Mateus 27
El Nuevo Testamento (CBK) vs AAI
1 Cuando ya amanece el dia, todo el maga jefe del maga padre Judio y el maga oficial del iglesia del maga Judio ta planea si paquemodo sila ay manda mata con Jesus.
1 Maraumanika Firis ukwarih etei naatu regaregah ai’in bairi Jesu morob isan hio hiyabunai sawar.
2 Entonces ya amarra sila con ele y ya lleva para entrega con ele na mano del Gobernador Pilato.
2 Basit uman hifatum hibai hitit Roman hai gawan Pilate umanamaim hiyai.
3 Cuando si Judas el traidor ya mira que condenao ya si Jesus, ya arripinti ya le el cosa ya hace le. Entonces ya anda le para devolve el treinta bilug cen de plata con el maga jefe del maga padre y con el maga oficial del iglesia.
3 Judas, yanuwayan Jesu kakafinamaim hiya’iyai i’itin ana veya dogoron rusib, kabay 30 bai matabir na Firis ukwarih naatu regaregah ai’in nahimaim tit, eo
4 Y ya habla le canila, “Ya comete gayot yo grande culpa, cay ya traiciona yo con el gente bien inocente.”
4 “Ayu asinaf kakaf orot gewasin baban ao emomorob.” Hiya’afut hio, “Nati o a yababan, o akisimo ina’itin inayabunai.”
5 Despues si Judas ya buta ese cen na piso del templo, y ya sale le afuera. Despues ya anda le dayun y ya colga su pescueso.
5 Judas kabay nati Tafaror Bar kabay teya’aya’amaim itaiy re naatu ihamiyih tit in sikan warasa yai morob. Judas kabay bai na rouw ere’er|alt="Judas throwing money down" src="cn01832b.tif" size="col" loc="Mat 27.5" copy="©1978 David C. Cook Publishing Co." ref="27.5"
6 El maga jefe del maga padre ya pipina con el maga cen de plata y ya habla sila, “Hende conviene para pone este cen na cajon de ofrenda del templo, cay prohibido ese na ley di Moises. El rason de este amo que este cen el pago para el vida del gente.”
6 Firis ukwarih kabay hibai hio, “Iti i rara ana kabay, ata ofafar men ebibasit boro Tafaror Bar ana kabay ya’aya’amaim tanayai na’in.”
7 Despues ya discuti sila y ya decidi compra el lote del ollero, para usa como un cementerio del maga estrangero.
7 Etei’imak hio hibibasit ufunamaim, kabay hibai noukwat bu’urayan ana kamar hitubun, saise nah touman sabuw hai rah ana efan namatar.
8 Poreso hasta ahora ta llama el maga gente con ese lugar, “El Lote de Sangre.”
8 Ana’an nati isan kamar wabin “Rara ana Kamar” hibiwab in na iti boun ana veya tit.
9 Entonces ya cumpli el cosa ya habla el profeta Jeremias de antes, “Ya saca sila el treinta bilug cen de plata, y ese amo el precio del di suyo vida que tiene del maga gente del nacion de Israel ya cede paga.
9 Naatu abistan dinab orot Jeremiah eo ina iturobe.
10 Y ya usa sila aquel cen para compra el lote del ollero, como Dios ya manda hace conmigo.”
10 Noukwat bu’urayan ana kamar hitubun Regah ayu iu’uwu na’atube.”
11 Ahora parao ya si Jesus na presencia del Gobernador Pilato, y ya pregunta le con Jesus, “Rey ba uste del maga Judio?”
11 Jesu Roman gawan nanamaim bat, naatu gawan Jesu ibatiy, “O Jews sabuw hai aiwob?” Jesu iya’afut eo. “Nati kuo, ayu boro abi tur anao.”
12 Pero cuando el maga jefe del maga padre Judio y el maga oficial del maga iglesia ya acusa con ele, nuay gayot ele contesta ni nada.
12 Firis ukwarih naatu regaregah ai’in Jesu ubar hitin tur kakafin isan hio men kafa’imo iyafutimih.
13 Despues si Pilato ya habla con ele, “Ta oi gayot uste si cosa cosa sila ta acusa contra con uste, hende ba?”
13 Basit Pilate Jesu iu, “Sabuw kakafih isan ubar hit teo’orereb kunonowar?”
14 Pero bien callao lang gayot si Jesus, ni hende ta contesta con ele para defende masquin un acusacion, poreso ya estraña gayot si Pilato.
14 Baise Jesu men kafa’imo awanamaim tur ta tit, naatu Gawan orot ana kasiy ra’at ifofofor men kafaita.
15 Ahora, cada celebracion del maga Judio que ta llama Passover, acostumbrao ya el gobernador libra un preso lang con quien el maga gente ta pidi.
15 Tar Nowaten hiyuw ana veya, gawan hai binanakwar eo na’atube, mar etei dibur barane sabuw hai kok orot menatan tirurubin i ebobotait.
16 Aquel mismo tiempo tiene un preso bien mentao y peligroso, y su nombre si Barabas.
16 Nati ana veya orot wabin gagamin Jesu Barabas dibur ma’am.
17 Poreso cuando ajuntao ya el maga gente, ya habla canila si Pilato, “Con quien ustedes quiere que ay libra yo? Libra ba yo con Barabas, o con este si Jesus, con quien ta llama el Cristo?”
17 Naatu sabuw hiru’ay sawar, basit Pilate ibatiyih, “Orot menatan kwakokok diburune anabotait, Jesu Barabas o Jesu Keriso?”
18 Ta habla le ansina cay sabe gayot le que por causa del di ila celos ya entrega sila con Jesus na di suyo mano.
18 Anayabin sabuw bobowenamaim Jesu hibai Pilate umanamaim hiya’iyai i so’ob.
19 Mientras sentao pa si Pilato na corte de justicia, el di suyo mujer ya envia un recao, hablando, “No hace contra con ese gente inocente, cay ya man pisadilla yo anoche por causa di suyo.”
19 Pilate baibabatiyen ana efanamaim ma’am, aawan tur iyafar na eo, “Orot nati gewasin isan men abisa ta inasinaf, anayabin fai ayu mim fokarin maiyow isan amim au not ekakasiy”
20 Pero el maga jefe del maga padre Judio y el maga oficial del iglesia del maga Judio ta convence con el maga gente para pidi sila con Pilato que libra con Barabas, y pidi tamen que condena con Jesus para muri.
20 Baise firis ukwarih naatu regaregah ai’in sabuw tafah fair hiyai, Barabas botaitin naatu Jesu asabunin isan Pilate hiokikin.
21 Despues ya pregunta ole el gobernador canila, “Donde de esos dos gente quiere ustedes que ay libra yo?”
21 Pilate sabuw ibatiyih, “Orot i rou’ab, imih orot menatan kwakokok ana botait?” Etei’imak hiya’afut hio, “Barabas!”
22 Ya habla si Pilato canila, “Na. Cosa pa man yo ay hace con Jesus que ta llama el Cristo?”
22 Pilate sabuw ibatiyih, “Bo Jesu wabin Keriso isan boro mi’itube anasinaf?” Etei’imak hiya’afut hio, “Ku’onaf!”
23 Y ya habla le, “Porque man? Cosa man malo ya hace le?”
23 Pilate ibatiyih, “Abisa kakafin sinaf?” Baise sabuw hitar koukuw hio, “Ku’onaf!” Sabuw rou’ay gagamin nahimaim Pilate Jesu ibatiy|alt="Jesus placed before crowd" src="CN01822b.tif" size="col" loc="Mat 27.23" copy="©1978 David C. Cook Publishing Co." ref="27.23"
24 Cuando ya realiza si Pilato que no puede mas le saca avante con el maga gente, y ta puede le mira que quiere sila hace gulo, entonces ya manda le lleva agua na palangana, y ya lava su mano na presencia del maga gente, para dale mira canila que nuay le responsabilidad para el muerte di Jesus, y ya habla le, “Hende yo responsable con el muerte de este gente inocente. Nuay yo que ver si cosa ustedes quiere hace con ese.”
24 Pilate naniyan bai men karam boro ef ta tasinaf, naatu sabuw auman kougeyagey hibusuruf, imih harew bai sabuw etei nahimaim uman sauwen eo, “Ayu iti orot namomorob isan men ana ubar anabaimih. Nati i kwa akis a ubar.”
25 Entonces todo el maga gente ya habla gayot con ele, “No uste man lingasa. El castigo por el di suyo muerte ay llega canamon pati con el di amon maga decendiente tamen.”
25 Sabuw etei hiya’afut hio, “I namomorob ana ubar i aki anab naatu natunatu auman ana ubar hinab.”
26 Entonces ya libra si Pilato con Barabas para complace con el maga gente. Despues ya manda le latiga con Jesus, y ya entrega le con ele na mano del maga soldao para crucifica sila con ele.
26 Imaibo Pilate Barabas botait, naatu Jesu wabir ana baiyowayah iuwih, onafin isan hibai hin.
27 Ta lleva el maga soldao con Jesus na Praetorium, el palacio del gobernador. Y ya ajunta el entero batallon de soldao donde parao si Jesus.
27 Imaibo Pilate ana baiyowayah Jesu hibai hin gawan ana bar hitit, nati’imaim baiyowayah etei hiru’ay hibebera’uh.
28 Despues ya estira sila el di suyo ropa, y ya dale sila con ele visti ropa bien colorao, igual como el ropa del rey.
28 Ana faifuw hi’oromen, faifuw namar hibai hi’us,
29 Y ya hace sila corona de tunuk y ya pone na su cabeza, y ya manda sila con ele agarra palito como un baston que ta agarra el rey. Despues ya hinca sila adelante di suyo, y ya ganguia con ele hablando, “Viva! El Rey del maga Judio!”
29 kokor hififin ukwarin ana raramamih hiyara’ah, uman ana asukwafune tu hitin, nanamaim suh hiyowen hi’i’iyab hio, “Jews hai aiwob tanabora’ara’ah.”
30 Y ya escupi sila con ele, despues ya saca aquel palito na su mano y ya bijuquia con ele na su cabeza.
30 Yumatan hikwaitututur, uman tu hibosair ukwarinamaim hiborabirab.
31 Cuando ya acaba ya sila ganguia con ele, ya cambia sila aquel ropa colorao y ya dale visti con ele el di suyo mismo ropa. Despues ya lleva sila con ele afuera del ciudad para crucifica.
31 Hibi’i’iyab ufunamaim, faifuw hi’us ma’am hibosair ana faifuw hibow hina hi’us, imaibo hibai hin onafin isan.
32 Mientras ta camina sila ya encontra sila con el gente de Cirene, su nombre si Simon. El maga soldao ya esforsa con ele ayuda carga el cruz di Jesus.
32 Hitit hinan efamaim Sairini orot wabin Simon bairi hitar naatu baiyowayah hi’ukikin Jesu ana onaf bai e’abar.
33 Ya sigui sila camina hasta ya llega na lugar ta llama Golgota, quiere decir ese “Lugar del Calavera.”
33 Hina efan wabin Golgotha imaim hitit, nati efan hibiwab yabin efan ana itinin i orot ukwarin ana gifow na’atube.
34 Alla ya dale sila toma con Jesus vino mesclao con medicina mapait, pero cuando ya proba le el sabor de ese nuay mas le quere toma.
34 Nati’imaim wine harew tenakuyakuy auman hisartabir Jesu tomanih hitin bai kakartubun ufunamaim kwahir.
35 Despues ya quita sila el camisa di Jesus y ya crucifica sila con ele. Y ya hace sila ripa para sabe sila si con quien ay guinda cada pedaso del di suyo ropa.
35 Naatu hi’o’onaf ana veya arowamaim ana faifuw hikusib hifaram hibow.
36 Despues ya senta sila alla para visia con ele.
36 Imaibo nati’imaim himarir Jesu hima’uh hima.
37 Y ya escribi sila na un caratula el cosa sila ya acusa con ele, y ya clavetia sila ese na cruz encima del di suyo cabeza, que ta habla ese, “Este amo si Jesus, el Rey del maga Judio.”
37 Naatu tafanamaim ubar hibitin ana tur hikirum hikubar, “ITI I JESU, JEW SABUW HAI AIWOB.”
38 Alla junto con Jesus ya crucifica tamen sila dos ladron, el uno na su lao derecha y el otro na su lao isquierda.
38 Naatu bainowan orot rou’ab Jesu bairi hi’onafih, ta ana beyawane ta ana asukwafune.
39 Aquellos quien ta pasa alli, ta insulta gayot con Jesus, y ta enseña enseña gayot con el di ila dedo na di suyo cara, y ta habla pa sila,
39 Sabuw nanane hinan ukwarih hita’asi’asiy ubar hitin tur kakafih maiyow Jesu hi’i’iyab hio,
40 “Ay! Ya habla uste que puede uste destrosa con el templo y ay hace levanta ole con ese dentro de tres dias! Entonces si uste el Hijo de Dios, salva el di uste mismo cuerpo y abaja alli na cruz!”
40 “Tafaror bar tarabounin veya tounu wanawananamaim wowabin sawaramih io! Bo o God Natun na’at kwiyawasi cross afe’enane kure’eban a’it?”
41 El maga jefe del maga padre Judio y el maga maestro Judio y el maga oficial del iglesia ta ganguia tamen ccn Jesus, y ta habla sila,
41 Ef ta’imon firis ukwarih, Ofafar Bai’obaiyenayah naatu regaregah ai’in auman Jesu hi’i’iyab hio,
42 “Ya puede le salva con otros, pero con ele mismo no puede! Si ele gale el Rey del nacion Israel, mira kita con ele abaja alli na cruz y ay cree kita con ele.
42 “Sabuw afa iyawasih, baise i taiyuwin men karam boro niyawas, Israel sabuw hai aiwob! Bo cross afe’enane boun nare tana itin boro tanitumitum.
43 Ta confia le con Dios, y ta habla le que ele mismo el Hijo de Dios, entonces espera anay kita y mira si Dios ay hace caso, para salva con ele!”
43 God i bitumitum, bo God boun iyawasiban ta’itin, anayabin i taiyuwin i God Natun rouw eo.”
44 Aquellos dos ladron con quien ya crucifica junto con Jesus, ta insulta tamen con ele, igual como aquellos maga gente ta hace.
44 Ef ta’imon bainowah orot rou’ab Jesu bairi hi’onafih hi’inu’in ubar hitin tur kakafih hi’u.
45 Cuando ya llega el medio dia, ya queda gayot oscuro entero lugar, hasta alas tres del tarde.
45 Veya yen tafat yan tafaram etei gugum inu’in veya botabir re 3 korok bai.
46 Despues como maga alas tres ya grita si Jesus con voz suena, “Eli, Eli, lama sabactani?” Quiere decir, “Dios mio, Dios mio, porque man gayot uste ya abandona conmigo?”
46 Veya 3 korok na’atube, Jesu fanan aumetawat rerey eo, “Eloi, Eloi Lema Sabachthani?” Anayabin, “Au God, au God, aisim ihamiyu?”
47 Tiene del maga gente talla parao ya oi con Jesus, y ya habla sila, “Este gente ta llama con el profeta Elias.”
47 Sabuw afa nati’imaim hibatabat hinowar hio, “Elijah isan eafa’af kwanowar.”
48 Entonces uno de aquellos ya corre dayun y ya saca el esponja y ya hace tusmuk na vinagre, y ya pone ese esponja na punta del sungkit y ya dale con Jesus para toma.
48 Naatu orot ta nunuw in sawar ta biyan sou’usau bai, wine tenakuyakuy butu’ub, eot ra’ah Jesu awanamaim yai tomamih.
49 Pero tiene del otros ya habla, “Espera anay y mira dao kita si ay abaja ba si Elias para salva con ele.”
49 Baise sabuw afa hio, “Kubat, Elijah nan nabiyawas tana’itin!”
50 Si Jesus ya grita ole con voz suena, despues ya muri ya le.
50 Jesu iban maiye fanan aumetawat rerey, naatu ayubin tabaratait.
51 Aquel mismo hora el cortina bien grueso que ta separa con El Lugar Mas Sagrao del templo, ya man dos pedaso, desde arriba hasta abajo. El tierra ya man uyuk con temblor, y el maga pader de piedra ya parti parti.
51 Faifuw Tafaror Bar wanawanan hita’iy re efan kakafiyin hirafut inu’in yate rusib re in uran tit rou’ab himatar, iriyoy tit kabay hitaseseb.
52 Tiene del maga tumba ya abri tamen y ya vivi otra vez mucho del maga muerto quien antes bien devoto con Dios.
52 Rah awah hiha’e, sabuw kakafiyih moumurih na’in marasika himorob hi’inu’in etei hiyawas himisir.
53 Despues de resucitar si Jesus ya sale sila na maga tumba y ya anda esos para na Jerusalem aquel ciudad sagrao, y mucho maga gente ya mira canila.
53 Hai rah hitumaren hitit, Jesu morobone mimisir ufunamaim, murumurubih etei hitit hin Jerusalem hitit, sabuw moumurih na’in hi’itih.
54 Cuando el capitan Romano y el maga soldao quien ta visia con Jesus ya sinti el temblor y ya mira tamen el cosa ya sucede, ya queda gayot sila bien asustao y ya habla, “Deverasan gayot, este gente amo el Hijo de Dios.”
54 Baiyowayah hai orot ukwarih naatu baiyowayah afa bairi nati’imaim Jesu hima’uh hima’am iriyoy hitatam, naatu abisa’awat himamatar hi’itah hai bir ra’at hio, “Turobe iti orot i anababatun God Natun!”
55 Tiene tamen alla mucho mujer quien ta mira na distancia. Aquellos maga mujer amo quien ya sigui con Jesus desde na Galilea para sirvi con ele.
55 Nati’imaim baibin moumurih na’in hina ef yokaika hibat abisa’awat himamatar hi’itah. Iti baibin i Galilee’ine Jesu hi’ufunun bairi hina hibibais.
56 Tiene de esos amo si Maria Magdalena, y si Maria el nana di Santiago y di Jose, y el nana del maga anak di Zebedeo.
56 Baibin wanawanahimaim i Mary Magdalene, Mary, James, Joseph hairi hinah naatu Zebedee aawan.
57 Cuando ta cerra ya el noche ya llega si Jose de Arimatea un gente rico. Ele tamen un siguidor di Jesus.
57 Birabirab auman orot sawar wairafin, wabin Joseph ana tafaram Arimathea’ane na tit. Iti orot i Jesu ana bai’ufununayan ta, baise wa’iwa’iramaim bi’ufununun. Tafaror bar wanawanan faifuw taseb ro’ab himatar|alt="temple veil being torn down" src="CN01843B.TIF" size="col" loc="Mat 27.57" copy="©1978 David C. Cook Publishing Co." ref="27.57"
58 Ya anda le con Pilato para pidi el cuerpo di Jesus. Despues ya dale orden si Pilato con el maga soldao para dale el cuerpo di Jesus con Jose.
58 Joseph na Pilate nanamaim tit, Jesu biyan bai na ya’in isan fefeyan, naatu Pilate ana baiyowayah uwih Jesu biyan hibai hitin.
59 Ya saca si Jose el cuerpo y ya envolve con ese con nuevo tela fino y limpio.
59 Joseph, Jesu biyan bai faifuw boubunamaim sum
60 Despues ya pone le el cuerpo di Jesus na nuevo tumba que antes pa si Jose ya prepara ya para di suyo mismo. Ese tumba ya grevata na pader de piedra. Ya hace le ligid el grande piedra para tapa el boca del tumba, y despues ya sale ya le.
60 bai in hub boubun i isan iti boro’omo to naiwanamaim bai inu’in, imaim Jesu yai naatu kabay ifururuw na sou hir naatu ana ubar in.
61 Ahora, si Maria Magdalena y el otro Maria talla sentao enfrente na tumba.
61 Mary Magdalene naatu Mary, James, Joseph hairi hinah i rah rewan rounane himare hima hi’itin.
62 Despues del dia de preparacion, quiere decir dia de Sabado, el maga jefe del maga padre Judio y el maga Pariseo ya ajunta na presencia di Pilato.
62 Mar natot i boro Sabbath ana veya, imih Firis ukwarih naatu Pharisee hina Pilate nanamaim hitit
63 Y ya habla sila, “Ñor, ta acorda gale came que cuando vivo pa aquel embustero ya habla le, ‘Despues de tres dias ay resucita yo.’
63 hio, “Regah ni’i orot baifufuwenayan yawasin ma’am eo, ‘Ayu boro veya tounu ufunamaim morobone anamisir.’ Iti na’atube eo i aki anotanot.
64 Poreso mas bueno dale uste orden para man guardia enbuenamente con el di suyo tumba hasta el tercer dia, cay basi ay vene el di suyo maga dicipulo y ay roba di suyo cuerpo, y ay habla gayot sila con el maga gente, ‘Ya resucita ya le.’ Y el ultimo engaño di ila mas malo ya que con el primero.”
64 Isan imih akokok baiyowayah afa iniyafarih hinan rah hinama’uh hinama veya tounu, saise ana bai’ufununayah boro men hinan biyan hinabain hinabihir, naatu morobone misir maiye hinarouw hinao sabuw hinifuwihimih. Anayabin baifuwen iti boun natitit boro kakafin anababatun men wan anabifuwen na’atube’emih.”
65 Ya habla si Pilato canila, “Tiene man ustedes maga guardia. Pues manda canila anda visia enbuenamente con el tumba.”
65 Pilate iyafutih eo, “Ma’utenayah orot kwa aso’obamaim kwanabuwih naatu kwana’uwih matah toniwa’an rah hinama’uh gewas hinama.”
66 Entonces ya anda sila na tumba y ya pone gayot sila alguna cosa na piedra que ya tapa na boca del tumba (para sabe sila si tiene quien ay abri ese). Despues ya deja tamen sila encargao con el maga guardia para visia gayot con ese enbuenamente.
66 Basit hitit hin rah ana etawan kabay tafanamaim kwah hiyai, naatu ma’utenayah orot nati’imaim rah hima’uh hima. Mautenayah rah awan hibat firis bairi teo|alt="soldiers guarding tomb" src="cn01849b.tif" size="col" loc="Mat 27.66" copy="©1978 David C. Cook Publishing Co." ref="27.66"
Atalhos do teclado
- Capítulo anterior←
- Próximo capítulo→
- Versículo anteriork
- Próximo versículoj
- Limpar seleçãoEsc
- Esta ajuda?
Estude este capítulo no WhatsApp
Peça à IA da Bíblia Fala para explicar Mateus 27, comparar traduções ou montar um estudo — tudo direto pelo WhatsApp.