Lucas 22

El Nuevo Testamento (CBK) vs AAI

Sair da comparação
AAI TUR GEWASIN O BAIBASIT BOUBUN
1 Cerca ya le Celebracion del Pan Nuay Apujan que ta llama Passover.
1 Faraw Wanawanan Yeast en ana hiyuw wabin Tar Nowaten aa isan ana veya i na kabom.
2 El maga jefe del maga padre y el maga maestro Judio ta busca gayot si paquemodo sila ay manda mata con Jesus, pero tiene man tamen sila miedo con el maga gente.
2 Naatu nati ana veya’amaim firis ukwarih naatu Ofafar Bai’obaiyenayah wa’iwa’iramaim ef hinunuwet mi’itube Jesu hitab hitarab tamorob isan, anayabin bebeyanamaim sinafumih sabuw hibiruwih.
3 Despues ya entra el demonio na corazon di Judas con quien ta llama sila Iscariote, uno del doce dicipulo.
3 Nati ana veya’amaim, Jesu ana bai’ufununayah 12 wanawanahimaim orot Judas wabin ta Iscariot Satan dogoron wanawanan run.
4 Ya anda le con el maga jefe del maga padre Judio pati con el maga capitan del maga guardia del templo, para man cuento si paquemodo le ay puede entrega con Jesus na di ila mano.
4 Basit na firis ukwarih naatu Tafaror Bar ma’utenayah hai orot ukwarih biyah tit, Jesu mi’itube nab nabitih isan bairi hiyakitifuw.
5 Ya queda sila bien alegre gayot, y ya decidi sila dale cen con ele.
5 Naatu orot ukwarih hiyasisir Judas kabay baitinin isan hio’matan.
6 Si Judas ya consinti y ya precura gayot busca el oportunidad para entrega secretamente con Jesus na di ila mano.
6 Judas ibasit naatu ef ana gewasin wa’iwa’iramaim nuwet, mi’itube Jesu tab tabitih, sabuw men hitaso’ob.
7 Ahora ya llega ya el dia del celebracion del Pan Nuay Apujan, y ese dia debe sila mata carnero diutay, para celebra el Passover.
7 Faraw Wanawanan Yeast en hiyuw ana veya natit, nati ana veya’amaim i Tar Nowaten isan sheep natunatuh lamb terouw sibor teya’aya.
8 Si Jesus ya manda con Pedro y con Juan con este instruccion: “Anda prepara el comida para celebra kita el Passover.”
8 Imih Peter, John hairi Jesu eobaimanih iyafarih eo, “Kwanan Tar Nowaten ana hiyuw kwanabogaigiwas tanaa.”
9 Despues ya pregunta sila con ele, “Donde man uste quiere que ay prepara came el cena del Passover?”
9 Hibatiy hio, “Menamaim kukokok boro ana bogaigiwas?”
10 Ya habla le canila, “Oi conmigo. Al entrar ustedes el ciudad de Jerusalem ay man encuentro alla un gente cargando un tibor de agua na di suyo hombro. Sigui con ele na casa donde le ay entra,
10 Jesu iyafutih eo, “Kwanan Jerusalem kwanatitit auman orot ta boro noukwatamaim harew nahun na’abar nanan bairi kwanitar, naatu kwani’ufunun bairi kwanan bar erurumaim kwanarun.
11 y habla con el dueño del casa que yo el di ustedes maestro ya manda pregunta con ele si donde lugar na casa ay usa yo para come el cena del Passover junto con el di mio maga dicipulo.
11 Naatu bar matuwan orot kwanibatiy, ‘Bai’obaiyenayan,’ o isa iti na’atube eo. ‘Ayu au bai’ufununayah bairi nanawan bar awan menatan boro imaim Tar Nowaten ana bay anaa?’
12 Y ele ay dale mira con ustedes un lugar grande na piso arriba, daan ya arreglao. Entonces prepara alla el di aton comida.”
12 Naatu i boro bar awan gagamin yate tafan ni’obaiyi kwana’itin, nati’imaim sawar etei hirereb hiyabuna inu’in, imaim kwanabogaigiwas.”
13 Cuando ya llega sila alla, ya sucede todo el maga cosas que si Jesus ya habla canila. Entonces ya prepara sila alla el cena del Passover.
13 Orot rou’ab hitit hinan sawar etei Jesu eo na’atube hi’itah, basit Tar Nowaten hiyuw hibogaigiwas.
14 Cuando ya llega ya el hora para come sila, si Jesus ya senta na mesa junto con su maga dicipulo.
14 Bay aa isan ana veya tit, naatu Jesu ana tur abarayah bairi bay aa ana efanamaim himare.
15 Y ya habla le canila, “Bien grande gayot el di mio deseo para celebra este cena del Passover junto con ustedes antes del di mio sufrimiento.
15 Baise iuwih eo, “Ayu akokok kwanekwan iti Tar Nowaten ana bay kwa bairit tanaa, imaibo ani’akir biyau nababan.
16 Ta habla yo claro con ustedes, hende na yo ay come este cena del Passover otra vez hasta el significacion de este Passover ay cumpli na Reino de Dios.”
16 Anayabin a tur ao’owen, ayu i boro men kafa’imo iti bay anaa maiye, ana veya’amaim iti sawar yabin anababatun niturobe God ana aiwob wanawananamaim.”
17 Despues ya saca le el copa del vino de uvas, y cuando ya acaba ya le dale gracias con Dios, ya habla le, “Saca este tasa y parti parti para todo ustedes ay puede toma,
17 Imaibo Jesu kerowas bai, God ana merar yi, naatu ana bai’ufununayah itih eo, “Kerowas iti kwabai etei’imak kwafaram kwatom.
18 cay ta habla yo con ustedes que desde ahora, hende na yo ay toma vino de uvas hasta ay llega el Dios para reina.”
18 A tur ao’owen, veya iti boun ebubusuruf ayu iti wine boro men anatom, ayu boro iti na’atube ana ma nan God ana aiwob nan natit.”
19 Ya saca tamen le el pan, y cuando ya acaba ya le dale gracias con Dios, ya parti le ese. Despues ya dale le canila y ya habla, “Este pan el di mio cuerpo que ta ofrece yo como un sacrificio na lugar di ustedes. Desde ahora hace este ansina para acorda conmigo siempre.”
19 Naatu rafiy bai God ana merar yi sawar, imasib ana bai’ufununayah itih eo, “Iti i ayu biyou, kwa abit, iti na’atube kwanasinaf saise imaim ayu kwananuhu.”
20 Despues del cena ya saca tamen le el tasa de vino y ya habla, “Este tasa de vino amo el sangre que ay derrama yo, y por medio de este sangre ustedes ay tene un nuevo manera para ay puede queda perdonao.
20 Naatu kerowas isan i na’atube sinaf, bay hi’aa ufunamaim bai itih eo. “Iti kerowas i God ana Obaibasit Boubun ayu au rara’amaim ibour kwa etei isa ebisuwai.
21 “Pero mira ustedes! El persona quien ay traiciona conmigo taqui junto conmigo na mesa!
21 Baise kwanaso’ob orot yait ayu morobomih babau eo, i iti gemamaim airi ama’am.
22 El Hijo del Hombre ay muri conforme Dios ya decidi, pero que bien terrible el cosa ay pasa con ese gente quien ay entrega con ele na mano del enemigo!”
22 Orot Natun i boro namorob God isan yayakitifuw na’atube, baise orot yait baban eo emomorob i boro baimakiy gagamin na’in nab.”
23 Despues ya principia sila man preguntajan si quien ba di ila ta planea hace ese cosa.
23 Basit bai’ufununayah taiyuwi hibabatiyih hio, “Iti kou’ay wanawanamaim o yait iti na’atube sinafumih iyakitifuw ima kunotanot?”
24 Despues ya tene discusion el maga dicipulo si quien man gaja di ila ta pensa el maga gente amo el mas importante entre canila.
24 Bai’ufununayah taiyuwih wanawanahimaim gamin matar hai kokok hitaso’ob yait i orot gagamin.
25 Si Jesus ya habla canila, “El maga rey de este mundo bien estricto gayot, y el maga gente bajo mando canila ta llama con el maga gente na alto puesto ‘Maga Bondadoso.’
25 Jesu iuwih eo, “Tafaram wanawanan Eteni Sabuw hai aiwob ana sabuw kaifih isan i hai fair ema’am imih sabuw tekakaifih, naatu sabuw iyab onowaten hibai sabuw tebobonawiyih, i tekokok wabih nara’at Bonawiyenayah hinarouw.
26 Pero entre con ustedes no hace ansina, sino el mas alto di ustedes necesita queda como el mas menos, y el lider entre con ustedes necesita queda como un servidor del los demas.
26 Baise kwa wanawanamaim i men na’atube nama, o yait orot gagamin mataramih taiyuw inayare inikek, naatu o yait bonawiyenayan mataramih taituwa isah ini’akir inabow.
27 Quien ba el mas alto, el quien ta senta na mesa o el quien ta sirvi el comida? El mas alto amo el quien ta senta na mesa, hende ba? Pero yo, el di ustedes lider, ta sirvi gayot.
27 Yait i orot gagamin, orot bay aayan o orot bay semorayan? Orot mare ma bay eaau i turobe orot gagamin. Baise ayu kwa wanawanamaim i akir wairafin na’atube ama kwa isa abowabow.
28 “Ustedes amo el quien ya esta gayot junto conmigo durante el di mio sufrimiento.
28 Au routobon fokarih wanawananamaim men kwaihamiyu, baise sisibu’umaim mar etei bairi tama’am.
29 Poreso conforme mi Padre ya dale conmigo el derecho para reina, yo tamen na di mio parte ay dale con ustedes
29 Tamai aiwob ana fair itu abi’aiwob na’atube nati fair ta’imon kwa abit kwani’aiwob
30 el derecho para come y toma junto conmigo na mi mesa alla na Reino di mio, y ay senta tamen ustedes na maga trono para jusga con el maga gente quien ya sale na maga linea del doce hijo di Jacob.”
30 Kwa boro au aiwob wanawananamaim kwanaa, kwanatom yasisir kwanab, aiwob hai ura ma’ama’amaim kwanamare Israel sabuw hai big etei 12 kwanakaifih.”
31 Despues si Jesus ya habla con Simon Pedro, “Simon, Simon, oi tu conmigo. Dios ya permiti con Satanas para tenta con ustedes todo para puede Dios sabe si quien bueno o malo, como el sementerero quien ta separa el ipa con el grano.
31 Jesu eo, “Simon, Simon! Satan i baibasit God biyanane bai, kwa routobon nit nakubaituturimih. Orot masaw bowayan ana rice erab erububunai ani’aanin nabin eyai, naatu kanabin nabin eya’iyai na’atube.
32 Pero, Simon, ya reza ya yo, para hende ay perde el di tuyo fe conmigo. Sabe yo si Satanas ay causa contigo nega conmigo, pero despues de arripintir tu necesita tu ayuda hace fuerte con el fe de estos maga hermano di tuyo.”
32 Baise Simon, ayu o isa ayoyoyoban, saise a baitumatum men nara’iy, naatu ayu isou inamamatabir ana veya, taituwa koufair initih hinabatkikin.”
33 Despues ya contesta si Pedro con Jesus, “Señor, ta otorga gayot yo sigui con uste masquin para na prision o masquin muri pa yo junto con uste!”
33 Baise Peter iya’afut eo, “Regah ayu airit na dibur run naatu na morob isan abobuna ama’am.”
34 Ya habla si Jesus con ele, “Pedro, ta habla yo contigo que este dia antes de cantar el gallo, ay nega gayot tu tres veces que tu no conoce conmigo.”
34 Jesu eo, “Peter, boun gugumin o boro mar tounu inayoub inao, ‘Ayu orot nati men aso’ob,’ i ufunamaim kokorere boro nao inanowar.”
35 Despues ya habla si Jesus canila, “Cuando ya manda yo con ustedes aquel primera vez para anda habla el Buen Noticia, ya habla yo con ustedes que no lleva cen o suput, y no lleva otro par de sandalias. Ya falta ba ustedes algun cosa?”
35 Imaibo Jesu ana bai’ufununayah ibatiyih eo, “Kwanotanot ayu ai yuni aur kaukut, hafoy naatu a baibiyon en kwatit kwanan ana veya’amaim, sawar afa isah kwaiyababan.” Hiya’afut hio,
36 Despues ya habla le, “Ahora, si quien di ustedes tiene cen o saquito, lleva gayot ese. Y si quien nuay espada, vende algun pedaso de ropa y compra uno.
36 Jesu iuwih eo, “Baise a tur ao’owen, o yait aur kaukut, o hafoy ema’am inab, naatu o yait aur kaiy en, a biya baibiyon inab inan hinatubun naatu kabay inab kaiy inatubun uma inisinfafar.
37 Hace ansina cay necesita cumpli si cosa antes ya escribi acerca di mio na Sagrada Escritura: ‘Ya trata con ele como si fuera ele un criminal.’ Ahora todo el que ya escribi antes acerca di mio ta principia ya sucede.”
37 Anayabin a tur ao’owen, Buk Atamaninamaim iti na’atube hio hikirum, ‘Hi’i’itin i bainowan mowanabe,’ naatu nati tur i ayu isou hikirum, naatu boro anasinaf nan yabin namatar’’”
38 Ya habla sila, “Señor, tiene aqui ahora mismo dos espada!”
38 Bai’ufununayah hio, “Regah kaiy rou’ab iti abobotanen kui’itan.” Jesu iyafutih eo, “Nati ana fofonin.”
39 Despues ya sale si Jesus na casa y ya anda camina para na Monte de Olivo como el di suyo costumbre, y ya sigui con ele el di suyo maga dicipulo.
39 Jesu ana bai’ufununayah bairi matan fufur tisisinaf na’atube Jerusalem hihamiy hiyen hin Olive Oyawemaim hitit.
40 Cuando ya llega ya sila ya habla le canila, “Reza ya con Dios para hende ay gana el tentacion con ustedes.”
40 Jesu na nati efanamaim titit ana veya, basit ana bai’ufununayan iuwih eo, “Kwanayoyoban saise routobon nanan boro kwanarukouw.”
41 Despues ya deja le canila y ya anda lejos, el distancia como un guerriada de piedra. Alla ya hinca le para reza con Dios.
41 Imaibo in fotafot wan ana fofonin na’atube, sun yowen yoyoban
42 Y ya habla le, “Padre, favor quita conmigo este copa de sufrimiento, pero hende yo ay evita el sufrimiento si ese el di uste querer que ay sufri yo.”
42 eo, “Tamai inakokok na’at, basit iti biyababan ana kerowas biyau’umaim kubosair, men ayu au kok, baise abisa o kukokok na’atube namatar.”
43 Despues ya abuya con ele un angel quien ya sale na cielo para dale con ele fuerza.
43 — ausente —
44 Durante el di suyo agonia mas fuerte ya gayot el di suyo rezo, y el sudor di suyo como sangre que ta man tulu na tierra.
44 — ausente —
45 Cuando ya acaba le reza, ya levanta y ya bira le con el di suyo maga dicipulo, y ya mira le que bien durmido sila por causa del di ila grande tristeza.
45 Yoyoban sawar misir inan, ana bai’ufununayah matah fot hi’inu’in itih, hai yababan ra’at kwanekwan easbunih hi’inu’in.
46 Ya habla si Jesus, “Porque man ustedes ta durmi? Levanta y reza para hende gana el tentacion con ustedes.”
46 Iuwih eo, “Aisim kwa’inu’in? Kwamisir kwayoyoban saise men routobon kwanab.”
47 Mientras ta man cuento pa le, ya llega un manada de gente y si Judas, uno del doce dicipulo, amo el quien ya guia canila. Despues ya atraca le con Jesus para dale con ele un beso de saludo.
47 Jesu iti na’atube bat eo auman, bai’ufununayah 12 wanawanahimaim orot ta wabin Judas sabuw rou’ay gagamin na’in nawiyih hina hitit. Naatu Judas mutufor in Jesu biyan tit bai mamay. Judas baiyowayah naatu Jews bairi hina Jesu emamamay|alt="Judas kissing Jesus; with soldiers and Jews" src="cn01812B.tif" size="col" loc="Luk 22.47" copy="©1978 David C. Cook Publishing Co." ref="22.47-48"
48 Entonces ya habla si Jesus con ele, “Judas, con un beso lang gayot tu ay entrega con el Hijo del Hombre na mano del di suyo maga enemigo?”
48 Baise Jesu iu, “Judas o iti mamayenamaim Orot Natun ibai rakit sabuw kubitih?”
49 Cuando ya mira el maga dicipulo el cosa ta pasa, ya habla sila, “Señor, usa ba came este maga espada di amon?”
49 Bai’ufununayah bairi hibatabat Jesu isan abisa mamatar hi’itin, basit hibatiy, “Regah karam boro kaiyomaim bairi aniyow?”
50 Despues uno di ila ya tajia gayot con el ayudante del Padre Superior Judio, y ya tupa na di suyo orejas derecha hasta ya corta gayot.
50 Naatu ana bai’ufununayah orot ta ana kaiy bora’ah, Firis Gagamin ana akir wairafin ta tainin asukwafune buru’um.
51 Pero ya habla si Jesus, “Husto ya!” Despues ya trompesa le el orejas del ayudante y ya hace con ese bueno ole.
51 Baise Jesu eo, “Men inasinaf maiye kunutanub!” Naatu Jesu orot tainin butubun efanin matar maiye.
52 Despues ya habla si Jesus con el maga jefe del maga padre y con el maga capitan del maga guardia del templo pati con el maga oficial del iglesia del maga Judio quien ya llega para arresta con ele, “Cosa? Un bandido ba yo que necesita pa ustedes usa maga espada y maga batuta para arresta conmigo?
52 Imaibo Jesu firis ukwarih, Tafaror Bar ana firis ukwarin, furisiman, naatu regaregah ai’in Jesu bain fatuminamih hinan iuwih eo, “Kwa iti kaiy, kefat yuwu rabu’umih kwabow kwanan ana itinin i ayu orot kakafu bainowan na’atube?
53 Todo el dia ya lang gane yo talla na templo junto con ustedes y nuay man ustedes arresta conmigo, pero ahora, este el tiempo que Dios ya dale con ustedes para hace el trabajo del demonio.”
53 Ayu mar etei Tafaror Bar gagamin wanawanan bairit tama’am, men kwakok boro imaim ayu kwatafatumu? Baise iti boun i kwa a veya, imih abisa kwakokok na’atube kwasinaf. Anayabin gugumin ana orot ebobonawiyi.”
54 Despues aquellos quien ya arresta con Jesus ya lleva con ele na casa del Padre Superior, y si Pedro ya sigui canila un poco de distancia.
54 Jesu hibai hifatum hibai hin Firis Gagamin ana bar hitit, naatu Peter nabineika bat i’uf nunih bairi hin hitit.
55 Na medio del patio de aquel casa ya arde sila fuego, y el maga gente ya man tumpuk alla, y si Pedro ya senta tamen junto canila.
55 Wairaf merar yan foun hi’asir himare hima rararih, Peter na wanawanah mare bairi hima rararih,
56 Despues uno del maga ayudante mujer ya mira con Pedro sentao na claridad del fuego y ya pija gayot con ele. Despues ya habla le, “Este gente junto gayot con aquel gente que ya arresta sila!”
56 basit akir wairafin babitai ta nuw Peter ma wairaf rarar itin, naatu matan kubar itinbunai sawar imaibo eo, “Iti orot auman i Jesu hairi hima hireremor.”
57 Pero ya nega gayot si Pedro, y ya habla, “Ñora, no conoce yo con ele!”
57 Baise Peter yaub eo, “Babitai, ayu nati orot i men kafa’i aso’ob.”
58 Despues de un rato el otro persona sentao alla ya mira tamen con ele, y ya habla, “Uste uno tamen di ila!”
58 Hima kafa’imo, orot ta itin maiye eo, “O i ni’i orot ana bai’ufununayan ta.” Baise Peter iya’afut eo, “Aro, ayu men nati orot ana bai’ufununayan ta’amih.”
59 Despues de un hora, el otro gente ya insisti y ya habla, “Sin duda este gente estaba junto con ele, cay de Galilea tamen le.”
59 Hima one hour na’atube sawar, basit orot tabo iban eo maiye “Tur anababatun iti orot i Galilee matuwan Jesu hairi hima hireremor men kasikasiy ta’amih.”
60 Pero ya contesta si Pedro, “Ñor, no sabe yo si cosa uste ta habla.”
60 Baise Peter orot iya’afut eo, “Aro ayu men kafa’i aso’ob o abisa kuo.” Iti na’at eo auman kokorere eo.
61 Despues el Señor ya bira el di suyo cara y ya mira le con Pedro, y ya acorda gayot dayun si Pedro el maga palabra del Señor cuando ya habla le, “Antes de cantar el gallo este dia, tres veces ya ay habla tu que no conoce tu conmigo.”
61 Regah tatabir mutufor nuw Peter itin, naatu Regah abisa eo i not, “Boun gugumin o boro mar tounu ayu inayayoubu ufunamaim kokorere boro nao.”
62 Despues si Pedro ya sale na patio del Padre Superior y ya anda afuera, y ya llora que llora gayot ele.
62 Basit Peter misir tit in ufun re rerey i gagagamat.
63 Ahora el maga gente quien ta man guardia con Jesus ta ganguia y ta bombia pa con ele.
63 Orot afa Jesu hima’uh hima’am himisir faifuw ta hibai matan hisum,
64 Despues ya tapa tamen sila el di suyo ojos y ya habla, “Ahora, adivina dao si quien ya bombia con uste.”
64 imaibo hi’i’iyab naatu hiborabirab hio, “Kuo anowar, yait o rabi?”
65 Ta habla tamen sila todo clase de insulto.
65 Naatu tur kakafih moumurih maiyow hiu kwanikwaniy hi’i’iyab.
66 Cuando ta amanese ya el dia ya man junto el maga miembro del Consejo Judio y el maga jefe del maga padre pati el maga maestro Judio. Ya manda sila lleva con Jesus na di ila Consejo, y alla ya hace sila pregunta con ele.
66 Mar sibisib auman sabuw hai regaregah ai’in, firis ukwarih naatu Ofafar Bai’obaiyenayah etei hiru’ay hita’imon, imaibo Jesu hinawiy hina Kaniser nahimaim bat
67 Y ya habla sila, “Habla canamon si deverasan uste el Cristo.”
67 naatu hibatiy, “Kuo anowar o i Keriso?” Jesu iyafutih eo, “A tur ana’owen boro men kwanitutumu’umih,
68 Y si ay hace yo pregunta con ustedes, hende man ustedes ay contesta conmigo.
68 naatu ana bibatiyi auman boro men kwaniyafutu’umih.
69 Pero desde ahora, el Hijo del Hombre ay senta na mano derecha de Dios poderoso.”
69 Baise mar enan Orot Natun boro God fairin uman asukwafune namare nama’am kwana’itin.”
70 Despues ya habla sila todo, “Entonces, Hijo de Dios gale uste?”
70 Naatu etei’imak hibatiy hio, “Bo o God Natun?” Jesu iyafutih eo, “Ayu God Natun kwarouw kwao i tur anababatun kwao.”
71 Ya habla sila, “No necesita mas kita otro maga testigo, cay ya oi ya kita todo el maga palabra que ya sale na di suyo mismo boca.”
71 Imaibo sabuw hio, “Men takokok koubuna’ayah sabuw afa tanabow, anayabin tur awanamaim titit i tainitamaim tanowar!”

Ler em outra tradução

Comparar com outra

Estude este capítulo no WhatsApp

Peça à IA da Bíblia Fala para explicar Lucas 22, comparar traduções ou montar um estudo — tudo direto pelo WhatsApp.