Marcos 8
El Nuevo Testamento (CBK) vs AAI
1 Durante ese maga dias un manada de gente ya ajunta otra vez para oi con Jesus, y nuay sila comida. Entonces ya llama si Jesus con el di suyo maga dicipulo para atraca alla con ele.
1 Veya nati wanawananamaim sabuw rou’ay gagamin tabo hiru’ay maiye. Nati ana maramaim sabuw isah men abistan ta ma’am boro hita’aan aurih bay en. Jesu ana bai’ufununayah eafih hina biyan hitit naatu iuwih eo,
2 Y ya habla le canila, “Tiene yo grande lastima con el maga gente, cay tres dias ya sila junto conmigo, y ahora nuay mas sila comida.
2 “Ayu sabuw iti ai’itih abiyababan anayabin hina bairi ama’am veya tounu sawar naatu boun boro abistan hina’aan.
3 Y si ay manda yo canila volve, basi ay pasa pa di ila hambre, y ay desmaya sila na camino, cay tiene di ila ya sale de bien lejos lugar.”
3 Ayu a murumurubih aniyafarih au bar hinanan, asir boro efamaim bayumih matah nabib anayabin sabuw afa ef yok hina.”
4 Ya contesta con ele su maga dicipulo, “Paquilaya man un gente ay puede dale come con ese maga gente aqui na desierto?”
4 Naatu bai’ufununayah Jesu hiya’afut hi’u, “Iti i arar yan tama’am, bay boro menamaim tanab sabuw tanituwih?”
5 Ya pregunta le canila, “Cuanto bilug de pan tiene ustedes?”
5 Jesu ibatiyih eo, “Bo kwa aur rafiy bai’ab tema’am?” Ana bai’ufununayah hiya’afut hio, “Rafiy fafar etei umat roun rou’ab.”
6 Despues ya manda le con el maga gente senta na tierra, y ya saca le aquel siete bilug de pan, y ya dale le gracias con Dios. Despues ya hace le pedaso pedaso con el pan, y ya dale con el maga dicipulo para distribui con el maga gente entonces ya hace sila ese.
6 Jesu sabuw iuwih me yan himarir naatu rafiy fafar etei umat roun rou’ab bow God ana merar yi naatu imseseb ana bai’ufununayah itih hibow sabuw hifaramih.
7 Tiene tamen sila cuanto bilug pescao diutay, y cuando si Jesus ya dale gracias con Dios, ya manda tamen ele con el maga dicipulo distribui el pescao con el maga gente.
7 Na’atube siy gidigidih matan ta auman bow God ana merar yi naatu ana bai’ufununayah iuwih hibow sabuw hifaramih.
8 Todo el maga gente ya puede come hasta ya man busuk gayot. Despues el maga dicipulo ya puede pa recoje siete alat lleno de pedaso pedaso de comida que ya sobra.
8 Sabuw etei’imak hi’aa hai fofonin bai, naatu bay hi’aa ufunamaim momosarih bai’ufununayah hibiwanen sakasak etei umat roun rou’ab awah hikartanen.
9 Y aquel hora tiene alla maga cuatro mil gente. Despues ya manda ya si Jesus volve con el maga gente,
9 Sabuw etei i 4,000 na’atube hiru’ay, imaibo Jesu sabuw iyafarih hai ubar hin.
10 y ya embarca le dayun na vinta junto con su maga dicipulo, y ya anda sila para na lugar de Dalmanuta.
10 Naatu Jesu ana bai’ufununayah bairi wa tafan hiyen hin tafaram Daramanuta wanawananamaim hitit.
11 Tiene del maga Pariseo ya llega alla con Jesus y ya principia sila discuti con ele, y ta pidi sila que hace le milagro para dale le mira que Dios ta aproba con ele.
11 Pharisee afa hina Jesu biyan hitit hibusuruf hibabatiy baikubibiruwin isan, hai kok i ina’inan ta marane tasinaf hita’itin.
12 Ya sinti le tristeza na su corazon, y ya habla le, “Porque man gayot el maga gente de este generacion quiere mira milagro? Ta habla gayot yo con ustedes que este generacion hende ay mira ni un milagro.”
12 Jesu kwairin tom naatu iyafutih eo, “Aisim iti boun ana sabuw ina’inanen itin isan tefefeyan? Anababatun a tur ao’owen, ina’inan ta boro men iti boun ana sabuw isah ana sinaf hina’itinimih!”
13 Despues ya deja le canila, y ya embarca otra vez na vinta para anda na otro lao del mar.
13 Basit nati’imaim sabuw ihamiyih wa afe’en yen rabon harew kukuf rewan rounane.
14 Ahora gayot, ya olvida gale el maga dicipulo lleva pan, y tiene lang sila un bilug pan na vinta.
14 Bai’ufununayah nuhih bur rafiy ta baina’e i rafiy fafar ta’imonamo hibai hitit wa hisra’at hirabon.
15 Despues ya adverti si Jesus canila por medio del ejemplo acerca del apujan, y ya habla le, “Esta alerto y tene cuidao con el apujan del maga Pariseo pati el apujan di Herodes.”
15 Jesu iten ya’ih eo, “Mata toniwa’an kwanakaifi gewas, Pharisee naatu Herod bairi hai faraw ra’ara’at wabin yeast isan.”
16 Entonces el maga dicipulo ta man cuento con uno y otro, “Seguro ta habla le ansina cay nuay kita lleva pan.”
16 Naatu bai’ufununayah taiyuwih hima hibabatiyih, “Iti eo anayabin it rafiy ta men tabai tanan isan.”
17 Pero ya sabe si Jesus que nuay sila entende el ejemplo acerca del apujan (que ta representa el enseñanza del maga Pariseo y di Herodes), poreso ya habla le, “Porque man ustedes ta man cucho cucho por causa de nuay pan? Hende pa ba ustedes ta puede entende? Bien duro man gale di ustedes maga cabeza!
17 Jesu so’ob i abistan isan hima hio, imih ibatiyih, “Aisim rafiy baina’e tanan isan kwama kwao’o? Kwa mata men toiwa’an naatu tur naniyan men kwabaib? Dogor boro’ika tefofokar?
18 Igual ba ustedes con el maga gente quien tiene ojos pero no puede mira, y quien tiene orejas pero no puede oi? Hende ba ustedes ta acorda
18 Mata ema’am baise men kwa’i’itin, tain ema’am baise men kwanonowar? Naatu men kwanotanot,
19 aquel tiempo ya hace yo pedaso pedaso el cinco bilug pan, para dale come con el cinco mil gente? Aquel tiempo, cuanto alat lleno de pan sobra que ya recoje ustedes?”
19 Ayu rafiy fafar etei umat roun rou’ab abow aimseseb sabuw etei 5,000 abituwih bay rebarebah sakasak bai’ab kwaiwanfoten?” Bai’ufununayah hiya’fut hio, “Sakasak etei 12.
20 Y ya habla pa si Jesus canila, “Ta acorda pa ba tamen ustedes el siete bilug de pan que ya dale yo come con el cuatro mil gente? Aquel tiempo tamen, cuanto alat lleno de pan sobra ya recoje ustedes?”
20 Bo rafiy etei umat roun rou’ab abow aimseseb sabuw 4,000 abituwih bay rebarebah sakasak bai’ab kwaiwanfoten?”
21 Ya habla le canila, “Hende pa gayot ustedes ta puede entende?”
21 Ana bai’ufununayah hiya’afut hio, “Sakasak etei umat roun rou’ab.” Jesu iuwih eo, “Kwa i boro’ika kwakakasiy.”
22 Despues si Jesus y su maga dicipulo ya anda na Betsaida. Y cuando ya llega sila alla, tiene del maga gente ya lleva un gente bulak, y ya suplica sila con Jesus agarra con aquel bulak.
22 Hina tafaram Bethsaida hitit imaim sabuw afa orot matan fim hibai hina Jesu biyan hitit butubunin isan hifefeyan.
23 Entonces si Jesus ya agarra con el mano del bulak, y ya lleva con ele afuera del barrio. Despues si Jesus ya pone su laway na ojos del gente, y ya pone le su dos mano con ele, y ya pregunta, “Ta puede ba tu mira alguna cosa?”
23 Jesu orot matan fim uman bai hairi bar merar hihamiy hitit hin sa’ab, Jesu orot matan kwaitutur uman matanamaim rumum naatu ibatiy, “Sawar afa ku’i’itah?”
24 Entonces ya alsa le di suyo cara y ya habla, “Ta mira yo con el maga gente pero dol maga palo lang que ta puede camina.”
24 Orot nuw ra’at naatu eo, “U, ayu sabuw ai’itih, baise ai’itih i boun ai’ibe hibat tereremor.”
25 Despues si Jesus ya pone ole su mano na ojos del gente, y ya precura gayot mira el gente, y su vista ya revolve y todo las cosas ya puede le mira bien claro.
25 Jesu iban maiye umanamaim orot matan rumum. Imaibo orot matan kubuna nuw naatu sawar itih gewagewas.
26 Despues ya manda si Jesus con el gente volve dayun, y ya habla pa le, “No mas bira ole na barrio.”
26 Jesu orot ana ubar biyafar iu, “Men ina’intabir maiye inan nati bar merar inatitamih.”
27 Despues ya anda si Jesus junto con su maga dicipulo na maga barrio alrededor de Cesarea Filipos, y mientras ta camina sila, ya pregunta le con su maga dicipulo, “Quien man yo que ta pensa el maga gente?”
27 Naatu Jesu ana bai’ufununayah bairi hin bar merar Caesarea Philip i wanawananamaim hitit, efamaim hinan ana bai’ufununayah ibatiyih, “Kwao anowar, sabuw ayu isou i mi’itube te’o kwanonowar?”
28 Ya contesta el di suyo maga dicipulo, “Tiene ta habla que uste si Juan el Bautista, y otros ta habla que uste el profeta Elias, y el maga otro tamen ta habla que uste uno del maga profeta de antes.”
28 Hiya’afut hio, “Sabuw afa te’eo o i John Baptist, afa Elijah, naatu afa i dinab orot ta.”
29 Despues ya pregunta le canila, “Pero si para con ustedes, quien man gayot yo na di ustedes pensamiento?”
29 Naatu Jesu ibatiyih, “Bo kwa mi’itube ayu isou kwa’o?” Peter iya’afut eo, “O i Roubininenayan.”
30 Despues si Jesus ya ordena canila, “No gayot habla ni con ningunos si quien yo.”
30 Naatu Jesu eofafarih eo, “Men yait ta ana tur kwana’owen ayu isou.”
31 Despues ya principia si Jesus enseña canila que el Hijo del Hombre necesita gayot sufri muchas cosas na mano del maga oficial del iglesia y del maga jefe padre y del maga maestro Judio, y por ultimo ay manda sila mata con ele, pero despues de tres dias ay resucita le.
31 Naatu Jesu busuruf ma i’obaibiyih eo, “Orot Natun i boro sawar moumurih wanawanan narun ni’akir. Jew sabuw hai ukwarih, firis ukwarih, ofafar kirumayah boro hinakwahir naatu hinarab namorob, baise veya tounu ufunamaim boro namisir maiye.”
32 Bien claro gayot el di suyo maga palabra, poreso si Pedro ya lleva con Jesus un poco banda, y ya principia le hace sublang con ele.
32 Tur bebeyan iti na’atube eo hinowar, Peter bai hairi hin sa’ab naatu busuruf Jesu kwarar eofafar.
33 Pero si Jesus ya icha de detras con ele y ya man atubang con el di suyo maga otro dicipulo. Y ya regaña pa le con Pedro, y ya habla, “Sale ′qui na mi presencia, Satanas, cay el di tuyo pensamiento hende ta sale con Dios, sino de gente lang.”
33 Baise Jesu tatabir ana bai’ufununayah isah nuw naatu Peter kwarar iu, “Au’uf kwen Satan mowan, o a not i men Godane enan, baise orotone enan.”
34 Despues ya llama le con el montonada de gente pati con el di suyo maga dicipulo para atraca con ele, y ya habla le canila todo, “Si quien quiere queda un siguidor di mio, necesita le olvida el di suyo maga interes personal, y necesita tamen ele carga el di suyo cruz de sufrimiento para sigui conmigo.
34 Jesu ana bai’ufununayah sabuw bairi eafih hina biyan hitit naatu iuwih eo, “Yait nakok ayu bai’ufununu’umih taiyuwin nakwahir ana onaf na’abar ayu ni’ufnunu.
35 Y si quien ta precura salva el di suyo mismo vida, hende le puede, pero si quien ta considera di suyo vida de nuay valor por amor di mio y por causa ta sigui le el enseñanza del Buen Noticia, ay puede le queda salvao.
35 Anayabin orot yait taiyuwin ana yawas ebobotan boro nikasiy, baise orot yait ayu wabu isan naatu tur gewasin isan ana yawas nakwakwahir boro natita’ur.
36 Nuay gayot ganancia el gente si ay puede le saca todo el riqueza del mundo, y despues el di suyo alma ay guinda na infierno.
36 Orot tafaram tutufin etei nab nabiyasisir wanawanan i namomorob ana gewasin boro abisa nab?
37 Y si perdido ya el di suyo alma, nuay mas le cosa puede pa hace para salva con ese.
37 Men abisa ta ema’am boro orot nab ana yawas natubun nab maiye.
38 Durante este maga tiempo tiene mucho mal gente, y maga otros quien ta abandona el di ila fe con Dios. Y aquellos quien tiene huya sigui conmigo y con el di mio ensenanza, el Hijo del Hombre hende tamen canila ay conoce si ay vene le envuelto na resplandor del di suyo Padre Celestial y junto con el maga angeles.”
38 Anayabin iti boun i veya kakafin, God bat ufutin naatu tenagogor i erara’at, imih yait ayu isou naatu au tur isan biya na’ohow, Orot Natun boro obo isa biyan na’ohow Tamah ana marakaw wanawanan ana tounamatar kakafiyih bairi hinanan ana veya’amaim.”
Atalhos do teclado
- Capítulo anterior←
- Próximo capítulo→
- Versículo anteriork
- Próximo versículoj
- Limpar seleçãoEsc
- Esta ajuda?
Estude este capítulo no WhatsApp
Peça à IA da Bíblia Fala para explicar Marcos 8, comparar traduções ou montar um estudo — tudo direto pelo WhatsApp.