Mateus 9

El Nuevo Testamento (CBK) vs AAI

Sair da comparação
AAI TUR GEWASIN O BAIBASIT BOUBUN
1 Despues ya embarca si Jesus na vinta y ya bira ole para na otro lao del mar, y ya llega na di suyo mismo pueblo.
1 Jesu wa afe’en yen naatu matabir maiye rabon na ana bar ana meraramaim tit.
2 Cuando talla ya le, ya llega el maga gente cargando un gente paralitico adentro del duyan de manta. Y cuando si Jesus ya mira canila ya sabe le que tiene sila fe. Entonces ya habla le con el paralitico, “Ñor, tene animo. Perdonao ya el di tuyo maga pecado.”
2 Nati’imaim sabuw afa orot ta an uman murubin emo’emomaim hiwan hi’abar hina Jesu biyan hitit, naatu Jesu sabuw hai baitumatum itin, basit orot an uman murubin isan eo, “Natu men iniyababan, o a bowabow kakafih i anotanotawiyen.”
3 Despues tiene del maga maestro Judio ta man hablajan con uno y otro, “Este gente ta man pa Dios.”
3 Naatu Ofafar Bai’obaiyenayah afa taiyuwih hibabatiyih hio, “Iti orot i tur kakafin maiyow eo God ebi’ib.”
4 Pero si Jesus ya sabe el di ila maga pensamiento, y ya habla le, “Porque man el di ustedes pensamiento malo?
4 Jesu abisa hinotanot itin naatu eo, “Kwa aisim dogor wanawanan not kakafih kwanotanot?
5 Cosa ba ustedes ta pensa mas facil para hace, si ay habla yo con este paralitico que perdonao ya el di suyo pecado, o si ay habla yo con ele, ‘Levanta y camina ya’?
5 Ef menatan i hamehamen, orot ana kakafih notawiyen isan anao i hamehamen ai anau namisir nabat nareremor i hamehamen?
6 Ahora, ay dale yo con ustedes mira que el Hijo del Hombre tiene autoridad aqui na mundo para perdona el pecado del maga gente.” Despues ya habla le con el paralitico, “Ñor, levanta tu alli y recoje di tuyo manta y volve ya tu.”
6 Baise kwakakasiy, imih ani’obaiyi kwana’itin, orot Natun i tafaramamaim fair bai bowabow kakafih notawiyen isan.” Naatu orot an uman murubin isan eo, “Kumisir a ir kunuw kubai a ubar kwen.”
7 Despues ya levanta ese gente y ya volve ya.
7 Orot misir ana ir nuw bai ana ubar in.
8 Cuando ya mira el manada de gente si cosa ya sucede, ya queda sila bien asustao, pero ta alaba sila siempre con Dios, cay ele ta dale ese poder con un gente.
8 Sabuw iti na’atube matar hi’i’itin ana mar hai hibir ra’at naatu God wabin hibora’ara’ah fair iti na’atube orot bitih isan.
9 Mientras ta sale si Jesus alla, ya mira le con un gente su nombre si Mateo, quien talla sentao na su oficina de aduana, y ya habla le con ele, “Ñor, vene y sigui conmigo.”
9 Jesu efan nati ihamiy remor inan auman, kabay o’onayan wabin Matthew ana bowabow efanamaim ma’am itin naatu iu, “Kumisir kwi’ufnunu.” Matthew ma’am misir Jesu iufunun hairi hin.
10 Un dia si Jesus ta come na casa di Mateo. Talla tamen sentao junto con Jesus y con su maga dicipulo, el maga colector de impuesto, y talla tamen otro maga gente con quien ta llama pecador (cay hende sila ta sigui enbuenamente el religion del maga Judio).
10 Jesu Matthew ana baremaim ma bay hi’au, ana maramaim kabay o’onayah naatu bowabow kakafih sinafuyah moumurih maiyow hina Jesu ana bai’ufununayah bairi hikofanih bay aa ana efanamaim himare.
11 Cuando ya mira el maga Pariseo con aquellos maga gente alla, ya habla sila con el maga dicipulo, “Porque man el di ustedes maestro ta come junto con el maga colector de impuesto y con el maga pecador?”
11 Naatu Ofafar Bai’obaiyenayah hi’itih ana maramaim, Jesu ana bai’ufununayah hibatiyih, “Aisim kwa a bai’obaiyenayan kabay o’onayah naatu sabuw kakafih bairi hima bay te’aa?”
12 Pero cuando si Jesus ya oi el di ila acusacion, ya habla le, “El gente bueno hende ta necesita el ayuda del doctor, sino el quien lang tiene enfermedad.
12 Jesu hio nowar naatu iyafutih eo, “Sabuw aurih sawow en adanafur orot boro men hinakok, baise sabuw iyab sawusawuwih boro adanafur orot hinakok.
13 Necesita ustedes aprende el cosa quiere decir este maga palabra de Dios, ‘Mas bueno tene lastima con uno y otro en vez de matar maga animal para ofrece conmigo.’ Cay nuay man yo vene na mundo para llama con el maga gente quien ta pensa que nuay sila pecado, sino ya vene gayot yo para llama con el maga gente quien ta admiti que sila maga pecador gayot.”
13 Kwa Buk Atamaninamaim kwabiyab tur yabin kwa’itin? ‘Ayu i akokok kabeber, men sibor.’”
14 Despues el maga dicipulo di Juan el Bautista ya anda con Jesus y ya habla sila, “Porque man el di uste maga dicipulo hende ta ayuna igual canamon pati con el maga Pariseo?”
14 Naatu John Baptist ana bai’ufununayah hina Jesu hibatiy hio, “Aisim aki naatu ofafar bai’ufununayah bairi mar etei ayoyohar naatu o a bai’ufununayah i en?”
15 Ya contesta si Jesus canila, “Ta pensa ba ustedes que el maga amigo del novio ay queda triste na dia del di suyo casamiento? Pero ay llega el tiempo ay saca con el novio, y ese ya el tiempo ay ayuna sila cay triste gayot sila.
15 Jesu iyafutih eo, “Men karam sabuw orot boubun tatatabin ana yasisir isan hitaruru’ay, hitama orot yawasin hitabotouw, baise mar boro nanan orot boro hinabosair naatu nati ana veya’amaim imaibo hinifoufur hinirowarow.
16 “Ay dale yo con ustedes un ejemplo. Hende bueno hace tucap el nuevo pedaso de tela na camisa daan, cay si ay hace ese el nuevo tela mas ay hace pa rompe con el camisa daan, y el roto ay queda mas grande.
16 Na’atube faifuw atamanin boro men karam hinab faifuw boubun hinafitimih, anayabin faifuw boubun hinasasauw ana veya boro nakaro’om natakweb mahar nara’at.
17 Tiene pa otro ejemplo. Hende tamen conviene basia el nuevo vino na daan deposito de cuero′y cabrito, cay el daan deposito ay rebenta y ay queda nuay sirve, y el vino tamen ay man usik lang. Poreso necesita pone el nuevo vino na nuevo deposito, para hende ay queda destrosao y hende tamen ay man usik el vino.”
17 Na’atube men yait ta wine boubun ebai wine ana kibub atamaninamaim eriririmih, anayabin wine boubun boro nara’at naatu kibub natafofor wine nasuwa na re, imih wine boubun i boro wine ana kibub boubunamaim hinarir, saise hairi boro gewasih hinabat.”
18 Mientras si Jesus ta conversa pa canila, ya llega el oficial del iglesia y ya hinca na di suyo presencia y ya habla “Señor, mi anak mujer nuevo lang ya muri, pero vene uste y pone di uste mano con ele para ay puede le vivi ole.”
18 Iti na’atube eo auman Tafaror Bar kaifenayan orot ta na Jesu biyan tit nanamaim sun yowen eo, “Ayu natu babitai i veya boun morob, baise akokok inan umawat inabutubun nayawas.”
19 Despues ya levanta si Jesus pati su maga dicipulo, y ya sigui con ele.
19 Basit Jesu misir ana bai’ufununayah bairi orot hi’ufunun hin.
20 Tiene tamen alla un mujer quien ta pone sangre por doce años ya, y ya anda gayot le na atras di Jesus, y ya trompesa el sit sit del di suyo ropa.
20 Naatu babin ta ana faifuwamaim rara bota’ar ma’am kwamur etei 12 sasawar, na Jesu ufunane tit,
21 Ya hace le ese cay ta pensa le, “Si puede lang gayot yo agarra el punta del di suyo ropa, ay queda gayot yo bueno.”
21 ana notamaim eo, “Jesu ana faifuw tainin ana butubun boro ana yawas.” Naatu ana faifuw tainin butubun.
22 Despues si Jesus ya bira dayun cara para mira con ele, y ya habla le, “Ñora, tene animo, bueno ya uste por causa del di uste fe conmigo.” Y enseguidas el mujer ya queda bueno.
22 Jesu tatabir babin itin eo, “Natu men iniyababan, abai tumatumamaim kubigewasin.” Iti na’at eo ana veya’amaim, mar ta’imonamo babin igewasin.
23 Cuando ya llega si Jesus na casa del oficial del iglesia, ya mira le con el maga tocador de flauta y con el maga gente pagao para man jaya,
23 Imaibo Jesu na Kou’ay Bar kaifenayan orot ana bar wanawanan run. Sabuw hiru’ay hima hirerey itih, naatu rerey ana fik hibababin nowar.
24 y ya habla le, “Sale afuera, cay el dalagita hende man muerto, sino ta durmi lang.” Pero ya ganguia sila con ele.
24 Jesu eo, “Iti kek babitai i matan fot inu’in, men morobomih, kwamisir ufun kwatit.” Baise sabuw isan himarib, anayabin i hiso’ob kek i morob.
25 Despues cuando ya manda sale afuera con aquellos manada de gente, ya entra si Jesus na cuarto, y ya agarra le el mano del dalagita, y ya levanta ese dayun.
25 Basit sabuw etei himisir ufun hitit sawar, imaibo Jesu run in kek inu’in ana efanamaim tit, naatu babitai uman bai imisiruw yawas misir.
26 El noticia acerca de este suceso ya man calayat na entero lugar de ese region.
26 Iti sisinaf ana tur ra’at tasasar in nati tafaram hima’am ana fofonin etei hinowar.
27 Ya sale si Jesus aquel lugar y mientras ta camina le tiene dos gente bulak quien ta sigui con ele, y ta grita tamen sila con Jesus, “Hijo di David, tene lastima canamon!”
27 Jesu efan nati itumar tit remor inan, orot rou’ab matah fim hitit hi’ufunun hin hi’af hio, “David uwan, kwiwanbabani.”
28 Cuando si Jesus ya entra na casa, el dos gente bulak ya atraca con ele, y si Jesus ya habla canila, “Ta cree ba ustedes que puede yo cura?”
28 Jesu na bar wanawanan run naatu orot rou’ab hina biyan hitit, Jesu ibatiyih eo, “Kwabitumatum ayu boro aniyawasi?” Hairi hiya’afut hio, “Regah abitumitum.”
29 Despues ya pone le el di suyo maga mano na di ila maga ojos y ya habla, “Ay queda bueno el di ustedes ojos conforme el di ustedes fe.”
29 Basit Jesu hairi matah botobonen eo, “Kwabitumatum na’atube isa namatar.”
30 Y enseguidas ya puede sila mira. Despues ya dale si Jesus canila orden bien estricto, y ya habla le, “No habla ni con ningunos el cosa ya sucede con ustedes.”
30 Hairi matah higewasin hinuw naatu Jesu eofafarih eo, “Men yait ta ana tur kwana’owen.”
31 Pero ya sale ya sila y ya man calayat el noticia acerca del trabajo di Jesus na entero lugar de aquel region.
31 Baise hairi hitit hin Jesu ana tur hibosemor ra’at, nati tafaram hima’am ana fofonin etei hinowar.
32 Mientras ta sale canda Jesus aquel lugar, tiene gente ta lleva con ele un gente apa, con quien ta controla el demonio.
32 Orot rou’ab hinan ufut sabuw afa orot ta yoyom hirab awan igug ma’am hibai hina Jesu biyan hitit.
33 Y cuando si Jesus ya icha afuera el demonio na cuerpo del gente apa, ya puede le conversa, y el manada de gente ya espanta gayot. Y ya habla sila, “Aqui na lugar de Israel, nuay pa gayot ningunos mira este clase de suceso!”
33 Naatu Jesu yoyom mowan nun tit orot busuruf tur eo sabuw etei hifofor hio, “Sawar iti na’atube Israel wanawananamaim men ta i’itin bounabo ta’i’itin.”
34 Pero el maga Pariseo ta habla, “Ta icha le afuera con el maga demonio por medio del rey del maga demonio.”
34 Baise Ofafar Bai’obaiyenayah hio, “Iti i Demon Hai Ukwarin fair itin imih demon nunih titit.”
35 Despues si Jesus ta anda visita na maga pueblo y na maga barrio, y alla ta enseña le na maga iglesia del maga Judio, y ta predica el Buen Noticia acerca del Reino de Dios. Y ademas ta cura tamen todo clase de enfermedad y debilidad.
35 Jesu bar awan awan run tit sabuw inanawanih bar merar hai Kou’ay Baremaim sabuw i’obaibiyih, mar ana aiwob isan Tur Gewasin eo hinowar naatu sabuw hai sawow yumatah ta ta hibow hinan etei iyayawasih.
36 Cuando ya mira le con el manada de gente, ta tene gayot le grande lastima canila, cay bien ta atormenta sila y sin amparo, como si fuera sila el maga carnero nuay pastor.
36 Jesu iti rou’ay gagamin maiyow hinan itih yan baban, anayabin hai not kwaris naatu aurih baibais en, ana itinin i sheep na’atube aurih nabatanenayan orot en.
37 Despues ya habla le con el di suyo maga dicipulo, “Tiene mucho gente quiere gayot oi el maga palabra de Dios, pero tiene lang poco gente para habla canila el maga palabra de Dios. Ansina puede kita compara con ese mucho de gente con el buen cosecha que nuay tanto trabajador.
37 Basit ana bai’ufununayah isah eo, “Masaw i gagamin na’in baise ana fourayah i men moumurih.
38 Poreso necesita kita suplica con el dueño del cosecha (ese dueño ta representa Dios) que ele ay manda maga trabajador para ayuda recoje.”
38 Imih masaw matuwan isan kwanayoyoban saise bowayah afa niyafarih hinan bay hinafour, anayabin bay i hiyamur.”

Ler em outra tradução

Comparar com outra

Estude este capítulo no WhatsApp

Peça à IA da Bíblia Fala para explicar Mateus 9, comparar traduções ou montar um estudo — tudo direto pelo WhatsApp.