “Are kaa sane neid mudur yana bunem, ĩ kaa sesen irudif.”
34 Mas os fariseus diziam: — O chefe dos demônios é quem dá a esse homem poder para expulsar demônios.
35 Jesus taun ganan fonõ fonõ ganan bun iyo ken, nedi uub fõ bun ifelneĩd, saa tano nẽ biya od wogõ feid fen, dagi gariya fire fire ganan el fedin.
35 Jesus andava visitando todas as cidades e povoados. Ele ensinava nas sinagogas , anunciava a boa notícia sobre o Reino e curava todo tipo de enfermidades e doenças graves das pessoas.
36 Sain Jesus mala iran, tamo kayau musei guru difen anĩ ileid fen, idi nigin wau yun, ere nigin, idi morõ adodo isennẽdiya sã, idi sipsip marau sã age fiya gen.
36 Quando Jesus viu a multidão, ficou com muita pena daquela gente porque eles estavam aflitos e abandonados, como ovelhas sem pastor.
37 Anĩ yogon dõ fiya tar irokenẽdin, “Kabier saaf musei biya ima bure felen, anĩ ere, kabĩ tamo musei sã.
37 Então disse aos discípulos:
38 Age fiya nigin, kusu fiya marau, Odug to wiyẽg, kabĩ tamo susur fedi di, yogon kabier kususu fiya nigin dilauf.”
38 Peçam ao dono da plantação que mande mais trabalhadores para fazerem a colheita.

Ler em outra tradução

Comparar com outra

Estude este capítulo no WhatsApp

Peça à IA da Bíblia Fala para explicar Mateus 9, comparar traduções ou montar um estudo — tudo direto pelo WhatsApp.