Lucas 24

El Nuevo Testamento (CBK) vs AAI

Sair da comparação
AAI TUR GEWASIN O BAIBASIT BOUBUN
1 Ala mañana Domingo el primer dia del semana, el maga mujer ya anda na tumba bien temprano pa gayot. Ta lleva sila maga ingrediente para embalsama que ya prepara sila.
1 Sunday maraumanika baibin raiy hibogaigiwas hi’inu’in hibow hin rah yan hitit.
2 Cuando ya llega sila alla, ya mira que tiene ya quien ya hace ligid el piedra para abri el boca del tumba.
2 Naatu hin rah yan hitit ana veya kabay gagamin Jesu ana hub awan hiya’afut inu’in hifururuw tit hub awan asir inu’in hi’itin.
3 Pero cuando ya entra sila adentro del tumba, nuay sila encontra el cuerpo del Señor Jesus.
3 Basit wanawanan hirun hin, baise Regah Jesu biyan men hitita’urimih.
4 Y mientras ta pensa pa sila si paquilaya ya perde el cuerpo di Jesus, derrepente lang ya abuya dos hombre cerca canila, y el di ila vestido ta brilla gayot.
4 Nati’imaim hai kasiy ra’at hibat hibinubunibun naniyan meyemeye orot rou’ab hai bonamanamarin auman sisibihimaim himatar hibat.
5 El maga mujer ya tene gayot miedo, poreso ya agacha el di ila maga cara na tierra, pero el maga angeles ya habla canila, “Porque man ustedes ta busca con el gente vivo entre maga muerto?
5 Baibin hai bir ra’at nahimaim yumatah au babe me yan hire, baise orot rou’ab hi’uwih hio, “Kwa aisim orot yawasin isan sabuw murubin hai efanamaim kwanunuwih?
6 Nuay mas ele aqui, cay ya resucita ya le. Acorda el cosa le ya habla con ustedes cuando talla pa le na Galilea;
6 Iti’imaim boro men kwana’itin, i morobone misir maiye! Galilee imaim bairi kwama’am ana veya tur abisa eo i kwanotanot.
7 ya habla le que el Hijo del Hombre necesita queda entregao na mano del maga gente para clava con ele na cruz, pero despues de tres dias ay resucita le.”
7 ‘Orot Natun i boro hinab sabuw kakafih umahimaim hinayai, hina’onaf, naatu veya tounu ufunamaim morobone nayawas maiye.’”
8 Despues pa el maga mujer ya puede acorda el cosa ya habla si Jesus desde antes pa.
8 Imaibo baibin ana tur eo nuhih taseb hinot.
9 Ya sale ya sila na tumba y ya bira otra vez para alla donde sila ta esta. Despues ya conta sila con el once apostoles todo el cosa ya sucede, y ya conta tamen con el maga otro gente.
9 Naatu rahane himatabir maiye hina bar hitit. Sawar abisa’awat hi’i’itah ana bai’ufununayah nah 11 naatu bai’ufununayah afa nati baremaim hima’am auman hai tur hi’owen.
10 El maga mujer quien ya avisa este maga noticia con el maga apostoles amo si Maria Magdalena, si Juana, y si Maria el nana di Jaime, pati otro pa maga mujer quien ya acompaña canila.
10 Baibin iyabowat sawar hi’itah hina Jesu ana tur abarayah hai tur hio’owen wabih i Mary Magdalin, Joanna naatu Mary, James hinah naatu baibin afa auman.
11 Pero el once apostoles ta pensa que todo lang locuras el cosa sila ta man cuento, y nuay estos canila cree.
11 Baise Jesu ana tur abarayah baibin hio men hitumatum, anayabin hai tur hinonowar naniyan i tamim tao kwanekwan na’atube.
12 Pero si Pedro ya levanta y ya corre le para na tumba, y cuando ya escucha le adentro ya mira lang ele el maga tela que estaba ya benda el cuerpo del muerto. Despues ya volve le y ta pensa que pensa por causa de ese suceso.
12 Baise Peter misir nunuw in rah yan tit, hub wanawanan kwaf nuwariy faifuwawat hi’inu’in itah, basit abisa mamatar isan erebainotanot auman matabir in.
13 Aquel mismo dia dos del maga dicipulo ta anda na barrio de Emaus, como once kilometro aquel de lejos na Jerusalem.
13 Nati veya ta’imon Jesu ana bai’ufununayah orot rou’ab Jerusalemane hin bar merar ta wabin Emmaus imaim hitit. Jerusalem in Emmaus titit ana fofonin i 11 kilometres na’atube.
14 Mientras ta camina pa sila dos, ta man cuento sila acerca de todo ese maga cosas que nuevo lang ya sucede.
14 Baise iti orot rou’ab efamaim sawar abisa’awat himamatar isah hairi hio hidudur hinan ana veya,
15 Y durante ta man cuento y ta discuti sila por causa del maga suceso ya pasa, si Jesus mismo ya atraca canila y ya sigui canila dos.
15 Jesu ufuhine natit botanih bairi hita’imon hiremor hin.
16 Ya mira man sila con ele, pero nuay gayot sila conoce si quien ele.
16 Naatu bairi hinan i hi’itin baise men kafa’imo hi’inan.
17 Despues ya pregunta le canila, “De cosa ba ustedes ta man cuento mientras ta camina ustedes?”
17 Jesu ibatiyih, “Kwa abisa isan tura airi kwaidudur auman kwanan?” Naatu orot rou’ab hinutanub yah rererey yen hibat.
18 Despues uno di ila el nombre si Cleofas ya contesta con ele, “Uste lang gayot seguro el visita aqui na Jerusalem quien no sabe si cosa ya sucede durante lang este maga dias.”
18 Orot ta wabin Cleopas ibatiy eo, “Jerusalem wanawanan o akisimo nanawan orot, imih sawar abisa fai fur wanawanan mamatar o men iso’obamih?”
19 Y ya habla le canila, “De cosa?”
19 Jesu ibatiyih, “Sawar abistan?”
20 Pero el maga jefe del maga padre y el maga miembro del Consejo Judio ya entrega con ele para sufri el condena de muerte, y ya causa sila con ele muri na cruz.
20 Baise aki ai firis ukwarih naatu bonawiyenayah orot ukwarih hibai Roman gawan hitin, morobomih eo ibasit naatu hibai hin hi’onaf morob.
21 Ya tene came el esperanza que ele gane amo con quien Dios ya escoje para libra con el nacion de Israel. Y ademas pa de ese, ahora amo ya el tercer dia desde ya sucede aquel muerte di suyo.
21 Aki anotanot iti orot boro Israel sabuw baiyawasih arouw nuhifot ama’am, baise iti orot hirab momorob i veya boun tounu sawar.
22 Tiene del maga mujer na di amon grupo ya hace canamon espanta, cay ya anda ya sila na tumba aga aga pa,
22 Naatu baibin afa aki ai kou’ayomaim boun maraumanika hin rah yan hititit biyan hiboyouw
23 pero nuay sila encontra con el cuerpo di suyo. Y cuando ya bira sila ole na grupo di amon, ya habla sila que ya mira dao sila maga angeles quien ya habla canila que vivo ya le.
23 naatu himatabir hina hio, ‘Aki tounamatar ai’itih, naatu tounamatar ai tur hi’owen Jesu i morobone misir maiye.’ Iti na’at hio aki aoror sa’iri ai kasiy ra’at.
24 Tiene de aquellos junto canamon ya anda na tumba y ya encontra que deverasan todo el que ya habla el maga mujer, pero con ele nuay sila mira.”
24 Basit ai kou’ayomaim sabuw afa hin rah yan hit abisa baibin hio hinowar na’atube hi’itah, baise Jesu men hi’itinimih.”
25 Despues si Jesus ya habla canila, “Que bien falta gayot el di ustedes entendimiento! Que bien tarda gayot el di ustedes maga corazon para cree todo el que ya habla el maga profeta!
25 Imaibo Jesu iuwih eo, “Kwa i kwabikoko’aw, aisim dinab oro’orot abisa hio hikikirum men fudir rerekab kwabitumatumamih!
26 Sabe kita que el Cristo necesita sufri anay aquel maga cosas antes de entrar le na di suyo lugar de honor, hende ba?”
26 Keriso iti sawar etei isah ni’akir biyan nababan saise ana aiwob maramaim narun nabi’aiwob isan men kwaso’ob?”
27 Despues si Jesus ya esplica canila todo el maga cosas ya habla acerca di suyo mismo que si Moises y el maga profeta ya escribi na Sagrada Escritura.
27 Imaibo Jesu taiyuwin isan aneika Moses ana Buk kikirum imaim busuruf idudur rena God ana dinab oro’orot hai Buk hikikirum imaim tit.
28 Despues de un rato ya llega sila tres cerca na barrio donde quiere anda el dos dicipulo, y despues si Jesus ya hace como ay continua pa era le camina,
28 Naatu bar merar hinuh hinanamaim hititit auman, Jesu bar merar ta namihibe iwa’an hi’itin.
29 pero sila dos ya aguanta con ele, y ya habla sila, “Ñor, esta ya lang junto canamon. O, mira uste, ta cerra ya el noche.” Poreso ya sigui ya lang ele canila adentro na casa para man junto canila.
29 Baise hi’otan hio, “Veya sawar naatu mar efof imih tarun bairit ta’in.” Iti na’at hio itin, basit bairi inumih hirun.
30 Cuando sentao ya le junto canila na mesa, ya saca le pan y ya dale gracias con Dios. Despues ya parti le el pan y ya dale canila.
30 Bay aa isan Jesu bairi himare, eof rafiy bai God ana merar yi sawar imasib itih.
31 Ese mismo hora ya abri le el di ila entendimiento y ya conoce gayot sila si quien ele. Despues ya perde le dayun na di ila vista.
31 Imaibo hairi matah to iwa’an hi’inan, baise marta’imon na’am sa’iwa’an.
32 Despues ya habla sila dos con uno y otro, “Endenantes mientras ta conversa le canaton na camino y mientras ta hace le claro el Sagrada Escritura, el di aton maga corazon ta man putuk putuk gayot de alegria, hende ba?”
32 Hairi himisir hio, “Efamaim tanan Buk Atamaninamaim bidudur dogorot ahayabe yiy naniyan itatam?”
33 Entonces ese mismo hora ya levanta sila dayun na mesa y ya bira ole para na Jerusalem, donde ya encontra sila con el once apostoles junto con el maga otro uban di ila,
33 Basit himisir himatabir maiye hin Jerusalem hitit, nati’imaim bai’ufununayah nah 11 naatu afa auman hiru’ay hima’am hi’itih,
34 y ya habla sila con el dos, “Deverasan gayot el Señor ya resucita ya, y ya aparece ya gane le con Simon!”
34 hai tur hi’owen hio, “Tur anababatun Regah i morobone misir maiye Simon isan irerereb.
35 Entonces sila dos tamen ya conta todo el cosa ya pasa canila na camino y quemodo sila ya conoce con el Señor cuando ya parti le el pan.
35 Orot rou’ab efamaim abisa mamatar naatu mi’itube rafiy imasib bitih ana veya’amaim matah to iwa’an hi’i’inan etei hidudur turahinah hinowar.
36 Mientras ta man cuento sila, derrepente lang si Jesus talla na di ila presencia y ya habla canila, “El paz esta siempre con ustedes.”
36 Orot rou’ab iti na’atube hima hio hinonowar auman naniyan meyemeye Regah nah yan foun matar bat iuwih eo, “Tufuw isa nama.”
37 Ya asusta gayot sila y ya tembla de miedo, cay ya pensa sila que ele un vision.
37 Etei hi’oror, hai bir ra’at, hinotanot i yoyom mowan itinin hirouw.
38 Despues ya habla le canila, “Porque man ya queda ustedes bien estorbao, y porque man ustedes ta duda pa?
38 Baise Jesu iuwih eo, “Aisim kwabirubir naatu aisim a not boro’ika tekakasiy?
39 O, mira ustedes con el di mio maga mano, y con el di mio maga pies, si hende ba gayot yo ya el mismo. Agarra y mira gayot, cay si alma lang yo, nuay era yo laman y hueso como tiene yo ahora.”
39 Au umau kwa’itah, naatu biyau kwabutubun finimu au rakit naniyan kwatatam, saise kwanaso’ob iti i anababatun ayu, anayabin yoyom i aurih finimih en.”
40 Cuando ya habla le aquel, ya dale le mira canila su mano y su pies.
40 Iti ra’at eo sawar basit an uman i’obaiyih hi’itan.
41 Dol no puede gayot sila cree el cosa le ya habla por causa cay bien espantao sila y bien alegre, poreso si Jesus ya pregunta canila, “Tiene ba ustedes aqui alguna cosa para come?”
41 Baise men kafa’imo hitumatumamih, hai kawasa ra’at hikasiy auman, basit Jesu ibatiyih, “Kwa bay urey ta kwayai inu’in?”
42 Entonces ya dale sila con ele un pedaso de pescao cocido.
42 Siy baibitab finimin reban hibai hitin
43 Despues ya saca le con ese y ya come na di ila presencia.
43 naatu nahimaim bat eaan hi’itin.
44 Despues ya habla le canila, “Cuando junto pa kita antes del di mio muerte, ya habla ya yo con ustedes que necesita cumpli todo el maga cosas escribido acerca di mio na ley di Moises, y el maga cosas el maga profeta ya escribi, pati el maga cosas si David ya escribi na maga cancion que ta llama Salmo.”
44 Imaibo hai tur eowen eo, “Ayu i sawar iti isah bairit tama’ama ana veya a tur aowen. Sawar abisa ayu isau mataramih Moses ana Bukamaim, dinab hai Bukamaim na’atube Psalms imaim hio hikikirum hina hiturobe.”
45 Despues ya abri le el di ila entendimiento para queda mas claro el Sagrada Escritura de Dios.
45 Imaibo hai not botawiy Buk Atamaninamaim abisa isan hio hikikirum naniyan hibai.
46 Y ya habla pa le, “Este amo escribido antes pa na Sagrada Escritura, que el Cristo necesita gayot sufri y muri, y despues de tres dias ay resucita le entre el maga muerto.
46 Naatu iuwih eo, “Abisa hio hikikirum anayabin i iti, Keriso i ni’akir biyan nababan namorob, naatu veya tounu ufunamaim boro nayawas maiye namisir.
47 Y por medio del di suyo nombre necesita predica con todo el maga nacion que Dios ay perdona con todo aquellos quien ta arripinti el di ila maga pecado, y necesita principia predica ese aqui na Jerusalem.
47 Saise i wabinamaim ya baikitabir naatu notawiyen ana tur Jerusalemamaim an hinayai hinabinan hinatit hinan tafaram tutufin etei hinanowar.
48 Ustedes amo el quien ay habla con el maga gente este maga cosas que ya mira ustedes.
48 Imih kwa abisa matamaim kwa’i’itin i kwanakubuna sabuw etei hai tur kwana’owen hinanowar.
49 Y ahora ay manda yo con ustedes aquel Espiritu Santo que antes pa ya promete el di mio Padre para dale con ustedes. Pero esta anay ustedes aqui na ciudad de Jerusalem hasta ay recibi ustedes el poder que ay sale na cielo.”
49 Jerusalemamaim kwanama ayu Tamai abisa baitimih eo’omatani marane aniyafar nare a fair kwanab.”
50 Despues ya lleva le canila sale afuera del ciudad hasta na vicinidad de Betania. Cuando ya llega ya sila, ya alsa le el di suyo dos mano y ya dale canila el di suyo bendicion.
50 Imaibo nawiyih bairi Jerusalem hihamiy hitit hin Bethany hitit, nati’imaim uman bora’ah isah yoyoban igegewasinih.
51 Mientras ta dale le bendicion canila, ya desaleja le canila y ya subi para entra ya na cielo.
51 Bigegewasinih auman ihamiyih earura’ah yen in mar wanawanan run.
52 El maga apostoles ya adora dayun con ele. Despues ya bira sila ole para na Jerusalem con alegria grande.
52 Hibora’ara’ah yasisir yah awan karatan auman himatabir maiye hin Jerusalem hitit.
53 Y pirmi sila talla na templo para dale gracias con Dios.
53 Nati’imaim mar etei hin Tafaror Baremaim God ana merar hiyiy naatu hibobora’ara’ah.

Ler em outra tradução

Comparar com outra

Estude este capítulo no WhatsApp

Peça à IA da Bíblia Fala para explicar Lucas 24, comparar traduções ou montar um estudo — tudo direto pelo WhatsApp.