Marcos 3
Jini wen bʌ tʼan (CTU76) vs VC
1 Ti cha' ochi Jesús ti' templo israelob. Ya'an juntiquil winic tyʌquin bʌ junts'ijt i c'ʌb.
1 Noutra vez, entrou ele na sinagoga e achava-se ali um homem que tinha a mão seca.
2 Jini quixtyañujob yom i jop'beñob i mul Jesús. Jin cha'an ti queji i wen q'uelob mi muc'ʌch i lajmisan che' ti q'uinilel c'aj oj.
2 Ora, estavam-no observando se o curaria no dia de sábado, para o acusarem.
3 Che' jini, Jesús ti' sube jini winic tyʌquin bʌ i c'ʌb: La' ti wa'tyʌl ti' tyojel lojon c wut, che'en.
3 Ele diz ao homem da mão seca: "Vem para o meio."
4 Che' jini, ti queji i subeñob jini yaño' bʌ: ¿Baqui bʌ yom lac cha'len ti q'uinilel c'aj oj? ¿Yom ba wen mi lac cha'len o mach wen? ¿Yom ba mi laj cotyan juntiquil cha'an mach sajtic, o yom lac tsʌnsan? Che' ti yʌlʌ Jesús. Ch'uj ñʌch'ʌl ti cʌyleyob.
4 Então lhes pergunta: "É permitido fazer o bem ou o mal no sábado? Salvar uma vida ou matar?" Mas eles se calavam.
5 Jesús mich' ti yilʌ jini ya' bʌ jomolob. Ñoj ch'ʌjyem ti yubi como ti' ña'tyʌ tsʌtsob i pusic'al. Ti' sube jini winic: Sʌts'ʌ a c'ʌb, che'en. Che' jini, ti' sʌts'ʌ i c'ʌb. Wenix ti cʌyle.
5 Então, relanceando um olhar indignado sobre eles, e contristado com a dureza de seus corações, diz ao homem: "Estende tua mão!" Ele estendeu-a e a mão foi curada.
6 Jini fariseojob ti loq'uiyob majlel. Ti' much'quiyob i bʌ yic'ot yambʌ junmujch' herodianojob bʌ i c'aba'. Ti queji i motin ña'tyañob bajche' ch'ujbi i tsʌnsañob Jesús.
6 Saindo os fariseus dali, deliberaram logo com os herodianos como o haviam de perder.
7 Che' jini, Jesús ti loq'ui majlel. Ti majli ti' ti' colem joyol bʌ ja' yic'ot ajcʌnt'añob i cha'an. Cabʌl quixtyañu ya' bʌ chumulob ti Galilea ti' tsʌcleyob majlel.
7 Jesus retirou-se com os seus discípulos para o mar, e seguia-o uma grande multidão, vinda da Galiléia.
8 Che' ñac ti yubiyob ñuc tyac bʌ chʌncol i cha'len Jesús cabʌl ti tyʌliyob i q'uele'. Ti tyʌliyob ya' bʌ loq'uemob ti pañimil Judea bʌ i c'aba', ti lum Jerusalén bʌ i c'aba', ti pañimil Idumea bʌ i c'aba', ti junxej ja' Jordán bʌ i c'aba' yic'ot ti yalo' lum tyac ya' ti' t'ejl lum Tiro yic'ot Sidón bʌ i c'aba'.
8 E da Judéia, de Jerusalém, da Iduméia, do além-Jordão e dos arredores de Tiro e de Sidônia veio a ele uma grande multidão, ao ouvir o que ele fazia.
9 Che' jini, Jesús ti' sube ajcʌnt'añob i cha'an cha'an i cʌybentyel jump'ej barco ba' mi quejel i yochel como cabʌl quixtyañu mi' pets'ob.
9 Ele ordenou a seus discípulos que lhe aprontassem uma barca, para que a multidão não o comprimisse.
10 Como Jesús ti' lajmisʌ cabʌlob. Jin cha'an pejtyel año' bʌ i c'am'an yomob i wersa jajp'iñob ochel i bʌ ba'an Jesús cha'an yomob i tyʌle'.
10 Curou a muitos, de modo que todos os que padeciam de algum mal se arrojavam a ele para o tocar.
11 Che' ñac ti yilʌyob Jesús, jini tyʌc'lʌbilo' bʌ ti xiba ti ñocleyob ti' t'ejl. Ti c'am bʌ t'an ti yʌlʌyob: Jatyet i Yalobilet bʌ Dios, che'ob.
11 Quando os espíritos imundos o viam, prostravam-se diante dele e gritavam: Tu és o Filho de Deus!
12 Pero Jesús tsʌts ti' tiq'ui jini xibajob cha'an mach yom i yubin Jesús che' xibajob mi yʌc' ti cʌjñel.
12 Ele os proibia severamente que o dessem a conhecer.
13 Ti wi'il Jesús ti letsi majlel ti wits. Ti' pʌyʌ jini yom bʌ i yajcan cha'an majlic yic'ot. Ti tyʌliyob.
13 Depois, subiu ao monte e chamou os que ele quis. E foram a ele.
14 Ti yajcʌ doce winicob cha'an i pi'leñob ti xʌmbal cha'an i wa'chocoñob ti ye'tyel cha'an mi majlelob ti subt'an.
14 Designou doze dentre eles para ficar em sua companhia.
15 Ti yʌq'ueyob i p'ʌtyʌlel cha'an mi' lajmisan xc'am'añob yic'ot cha'an mi' chocob loq'uel xibajob.
15 Ele os enviaria a pregar, com o poder de expulsar os demônios.
16 Jiñobʌch i c'aba' jini docejob: Simón jini cha'chajp bʌ i c'aba' Pedro bʌ mi yʌjlel je'el.
16 Escolheu estes doze: Simão, a quem pôs o nome de Pedro;
17 Jacobo i yalobil Zebedeo yic'ot Juan i yijts'in Jacobo tsa' bʌ i yotsʌbeyob i yʌlas c'aba' Boanerges, i sujmlel ti lac t'an che' bajche' i t'an chajc bʌ winic,
17 Tiago, filho de Zebedeu, e João, seu irmão, aos quais pôs o nome de Boanerges, que quer dizer Filhos do Trovão.
18 yic'ot Andrés yic'ot Felipe yic'ot Bartolomé yic'ot Mateo yic'ot Tomás yic'ot Jacobo i yalobil Alfeo, yic'ot Tadeo yic'ot Simón ch'oyol bʌ ba'an junmujch' cananistajob bʌ i c'aba',
18 Ele escolheu também André, Filipe, Bartolomeu, Mateus, Tomé, Tiago, filho de Alfeu; Tadeu, Simão, o Zelador;
19 yic'ot Judas Iscariote, jini mu' bʌ quejel i yʌc' ti cʌchol Jesús.
19 e Judas Iscariotes, que o entregou.
20 Ti' cha' much'quiyob i bʌ yonlel quixtyañujob mi jinic tyo ma'ix ti mejliyob ti uch'el Jesús yic'ot jini docejob.
20 Dirigiram-se em seguida a uma casa. Aí afluiu de novo tanta gente, que nem podiam tomar alimento.
21 Che' ñac ti yubiyob i pi'ʌlob Jesús ti tyʌliyob cha'an i pʌyob loq'uel cha'an i cotyan como ti yʌlʌyob: Sojquemix i jol, che'ob.
21 Quando os seus o souberam, saíram para o reter; pois diziam: "Ele está fora de si."
22 Jini ajcʌntisajob cha'an i mandar israelob ch'oyolo' bʌ ti Jerusalén ti lolon alʌyob: An i yajaw xiba mu' bʌ i pejcʌntyel ti Beelzebú bʌ i c'aba' ti' pusic'al Jesús, che'ob. Ti' p'ʌtyʌlel jach Beelzebú mi' choc loq'uel xibajob. Che' ti lon alʌyob.
22 Também os escribas, que haviam descido de Jerusalém, diziam: "Ele está possuído de Beelzebul: é pelo príncipe dos demônios que ele expele os demônios."
23 Jin cha'an Jesús ti' pʌyʌ tyʌlel jini quixtyañujob. Ti' cʌntisʌyob ti lajoñel tyac. Ti yʌlʌ: ¿Ch'ujbi ba i bajñel choc loq'uel i bʌ Satanás? Mach ch'ujbi.
23 Mas, havendo-os convocado, dizia-lhes em parábolas: "Como pode Satanás expulsar a Satanás?
24 Mi ti queji i t'oxob i bʌ año' bʌ ti' wenta juntiquil yumʌl mi ti queji i periyalin i bʌ mi quejel i lajmisʌntyel i ye'tyel.
24 Pois, se um reino estiver dividido contra si mesmo, não pode durar.
25 Mi ti quejiyob ti periyal año' bʌ ti jump'ej otyot, mach jaleyob.
25 E se uma casa está dividida contra si mesma, tal casa não pode permanecer.
26 Chʌ'ʌch Satanás je'el mach ch'ujbi i bajñel choc loq'uel i bʌ. Mi tsa'qui queji i periyalin i bʌ mach jale. Mi quejel i jilel i p'ʌtyʌlel.
26 E se Satanás se levanta contra si mesmo, está dividido e não poderá continuar, mas desaparecerá.
27 Ma' majch ch'ujbi i yochel ti yotyot p'ʌtyʌl bʌ winic i chilben chʌ bʌ an i cha'an. Jin jach mi ti' ñaxan cʌchʌ, ch'ujbi i yochel i chilben chʌ bʌ an i cha'an ti yotyot.
27 Ninguém pode entrar na casa do homem forte e roubar-lhe os bens, se antes não o prender; e então saqueará sua casa.
28 Melel mic subeñetla, ch'ujbiyʌch i lu' ñusʌbentyelob pejtyel i mul quixtyañu yic'ot pejtyel mach'ʌ wen bʌ t'an mu' bʌ i cha'len ti' contra i pi'ʌlob.
28 "Em verdade vos digo: todos os pecados serão perdoados aos filhos dos homens, mesmo as suas blasfêmias;
29 Pero mi an majch mi' cha'len leco bʌ t'an ti' contra Ch'ujul bʌ i Ch'ujlel Dios, che' mi yʌl cha'an ti' p'ʌtyʌlel xiba ti' cha'le jini tsa' bʌ i cha'le Ch'ujul bʌ i Ch'ujlel Dios mach ch'ujbi i ñusʌbentyel i mul. Ti bele' q'uin añʌch i mul. Che' ti yʌlʌ Jesús.
29 mas todo o que tiver blasfemado contra o Espírito Santo jamais terá perdão, mas será culpado de um pecado eterno."
30 Chʌ'ʌch ti yʌlʌ Jesús cha'an ti lolon alʌyob an xiba yic'ot.
30 Jesus falava assim porque tinham dito: "Ele tem um espírito imundo."
31 Ti jumuc'lel ti c'oti i ña' yic'ot i yijts'iñob Jesús. Ya' ti cʌyleyob ti pañimil. Ti' xiq'uiyob ti pʌyol Jesús.
31 Chegaram sua mãe e seus irmãos e, estando do lado de fora, mandaram chamá-lo.
32 Quixtyañujob ya' bʌ buchulob ti' suttyʌlel Jesús ti' subeyob: Ya' añob ti pañimil a ña' yic'ot a wijts'iñob. Chʌncol i sʌclañetyob. Che' ti subenti Jesús.
32 Ora, a multidão estava sentada ao redor dele; e disseram-lhe: "Tua mãe e teus irmãos estão aí fora e te procuram."
33 Jesús ti' jac'beyob: ¿Majchqui jini c ña', quijts'iñob mi la' wʌl? che'en.
33 Ele respondeu-lhes: "Quem é minha mãe e quem são meus irmãos?"
34 Ti' lu' sut q'uele jini ya' bʌ buchulob. Ti yʌlʌ: Q'uelela ilayi c ña'etla, quijts'iñetla yubil.
34 E, correndo o olhar sobre a multidão, que estava sentada ao redor dele, disse: "Eis aqui minha mãe e meus irmãos.
35 Como majchical jach mu' bʌ i cha'len bajche' yom i pusic'al Dios, jiñʌch quijts'in, jiñʌch c ña' yubil. Che' ti yʌlʌ Jesús.
35 Aquele que faz a vontade de Deus, esse é meu irmão, minha irmã e minha mãe."
Atalhos do teclado
- Capítulo anterior←
- Próximo capítulo→
- Versículo anteriork
- Próximo versículoj
- Limpar seleçãoEsc
- Esta ajuda?
Estude este capítulo no WhatsApp
Peça à IA da Bíblia Fala para explicar Marcos 3, comparar traduções ou montar um estudo — tudo direto pelo WhatsApp.