Lucas 4
Jini wen bʌ tʼan (CTU76) vs VC
1 But'ul i pusic'al Jesús ti Ch'ujul bʌ i Ch'ujlel. Ti loq'ui majlel ya' ti río Jordan. Ch'ujul bʌ i Ch'ujlel ti' pʌyʌ majlel ti tyʌquin bʌ joch lum.
1 Cheio do Espírito Santo, voltou Jesus do Jordão e foi levado pelo Espírito ao deserto,
2 Ya'i ti' ñusʌ cuarenta q'uin. Jini xiba ti' jop'o i yotsʌben i mul. Mach'an chʌ bʌ ti' c'uxu Jesús c'ʌlʌ cuarenta q'uin. Ti wi'il ti yubi wi'ñal.
2 onde foi tentado pelo demônio durante quarenta dias. Durante este tempo ele nada comeu e, terminados estes dias, teve fome.
3 Che' jini, xiba ti' sube Jesús: Mi melel yalobilet Dios suben jini tyun cha'an mi pʌntyʌyel ti waj, che'en.
3 Disse-lhe então o demônio: Se és o Filho de Deus, ordena a esta pedra que se torne pão.
4 Jesús ti' jac'ʌ: Ts'ijbubil bʌ i T'an Dios mi yʌl: Mach ti waj jach cuxul quixtyañu pero cuxul je'el cha'an ti pejtyelel t'an tsa' bʌ i yʌlʌ Dios, che' ts'ijbubil, che'en.
4 Jesus respondeu: Está escrito: Não só de pão vive o homem, mas de toda a palavra de Deus {Dt 8,3}.
5 Che' jini, Jesús ti pʌjyi majlel ti xiba ti chan bʌ wits. Ti' lu' pʌs'e' Jesús ti ora jach pejtyelel pañimil tyac am bʌ ti mulawil.
5 O demônio levou-o em seguida a um alto monte e mostrou-lhe num só momento todos os reinos da terra,
6 Xiba ti' sube: Mi quej c lu' cʌq'ueñet pejtyelel i p'ʌtyʌlel yic'ot i ñuclel jini yumʌlob wʌ' ti pañimil tyac. Como c cha'añʌch ti pejtyelel. Ti aq'uentiyon. Ch'ujbi cʌq'uen majchical com cʌq'uen, che'en.
6 e disse-lhe: Dar-te-ei todo este poder e a glória desses reinos, porque me foram dados, e dou-os a quem quero.
7 Mi ti a ñocchoco a bʌ tic tyojlel cha'an a ch'ujutisañon, lu' a cha'añʌch mi cʌq'ueñet, che' ti yʌlʌ xiba.
7 Portanto, se te prostrares diante de mim, tudo será teu.
8 Pero Jesús ti' jac'ʌ: Satanás, loq'uen wʌ' tic tyojlel, che' cu ti Ts'ijbubil bʌ i T'an Dios mi yʌl: Ch'ujutisan la' Yum la' Dios. Jin jach yom ma' yumin, che'en.
8 Jesus disse-lhe: Está escrito: Adorarás o Senhor teu Deus, e a ele só servirás {Dt 6,13}.
9 Che' jini, xiba ti' pʌyʌ majlel Jesús ti lum Jerusalén bʌ i c'aba'. Ti' wa'choco ya' ti pam templo. Ti subenti Jesús: Mi melel i yalobilet Dios choco jubel a bʌ c'ʌlʌl ya' ti lum.
9 O demônio levou-o ainda a Jerusalém, ao ponto mais alto do templo, e disse-lhe: Se és o Filho de Deus, lança-te daqui abaixo;
10 Como jini Ts'ijbubil bʌ i T'an Dios mi yʌl:
10 porque está escrito: Ordenou aos seus anjos a teu respeito que te guardassem.
11 Mi quejel i chuquetyob ti i c'ʌb
11 E que te sustivessem em suas mãos, para não ferires o teu pé nalguma pedra {Sl 90,11s.}.
12 Jesús ti' jac'ʌ: Mi yʌl je'el ti Ts'ijbubil bʌ i T'an Dios: Mach yom a jop' a wilpusic'len la' Yum la' Dios, che'en.
12 Jesus disse: Foi dito: Não tentarás o Senhor teu Deus {Dt 6,16}.
13 Jini xiba mach'an ti' tyaja yambʌ bajche' yom cha'an i yotsan i mul Jesús. Che' jini ti' cha' cʌyʌ Jesús cha'p'ej uxp'ej q'uin.
13 Depois de tê-lo assim tentado de todos os modos, o demônio apartou-se dele até outra ocasião.
14 Jesús ti cha' sujti majlel ti Galilea bʌ pañimil. But'ul i pusic'al ti' p'ʌtyʌlel Ch'ujul bʌ i Ch'ujlel Dios. Cabʌl ti' pucuyob majlel t'an cha'an Jesús ya' ti lum ti' joytyʌlel.
14 Jesus então, cheio da força do Espírito, voltou para a Galiléia. E a sua fama divulgou-se por toda a região.
15 Ti' bej cʌntisʌyob ti i templo israelob ti jujump'ej lum tyac. Ti pejtyelel ti' subuyob i ñuclel Jesús.
15 Ele ensinava nas sinagogas e era aclamado por todos.
16 Che' jini, Jesús tsajni ti Nazaret jini lum ya' ba' ti coli. Ti q'uinilel c'aj oj ti ochi ti i templo israelob che' bajche' i tyʌlel ti' cha'le. Ti wa'le Jesús cha'an i q'uele' Ts'ijbubil bʌ i T'an Dios.
16 Dirigiu-se a Nazaré, onde se havia criado. Entrou na sinagoga em dia de sábado, segundo o seu costume, e levantou-se para ler.
17 Ti yʌq'ueyob Jesús jini jun tsa' bʌ ts'ijbu jini tsa' bʌ i xiq'ui yʌle' Dios Isaías bʌ i c'aba'. Che' ñac ti' jamʌ jini bʌlʌl bʌ jun ti' tyaja ba' mi yʌle' chʌ'ʌch bajche' iliyi:
17 Foi-lhe dado o livro do profeta Isaías. Desenrolando o livro, escolheu a passagem onde está escrito {61,1s.}:
18 I Ch'ujlel lac Yum an quic'ot
18 O Espírito do Senhor está sobre mim, porque me ungiu; e enviou-me para anunciar a boa nova aos pobres, para sarar os contritos de coração,
19 Ti aq'uentiyon c sube' i yorojlel wale che' mi pʌstyʌl i yutslel lac Yum.
19 para anunciar aos cativos a redenção, aos cegos a restauração da vista, para pôr em liberdade os cativos, para publicar o ano da graça do Senhor.
20 Che' jini ti' ñup'u jini jun Jesús. Ti' cha' aq'ue jini am bʌ ti' wenta ya' ti i templo israelob. Ti buchle Jesús. Ti pejtyelelob chʌncol i bej q'uelob Jesús.
20 E enrolando o livro, deu-o ao ministro e sentou-se; todos quantos estavam na sinagoga tinham os olhos fixos nele.
21 Che' jini ti queji ti t'an Jesús. Ti yʌlʌ: Wale iliyi chʌncox i ts'ʌctiyel wʌ' ti la' tyojlel tsa' bʌ ujti j q'uele' bʌ t'an, che'en.
21 Ele começou a dizer-lhes: Hoje se cumpriu este oráculo que vós acabais de ouvir.
22 Ti pejtyelelob weñʌch ti' tyajayob ti t'an Jesús. Tyoj bʌc'ñʌjelob cha'an ti c'otyajax bʌ t'an tsa' bʌ subentiyob ti Jesús. Ti' c'ajtibeyob i bʌ: ¿Mach ba jin i yalobil José? che'ob.
22 Todos lhe davam testemunho e se admiravam das palavras de graça, que procediam da sua boca, e diziam: Não é este o filho de José?
23 Jesús ti' subeyob: Cujil isujm mi quejel la' subeñon jini albil bʌ t'an i cha'añob ba' mi yʌl: Ajts'ʌcaya, ts'ʌcan a bʌ. Mi quejel la' subeñon je'el: Jini tsa' bʌ lojon cubi ti a cha'le ñuc bʌ ya' ti Capernaum, mele je'el wʌ' ti a lumal. Che' mi quejel la' subeñon, che' ti yʌlʌ Jesús.
23 Então lhes disse: Sem dúvida me citareis este provérbio: Médico, cura-te a ti mesmo; todas as maravilhas que fizeste em Cafarnaum, segundo ouvimos dizer, faze-o também aqui na tua pátria.
24 Che' jini Jesús ti' bej subeyob. Ti yʌlʌ: Melel mic subeñetla, ma'ix mi junticlec mu' bʌ i xiq'ue' i yʌle' Dios mu' bʌ i q'uejlel ti wen ti i lumal bʌ ti i pi'ʌlo' bʌ, che'en.
24 E acrescentou: Em verdade vos digo: nenhum profeta é bem aceito na sua pátria.
25 Mic subeñetla, melel ya'an cabʌl meba' x'ixicob ya' ti lumal israelob che' cuxul jini Elías tsa' bʌ i xiq'ui i yʌle' Dios ti ñoj oniyix che' ma'ix ti ñumi ja'al uxp'ej jab tyʌlel i xiñil jabil. An cabʌl wi'ñal ti jim bʌ ora ti pejtyelel jini pañimil.
25 Em verdade vos digo: muitas viúvas havia em Israel, no tempo de Elias, quando se fechou o céu por três anos e meio e houve grande fome por toda a terra;
26 Pero mach'an ti chojqui majlel Elías ba'an mi junticlec meba' x'ixic ya' bʌ añob ti lumal israelob cha'an i cotyañob. Ya' jach ti chojqui majlel ya' ba'an juntiquil meba' x'ixic chumul ya' ti Sarepta lʌc'ʌl ti lum Sidón.
26 mas a nenhuma delas foi mandado Elias, senão a uma viúva em Sarepta, na Sidônia.
27 Che' je'el che' ñac cuxul tyo Eliseo tsa' bʌ i xiq'ui i yʌle' Dios an cabʌlob jini am bʌ chʌ bʌ yes pasem ti' pʌchʌlel mu' bʌ i pʌc'misʌben majlel i bʌc'tyal. Pero ma'an ti lajmisʌnti mi junticlec. Jini jach ti lajmisʌnti juntiquil Naamán bʌ i c'aba' ch'oyol bʌ ti Siria bʌ pañimil. Che' ti yʌlʌ Jesús.
27 Igualmente havia muitos leprosos em Israel, no tempo do profeta Eliseu; mas nenhum deles foi limpo, senão o sírio Naamã.
28 Che' ñac ti yubiyob i t'an Jesús ti wen mich'ʌyob ti pejtyelelob ya' bʌ añob ti i templo israelob.
28 A estas palavras, encheram-se todos de cólera na sinagoga.
29 Ti wa'leyob. Ti' pʌyʌyob loq'uel Jesús ti lum. Ti' pʌyʌyob majlel ya' ti bujtyʌl cha'an yom i xit chocob jubel ya' ti lomtyʌl como wa'chocobil lum ti pam wits.
29 Levantaram-se e lançaram-no fora da cidade; e conduziram-no até o alto do monte sobre o qual estava construída a sua cidade, e queriam precipitá-lo dali abaixo.
30 Pero Jesús ti ñumi ti xinil ba'añob. Ti majli.
30 Ele, porém, passou por entre eles e retirou-se.
31 Che' jini, Jesús ti majli ti Capernaum jump'ej lum ya' ti Galilea bʌ pañimil. Ya'i ti' cha'le cʌntisa ya' ti i templo israelob ti q'uinilel c'aj oj.
31 Desceu a Cafarnaum, cidade da Galiléia, e ali ensinava-os aos sábados.
32 Tyoj bʌc'ñʌjelob ti yubiyob cha'an bajche' ti' cha'le cʌntisa como an i p'ʌtyʌlel i t'an Jesús.
32 Maravilharam-se da sua doutrina, porque ele ensinava com autoridade.
33 Ya'an juntiquil winic ti i templo israelob tyʌc'lʌbil bʌ ti xiba. Ti' cha'le oñel jini xiba. Ti oñel ti yʌlʌ:
33 Estava na sinagoga um homem que tinha um demônio imundo, e exclamou em alta voz:
34 Cucux. ¿Chucoch ma' tyʌlel ba'añon lojon, Jesús ch'oyolet bʌ ti Nazaret? ¿Tsa' ba tyʌliyet a jisañon lojon? Much j cʌñet majchetqui. Cujil isujm jatyet jini ch'ujulet bʌ i cha'an Dios, che' ti yʌlʌ jini xiba.
34 Deixa-nos! Que temos nós contigo, Jesus de Nazaré? Vieste para nos perder? Sei quem és: o Santo de Deus!
35 Jesús ti' tiq'ui jini xiba. Ti yʌlʌ: Lajmenix ti t'an. Loq'uen wʌ' ti winic. Che' ti yʌlʌ Jesús. Che' jini, jini xiba ti' choco jubel ti lum jini winic ti' tyojelob. Ti loq'ui jini xiba. Mach'an ti saj lojwi jini winic.
35 Mas Jesus replicou severamente: Cala-te e sai deste homem. O demônio lançou-o por terra no meio de todos e saiu dele, sem lhe fazer mal algum.
36 Tyoj bʌc'ñʌjelob ti yilʌyob quixtyañujob. Ti' subeyob i bʌ: ¿Chuqui ti t'an iliyi? An i p'ʌtyʌlel i t'an. Mi' cha'len xic' ti cabʌl i p'ʌtyʌlel i t'an. Mi' xic' loq'uel xibajob. Mi wa' loq'uelob, che'ob.
36 Todos ficaram cheios de pavor e falavam uns com os outros: Que significa isso? Manda com poder e autoridade aos espíritos imundos, e eles saem?
37 Ti wa' lu' pujqui t'an cha'an Jesús ya' ti joytyʌlelob cha'an ti caj jini tsa' bʌ i cha'le.
37 E corria a sua fama por todos os lugares da circunvizinhança.
38 Che' jini Jesús ti loq'ui majlel ya' ti i templo israelob. Ti ochi majlel ti yotyot Simón. C'am i nij'aña' Simón. Mi' wen ubin c'ajc. Ti' subeyob cha'an i lajmisʌben.
38 Saindo Jesus da sinagoga, entrou na casa de Simão. A sogra de Simão estava com febre alta; e pediram-lhe por ela.
39 Jesús ti tinle i q'uel jini x'ixic, ti' tiq'ui jini c'ajc. Ti wa' lajmi ti c'ajc. Ora jach ti tyechi jini x'ixic. Ti queji i we'sañob.
39 Inclinando-se sobre ela, ordenou ele à febre, e a febre deixou-a. Ela levantou-se imediatamente e pôs-se a servi-los.
40 Che' ñac ti p'ʌjqui q'uin, ti queji i pʌyob majlel ba'an Jesús pejtyelel año' bʌ chʌ bʌ yes jach bʌ i c'am'an. Jesús ti yʌc'ʌ i c'ʌb ti jujuntiquil. Chʌ'ʌch ti' lajmisʌyob.
40 Depois do pôr-do-sol, todos os que tinham enfermos de diversas moléstias lhos traziam. Impondo-lhes a mão, os sarava.
41 Ti loq'ui je'el xibajob ti' pusic'al cabʌl xc'am'añob. Ti' cha'leyob oñel. Ti yʌlʌyob: I Yalobiletyʌch Dios, che'ob. Pero Jesús ti' tiq'ui jini xibajob. Mach'an ti yʌc'ʌyob ti t'an che' cu yujil isujm Cristojʌch jini yajcʌbil bʌ.
41 De muitos saíam os demônios, aos gritos, dizendo: Tu és o Filho de Deus. Mas ele repreendia-os severamente, não lhes permitindo falar, porque sabiam que ele era o Cristo.
42 Che' ti cha' sʌc'ʌ ti loq'ui majlel Jesús ya' ti lum cha'an mi poj bajñel ajñel. Pero quixtyañujob ti' sajcʌyob. Ti c'otiyob ya' ba'an Jesús. Ti' jop'o i jalitisan ya'i cha'an mach'an mi majlel.
42 Ao amanhecer, ele saiu e retirou-se para um lugar afastado. As multidões o procuravam e foram até onde ele estava e queriam detê-lo, para que não as deixasse.
43 Pero Jesús ti' subeyob: Añʌch cha'an majlicon ti yambʌ lum tyac je'el cha'an c subeñob t'an cha'an bajche' mi' cha'len yumʌl Dios como jini cha'an ti' chocoyon tyʌlel, che'en.
43 Mas ele disse-lhes: É necessário que eu anuncie a boa nova do Reino de Deus também às outras cidades, pois essa é a minha missão.
44 Che' jini, ti ñumi majlel Jesús ti subt'an ti i templo tyac israelob ya' ti Galilea bʌ pañimil.
44 E andava pregando nas sinagogas da Galiléia.
Atalhos do teclado
- Capítulo anterior←
- Próximo capítulo→
- Versículo anteriork
- Próximo versículoj
- Limpar seleçãoEsc
- Esta ajuda?
Estude este capítulo no WhatsApp
Peça à IA da Bíblia Fala para explicar Lucas 4, comparar traduções ou montar um estudo — tudo direto pelo WhatsApp.