João 11

Jini wen bʌ tʼan (CTU76) vs NTLH

Sair da comparação
NTLH Nova Tradução na Linguagem de Hoje 2000
1 An juntiquil c'am bʌ winic Lázaro bʌ i c'aba'. Ya' an ti lum Betania bʌ i c'aba' ya' ba' chumul je'el María yic'ot Marta i chich bʌ María.
1 Um homem chamado Lázaro estava doente. Ele era do povoado de Betânia, onde Maria e a sua irmã Marta moravam.
2 María i yijts'in Lázaro jini c'am bʌ. Jiñʌch jini María jiñʌch tsa' bʌ i yulbe aceite bʌ perfume ti i yoc lac Yum tsa' bʌ i sujcube ti' tsutsel i jol i yoc.
2 (Esta Maria era a mesma que pôs perfume nos pés do Senhor Jesus e os enxugou com os seus cabelos. Era o irmão dela, Lázaro, que estava doente.)
3 Che' jini, jini cha'tiquil i yijts'in Lázaro ti' chocoyob majlel t'an ba'an Jesús cha'an i suben: C Yum, c'am jini mu' bʌ a p'untyan, che'ob.
3 As duas irmãs mandaram dizer a Jesus: — Senhor, o seu querido amigo Lázaro está doente!
4 Che' ñac ti yubibe i t'an, ti yʌlʌ Jesús: Iliyi i c'am'an mach cha'anic yoque sajtyel pero cha'an mi tsictiyel i ñuclel Dios. Ti ili c'am'an mi tsictiyel c ñuclel je'el i Yalobilon bʌ Dios, che'en.
4 Quando Jesus recebeu a notícia, disse:
5 — ausente —
5 Jesus amava muito Marta, e a sua irmã, e também Lázaro.
6 — ausente —
6 Porém quando soube que Lázaro estava doente, ainda ficou dois dias onde estava.
7 Ti wi'il ti' sube ajcʌnt'añob i cha'an: Cha' coxla ti pañimil Judea bʌ i c'aba', che'en.
7 Então disse aos seus discípulos:
8 Che' jini, ajcʌnt'añob i cha'an ti' sube: Maestro, max tyo jaliji yom i juletyob ti tyun jini israelob mu' bʌ i contrajiñet cha'an i tsʌnsañet. ¿A wom ba cha' majlel ya'i? che'ob.
8 Mas eles disseram: — Mestre, faz tão pouco tempo que o povo de lá queria matá-lo a pedradas, e o senhor quer voltar?
9 Jesús ti' subeyob ti jump'ej lajoñel cha'an an tyo i yorojlel cha'an mejlic i cha'len troñel Jesús. Ti yʌlʌ: ¿Mach'a melel an doce ora ti jump'ej q'uin? Jini mu' bʌ i cha'len xʌmbal ti q'uinil mach'an mi yajlel como mi yilan i sʌclel mulawil.
9 Jesus respondeu:
10 Pero jini mu' bʌ i cha'len xʌmbal ti ac'bʌlel mi' jats' i yoc como mach'an i sʌclel mu' bʌ i pʌsben i bijlel, che'en.
10 Mas, se anda de noite, tropeça porque nele não existe luz.
11 Che' ñac ti ujti i yʌle' jini t'an, Jesús ti' subeyob: Wʌyʌlix lac pi'ʌl Lázaro. Pero mi quej c majlel c p'ixtisan, che'en.
11 Jesus disse isso e depois continuou:
12 Che' jini, jini ajcʌnt'añob i cha'an ti' subeyob: C Yum, mi wʌyʌl yom yʌl cha'an mi quejel i lajmel, che'ob.
12 — Senhor, se ele está dormindo, isso quer dizer que vai ficar bom! — disseram eles.
13 Pero Jesús yom i yʌle' cha'an sajtyemix Lázaro. Jini ajcʌnt'añob i cha'an ti' lolon ña'tyʌ chʌncol yʌl cha'an i yoque wʌyel jach.
13 Mas o que Jesus queria dizer era que Lázaro estava morto. Porém eles pensavam que ele estivesse falando do sono natural.
14 Che' jini, Jesús ti' sube ti wen tsiquil bʌ t'an: Sajtyemix Lázaro.
14 Então Jesus disse claramente:
15 Tijicñayon cha'an mach'an ya' añon como más wen cha'añetla cha'an mi la' ch'ujbiñon. Pero con laj q'uele', che'en.
15 mas eu estou alegre por não ter estado lá com ele, pois assim vocês vão crer. Vamos até a casa dele.
16 Che' jini, Tomás mu' bʌ i pejcʌntyel ti Lut ti i pi'ʌlob, ti' sube jini yambʌ ajcʌnt'añob i cha'an Jesús: Conla je'el cha'an motin sajticonla yic'ot, che'en.
16 Então Tomé, chamado “o Gêmeo”, disse aos outros discípulos: — Vamos nós também a fim de morrer com o Mestre!
17 Che' ñac ti c'otiyob ti yubiyob cha'an añix chʌmp'ej q'uin i ch'ujñʌntyel Lázaro.
17 Quando Jesus chegou, já fazia quatro dias que Lázaro havia sido sepultado.
18 Lʌc'ʌlix Betania ti Jerusalén che' bajche' jump'ej legua i ñajtlel.
18 Betânia ficava a menos de três quilômetros de Jerusalém,
19 Cabʌl israelob ti majli i jula'an Marta yic'ot María cha'an i ñuc isʌbeñob i pusic'al cha'an ti sajti i yʌscun.
19 e muitas pessoas tinham vindo visitar Marta e Maria para as consolarem por causa da morte do irmão.
20 Che' ñac ti' ña'tyʌ Marta cha'an ya'ix c'otyel Jesús ti loq'ui ti yotyot cha'an i tyaj tyʌlel Jesús. Pero María ti cʌyle ti mal otyot.
20 Quando Marta soube que Jesus estava chegando, foi encontrar-se com ele. Porém Maria ficou sentada em casa.
21 Marta ti' sube Jesús: C Yum, wʌ'ic añet mach'an ti sajti cʌscun, che'en.
21 Então Marta disse a Jesus: — Se o senhor estivesse aqui, o meu irmão não teria morrido!
22 Pero cujil isujm wale iliyi, Dios mi lu' aq'ueñet mu' bʌ a c'ajtiben, che yʌlol Jesús.
22 Mas eu sei que, mesmo assim, Deus lhe dará tudo o que o senhor pedir a ele.
23 Jesús ti' sube: A wʌscun mi quej i cha' cuxtiyel, che'en.
23 — O seu irmão vai ressuscitar! — disse Jesus.
24 Marta ti' sube: Muc'ʌch. Cujil isujm mi quejel i cha' cuxtiyel che' ti yorojlel mi cha' tyejchel loq'uel ba'an sajtyemo' bʌ ti jini cojix bʌ q'uin, che'en.
24 Marta respondeu: — Eu sei que ele vai ressuscitar no último dia!
25 Che' jini, Jesús ti' sube: Joñon ajtyech ch'ujlelʌlon. Mi cʌq'uen tsiji' bʌ i cuxtyʌlel. Jini mu' bʌ i ch'ujbiñon aunque ti sajti, mi quejel i cha' cuxtiyel.
25 Então Jesus afirmou:
26 Ti pejtyelel cuxulob tyo bʌ wale iliyi mu' bʌ i yochel tic cha'an, ma'ix mi quejel i sajtyel cha'an ti bele' ora. ¿Mu' ba a ch'ujbin jini? che'en.
26 e quem vive e crê em mim nunca morrerá. Você acredita nisso?
27 Marta ti' jac'ʌ: Muc'ʌch c ch'ujbin, c Yum. Mic ch'ujbin cha'an jatyet Cristo jini Yalobilet Dios am bʌ cha'an tyʌlic wʌ' ti mulawil, che'en.
27 — Sim, senhor! — disse ela. — Eu creio que o senhor é o Messias , o Filho de Deus, que devia vir ao mundo.
28 Che' ñac ti ujti i yʌle' jini t'an, Marta ti majli i pʌye' tyʌlel i yijts'in María bʌ i c'aba'. Ti' mucul sube: Wʌ'an lac Maestro. Mi' pʌyet, che'en.
28 Depois de dizer isso, Marta foi, chamou Maria, a sua irmã, e lhe disse em particular: — O Mestre chegou e está chamando você.
29 Ti ora jach che' ti yubi jini t'an María ti wa' tyechi ba' buchul. Ti majli ba'an Jesús.
29 Quando Maria ouviu isso, levantou-se depressa e foi encontrar-se com Jesus.
30 Max tyo och tyʌlel ti lum Jesús. Ya' tyo an ba' ti' ñaxan tyaja Marta.
30 Pois ele não tinha chegado ao povoado, mas ainda estava no lugar onde Marta o havia encontrado.
31 Che' ñac ti yilʌ israelob ya' bʌ añob ti i yotyot cha'an i ñuc isʌbeñob i pusic'al, che' ti wa' tyejchi María, ti ora jach ti loq'ui majlel, ti' tsʌcleyob majlel. Ti' ña'tyʌyob mi quej i majlel ti uq'uel ba' ti ch'ujñʌnti Lázaro.
31 As pessoas que estavam na casa com Maria, consolando-a, viram que ela se levantou e saiu depressa. Então foram atrás dela, pois pensavam que ela ia ao túmulo para chorar ali.
32 Che' jini, che' ti c'oti María ya' ba'an Jesús ti ñocle ti yebal yoc Jesús. Ti' sube: C Yum, wʌ'ic añet mach'an ti sajti cʌscun, che'en.
32 Maria chegou ao lugar onde Jesus estava e logo que o viu caiu aos pés dele e disse: — Se o senhor tivesse estado aqui, o meu irmão não teria morrido!
33 Che' ñac Jesús ti yilʌ muc' ti uq'uel María, yic'ot jini israelob ya' bʌ an yic'ot, wen ch'ʌjyem ti yubi. Wen c'ux ti' pusic'al.
33 Jesus viu Maria chorando e viu as pessoas que estavam com ela chorando também. Então ficou muito comovido e aflito
34 Jesús ti' c'ajtibeyob: ¿Baqui ti la' ch'ujñʌ? che'en. Ti' subeyob: La'. Q'uele, che'ob. Ya' ti c'otiyob ya' ba' ch'ujñʌbil Lázaro.
34 e perguntou: — Venha ver, senhor! — responderam.
35 Jesús ti' cha'le uq'uel.
35 Jesus chorou.
36 Che' jini, jini israelob ti yʌlʌyob: Q'uele, wen cabʌl ti' p'untyʌ, che'ob.
36 Então as pessoas disseram: — Vejam como ele amava Lázaro!
37 Pero an yambʌ tsa' bʌ yʌlʌyob: Jini Jesús ti yʌq'ue i q'uele' pañimil muts'ulo' bʌ i wut. Wʌ'ic an Jesús, añʌch tyo ti caj bajche' ti' cha'le Jesús cha'an mach'an mi sajtyel jini Lázaro, che' ti yʌlʌyob.
37 Mas algumas delas disseram: — Ele curou o cego. Será que não poderia ter feito alguma coisa para que Lázaro não morresse?
38 Jesús cha' wen c'ux ti' pusic'al. Ti lʌc'ʌ ba' ch'ujñʌbil. An muconibʌl melel bʌ ti mal tyun. An jump'ej wechel bʌ colem tyun i mʌjquil.
38 Jesus ficou outra vez muito comovido. Ele foi até o túmulo, que era uma gruta com uma pedra colocada na entrada,
39 Jesús ti' subeyob: Loc'sanla jini tyun. Marta, i yijts'in jini tsa' bʌ sajti ti yʌlʌ: C Yum, tyuwix como anix chʌmp'ej q'uin i sajtyel, che'en.
39 e ordenou: Marta, a irmã do morto, disse: — Senhor, ele está cheirando mal, pois já faz quatro dias que foi sepultado!
40 Pero Jesús ti' sube: ¿Mach'a ba'an tic subet mi mux a ch'ujbiñon mi quej a q'uele' i ñuclel Dios? che'en.
40 Jesus respondeu:
41 Che' jini, ti' loc'sʌyob jini tyun. Jesús ti' q'uele letsel ti panchan. Ti yʌlʌ: C Tyat, mic subeñet wocox a wʌlʌ como tsa'ix a wubibon c t'an.
41 Então tiraram a pedra. Jesus olhou para o céu e disse:
42 Cujil isujm ma' bele' ubibeñon c t'an, pero mi cʌle' cha'an ti caj jini wʌ' bʌ añob tic joytyʌlel cha'an mi' ch'ujbin cha'an jatyet ti a chocoyon tyʌlel, che'en.
42 Eu sei que sempre me ouves; mas eu estou dizendo isso por causa de toda esta gente que está aqui, para que eles creiam que tu me enviaste.
43 Che' ñac ti ujti i yʌle' jini, ti c'am bʌ t'an ti yʌlʌ: Lázaro, loq'uen ya'i, che'en.
43 Depois de dizer isso, gritou:
44 Ti loq'ui jini tsa' bʌ sajti. Bʌc'ʌl tyo i yoc i c'ʌb ti pisil. Mosol tyo i ñi' i wut ti pisil. Jesús ti' subeyob: Tiquila cha'an ch'ujbi i cha'len xʌmbal. Lax cha' majlic, che'en.
44 E o morto saiu. Os seus pés e as suas mãos estavam enfaixados com tiras de pano, e o seu rosto estava enrolado com um pano. Então Jesus disse:
45 Che' ti yilʌyob chʌ bʌ ti' cha'le Jesús, cabʌl jini israelob tsa' bʌ i pi'leyob ti xʌmbal María, ti' ch'ujbibeyob cha'an yajcʌbil i cha'an Dios jini Jesús.
45 Muitas pessoas que tinham ido visitar Maria viram o que Jesus tinha feito e creram nele.
46 Pero an yaño' bʌ tsa' bʌ majliyob i suben fariseojob tsa' bʌ i cha'le Jesús.
46 Mas algumas pessoas voltaram e contaram aos fariseus o que ele havia feito.
47 Che' jini, jini fariseojob yic'ot jini ñuc bʌ curajob ti' much'quiyob i bʌ yic'ot año' bʌ ye'tyel ti Comité Junta Suprema bʌ i c'aba'. Ti yʌlʌyob: ¿Chuqui yom lac tyumben? Ili winic mi' pʌse' cabʌl ñuc tyac bʌ i p'ʌtyʌlel.
47 Então os fariseus e os chefes dos sacerdotes se reuniram com o Conselho Superior e disseram: — O que é que nós vamos fazer? Esse homem está fazendo muitos milagres!
48 Mi mach'an chʌ bʌ mi lac tyumben, ti pejtyelelob mi quejel i ch'ujbiñob. Jini romanojob año' bʌ ye'tyel mi quejel i tyʌlel. Mi quejel i jisan lac templo yic'ot lac lumal. Che' ti yʌlʌyob.
48 Se deixarmos que ele continue fazendo essas coisas, todos vão crer nele. Aí as autoridades romanas agirão contra nós e destruirão o Templo e o nosso país.
49 Pero juntiquil ñoj ñuc bʌ cura ti jim bʌ jabil, Caifás bʌ i c'aba' ti yʌlʌ: Mach'an chʌ bʌ mi la' ña'tyan.
49 Então Caifás, que naquele ano era o Grande Sacerdote , disse: — Vocês não sabem nada!
50 Mach'an mi la' ña'tyan más wen cha'añonla muq'uic i sajtyel juntiquil winic cha'añonla cha'an mach'an mi tsʌnsʌntyel ti pejtyelel quixtyañu ti lac lumal, che'en.
50 Será que não entendem que para vocês é melhor que morra apenas um homem pelo povo do que deixar que o país todo seja destruído?
51 Pero mach'an ti bajñel yʌlʌ iliyi Caifás cha'an ti' bajñel i pensal. Pero cha'an ñoj ñuc bʌ cura ti jim bʌ jabil ñijcʌbil ti Dios i wʌ ale' cha'an Jesús mi quejel i sajtyel cha'an ti pejtyelel israelob.
51 Naquele momento Caifás não estava falando por si mesmo. Mas, como ele era o Grande Sacerdote naquele ano, estava profetizando que Jesus ia morrer pela nação.
52 Mach cha'anic jach jini israelob mi sajtyel Jesús pero cha'an mi quejel i yajñel ti junmujch' jach ti pejtyelel i yalobilob Dios ba'ic jach pujquemob.
52 E não somente pela nação, mas também para reunir em um só corpo todos os filhos de Deus que estão espalhados por toda parte.
53 Che' jini, ti jim bʌ q'uin ti queji i bej ña'tyan bajche' mi quejel i tsʌnsan Jesús jini año' bʌ i ye'tyel ba'an israelob.
53 Então, daquele dia em diante, os líderes judeus fizeram planos para matar Jesus.
54 Jin cha'an Jesús mach'an ti' bej ñoj pʌsʌ i bʌ ya' ba'an israelob año' bʌ i ye'tyel. Pero ti loq'ui majlel ti pañimil Judea. Ti majli Jesús lʌc'ʌl ti tyʌquin bʌ joch lum Efraín bʌ i c'aba'. Ya'i ti cʌyle yic'ot ajcʌnt'añob i cha'an.
54 Por isso ele já não andava publicamente na Judeia, mas foi para uma região perto do deserto, a uma cidade chamada Efraim, e ficou ali com os seus discípulos.
55 Lʌc'ʌlix i q'uiñejel cha'an pascua bʌ q'uin i cha'an bʌ israelob. Cabʌl quixtyañujob ti ñaxan majli i chajpañob i bʌ che' max tyo i yorojlel q'uin che' bajche' i tyʌlel mi' pocob i bʌ cha'an bajche' ti' ch'ujbiyob.
55 Faltava pouco tempo para a Festa da Páscoa . Muitos judeus foram a Jerusalém antes da festa para tomar parte na cerimônia de purificação .
56 Chʌncol i sajcañob Jesús. Che' ya' añob ti' pat colem templo ti' c'ajtibeyob i bʌ: ¿Bajche' mi la' ña'tyan? ¿Tyal ba ti ti q'uin o mach tyal? che'ob. Che' ti' tyajayob ti t'an Jesús.
56 Eles procuravam Jesus e, no pátio do Templo, perguntavam uns aos outros: — O que é que vocês acham? Será que ele vem à festa?
57 Jini fariseojob yic'ot jini ñuc bʌ curajob ti' wʌ subeyob quixtyañujob mi an majch yujil baqui an Jesús yom mi' subeñob cha'an mi' cʌchob Jesús.
57 Os chefes dos sacerdotes e os fariseus queriam prender Jesus. Por isso tinham dado ordem para que, se alguém soubesse, contasse onde ele estava.

Ler em outra tradução

Comparar com outra

Estude este capítulo no WhatsApp

Peça à IA da Bíblia Fala para explicar João 11, comparar traduções ou montar um estudo — tudo direto pelo WhatsApp.