Lucas 23
El Nuevo Testamento (CBK) vs AAI
1 Despues todo sila quien ta hace pregunta con Jesus ya levanta y ya lleva con ele na delante del Gobernador Pilato.
1 Kou’ay tutufin etei himisir Jesu hibai hina Pilate nanamaim hitit.
2 Ya principia sila acusa con ele, y ya habla, “Ya cuji came con este gente ta hace disgusto entre maga gente para man contra sila con el di amon nacion. Ta habla le con el maga gente no dao paga impuesto con el rey Romano. Y ta habla pa le que ele dao el Cristo, un rey.”
2 Nati’imaim ubar hitin hio, “Iti orot i ma kakaf bai na ai sabuw nawiyih tafaram hiti’afiyimih aki atita’ur, naatu sabuw eo’otanih Caesar isan kabay men hinibaiyan, naatu i taiyuwin isan eo, ‘Ayu i Keriso aiwob orot.’”
3 Ya pregunta si Pilato con Jesus, “Rey ba uste del maga Judio?”
3 Imaibo Pilate Jesu ibatiy, “O Jew sabuw hai aiwob?” Jesu iya’afut eo, “Nati kuo.”
4 Despues si Pilato ya habla con el maga jefe del maga padre Judio y con el manada de gente, “Nuay man rason para sentencia yo con este gente.”
4 Pilate firis ukwarih naatu sabuw hiru’ay hibatabat iuwih eo, “Iti orot baimakiyin isan anunuwet men ana kakafin ta atita’urimih.”
5 Pero ta insisti gayot sila mas peor, “El cosa gane le ta enseña ta causa gayot alsamiento entero Judea. Ya principia le na Galilea hasta aqui.”
5 Baise abisa hio i hiukikin. “Iti orot i kougeyageyayan, ana bai’obaiyenamaim Galilee wanawanan busuruf sabuw etei hai ma bi’a’afiy boun na Judea wanawanan sabuw etei kugiyigiyih hai ma eafe’af.”
6 Cuando si Pilato ya oi ese, ya pregunta le con el maga acusador si este gente ya sale na Galilea.
6 Pilate iti na’atube hio nonowar ufunamaim, ibatiyih eo, “Iti orot i Galilee matuwan?”
7 Poreso cuando ya sabe le que este gente ya sale na region donde ta reina si Herodes, ya manda le lleva con Jesus alla con Herodes quien aquel tiempo talla na Jerusalem.
7 Pilate nati ana veya’amaim so’ob Jesu i Herod ana aiwob babanamaim ma’am, imih Herod isan iyafar hibai hin. Anayabin nati ana veya Herod auman i na Jerusalem ma’am.
8 Cuando si Herodes ya mira con Jesus ya queda le bien alegre, cay ya oi gayot ele acerca di suyo y por largo tiempo quiere le mira con ele. Y quiere tamen le mira con ele hace milagro.
8 Herod Jesu i’itin ana maramaim yansisir gagamin maiyow, anayabin ana tur marasika nowar naatu kok kwanekwan Jesu taitin, ina’inan auman ta tiwa’an ta’itin.
9 Entonces ya hace le mucho pregunta, pero si Jesus nuay con ele contesta nada.
9 Imih Herod tur moumurih maiyow Jesu ibabatiy, baise Jesu men iya’afut tur ta eomih.
10 Talla tamen el maga jefe del maga padre Judio y el maga maestro Judio, y bien fuerte gayot el di ila maga acusacion.
10 Firis ukwarih naatu Ofafar Bai’obaiyenayah hitit tur fokarin maiyow hio ubar hitin hiu kwanikwaniy.
11 Ahora si Herodes junto tamen con su maga soldao ya ganguia y ya desprecia con Jesus. Despues ya ordena le con su maga soldao dale visti con Jesus el ropa igual como ta usa el rey, y ya manda bira con ele otra vez alla con Pilato.
11 Imaibo Herod ana baiyowayah bairi Jesu hi’iyab hiu kwanikwaniy. Naatu faifuw gewasin hibai hi’us hiyafar maiye matabir in Pilate biyan tit.
12 Entonces aquel dia si Herodes y si Pilato ya queda ya amigo, cay antes de ese, enemigo gayot sila dos.
12 Nati ana veya’amaim Herod Pilate hairi hitounuw, baise marasika i hairi rakit na’atube nanabih hima’am.
13 Despues si Pilato ya llama junto con el maga jefe del maga padre y con el maga miembro del Consejo Judio pati con el maga gente,
13 Firis ukwarih naatu bonawiyenayah, sabuw ukwarih etei’imak Pilate e’af ayuwih hina
14 y ya habla le canila, “Ustedes ya lleva con este gente aqui conmigo y ya habla ustedes que ele ta causa disgusto con el maga gente, pero despues de investigar yo con ele na di ustedes mismo presencia, nuay yo encontra nada de aquel maga maldad que ustedes ta acusa con ele.
14 iuwih eo, “Iti orot kwabai kwana biyou kwatit sabuw nawiyih kakaf kwarouw kwa’o, naatu ayu kwa etei namaim ai babatiy kwa’itin, baise ana kakafin kwao anonowar na’atube men ta atita’urimih.
15 Ni si Herodes tamen nuay encontra con ele culpable, cay ya manda gane le con ele bira ole aqui canaton. Puede ustedes mira que nuay ele hace malo para sentencia con ele para muri.
15 Na’atube Herod nunuwet ana kakafin men tatita’ur, imih iyafar maiye matabir na. Anayabin men abisa kakafin ta sinaf boro namorob.
16 Poreso despues de mandar yo con ele latiga, ay hace yo con ele libra.”
16 Isan imih ayu boro anarab naatu anabotait natit nan.”
17 Ya habla le ansina cay cada año durante el celebracion del Passover, necesita si Pilato sigui el costumbre del maga Judio que libra gayot un preso.
17 Matan fufur Tar Nowaten hiyuw ana veya, Pilate mar etei dibur orot ta’imon sabuw isah ebobotait.
18 Cuando ya oi sila el cosa ya habla si Pilato, ya grita aquel manada de gente todas todas, “Mata lang con ele, y libra con Barabas!”
18 Baise sabuw rou’ay gagamin na’in hibatabat hiwow hio, “Nati orot i na morob! Aki akokok Barabas inabotait natit!”
19 Aquel gente si Barabas un preso con quien ya pone na prision cay ya causa le alsamiento con el maga gente na ciudad, y ya mata tamen le un gente durante el gulu.
19 (Barabas i Jerusalemamaim kukugeyagey, naatu orot babin ta easabun momorob isan dibur hiyai ma’am.)
20 Si Pilato quiere hace libra con Jesus; entonces ya habla le otra vez con el maga gente, “Cosa man ele ya hace malo?”
20 Pilate kok kwanekwan i Jesu tabotait tatit, imih fanan aumetawat na’in eafare maiye sabuw ifefeyanih.
21 Pero mas fuerte gayot sila ta grita, “Crucifica con ele! Crucifica con ele!”
21 Baise sabuw fah sib hinow hi’af ra’at hio, “Ku’onaf! Ku’onaf!”
22 Por el tercera vez si Pilato ya habla canila, “Porque man? Cosa man malo ya hace le? Nuay yo encontra nada de maldad para sentencia con ele para muri. Ay manda yo latiga con ele y despues ay hace yo con ele libra.”
22 Pilate iban mar baitounin ibatiyih maiye, “Abisa kakafin sinaf? Ayu ana kakafin men ta a’itin boro namorob, imih ayu boro anarab naatu anabotait.”
23 Pero ya grita que grita gayot sila bien duro con Pilato, para manda le crucifica con Jesus, y por fin ya gana el maga gente por causa del di ila maga gritos.
23 Baise sabuw fanah sib Jesu morobomih hiwow hio hinan yomaninamaim hai kok na yabin matar.
24 Entonces ya decidi si Pilato hace el cosa sila quiere.
24 Basit sabuw hio na’atube hai kokomaim Pilate sinaf, Jesu morob isan ibasit.
25 Despues ya libra le con el preso con quien quiere sila, aquel criminal quien contra con el gobierno y quien ya mata gente, pero ya entrega le con Jesus na mano del maga Judio para hace si cosa sila quiere con ese.
25 Naatu orot kougeyageyayan naatu asbunuwayan dibur ma’am isan hibifefeyan i botait, naatu Jesu isan abisa sinafumih hikokok na’atube bai itih.
26 Despues ya lleva sila con Jesus para anda na lugar donde ay crucifica con ele. Mientras ta camina sila ya man encuentro na camino con Simon, un ciudadano de Cirene. Ele ya sale na parte arriba para anda na Jerusalem. Ya esforsa sila con ele y ya manda con ele carga el cruz y sigui na detras di Jesus.
26 Roman baiyowayah Jesu onafinamih hibai hitit hinan efamaim, Sairini orot wabin Simon ana barene na au Jerusalem rur bairi hitar. Naatu hikwarar tatab, onaf hibai hitin e’abar Jesu ufun bairi hin.
27 Bien mucho gente ta sigui con Jesus, y tiene de aquellos maga mujer ta llora que llora, cay ta condole sila por causa di Jesus.
27 Sabuw rou’ay gagamin na’in Jesu hi’ufunun bairi hinan wanawanahimaim baibin afa Jesu hi’itin yah baban hirerey.
28 Pero si Jesus ya bira su cara para canila y ya habla, “Maga mujer de Jerusalem, no llora para conmigo, pero llora para di ustedes mismo pati para del di ustedes maga anak.
28 Jesu tatabir itih eo, “Jerusalem baibin ayu isau men kwanarerey, baise kwa taiyuw isa naatu natunat isah kwaniyababan kwanarerey.
29 Cay ay llega el dia el maga gente ay habla gayot, ‘Bendicido el maga mujer quien nuay nunca tene anak, y nuay nunca pari ni nuay nunca dale mama.’
29 Anayabin mar boro enan sabuw boro hinao, ‘Baibin iyab a’arih, taubu’e tema’am naatu kek men tibitotomanen boro hiniyasisir.’
30 Al llegar aquel tiempo ay habla sila con el maga monte, ‘Cae ya lang canamon!’ y con el maga gulut, ‘Tapa ya lang canamon!’
30 Nati ana veya’amaim sabuw boro oyaw isah hinao,
31 Si ta destrosa con el palo vivo, cosa man gaja ay pasa con el palo buluk?” (Quiere decir, si ta hace sila este conmigo quien nuay pecado, cosa man ay hace sila con ustedes quien tiene pecado?)
31 Anayabin sawar iti na’atube ai biyan ahiy ana veya’amaim tisisinaf, baise ai nakekerer ana veya’amaim hinasisinaf boro mi’itube?”
32 Aquel mismo tiempo tiene tamen dos mal gente con quien ya saca el maga soldao para crucifica junto con Jesus.
32 Nati ana veya’amaim orot kakafih rou’ab auman Jesu bairi morobomih hinawiyih hitit hin.
33 El maga soldao ya lleva canila na lugar ta llama El Calavera, y cuando ya llega ya alla, ya crucifica sila con Jesus y con ese dos gente malo, el uno na lao derecha di Jesus y el otro na di suyo lao isquierda.
33 Hitit hina efan wabin Gifow imaim hitit naatu Jesu hi’onaf orot kakafih rou’ab auman, orot ta ana asukwafune, orot ta ana beyawane. Jesu orot kakafih ro’ab bairi koros afe’en|alt="Jesus and thieves on the cross" src="CN01836B.TIF" size="col" loc="Luk 23.33" copy="©1978 David C. Cook Publishing Co." ref="23.33-35"
34 Despues ya habla si Jesus con Dios, “Padre, perdona canila, cay no sabe si cosa sila ta hace.”
34 Imaibo Jesu eo, “Tamai hai bowabow kakafih kunotawiyen men hiso’ob abisa tisisinaf.” Naatu ana faifuw hibosairen arowamaim hifaram hibow.
35 Tiene maga gente talla lang alrededor quien ta visia todo el cosa ta pasa. Pero el maga miembro del Consejo Judio ta hace burla con ele y ta habla pa, “Ha! Ya puede le salva con otros, entonces si ele el Cristo con quien Dios ya escoje para reina, deja con ele salva con ele mismo!”
35 Sabuw nati’imaim hibat hi’i’itin ana maramaim, bonawiyenayah orot ukwarih Jesu hi’iyab hio, “Sabuw afa iyawasih bo i Keriso God narurubin na’at taiyuwin niyawasiban tana’itin.”
36 El maga soldao ya burla tamen con ele, y ya anda sila na cruz y ya dale con ele vinagre para toma,
36 Roman baiyowayah auman hi’iyab, naatu wine tenakuyakuy tomamih hitin
37 y ya habla pa sila, “Si uste deveras el rey del maga Judio, salva con uste mismo!”
37 hio, “O Jew sabuw hai aiwob na’at taiyuw kwiyawasi!”
38 Ta habla sila este cay arriba del cabeza di Jesus tiene un nota clavao na cruz, y ansina ese ta habla, “Este amo el rey del maga Judio.”
38 Naatu ukwarinamaim hikirum hio, “Iti I Jew Sabuw Hai Aiwob.”
39 Despues uno del maga criminal clavao alla na cruz na lao di Jesus ya insulta gayot con ele, y ya habla, “Si uste deverasan el Cristo, salva anay con uste mismo, despues salva tamen canamon dos!”
39 Orot kakafin ta hi’onaf inu’in Jesu isan eafabon tur kakafih eo. “O Keriso na’at kwiyawas kure naatu aki auman kwiyawasi.”
40 Pero el otro criminal ya regaña con ele, “Hende ba tu ta tene miedo con Dios? Ta recibi man gayot kita igual sentencia como este gente,
40 Baise orot ta rounane inu’in turan kwarar iu, “O God isan kubirubir ai en? It etei i baimakiy ta’imon tabaib.
41 pero el castigo ta recibi kita justo gayot cay ta recibi kita el cosa conviene por causa del di aton mal trabajo, pero este gente nuay hace nada malo.”
41 It airit biyababan tabaib i ana efamaim tabaib, anayabin atasisinaf kwanekwanemaim wan tama ra’at biyat ebababan. Baise iti orot i men kafa’imo kakafin ta sinaf, asir biyababan ebaib.”
42 Despues ya habla le con Jesus, “Señor, acorda conmigo si ay vene uste para reina.”
42 Naatu Jesu isan eafabon eo, “Jesu a aiwobomaim inarur ayu inanuhu.”
43 Si Jesus ya habla con ele, “Ta habla gayot yo contigo, que este dia ay man junto tu conmigo na cielo.”
43 Jesu iya’afut eo, “Ao’omatani, boun ayu Paradise imaim ana rur o boro airit tanarun.”
44 Ahora maga alas doce del medio dia ya queda oscuro entero lugar hasta el hora de alas tres del tarde, cay el sol ya apaga.
44 Veya yen na i’ouyit, veya rararan matan gugum tafaram etei fobe inu’in veya re three korok na’atube bai.
45 El cortina bien grueso colgao na templo (que ta separa con El Lugar Mas Sagrao del entero templo) ya rompe dos pedaso desde arriba hasta abajo.
45 Basit faifuw gagamin Tafaror Bar wanawan hitaiy re efan kakafiyin, kakafiyin hirafut inu’in taseb rou’ab himatar.
46 Despues si Jesus ya grita bien duro con Dios, “Padre, ta entrega yo el di mio alma na di uste mano.” Al acabar ele habla ese ya resulla le el di suyo ultimo resuello.
46 Imaibo Jesu fanan aumetawat rerey eo, “Tamai umamaim ayubu abit inab.” Iti na’atube eo basit morob.
47 Cuando el capitan Romano ya mira el cosa ya pasa, ya alaba le con Dios y ya habla, “Asegurao gayot ese gente nuay culpa.”
47 Baiyowayah hai ukwarin nati’imaim bat abisa mamatar itin, God wabin bora’ara’ah eo, “Turobe iti orot i gewasin.”
48 Tiene alla mucho gente para mira el crucificcion, y cuando ya mira sila todo el maga cosas ya pasa, ya queda sila bien triste, y mientras ta camina sila volve ta pega gayot sila el di ila maga pecho (como ese el di ila costumbre para dale mira el tristeza).
48 Sabuw nati’imaim hiru’ay hibat abisa mamatar hi’itin, dogoroh hirab yababan auman hai ubar himatabitabir hin.
49 Tiene maga gente parao na distancia con quien ya conoce si Jesus personalmente, pati el maga mujer quien ya sigui con ele desde na Galilea. Talla ya sila para mira todo aquel maga suceso.
49 Sabuw afa Jesu hisusu’ub, naatu baibin afa Galilee ine hi’ufunun bairi hina hibibais, nabinamaim hibat Jesu momorob hi’itin.
52 Este si Jose ya anda con Pilato para pidi el cuerpo di Jesus.
52 Na Pilate nanamaim tit Jesu biyan bai na ya’in isan ifefeyan naatu aiwob orot ibasit.
53 Cuando tiene ya le el permiso, ya quita le el cuerpo di Jesus na cruz; despues ya envolve con ese na un tela fino y blanco. Cuando ya acaba le envolve el cuerpo, ya pone le con ese adentro na tumba que ya grevata na pader de piedra, donde nuay pa gayot pone ni con ningunos.
53 Joseph na Jesu biyan onaf afe’en inu’in bosair bai re faifuw boubunamaim sum bai in hub boubun to naiwanamaim tar numin inu’in imaim yai.
54 Ya llega el dia de Viernes que ta llama el dia de preparacion para el venida del Sabado. (Para con el maga Judio, el Sabado ta principia si ta sumi el sol Viernes tarde.)
54 Naatu nati veya i Friday, Baiyarir busurufin isan ana veya nakabom.
55 Despues aquel maga mujer quien ya sigui con Jesus desde Galilea ya sigui con Jose de Arimatea para anda mira el tumba y si paquemodo le ya pone el cuerpo alla adentro.
55 Baibin Galilee ine Jesu hi’ufunun bairi hinan i Joseph bairi hin hubemaim hitit, Jesu biyan mi’itube ya’iyai i hi’itin.
56 Cuando ya mira sila el lugar, ya volve sila para prepara maga ingrediente y perfume para embalsama el cuerpo di Jesus, como el costumbre di ila.
56 Naatu himatabir hin bar hitit Jesu biyan yabuna’in isan ana raiy hibogaigiwas naatu mar to Baiyarir Ana Veya i hima hiyarir hai ofafar eo na’atube.
Atalhos do teclado
- Capítulo anterior←
- Próximo capítulo→
- Versículo anteriork
- Próximo versículoj
- Limpar seleçãoEsc
- Esta ajuda?
Estude este capítulo no WhatsApp
Peça à IA da Bíblia Fala para explicar Lucas 23, comparar traduções ou montar um estudo — tudo direto pelo WhatsApp.