Marcos 12
El Nuevo Testamento (CBK) vs AAI
1 Despues ya principia si Jesus enseña canila por medio del maga cuento, y ya habla le, “Tiene un gente ya hace plantacion de uvas, y ya encorrala con ese. Alla na plantacion tiene tamen un lugar donde ya grevata le hoyo na piedra para pisa pisa con el maga uvas para sale el duga. Despues ya planta le alli el torre alto, para puede visia su siembra. Cuando ya acaba ya le arregla todo, ya pone le encargao para atende con ese plantacion. Despues ya anda le para na otro lugar.
1 Imaibo Jesu oroubonamaim sabuw i’obaiyih eo, “Orot ana masaw bo ai ro’on tanum fur ear ituwafut, naatu wine bunubunuw ana hub bai, kaifenayan ana bar wowab sawar naatu sabuw afa tubunih hima masaw hikaif, masaw matuwan bainanawanamih in.
2 Cuando ya llega ya el tiempo para cosecha ya el uvas, ya manda el dueño uno del di suyo maga ayudante anda con el encargao na plantacion, para saca el di suyo parte del producto.
2 Grape iyamur bairuhin ana veya, ana akir orot iyafar na masaw kaifenayah biyah tit ibo aunowan bairuhin isan.
3 Pero el encargao y su maga trabajador ya maltrata con el ayudante, y ya garrutia pa con ese, despues ya manda con ele volve limpio mano.
3 Baise masaw kaifenayah akir orot hibai hirab uman en hiyafar matabir in.
4 Ya manda ole el dueño otro ayudante, y este tiempo ya hace sila iri el cabeza de ese y ya hace pa averguenza.
4 Naatu masaw matuwan ibanak akir orot ta iyafar maiye na. Masaw kaifenayah akir orot hibai ukwarin hitut hi’a’afiy erebiya’ohow matabir.
5 Despues el dueño ya manda ya tamen ole otro ayudante, pero ya mata sila con ese, poreso ya manda pa gayot le maga otros, y tiene de aquellos ya garrutia sila y con otros ya mata sila.
5 Masaw matuwan akir orot tabo iyafar maiye nan hibai hirab morob, naatu akir wairafih moumurih maiyow biyafarih afa hibow hirouw afa hibow hi’asbunubunuw himorob.
6 Pero tiene pa un persona que puede le manda, y ese amo lang el di suyo unico anak bien estimao. Y por fin ya manda le anda con el di suyo anak alla canila, cay ta pensa le, ‘Asegurao ay respeta ya gayot sila con el di mio mismo anak.’
6 “Orot ta’imonamo ihamiy ma’am i masaw matuwan natun ana yabow akisinamo, uftoro’ot iyafar not eo, ‘Natu boro hinakakafiy.’
7 Pero ta man cuento el encargao y su maga trabajador, y ya habla sila, ‘Mira! Taqui ya el heredero! Mata ya kita con ese para este propiedad ay queda ya di aton.’
7 “Baise masaw kaifenayah orot natun nan hi’itin taiyuwih hio, ‘Masaw matuwan natunaban iti, kwana ta’asabun, saise sawar tanab it ninowat.’
8 Entonces ya cuji sila con ese y ya mata, y ya buta pa su cuerpo afuera del plantacion.
8 Imih himisir kek hibai hirab morob naatu biyan hibai hisaroun masaw ufunane ra’iy.
9 “Ahora, cosa gaja ustedes ta pensa ay hace el dueño si ay sabe ele si cosa alli ya pasa? Asegurao ay anda le dayun aquel lugar y ay mata canila todo, y despues ay dale le el plantacion con otro gente para queda encargao de ese.
9 “Masaw matuwan iti tur nanonowar boro mi’itube nasinaf? Orot boro nan masaw kaifenayah nabow narouw hinamorob naatu masaw boro nab sabuw afa nitih hinama hinakaif.
10 Y nuay ba ustedes lee el cosa ta habla este parte del Sagrada Escritura de Dios:
10 Buk iti na’atube hikikirum kwaiyab kwa’itin,
11 Ya sucede ese cay ese el querer de Dios, y maca espantar gayot si mira kita!’”
11 Iti i Regah sinaf matar
12 Despues el maga autoridad ta precura arresta con Jesus, cay ya entende sila que aquel cuento ta pone le contra canila, pero tiene man sila miedo con el maga gente, poreso ya deja ya lang sila con ele y ya camina ya.
12 Basit Jew ukwarih hikok Jesu hitab hitarab, anayabin iti oroubon eo’o ana naniyan hibaib i isah eo, baise rou’ay gagamin isan hibir, imih Jesu hihamiy in.
13 Despues el maga lider del maga Judio ya manda anda para con Jesus cuanto bilug del maga Pariseo y tiene tamen del maga siguidores di Herodes, para puede era sila cuji con Jesus na di suyo maga palabra.
13 Pharisee afa naatu Herod ana kou’ay sabuw afa auman hiyafarih hin Jesu biyan hitit baibatemaim baikubibiruwin isan.
14 Cuando talla ya sila con Jesus, ya habla sila, “Maestro, sabe came que uste un gente honesto, y ta trata uste igual con todo el maga gente cay hende uste ta anda favor ni con ningunos, masquin pa aquellos de alto posicion. Y sabe came ta enseña gayot uste el verdad de Dios. Ahora, justo ba kita para paga el impuesto con el Rey Cesar o hende?
14 Hina biyan hitit naatu hio, “Bai’obaiyenayan aki aso’ob o abisa kuo’o i turobe, sabuw abisa tisisinaf isan men kunotanot, naatu sabuw hai not o men kui’itin, baise turobe God ana kok abisa sabuw kubi’obaiyih. Kuo anowar Caesar isan kabay ana bibaiyan boro ata ofafar ana astu’ub ai en?
15 Necesita ba kita paga impuesto o hende?”
15 Imih kabay anayai ai en?” Baise Jesu hai baifuwen itin naatu eo, “Aisim ayu kwabikubibiruwu? Kabay kwabai kwana kwai’obaiyu aitin.”
16 Ya lleva sila con Jesus un bilug cen, y despues ya habla le canila, “Na, di quien cara y di quien nombre estampao aqui?”
16 Kabay hibai hina hitin naatu ibatiyih, “Yait ana yumat naatu wabin?”
17 Despues ya habla si Jesus canila, “Entonces entrega con Cesar ese maga impuesto que conviene dale con ele, y dale con Dios el cosas necesita entrega con Dios.”
17 Imaibo Jesu iuwih eo, “Abisa Caesar nowan Caesar kwanitin, abisa God nowan God kwanitin.”
18 Aquel mismo dia tiene del maga Saduceo ya anda con Jesus para hace pregunta. Y este maga Saduceo amo el maga Judio quien hende ta cree que el maga muerto ay puede resucita.
18 Imaibo Sadducee morobone misir maiye isan men tibitumatum hina Jesu biyan hitit hibatiy.
19 Y ya habla sila con ele, “Maestro, si Moises ya escribi na ley di aton que si el gente ay muri y nuay tene anak, el di suyo hermano menor necesita casa con el cuñada, para puede tene anak na nombre del di suyo hermano quien ya muri ya.
19 “Bai’obaiyenayan Moses aki isai ofafar iti kirum, ‘Orot natabin natun en namomorob na’at, kwafur i boro orot ta ni’aawan saise kek hinatufuw tuwah momorob efanin.’
20 Por ejemplo, tiene siete man hermano, y el hermano mayor de todo ya casa, despues ya muri y nuay tene anak.
20 Imih marasika orot ain uf nah etei seven hima’am, basit orot ain tabin natun en morob.
21 Despues el segundo hermano ya casa con el viuda del di suyo hermano mayor, pero ya muri tamen le sin tener anak. Despues el tercero hermano tamen ya casa con aquel viuda, y ansina lang tamen ya pasa.
21 Naatu orot ufunamaim tuwah ana kwafur i’aawan, ibo na’atube kek en morob. Ef ta’imon matar orot founamaim,
22 Y por fin todo sila siete ya casa con ese mujer, pero ya muri sila todo y nuay tene anak.
22 naatu etei’imak nah seven babin hi’aawan aurih kek en himumurub, uftoro’ot babin morob.
23 Por ultimo, el mujer tamen ya muri. Ahora, quiere came sabe si di quien gayot mujer ay queda le al llegar el dia del resureccion, cay ya queda ya le mujer de todo el siete man hermano?”
23 Morobone hina mimisir ana veya babin i boro orot menatan ni’aawan? Anayabin nah seven etei babin ta’imon hi’aawan.”
24 Ya contesta si Jesus canila, “Ya equivoca ustedes, cay nuay ustedes entende el Sagrada Escritura de Dios y no sabe tamen ustedes el di suyo poder.
24 Jesu iyafutih eo, “Kwa i anot hikwaris! Anayabin kwa Buk Atamanin hikikirum men kwaiyab naatu God ana fair auman men kwaso’ob?
25 Cuando el maga muerto ay resucita, hende na esos ay casa ni ay man contratajan para casa, cay el manera del di ila vivir como el maga angeles na cielo.
25 Morobone misir maiye ufunamaim tabin men ema’am, sabuw etei boro mar ana tounamatar na’atube hinama.
26 Ahora si para con el maga muerto que ay resucita, nuay ba ustedes lee el cosa ya escribi si Moises acerca del buuk que ta quema, cuando Dios ya habla con ele, ‘Yo amo el Dios di Abraham, el Dios di Isaac, y el Dios tamen di Jacob.’
26 Naatu morobone misir maiye isan Moses ana buk kutor wairaf ea’arah isan nati’imaim kikirum kwaiyab kwa’itin? God iti na’atube eo, ‘Ayu i Abraham ana God, Isaac ana God naatu Jacob ana God.’
27 Entonces sabe kita que ele el Dios del maga vivo, y hende del maga muerto. Ustedes ya equivoca gayot.”
27 I men murubih hai Godamih, baise yawasih hai God, kwa i anababatun ef kwasa’ir!”
28 Ya llega uno del maga maestro que ta enseña el ley di Moises, y ya oi le canila ta man discutijan. Y cuando ya sabe le que si Jesus ya puede contesta enbuenamente, ya pregunta tamen le, “Donde del maga mandamiento de Dios el mas importante de todo?”
28 Ofafar bai’ubaiyenayan ta nati’imaim ma tur nonowar Jesu tur gewasin Sadducee biya’afut itin, na Jesu ibatiy. “Ofafar tur etei wanawanahimaim tur menatan i gagamin?”
29 Ya contesta si Jesus con ele, “Este amo el mas importante mandamiento, ‘Oi ustedes maga gente de Israel! El Señor el di aton Dios, amo el unico Señor,
29 Jesu iya’afut eo, “Ofafar tur gagamin i iti, kwananowar Israel sabuw, Regah ata God akisinamo ata Regah.
30 y necesita ustedes ama con Dios el di ustedes Señor con todo el di ustedes corazon y alma, y con todo el di ustedes pensamiento y fuerza.’
30 Regah a God isan iniyabow, dogor tutufin etei, ayub tutufin etei, a not tutufin etei naatu a fair tutufin etei.
31 El segundo mandamiento amo este, ‘Necesita kita ama con el di aton vecinos como ta ama kita canaton mismo.’ Nuay mas otro mandamiento mas importante que con este dos.”
31 Naatu ofafar gagamin bairou’abin i iti, ‘taituwa isah iniyabow o taiyuw isa kubiyabow na’atube.’ Ofafar iti rou’ab i gagamih ofafar etei hinatabirih.”
32 Despues el maga maestro Judio ya habla con Jesus, “Maestro, deverasan gayot todo el ta habla uste, que tiene kita un Dios lang gayot y nuay mas otro,
32 Orot eo, “Abisa kuo i turobe bai’obaiyenayan, Regah akisinamo i God men god afa.
33 y que necesita tamen kita ama con Dios con todo′l corazon, con todo′l pensamiento, y con todo′l fuerza. Y necesita tamen kita ama con el di aton vecinos como ta ama kita canaton mismo. Mas importante obedece este dos mandamiento que con el di ustedes maga ofrecimiento de llevar animal para mata y quema na altar, como sacrificio para con Dios.”
33 Imih dogor tutufin etei, a not tutufin etei naatu a fair tutufin etei a God isan iniyabow naatu taituwa isah inabiyabow o isa kubiyabow na’atube, iti ofafar rou’ab i gagamih men for kwarouw sibor kwa’a’afusar na’atube naatu men sibor afa God isan kwaya’ay na’atube’emih.”
34 Cuando ya realiza si Jesus si paquemodo de sabiondo el maestro Judio, ya habla con ele, “Ta pensa yo que cerca ya tu queda un ciudadano na Reino de Dios.”
34 Jesu orot ana baiya’afot i’itin i so’ob, iti orot i not wairafin, imih eo, “God ana aiwobomaim o men yokaika kuma’am.” Nati ufunamaim men yait ta Jesu isan baibat afa bow na ibaitiyimih.
35 Un dia cuando si Jesus ta enseña na templo, ya habla le con el maga gente, “Porque man ta habla el maga maestro Judio que el Cristo ay queda el decendiente di David?
35 Jesu Tafaror Baremaim ma bi’obaibiyih basit ibatiyih, “Aisim Ofafar bai’obaiyenayah Keriso isan i David ana agirane na hirouw teo’o?
36 Siendo por medio del Espiritu Santo, si David mismo ya habla este:
36 David Anun Kakafiyin biwan ana veya iti na’atube eorereb,
37 Si David ya gane mismo ta llama con el Cristo, Señor. Entonces paquemodo man si Cristo ya queda el decendiente di David?”
37 David taiyuwin Keriso isan i ana ‘Regah’ rouw eo, naatu mi’itube boro Keriso David ana agirane nan?”
38 Mientras ele ta enseña con el maga gente ta habla le, “Tene ustedes cuidao con el maga maestro Judio, cay sila quiere quiere gayot muda para dale mira con otros que sila bien educao y devoto. Y alegre sila recibi el saludo del maga gente na lugar publico, como na plaza y na camino.
38 Jesu ma bi’obaibiyih eo, “Mata toniwa’an Ofafar bai’obaiyenayah isah, i hai kok faifuw manimanih hina’osen hinaremor naatu ahar efanamaim sabuw merarayow hinitih,
39 Y quiere quiere sila senta na maga mejor lugar na maga iglesia, y si ta anda sila na maga celebracion ta busca gayot sila el maga lugar de honor.
39 Kou’ay Baremaim urama’ama yayasairen i tebowabow naatu hiyuw ana veya efan gewasih tebowabow.
40 Ta engaña tamen sila con el maga viuda un poco un poco, hasta ay acaba sila saca el di ila maga bienes, y ta reza sila bien largo para tapa el di ila maga mal trabajo, pero Dios ay castiga con el maga maestro Judio mas pesao pa que con ningunos!”
40 Kwafukwafur baibin tifufuwih hai sawar tebowabow naatu hai itinin baigewasin isan yoyoban manimanih teyoyoyoban, imih hai baimakiy kakafin anababatun boro hinab!”
41 Mientras ta senta si Jesus na templo atubang na cajon del ofrenda, ta mira le con el maga gente ta pone cen adentro. Tiene alla maga rico quien ta pone grande cantidad.
41 Jesu Tafaror Bar ana kabay teya’ay sisibinamaim mare ma sabuw itih hai siwar hiya’ay. Sabuw totobuyoy wairafih kabay gagaminaka hiya.
42 Despues ya llega un viuda bien pobre, y ele ya hace cae dos bilug cen na cajon.
42 Baise kwafur babin yababan wairafin na ana kabay gidigidih rou’ab tew wanawanan iwan ana fofonin one toea na’atube.
43 Ya llama si Jesus con su maga dicipulo, y ya habla canila, “Ta habla gayot yo con ustedes claro, que este pobre viuda ya pone mas pa que con todo el maga rico,
43 Jesu ana bai’ufununayah eaf ayuwih hina hai tur eowen eo, “Anababatun a tur ao’owen, iti kwafur babin ana siwar tew biwan i gagamin na’in sabuw etei hiya’iy natabirih.
44 cay sila ta dale lang el maga sobra del di ila riqueza, pero ese viuda masquin bien pobre le, ya dale todo el cen del di suyo busca vida.”
44 Afa hiya’aya i aurih karam turin hiyai turin hibotan, baise kwafur babin yababan wairafin abisa biyan ma’am etei’imak bai na yai.”
Atalhos do teclado
- Capítulo anterior←
- Próximo capítulo→
- Versículo anteriork
- Próximo versículoj
- Limpar seleçãoEsc
- Esta ajuda?
Estude este capítulo no WhatsApp
Peça à IA da Bíblia Fala para explicar Marcos 12, comparar traduções ou montar um estudo — tudo direto pelo WhatsApp.