Mateus 22
Jini wen bʌ tʼan (CTU76) vs NAA
1 Jesús ti queji i suben quixtyañujob yambʌ lajoñel. Ti yʌlʌ:
1 De novo Jesus lhes falou por parábolas, dizendo:
2 Ch'ujbi lac laje' i yumintyel Dios yic'ot juntiquil ñuc bʌ yumʌl tsa' bʌ i mele i q'uiñejel ñujpuñel cha'an alo' bʌ i yalobil.
2 — O Reino dos Céus é semelhante a um rei que preparou uma festa de casamento para seu filho.
3 Ti' xiq'ui majlel ajtroñelob i cha'an cha'an mi majlel i pʌyob tyʌlel pejtyelel tsa' bʌ wʌ subeyob tyʌlel. Pero mach yomobix tyʌlel.
3 Enviou os seus servos a chamar os convidados para a festa, mas estes não quiseram vir.
4 Che' jini ti' xiq'ui majlel yambʌ ajtroñelob. Ti yʌlʌ: Subeñob jini tsa' bʌ wʌ subentiyob tyʌlel cha'an tsa'ix c chajpʌ uch'el. Tsa'ix c xiq'ui ti tsʌnsʌntyel tyat wacax yic'ot jujp'em bʌ alʌq'uil. Lu' chajpʌbilix. Yom tyʌlicob cha'an mi lac mele' i q'uiñejel ñujpuñel, che'etla ma' subeñob, che'en jini ñuc bʌ yumʌl.
4 Enviou ainda outros servos, dizendo: “Digam aos convidados: Eis que já preparei o meu banquete; os meus bois e animais da engorda já foram abatidos, e tudo está pronto; venham para a festa.”
5 Pero mach'an ti' jac'ʌyob jini tsa' bʌ wʌ subentiyob. Juntiquil ti majli ya' ti' chol, yambʌ ti majli ti choñoñel.
5 Mas os convidados não se importaram e se foram, um para o seu campo, outro para o seu negócio.
6 Yaño' bʌ ti' chucuyob jini ajtroñelob tsa' bʌ xiq'ui majlel jini ñuc bʌ yumʌl. Ti' wen tyʌc'lʌyob jinic tyo ti' tsʌnsʌyob.
6 Outros, agarrando os servos, os maltrataram e mataram.
7 Che' jini, ti wen mich'ʌ jini ñuc bʌ yumʌl. Ti' xiq'ui majlel soldadojob cha'an i tsʌnsañob jini ajtsʌnsajob yic'ot cha'an i pulbeñob i lum.
7 — O rei ficou furioso e, enviando as suas tropas, exterminou aqueles assassinos e incendiou a cidade deles.
8 Che' jini, jini ñuc bʌ yumʌl ti' sube jini ajtroñelob: Lu' chajpʌbil i q'uiñejel ñujpuñel pero mach saj weñob cha'an mi tyʌlelob jini wʌ subebilobix bʌ.
8 Então disse aos seus servos: “A festa está pronta, mas os convidados não eram dignos.
9 Cucu ya' ti colem bij tyac. Subenla tyʌlel majchical jach mi la' tyaj ya' ti bij, che'en.
9 Vão, pois, para as encruzilhadas dos caminhos e convidem para o banquete todos os que vocês encontrarem.”
10 Jini ajtroñelob ti majliyob ya' ti colem bij tyac. Ti' pʌyʌyob majlel ti' q'uiñejel ñujpuñel ti pejtyelelob tsa' bʌ i tyajayob, mi simaroño' bʌ mi utso' bʌ. Chʌ'ʌch ti lu' bujt'i i yotyot jini ñuc bʌ yumʌl chʌncol bʌ i mele' q'uiñejel.
10 E, saindo aqueles servos pelas estradas, reuniram todos os que encontraram, maus e bons; e a sala do banquete ficou cheia de convidados.
11 Che' jini ti ochi ñuc bʌ yumʌl i q'uel jini pʌyʌlob bʌ ti q'uin. Ti' q'uele ya' an juntiquil winic mach'ʌ ba'an xojol bʌ i bujc che' bajche' i tyʌlel ti' xojoyob che' yorojlel q'uiñejel.
11 — Mas, quando o rei entrou para ver os que estavam à mesa, notou ali um homem que não trazia veste nupcial
12 Ti' sube: Pi'ʌl, ¿bajche'qui isujm ti ochiyet wʌ'i che' mach'an xojol a cha'an a bujc che' bajche' i tyʌlel mi' xojob che' chʌncol q'uiñejel? che'en. Pero mach'an ti' jac'ʌ jini winic.
12 e perguntou-lhe: “Amigo, como você entrou aqui sem veste nupcial?” E ele emudeceu.
13 Che' jini, jini ñuc bʌ yumʌl ti' sube yajtroñelob chʌncol bʌ i ñusan waj ya' ti mesa tyac: Cʌchʌla ti yoc ti' c'ʌb. Chocola ya' ba' ic'jowan, ba' mi quejel ti uq'uel yic'ot tsʌts mi quejel i c'uxob i yej cha'an ti' c'uxel, che'en. Chʌ'ʌch ti yʌlʌ ti lajoñel Jesús.
13 Então o rei ordenou aos serventes: “Amarrem os pés e as mãos dele e atirem-no para fora, nas trevas; ali haverá choro e ranger de dentes.”
14 Ti yʌlʌ je'el: Che' bajche' an cabʌl pʌyʌlo' bʌ cha'an mi yochelob ya' ba' mu' ti yumʌl Dios pero mach'an cabʌl yajcʌbilob ti Dios cha'an mi yochelob, che'en.
14 Porque muitos são chamados, mas poucos são escolhidos.
15 Ti majli fariseojob. Ti' lajayob i t'an cha'an i jop' i yʌq'uen i yʌle' Jesús chʌ bʌ jach bʌ t'an ch'ujbi bʌ i contrajiñob cha'an i yʌc' ti melol Jesús.
15 Então os fariseus se retiraram e consultaram entre si como surpreenderiam Jesus em alguma palavra.
16 Che' jini, jini fariseojob ti' choco majlel cha'tiquil uxtiquil i pi'ʌlob yic'ot cha'tiquil uxtiquil loq'uemo' bʌ ti junmujch' quixtyañu herodianojo' bʌ i c'aba' cha'an mi motin majlelob i pejcan Jesús. Ti' subeyob: Maestro, cujil lojon isujm cha'an melelʌch chʌ bʌ ma' wʌle' yic'ot tyojʌch ma' cʌntisan quixtyañu i t'an Dios ti ñoj melel bʌ t'an. Ma' majch ma' bʌc'ñan. Junlajal jach ma' q'uel winicob mi an i ye'tyel mi ma'an i ye'tyel, che'ob.
16 E enviaram-lhe discípulos, juntamente com os herodianos, para lhe dizer: — Mestre, sabemos que o senhor é verdadeiro e que ensina o caminho de Deus de acordo com a verdade, sem se importar com a opinião dos outros, porque não olha para a aparência das pessoas.
17 Jin cha'an subeñon lojon: ¿Bajche' ma' wʌl? ¿Yom ba mi la cʌq'uen tyojoñel ñoj ñuc bʌ yumʌl, o mach yom? che'ob.
17 Assim sendo, diga-nos o que o senhor acha: é lícito pagar imposto a César ou não?
18 Pero Jesús yujil isujm cha'an yom jach i jop'ben i mul. Ti' subeyob: Cha'chajp la' pensal. ¿Chucoch mi la' jop' la' wʌc'on ti melojel?
18 Mas Jesus, percebendo a maldade deles, respondeu:
19 Pʌs'eñon jini tyaq'uin mu' bʌ la' c'ʌn la' tyoje' tyojoñel, che'en. Che' jini ti' ch'ʌmʌ tyʌlel junwejch tyaq'uin denario bʌ i c'aba'.
19 Mostrem-me a moeda do imposto. Trouxeram-lhe um denário.
20 Che' ñac ti' q'uele Jesús jini tyaq'uin ti' c'ajtibeyob: ¿Majchqui i loc'om wʌ' bʌ an ti tyaq'uin? ¿Majchqui i c'aba' wʌ' ts'ijbubil? che'en.
20 E Jesus lhes perguntou:
21 Ti' jac'ʌyob: I cha'an jini ñoj ñuc bʌ yumʌl, che'ob. Che' jini Jesús ti' subeyob: Aq'uenla ñoj ñuc bʌ yumʌl i cha'an bʌ yumʌl, aq'uenla Dios i cha'an bʌ Dios. Che' ti yʌlʌ Jesús.
21 Eles responderam: — De César. Então Jesus lhes disse:
22 Che' ñac ti yubi bajche' ti' jac'ʌ Jesús, tyoj bʌc'ñʌjel ti yubiyob. Ma' chʌ bʌ yambʌ ti yʌlʌyob. Ti cha' sujtiyob.
22 Ouvindo isto, se admiraram e, deixando-o, foram embora.
23 Ti jin jach bʌ q'uin ti c'otiyob cha'tiquil uxtiquil saduceo ya' ba'an Jesús. Jiñʌch mu' bʌ i yʌlob cha'an mach'an mi lac cha' tyejchel loq'uel ba'an sajtyemo' bʌ. Ti' subeyob Jesús.
23 Naquele dia, alguns saduceus, que dizem não haver ressurreição, aproximaram-se de Jesus e lhe perguntaram:
24 Maestro, Moisés ti' cʌybeyonla ts'ijbubil bʌ mandar cha'an bajche' mi' cha'len mi ti sajti juntiquil winic mi ti bajñel cʌyle i yijñam che' max tyo ba'an i yalobil. Ti yʌlʌ yom i wersa pʌyben i yijñam i yʌscun jini ijts'iñʌl bʌ cha'an i yalobil mi' tyejchben i jiñʌjlel jini tsa' bʌ sajti. Che' ti yʌlʌ Moisés, che'ob.
24 — Mestre, Moisés disse: “Se alguém morrer, não tendo filhos, o irmão desse homem deve casar com a viúva e gerar descendentes para o falecido.”
25 Che' jini, wʌ' ba'añonla an siete winicob yoque i yijts'iñob i bʌ. Ti' pʌyʌ i yijñam jini ascuñʌl bʌ. Ti sajti. Cha'an ma' ti' cʌyʌ yalobil, jini ijts'iñʌl bʌ ti' pʌybe i yijñam i yʌscun.
25 Ora, havia entre nós sete irmãos. O primeiro, tendo casado, morreu e, não tendo descendência, deixou sua mulher para seu irmão.
26 Chʌ'ʌch ti lu' ujti. Ti sajti jini cha'ticlel bʌ yic'ot uxticlel c'ʌlʌ jintyo ti sajti sietyejlel hermano.
26 O mesmo aconteceu com o segundo, com o terceiro, até o sétimo.
27 Ti wi'il che' tsa'ix sajti ti sietejlel ti sajti je'el jini x'ixic.
27 Por fim, depois de todos, morreu também a mulher.
28 Che' jini, ti yorojlel i cha' tyejchelob jini sajtyemo' bʌ, ¿majchqui i ñoxi'al jini x'ixic mi a wʌl como ti sietejlelob ti' pʌyʌyob cha'an i yijñam? Che' ti yʌlʌyob.
28 Portanto, na ressurreição, de qual dos sete ela será esposa? Porque todos casaram com ela.
29 Jesús ti' subeyob: An la' ñajayel tyac como mach'an mi la' ch'ʌmben isujm jini Ts'ijbubil bʌ i T'an Dios, mi i p'ʌtyʌlelic Dios.
29 Jesus respondeu:
30 Como che' mi' cha' tyejchelob loq'uel ba'an sajtyemo' bʌ, ma'ix mi' pʌyob i yijñamob, ma'ix mi' sijintyelob je'el. Mi quejel i yajñelob che' bajche' mi yajñel ajtroñelob i cha'an Dios ya' bʌ añob ti panchan.
30 Porque, na ressurreição, nem casam, nem se dão em casamento, mas são como os anjos no céu.
31 Jiñʌch i sujmlel cha'an melelʌch mi cha' tyejchel sajtyemo' bʌ. ¿Mach'a ba'an q'uelel la' cha'an tsa' bʌ i sube Dios lac pi'ʌlob israelo' bʌ? Dios ti yʌlʌ:
31 Quanto à ressurreição dos mortos, vocês nunca leram o que Deus disse a vocês:
32 Joñon i Dioson Abraham, i Dioson Isaac, i Dioson Jacob, che'en. Dios mach i Diosic sajtyemo' bʌ. I Diosʌch jini cuxulo' bʌ. Che' ti yʌlʌ Jesús. Como aunque sajtyem i bʌc'tyal pero cuxul i ch'ujlel.
32 “Eu sou o Deus de Abraão, o Deus de Isaque e o Deus de Jacó”? Ele não é Deus de mortos, e sim de vivos.
33 Che' ñac ti yubiyob bajche' ti' jac'ʌ Jesús, tyoj bʌc'ñʌjelob quixtyañu cha'an i cʌntisa.
33 Ouvindo isto, as multidões se maravilhavam da sua doutrina.
34 Che' ñac jini fariseojob ti yubi bajche' ti' ñʌch'choco Jesús jini saduceojob, ti' much'quiyob i bʌ cha'an i pensalin chʌ bʌ mi' cha'leñob.
34 Entretanto, os fariseus, sabendo que Jesus havia silenciado os saduceus, reuniram-se em conselho.
35 Juntiquil ajcʌntisa cha'an mandar ti queji i pejcan Jesús cha'an jach yom i yilpusic'len cha'an yom i contrajin ti' t'an. Ti yʌlʌ:
35 E um deles, intérprete da Lei, querendo pôr Jesus à prova, perguntou-lhe:
36 Maestro, ¿baqui bʌ más ñuc ti pejtyelel mandar tyac? che'en.
36 — Mestre, qual é o grande mandamento na Lei?
37 Jesús ti' jac'ʌ: P'untyan la' Yum la' Dios ti pejtyelel la' pusic'al, ti pejtyelel la' ch'ujlel yic'ot ti pejtyelel la' ña'tyʌbal, che'en.
37 Jesus respondeu:
38 Jiñʌch jini más ñuc bʌ mandar.
38 Este é o grande e primeiro mandamento.
39 Lʌc'ʌl lajal bʌ yic'ot cha'p'ejlel mandar. Mi yʌl: P'untyan a pi'ʌlob ti chumtyʌl lajal bajche' mi a bajñel p'untyan la' bʌ, che'en.
39 E o segundo, semelhante a este, é: “Ame o seu próximo como você ama a si mesmo.”
40 Cha'an ti jini cha'p'ej mandar ti mejli ti pejtyelel i mandar tyac Moisés yic'ot i cʌntisa tsa' bʌ i xiq'ui yʌle' Dios ti ñoj oniyix. Che' ti yʌlʌ Jesús.
40 Destes dois mandamentos dependem toda a Lei e os Profetas.
41 Che' ñac ya' tyo much'quibilob fariseojob Jesús ti' c'ajtibeyob:
41 Estando reunidos os fariseus, Jesus lhes perguntou:
42 ¿Bajche' mi la' wʌle' jatyetla? ¿Majchqui jini Cristo? che'en. Ti' jac'ʌyob: Cristo i jiñʌjlelʌch David, che'ob.
42 — O que vocês pensam do Cristo? De quem é filho? Eles responderam: — De Davi.
43 Che' jini Jesús ti' subeyob: ¿Bajche' isujm che' Ch'ujul bʌ i Ch'ujlel Dios ti yʌq'ue i yʌle' David Cristo ti yumʌl i cha'an? Como David ti yʌlʌ:
43 E Jesus perguntou:
44 Jini lac Yum ti' sube jini c Yum:
44 “Disse o Senhor ao meu Senhor:
45 Che' jini Jesús ti' c'ajtibeyob: ¿Bajche' isujm cha'an jini yajcʌbil bʌ i cha'an Dios i jiñʌjlel David che' je'el yumʌl i cha'an? che'en.
45 — Portanto, se Davi o chama de Senhor, como ele pode ser filho de Davi?
46 Ma' majch ti mejli i cha' jac'ben i t'an Jesús. Ti jim bʌ q'uin ti tyejchi i bʌc'ñañob i jop' i cha' c'ajtibeñob Jesús yan tyac bʌ.
46 E ninguém podia lhe responder uma palavra; e a partir daquele dia ninguém mais ousou fazer perguntas.
Atalhos do teclado
- Capítulo anterior←
- Próximo capítulo→
- Versículo anteriork
- Próximo versículoj
- Limpar seleçãoEsc
- Esta ajuda?
Estude este capítulo no WhatsApp
Peça à IA da Bíblia Fala para explicar Mateus 22, comparar traduções ou montar um estudo — tudo direto pelo WhatsApp.