João 4

Chru (CJE) vs VC

Sair da comparação
VC Versão Católica
1 Tŭ Yàng Jêsu thơu lài mơnih Pharisi hũ mơhư̆ đờm tiơ̆ng Pô iơu sơ̆ng ngă 'baptem hũ lô mơnih tui-mơgru rơlau tơ Jăng.
1 O Senhor soube que os fariseus tinham ouvido dizer que ele recrutava e batizava mais discípulos que João
2 (Iơŭ biă 'buh iơŭ rùp-phŭn Yàng Jêsu ngă 'baptem, bloh la du mơnih tui-mơgru Pô ngă),
2 {se bem que não era Jesus quem batizava, mas os seus discípulos}.
3 nư̆n Pô tơbiă mư̆ng c̆àr Juđe sơ̆ng gài mơrai wơ̆ tơ c̆àr Galile.
3 Deixou a Judéia e voltou para a Galiléia.
4 Bloh Pô păl nau găn c̆àr Samari.
4 Ora, devia passar por Samaria.
5 Yơu nư̆n, Pô truh sa plơi-prŏng lăm c̆àr Samari, angăn la Sikha, jĕ tơ 'blàng hơma bloh Jakôp hũ brơi tơ anà drơi la Jôsep.
5 Chegou, pois, a uma localidade da Samaria, chamada Sicar, junto das terras que Jacó dera a seu filho José.
6 Tơ anih nư̆n hũ ia bơmŭn Jakôp. Kơyoa nau jơlàn gleh-glăr, nư̆n Yàng Jêsu dò guh pơgleh tơ gah ia bơmŭn. Tŭ nư̆n pơgăp sa-pluh dua jơ hơrơi dơ̆ng.
6 Ali havia o poço de Jacó. E Jesus, fatigado da viagem, sentou-se à beira do poço. Era por volta do meio-dia.
7 Sa aràng mơnih kơmơi Samari truh sŏ ia. Yàng Jêsu đờm sơ̆ng mơnih kơmơi: “Yòng brơi tơ Kơu sa-sĭt ia mơñŭm!”
7 Veio uma mulher da Samaria tirar água. Pediu-lhe Jesus: Dá-me de beber.
8 Tŭ nư̆n, du mơnih tui-mơgru Pô hũ nau tơma lăm plơi-prŏng tô blơi phơ̆n 'bơ̆ng.
8 {Pois os discípulos tinham ido à cidade comprar mantimentos.}
9 Mơnih kơmơi Samari đờm: “Kơi la sa aràng mơnih Juđa, bloh lài tơnia dơlhă, sa aràng mơnih kơmơi Samari, tô yòng ia mơñŭm?” (Kơyoa mơnih Juđa 'buh nau-mơrai halài tŭp truh tơgrơ̆ phơ̆n hơgĕ mơnih Samari angui.)
9 Aquela samaritana lhe disse: Sendo tu judeu, como pedes de beber a mim, que sou samaritana!... {Pois os judeus não se comunicavam com os samaritanos.}
10 Yàng Jêsu đờm: “Yah hã thơu pơnuaĭ anĭt brơi-soh mư̆ng Yàng Pô Lơngì, sơ̆ng thơu mơnih đờm: ‘Yòng brơi tơ Kơu sa-sĭt ia mơñŭm’ la aràng sơi, nư̆n nìn-kơjăp biă, hã rơŭ yòng lơkơu mơnih nư̆n, sơ̆ng mơnih nư̆n rơŭ brơi tơ hã ia hơdiŭ.”
10 Respondeu-lhe Jesus: Se conhecesses o dom de Deus, e quem é que te diz: Dá-me de beber, certamente lhe pedirias tu mesma e ele te daria uma água viva.
11 Mơnih kơmơi đờm: “Ơ kơi, kơi 'buh hũ hơgĕ tô sŏ ia, bloh ia bơmŭn nư̆n dơrlăm. Yơu nư̆n kơi mă mư̆ng lơi tơbiă ia hơdiŭ nư̆n?
11 A mulher lhe replicou: Senhor, não tens com que tirá-la, e o poço é fundo... donde tens, pois, essa água viva?
12 Kơi-kŏ pàng-yau buơl dơlhă la Jakôp hũ brơi tơ buơl dơlhă ia bơmŭn ni, rùp-phŭn Jakôp, du anà-tơc̆o ñu, sơ̆ng du kơtàr jơi-phơ̆n ñu ròng hũ mơñŭm ia bơmŭn ni. Yơu nư̆n kơi prŏng rơlau tơ Jakôp làh?”
12 És, porventura, maior do que o nosso pai Jacó, que nos deu este poço, do qual ele mesmo bebeu e também os seus filhos e os seus rebanhos?
13 Yàng Jêsu đờm: “Aràng sơi mơñŭm ia ni rơŭ dò mơhau mĭt,
13 Respondeu-lhe Jesus: Todo aquele que beber desta água tornará a ter sede,
14 bloh aràng sơi mơñŭm ia Kơu rơŭ brơi, nư̆n 'buh tŭ lơi mơhau tra. Ia Kơu brơi rơŭ tơbiă jiơ̆ng sa tơ-o ia c̆ă tơbiă mư̆ng dơrlăm mơnih nư̆n, sơ̆ng ba truh pơnuaĭ hơdiŭ rài pơdò rài.”
14 mas o que beber da água que eu lhe der jamais terá sede. Mas a água que eu lhe der virá a ser nele fonte de água, que jorrará até a vida eterna.
15 Mơnih kơmơi đờm: “Ơ kơi, yòng brơi tơ dơlhă ia nư̆n, tô dơlhă 'buh dò mơhau sơ̆ng 'buh truh tơ anih ni tô sŏ ia tra.”
15 A mulher suplicou: Senhor, dá-me desta água, para eu já não ter sede nem vir aqui tirá-la!
16 Yàng Jêsu đờm: “Hã nau wơ̆ bĕ, iơu pơsàng hã truh tơ anih ni.”
16 Disse-lhe Jesus: Vai, chama teu marido e volta cá.
17 Mơnih kơmơi đờm: “Dơlhă 'buh hũ pơsàng.” Yàng Jêsu đờm: “Hã đờm lài hã 'buh hũ pơsàng la iơŭ biă,
17 A mulher respondeu: Não tenho marido. Disse Jesus: Tens razão em dizer que não tens marido.
18 kơyoa hã hũ lơma găn pơsàng bơjơ, sơ̆ng mơnih tŭ ni dò hơdiŭ sơ̆ng hã 'buh iơŭ la pơsàng hã. Pơnuaĭ ni hã hũ đờm tơpă.”
18 Tiveste cinco maridos, e o que agora tens não é teu. Nisto disseste a verdade.
19 Mơnih kơmơi đờm: “Ơ kơi, dơlhă kràn-thơu kơi la sa aràng mơnih gơnuăr-hwơ̆r.
19 Senhor, disse-lhe a mulher, vejo que és profeta!...
20 Kơi-kŏ pàng-yau buơl dơlhă hũ duh-dơlbăt tơ ngŏ c̆ơ̆ ni, dò buơl kơi nư̆n đờm lài: Jerusalem nư̆n la anih tô duh-dơlbăt.”
20 Nossos pais adoraram neste monte, mas vós dizeis que é em Jerusalém que se deve adorar.
21 Yàng Jêsu đờm: “Ơ mơnih kơmơi, păng-tui bĕ Kơu, jơ truh, buơl guhã rơŭ duh-dơlbăt Ama, 'buh iơŭ tơ ngŏ c̆ơ̆ ni, kŭng 'buh iơŭ lăm plơi-prŏng Jerusalem.
21 Jesus respondeu: Mulher, acredita-me, vem a hora em que não adorareis o Pai, nem neste monte nem em Jerusalém.
22 Buơl guhã duh-dơlbăt Pô buơl guhã 'buh thơu. Buơl dơlhă duh-dơlbăt Pô buơl dơlhă thơu. Kơyoa pơnuaĭ anĭt dŏng-pơklàh truh mư̆ng mơnih Juđa.
22 Vós adorais o que não conheceis, nós adoramos o que conhecemos, porque a salvação vem dos judeus.
23 Bloh jơ rơŭ truh, sơ̆ng hũ truh bơjơ, tŭ du mơnih duh-dơlbăt tơpă biă, rơŭ mă hơtai-bơngă sơ̆ng pơnuaĭ-tơpă bloh duh-dơlbăt Ama, kơyoa Ama duah du mơnih duh-dơlbăt Pô yơu nư̆n.
23 Mas vem a hora, e já chegou, em que os verdadeiros adoradores hão de adorar o Pai em espírito e verdade, e são esses adoradores que o Pai deseja.
24 Yàng Pô Lơngì la Bơngă Gơdrưh, nư̆n du mơnih duh-dơlbăt Pô păl mă hơtai-bơngă, pơnuaĭ-tơpă bloh duh-dơlbăt Pô.”
24 Deus é espírito, e os seus adoradores devem adorá-lo em espírito e verdade.
25 Mơnih kơmơi đờm: “Dơlhă thơu lài Pô Mesi, kŭng angăn la Pô Krist, păl truh. Tŭ Pô truh, Pô rơŭ pơto-akhàn tơ buơl gudrơi abih tơgrơ̆ pơnuaĭ.”
25 Respondeu a mulher: Sei que deve vir o Messias {que se chama Cristo}; quando, pois, vier, ele nos fará conhecer todas as coisas.
26 Yàng Jêsu đờm: “Kơu, mơnih dò đờm sơ̆ng hã ni, la rùp-phŭn Pô nư̆n!”
26 Disse-lhe Jesus: Sou eu, quem fala contigo.
27 Tŭ nư̆n, du mơnih tui-mơgru mơrai truh. Buơl guñu mă ngă krơi-takơtuă tŭ 'buh Pô đờm glai sơ̆ng sa aràng mơnih kơmơi; bloh 'buh sa aràng mơnih lơi tơnia lài: “Pô-Pơto tơnia mơnih nư̆n pơnuaĭ hơgĕ?” Halài: “Kơđa hơgĕ Pô-Pơto đờm glai sơ̆ng mơnih kơmơi nư̆n?”
27 Nisso seus discípulos chegaram e maravilharam-se de que estivesse falando com uma mulher. Ninguém, todavia, perguntou: Que perguntas? Ou: Que falas com ela?
28 Mơnih kơmơi luơi c̆eh ia drơi tơ anih nư̆n sơ̆ng nau tơma lăm plơi-prŏng, đờm sơ̆ng tơgrơ̆ mơnih lài:
28 A mulher deixou o seu cântaro, foi à cidade e disse àqueles homens:
29 “Truh c̆ơ bĕ, sa aràng mơnih hũ đờm iơŭ abih tơgrơ̆ pơnuaĭ hơgĕ dơlhă hũ ngă. Nư̆n 'buh iơŭ la Pô Krist ơu?”
29 Vinde e vede um homem que me contou tudo o que tenho feito. Não seria ele, porventura, o Cristo?
30 Buơl làng tơbiă mư̆ng plơi-prŏng, ba gơŭ truh sơ̆ng Yàng Jêsu.
30 Eles saíram da cidade e vieram ter com Jesus.
31 Lăm tŭ nư̆n, du mơnih tui-mơgru lơkơu-jà Pô: “Ơ Pô-Pơto, yòng Pô-Pơto angui sa-sĭt phơ̆n 'bơ̆ng.”
31 Entretanto, os discípulos lhe pediam: Mestre, come.
32 Bloh Pô đờm: “Kơu hũ sa phơ̆n 'bơ̆ng tô ròng rùp bloh buơl guhã 'buh thơu.”
32 Mas ele lhes disse: Tenho um alimento para comer que vós não conheceis.
33 Kơyoa nư̆n, du mơnih tui-mơgru đờm sơ̆ng gơŭ: “Hũ mơnih lơi apăn phơ̆n hơgĕ tơ Pô-Pơto 'bơ̆ng bơjơ đà?”
33 Os discípulos perguntavam uns aos outros: Alguém lhe teria trazido de comer?
34 Yàng Jêsu đờm sơ̆ng buơl guñu: “Phơ̆n 'bơ̆ng Kơu la ngă tui hơtai-khiăng Pô hũ pơđăr Kơu, sơ̆ng ngă wĭl-tơ̆l bruă Pô.
34 Disse-lhes Jesus: Meu alimento é fazer a vontade daquele que me enviou e cumprir a sua obra.
35 'Buh iơŭ buơl guhã đờm: ‘Dò pà blàn tra la truh brơñàn-blàn yuă ơu?’ Bloh Kơu đờm sơ̆ng buơl guhã: ‘Tơ̆ bĕ mơta tơ ngŏ sơ̆ng c̆ơ, 'blàng hơma hũ asă khuh bơjơ, dò c̆àng hơrơi yuă!
35 Não dizeis vós que ainda há quatro meses e vem a colheita? Eis que vos digo: levantai os vossos olhos e vede os campos, porque já estão brancos para a ceifa.
36 Mơnih yuă rơŭ đồ-mă priă hơrơi ngă bruă sơ̆ng tơrgùm-pioh bơnga boh tơ pơnuaĭ hơdiŭ rài pơdò rài, tô abih mơnih drà sơ̆ng mơnih yuă hũ găm sơ̆ng gơŭ sờh-sài.’
36 O que ceifa recebe o salário e ajunta fruto para a vida eterna; assim o semeador e o ceifador juntamente se regozijarão.
37 Sơ̆ng kơtha pơnuaĭ aràng đờm: ‘Mơnih ni drà, mơnih dih yuă,’ la iơŭ biă.
37 Porque eis que se pode dizer com toda verdade: Um é o que semeia outro é o que ceifa.
38 Kơu hũ pơđăr buơl guhã nau yuă anih rùp-phŭn buơl guhã 'buh păl gleh-glăr ngă tơbiă. Du mơnih pơkơ̆n hũ ngă bruă gleh-glăr, dò buơl guhã, nư̆n hũ tơma đồ-lĕng bơnga boh mư̆ng bruă ngă buơl guñu.”
38 Enviei-vos a ceifar onde não tendes trabalhado; outros trabalharam, e vós entrastes nos seus trabalhos.
39 Lô mơnih Samari lăm plơi-prŏng nư̆n păng-tui Pô, kơyoa mơnih kơmơi hũ ngă grơh lài: “Pô hũ đờm sơ̆ng dơlhă abih tơgrơ̆ pơnuaĭ dơlhă hũ ngă.”
39 Muitos foram os samaritanos daquela cidade que creram nele por causa da palavra da mulher, que lhes declarara: Ele me disse tudo quanto tenho feito.
40 Yơu nư̆n, tŭ truh tòm Pô, du mơnih Samari yòng Pô dò wơ̆ sơ̆ng buơl guñu. Pô dò wơ̆ sơ̆ng buơl guñu dua hơrơi.
40 Assim, quando os samaritanos foram ter com ele, pediram que ficasse com eles. Ele permaneceu ali dois dias.
41 Tŭ hũ păng pơnuaĭ Pô bơjơ, mơnih păng-tui Pô 'brŏ lô rơlau wơ̆.
41 Ainda muitos outros creram nele por causa das suas palavras.
42 Buơl guñu đờm sơ̆ng mơnih kơmơi: “Tŭ ni buơl dơlhă păng-tui, 'buh iơŭ mĭn kơyoa pơnuaĭ sơ-ai đờm ơu, bloh kơyoa rùp-phŭn buơl dơlhă hũ păng pơnuaĭ Pô, sơ̆ng buơl dơlhă thơu nìn-kơjăp lài Pô iơŭ tơpă biă la Yàng Dŏng Pơklàh dun-ya.”
42 E diziam à mulher: Já não é por causa da tua declaração que cremos, mas nós mesmos ouvimos e sabemos ser este verdadeiramente o Salvador do mundo.
43 Dua hơrơi hơdơi, Yàng Jêsu luơi anih nư̆n, nau truh tơ c̆àr Galile.
43 Passados os dois dias, Jesus partiu para a Galiléia.
44 (Kơyoa rùp-phŭn Pô hũ đờm lài, sa aràng mơnih gơnuăr-hwơ̆r 'buh tŭ lơi hũ aràng c̆ơ prŏng-màng lăm plơi-lơgăr phŭn drơi.)
44 {Ele mesmo havia declarado que um profeta não é honrado na sua pátria.}
45 Tŭ truh tơ c̆àr Galile, Pô hũ buơl làng Galile wă-rò siàm, kơyoa buơl guñu hũ 'buh tơgrơ̆ bruă Pô ngă tơ Jerusalem lăm hơrơi pơjŭm 'bơ̆ng; kơyoa buơl guñu kŭng hũ nau pơjŭm 'bơ̆ng rơi.
45 Chegando à Galiléia, acolheram-no os galileus, porque tinham visto tudo o que fizera durante a festa em Jerusalém; pois também eles tinham ido à festa.
46 Yơu nư̆n, Pô gài wơ̆ tơ Kana lăm c̆àr Galile, la anih Pô hũ ngă ia tơbiă jiơ̆ng tơpai. Tơ plơi-prŏng Kapenaum, hũ sa aràng mơnih kwăng prŏng dih, anà lơkơi ñu kơđòng lơ-ơ̆n traŭ kơjĕ mơtai.
46 Ele voltou, pois, a Caná da Galiléia, onde transformara água em vinho. Havia então em Cafarnaum um oficial do rei, cujo filho estava doente.
47 Tŭ mơnih kwăng ni mơhư̆ lài Yàng Jêsu hũ mư̆ng Juđe truh tơ Galile, nư̆n duah Pô, sơ̆ng yòng-lơkơu Pô truh pơsồ-pơsaih tơ anà drơi, kơyoa ñu kơjĕ mơtai.
47 Ao ouvir que Jesus vinha da Judéia para a Galiléia, foi a ele e rogou-lhe que descesse e curasse seu filho, que estava prestes a morrer.
48 Yàng Jêsu đờm sơ̆ng mơnih kwăng: “Yah buơl guhã 'bu 'buh du nàl-c̆rih sơ̆ng pơnuaĭ-krơi, nư̆n buơl guhã biă 'buh păng-tui ơu!”
48 Disse-lhe Jesus: Se não virdes milagres e prodígios, não credes...
49 Mơnih kwăng đờm: “Khoai Yàng, yòng Yàng truh dơlhơu tơ tŭ anà dơlhă mơtai!”
49 Pediu-lhe o oficial: Senhor, desce antes que meu filho morra!
50 Yàng Jêsu đờm: “Nau bĕ, anà hã rơŭ hơdiŭ.” Mơnih kwăng păng-tui pơnuaĭ Yàng Jêsu đờm sơ̆ng drơi, nư̆n ñu nau wơ̆.
50 Vai, disse-lhe Jesus, o teu filho está passando bem! O homem acreditou na palavra de Jesus e partiu.
51 Lăm tŭ ñu dò nau jơlàn, nư̆n du mơnih hơlŭn-hơlă ñu truh tòm ñu sơ̆ng đờm: “Anà lơkơi pô hũ hơdiŭ bơjơ!”
51 Enquanto ia descendo, os criados vieram-lhe ao encontro e lhe disseram: Teu filho está passando bem.
52 Mơnih kwăng tơnia buơl guñu anà lơkơi drơi hũ saih-tơgồ lăm jơ lơi. Buơl guñu đờm sơđồ: “Hơrơi kơbrơi, lăm tŭ sa jơ diơŭ, nư̆n anà lơkơi pô thĭt sơc̆ừng-mơrềt.”
52 Indagou então deles a hora em que se sentira melhor. Responderam-lhe: Ontem à sétima hora a febre o deixou.
53 Mơnih ama kràn-thơu lài nư̆n la jơ bloh Yàng Jêsu hũ đờm sơ̆ng drơi: “Anà hã rơŭ hơdiŭ.” Yơu nư̆n ñu, sơ̆ng abih sàng-dơnò ñu păng-tui Yàng.
53 Reconheceu o pai ser a mesma hora em que Jesus dissera: Teu filho está passando bem. E creu tanto ele como toda a sua casa.
54 Nư̆n la pơnuaĭ-c̆rih amăng dua bloh Yàng Jêsu hũ ngă, hơdơi tŭ Pô mư̆ng c̆àr Juđe gài wơ̆ tơ c̆àr Galile.
54 Esse foi o segundo milagre que Jesus fez, depois de voltar da Judéia para a Galiléia.

Ler em outra tradução

Comparar com outra

Estude este capítulo no WhatsApp

Peça à IA da Bíblia Fala para explicar João 4, comparar traduções ou montar um estudo — tudo direto pelo WhatsApp.