João 6

El Nuevo Testamento (CBK) vs AAI

Sair da comparação
AAI TUR GEWASIN O BAIBASIT BOUBUN
1 Despues de cuanto meses, si Jesus ya bira ole para na otro lao del Mar de Galilea. El otro nombre de ese mar amo el Mar de Tiberias.
1 Nati ufunamaim ana veya ta, Jesu Galilee harew isobon rabon rewan rounane (wabin ta Taibirias kukuf.)
2 Un manada de gente ya sigui con ele cay ya mira ya sila el maga milagro que ya hace le cuando ya cura le con el maga enfermo.
2 Naatu sabuw rou’ay gagamin maiyow hi’ufunun hin anayabin sabuw sawusawuwih biyahimaim ina’inan sinaf biyawasih hi’itan isan.
3 Despues si Jesus pati el di suyo maga dicipulo ya subi na un monte y ya senta alla.
3 Naatu Jesu yen in oyaw sisibinamaim tit naatu ana bai’ufununayah hina biyanamaim himarir hima.
4 Ahora, cerca ya llega el tiempo del Passover, el celebracion del maga Judio.
4 Jew sabuw hai Tar Nowaten hiyuw ana veya i na biyubin.
5 Mientras sentao si Jesus, ya alsa su cara y ya mira le que un manada de gente ta atraca con ele, y ya pregunta le con Felipe, “Donde man gaja kita puede compra bastante comida para dale come con este maga gente?”
5 Jesu nuw ra’at sabuw rou’ay gagamin maiyow isan hinan itih, naatu Philip ibatiy, “Rafiy menamaim boro tanatobon iti sabuw tanituwih?”
6 Ya habla le ansina para pruba lang el fe di Felipe, pero si Jesus sabe ya gayot si cosa ay hace.
6 Iti i Philip fufunin isan ibibatiy, anayabin i ana notamaim so’obaka i boro abistan nasinaf.
7 Ya contesta si Felipe con Jesus, “Masquin el sueldo pa de ocho meses hende pa bastante para compra el comida para cada uno di ila masquin un poco pa sila ay come.”
7 Philip iya’afut eo, “Orot ana baiyan sumar eight ana fofonin tatab rafiy tatutubun sabuw ta’ita’imon tatabituwih i kikimin kwanekwan.”
8 Pero si Andres, el hermano di Simon Pedro y uno del maga dicipulo di Jesus, ya habla con ele,
8 Imaibo ana bai’ufununayah orot ta, Andrew, Simon Peter tain awan tara’ah eo,
9 “Tiene aqui un bata con cinco bilug de pan pati dos pescao diutay. Pero hende ese ay puede satisface con todo este maga gente.”
9 “Kek ta iti’imaim rafiy afu’afusar umat roun naatu siy rou’ab umanamaim hima’am aitin. Baise anotanot boro men nakaram, sabuw i ra’at kwanekwan.”
10 Despues ya habla si Jesus, “Manda canila senta.” Aquel lugar tiene zacate bien grueso, y esos maga cinco mil de gente ya senta alla.
10 Nati’imaim samar gewasin tuw inu’in, imih Jesu eo, “Sabuw kwa’uwih samar yan timarir. naatu sabuw samar yan himarir hima, naatu oro’orotowat hibiyab etei 5,000.
11 Despues ya saca si Jesus el cinco bilug de pan, y cuando ya acaba le dale gracias con Dios, ya manda le distribui con el maga gente talla sentao, y ansina tamen ya hace le con el dos bilug de pescao. Y ya come el maga gente hasta ya man busuk gayot.
11 Jesu faraw bai, God ana merar yi, naatu sabuw himarir hima’am faramih, siy bai ef ta’imon sinaf, etei hi’aa yah gadid hai fofonin bai.
12 Cuando todo ya sila busuk, ya habla le con el di suyo maga dicipulo, “Recoje todo el sobra para nuay ni un pedaso ay man usik.”
12 Naatu hai fofonin baib ufunamaim, Jesu ana bai’ufununayah iuwih eo, “Hi’aa tuturih etei kwaita’ay, men ta kwanihamiy.”
13 Entonces ya recoje sila el maga sobra pedaso de esos cinco bilug de pan que nuay mas puede come el maga gente, y ya llena sila maga doce alat.
13 Basit hi’aa tuturih hi’o’on naatu kaifet hibiwanen etei 12, iti i rafiy fafar umat roun naatu siy rou’abamaim sabuw bituwih.
14 Que bien espantao gayot el maga gente cuando ya mira sila aquel milagro ya hace si Jesus, y ya habla sila, “Ele ya gayot aquel profeta quien ay necesita vene aqui na mundo.”
14 Iti ina’inan Jesu sinaf sabuw hi’i’itin ufunamaim hibusuruf hi’o, “Turobe iti orot i dinabamon, i namih hi’o’oban na tafaramamaim tit.”
15 Ya realiza si Jesus que esos maga gente quiere saca con ele para esforsa con ele queda rey, poreso ya camina le solo solo para alla na monte.
15 Jesu itih so’ob boro kafa’imo hinan hinab naatu hinau’kikin ni’aiwob, imih i hamenamo nati efan ihamiy naatu akisinamo yen in oyaw wan.
16 Cuando ta cerra ya el noche, el maga dicipulo di Jesus ya anda para na mar.
16 Veya re birabirab ana bai’ufununayah hire hin harew kukuf hitit,
17 Despues ya munta sila na vinta y ya principia sila crusa el mar para na direccion de Capernaum. De noche ya, pero nuay pa si Jesus man junto canila.
17 Jesu isan hima hikakaif mar bu’u’um, men na biyah tit, imih wa hibai hiboy hirabon au Capernaum.
18 Y fuera pa del oscuridad, fuerte pa el viento, hasta el marijada ya queda gayot grande grande.
18 Nati ana veya kotar bitufuwan wanawanan hin naatu yabat busuruf ra’at.
19 Aquel hora el maga dicipulo ya corre como seis kilometro de lejos na mar, despues ya mira sila con Jesus ta camina encima del agua cerca ya para na di ila vinta. Y ya entra gayot canila el miedo.
19 Hiboy hitit hire hikuyowen five o six kilometres na’atube hinuwanuw Jesu nahine riy yan bat remor wa isan nan hi’itin yah birubir fafar.
20 Pero ya grita si Jesus canila, “No tene miedo! Si Jesus lang yo.”
20 Baise isah eaf eo, “Ayu o! men kwanabirumih!”
21 Que bien alegre gayot sila, y ya hace con ele entra na vinta. Enseguidas ya llega ya sila na otro lao del mar, na lugar gayot donde quiere sila anda.
21 Imaibo ereyasisir hiu na wa afe’en yen, naatu men yok efan hinot hinanamaim awar hiyut.
22 Cuando ya amanese ya el otro dia, aquellos con quien si Jesus ya dale come pan, talla pa na canto del Mar de Galilea. Y ya realiza tamen sila que endenantes tiene lang un vinta na aplaya, y ya acorda tamen sila que nuay sigui si Jesus con el maga dicipulo cuando ya embarca sila para na Capernaum.
22 Marto, sabuw rou’ay nati harew kukuf rounane hima hinunuwabon wa ta’imon nati’imaim batabat hi’inan, naatu hiso’ob Jesu i men nati wa’amaim isra’at bairi hinamih, baise ana bai’ufununayah akisihimo hinan hi’itih.
23 Tiene tamen otro maga vinta ya sale na Tiberias y ya llega sila donde antes pa el maga gente ya come aquel tiempo cuando si Jesus ya dale gracias por el pan.
23 Imaibo wa afa Taibiriasine hina efan nati Regah faraw bai igegewasin sabuw bituwih sisibinamaim hirun.
24 Apenas sila ya realiza que nuay alli si Jesus ni el di suyo maga dicipulo, ya embarca sila con el maga vinta que ya sale na Tiberias, y ya anda na Capernaum para busca con ele.
24 Naatu sabuw wa afe’en hinunuwatet Jesu ana bai’ufununayah bairi men hi’it fa’arih, matah kabiy wa hibow au Capernaum na’at Jesu hinuwih hin.
25 Cuando ya encontra sila con Jesus na otro lao del Mar de Galilea, ya pregunta sila con ele, “Maestro, cuando lang uste ya llega aqui?”
25 Jesu harew kukuf rewan rounane ma’am hitita’ur, naatu hibatiy, “Bai’obaiyenayan, biyika ina itit kuma’am?”
26 Ya contesta si Jesus canila, “Ta habla gayot yo claro que hende ustedes ta busca conmigo cay ya mira ustedes el di mio maga milagro, sino ta busca ustedes conmigo cay ya come ustedes aquel pan hasta ya man busuk gayot.
26 Jesu iyafutih eo, “Anababatun a tur ao’owen, ayu kwanunuwuhu i men ina’inan asisinaf kwa’i’itin isan, baise kwa rafiy kwa’aan ya gagadid isan ayu kwanuwuhu kwanan.
27 No pensa mucho acerca del comida que ta man buluk lang, sino tene gayot presente que mas importante el sustancia que hende nunca ay queda buluk sino ay esta hasta para cuando. El Hijo del Hombre ay puede dale con ustedes ese clase de sustancia, cay el Dios Padre ya dale con ele el di suyo aprobacion.”
27 Bay nati eafe’af isan men kwanabowamih, baise ma’ama wanatowan ana bay isan i raro nanababan, nati bay i Orot Natun boro kwa nit. Anayabin God ayu Tamai ana baibasit nati bay roufaramin isan ana fair ayu itu.”
28 Poreso ya pregunta sila con ele, “Cosa man came necesita hace para puede came trabaja el maga trabajo que Dios quiere?”
28 Imaibo Jesu hibatiy, “Bo aki boro mi’itube anasinaf saise God abistan eo imaim anasinaf?”
29 Ya contesta si Jesus, “El trabajo que Dios quiere para hace ustedes amo que tene fe con el quien Dios ya manda aqui na mundo.”
29 Jesu iyafutih eo, “God ana bowabow bow isan i iti. Orot yait God biyafar i kwanitumitum.
30 Y ya habla sila, “Ahora, cosa milagro man uste ay hace para puede came mira y cree que el di uste poder ta sale con Dios? Cosa clase man de trabajo ay hace uste?
30 Imih i hibatiy, “Ina’inan fairin menatan boro inasinaf aki ana’itin naatu o anitutumi? O boro abistan inasinaf?
31 El di aton maga tatarabuelo ya come gane el comida de mana na desierto, como ya escribi si Moises na Sagrada Escritura, ‘Ya dale le canila come el pan que ya sale na cielo.’”
31 It ata a’agir arar yanamaim i rafiy wabin manna hi’aa; Buk Atamaninamaim hikirum hi’o’o na’atube, I mar ana rafiy itih hi’aa.”
32 Despues ya habla si Jesus, “Ta habla gayot yo claro, si Moises nuay dale con el di ustedes maga tatarabuelo aquel comida de mana na desierto, sino el di mio Padre Celestial amo el quien ta dale con ustedes el deverasan sustancia que ta sale na cielo.
32 Naatu Jesu hai tur eowen eo, “Anababatun a tur ao’owen, “Iti mar ana rafiy kwa kwa’ani’aan i men Moses kwa itimih, baise ayu Tamai rafiy anababatun marane kwa it.
33 Este sustancia que Dios ta dale con el maga gente amo el quien ta sale na cielo y ta dale vida eterna con el maga gente na mundo.”
33 Anayabin God ana rafiy i orot yait marane rara’iy sabuw etei tafaram wanawanan yawas ebitih.”
34 Ya habla sila con Jesus, “Entonces, Señor, dale canamon pirmi ese sustancia.”
34 Sabuw hi’o, “Regah iti rafiy i mar etei initi ana’aan.”
35 Despues ya habla si Jesus canila, “Yo amo el sustancia que ta dale vida eterna. Si quien ay vene conmigo, hende nunca ay man con hambre, y si quien ay tene fe conmigo, hende tamen nunca ay tene sequia.
35 Imaibo Jesu iuwih eo, “Ayu i yawas ana rafiy. Orot Yait ayu isou enan i boro men kafa’imo bayumih namorob, naatu orot yait ayu isou ebitumatum boro men kafa’imo sikan namamahimih.”
36 Pero como ya habla yo, masquin ustedes ta puede mira el cosa ta hace yo, hende pa gayot ustedes ta cree conmigo.
36 Naatu iti tur i ao kwanowaraka naatu mata yan kwa’i’itin baise men kafa’imo kwabitutumu.
37 Todo con quien el di mio Padre Celestial ya escoje para sigui conmigo, ay atraca sila conmigo, y hende gayot yo nunca ay abandona ni con ningunos.
37 Sabuw iyabowat ayu Tamai bitu boro ayu isou hinan, naatu orot babin yait ayu isou enan boro men ananun ufun natitamih.
38 Cay ya sale gane yo na cielo para hace el querer del quien ya manda conmigo aqui na mundo, y nuay yo vene para hace el cosa que yo lang quiere.
38 Anayabin ayu marane arara’iy, i men ayu au kok sinaf isanamih, baise orot yait ayu iyunu anan i ana kok anasinaf.
39 Este amo el querer del di mio Padre Celestial quien ya manda conmigo aqui na mundo: que aquellos con quien ya dale le conmigo, hende ay queda separao conmigo, y ay hace yo canila levanta del muerte na ultimo dia al llegar Dios para jusga con todo.
39 Naatu orot yait ayu iyunu anan ana kok i iti, sabuw iyabowat ayu bitu etei men ta anikasiy, baise mar yomaninamaim etei’imak anabuwih hinamisir.
40 El di mio Padre Celestial quiere que aquellos quien ta mira con el di suyo Hijo y ta tene tamen fe, ay tene vida eterna, y yo ay hace canila levanta del muerte na ultimo dia.”
40 Anayabin ayu Tamai ana kok i sabuw iyab matah etei Natun akisin ti’i’itin naatu tibitumitum boro ma’ama wanatowan ana yawas hinab; naatu mar yomaninamaim ayu boro anabuwih hinamisir.
41 Despues el maga lider Judio ya principia man gumut acerca di suyo cay ya habla le que ele amo ya el sustancia quien ya sale na cielo.
41 Imaibo Jew sabuw hibusuruf Jesu isan higam, anayabin i eo, “Ayu i mar ana rafiy.
42 Poreso ya habla sila, “Este gente si Jesus anak lang di Jose, hende ba? Sabe kita si quien el di suyo tata y nana, y entonces porque man ele ta habla que ele ya sale na cielo?”
42 Basit sabuw hi’o, “Iti orot i Jesu, Joseph natun, hinah tamah i taso’ob. Naatu baise boun i eo’o, Ayu i marane ara’iy.”
43 Ya habla si Jesus canila, “No ustedes man cucho cucho entre con ustedes mismo.
43 Jesu iyafutih eo, “Taiyuw men kwanagam.
44 Nuay ningunos ay puede vene conmigo si el Padre quien ya manda conmigo aqui hende ay guia canila. Yo amo el quien ay hace con esos levanta del muerte na ultimo dia.
44 Sabuw boro men ayu isou hinan kwaneyan, baise Tamai ayu iyunu anan boro nabonawiyih hinan ayu biyau hinatit; naatu mar yomaninamaim ayu boro ana bora’ahih hinamisir.
45 Antes pa ya escribi el maga profeta, ‘El Dios amo el quien ta enseña con todo el maga gente.’ Todo el quien ta oi y aprende el enseñanza del di mio Padre Celestial, amo gayot quien ta vene conmigo.
45 Dinab oro’orot hikirum hi’o na’atube, ‘Sabuw etei boro God ni’obaiyih. Orot yait Tamai fanan nowar naatu biyanane so’ob ebaib boro ayu isou nan.
46 Hende yo ta habla que tiene gente quien ya mira ya con Dios, sino el quien lang ya sale na junto de Dios, ele amo el quien ya mira ya con Dios Padre.
46 Men yait ta Tamai itin; baise orot yait Godane nan i akisinamo Tamai itin.
47 Ta habla gayot yo claro, si quien tiene fe conmigo, ele tiene ya vida eterna.
47 Turobe a tur ao’owen, orot yait ebitumatum, yawas wanatowan i baika.
48 Yo amo el sustancia que ta dale vida.
48 Ayu i yawas ana rafiy.
49 El di ustedes maga tatarabuelo ya muri man siempre alla na desierto, masquin ya come sila el comida de mana,
49 Kwa a’a’agir hai veya, rafiy wabin manna arar yanamaim hibow hi’aa, baise etei himorob.
50 pero si quien ay come con este sustancia que ta sale na cielo, hende ay muri.
50 Baise rafiy iti i marane ra’iy, sabuw iyab hinab hina’ani’aan boro men hina morob.
51 Yo amo el sustancia que ta dale vida y ya sale yo na cielo. Si algunos ay come con este sustancia, ay vivi hasta para cuando. Este sustancia amo el di mio cuerpo, que ay dale yo con el maga gente del mundo para ay tene sila vida eterna.”
51 Ayu i yawas ana rafiy, marane hiyafaru are. Orot babin yait iti rafiy na’ani’aan na’at boro nama wanatowan. Iti rafiy i ayu finimu boro anit, saise sabuw boro tafaramamaim yawas hinab hinama.”
52 Cuando el maga lider Judio ya oi el maga palabra di Jesus, ya tene sila discucion y ya habla, “Paquemodo man gaja este gente ay manda canaton come el di suyo cuerpo?”
52 Naatu Jew sabuw iti tur hinonowar isan yah so’ar hibusuruf taiyuwih wanawanahimaim higam hikwaris hio, “Iti orot biyan finimin boro mi’itube nitit tana’animih eo?”
53 Despues ya habla si Jesus canila, “Ta habla gayot yo claro, si hende ustedes ay come el cuerpo del Hijo del Hombre, y si hende ay toma el sangre di suyo, no puede ustedes tene vida eterna.
53 Jesu iuwih eo, “Turobe a tur ao’owen, Orot Natun biyan finimin men kwana’aan naatu ana rara men kwanatomatom, kwa wanawanamaim yawas men ema’am.
54 Si quien ay come el di mio cuerpo y ay toma el di mio sangre, ay tene le vida eterna, y ay hace yo con ele levanta del muerte na ultimo dia.
54 Orot yait ayu biyou finimin na’aan naatu au rara natomatom yawas wanatowan i bai, naatu yomaninamaim ayu boro ana bora’ah namisir.
55 Puede yo hace ese cay el di mio cuerpo amo el verdadero sustancia, y el di mio sangre amo el verdadero toma.
55 Anayabin ayu biyou finimin i bay anababatun naatu au rara i harew anababatun,
56 Si quien ta come siempre el di mio cuerpo y ta toma el di mio sangre, ay queda le unido conmigo y yo ay esta tamen na di suyo vida.
56 orot babin yait ayu biyou finimin na’aan naatu au rara natomatom boro wanawana’umaim nama naatu ayu i wanawananamaim anama.
57 El Dios Padre quien siempre vivo ya manda conmigo aqui, y tiene yo vida por medio di suyo. Ansina tamen si quien ta come el di mio cuerpo ay tene vida eterna por medio di mio.
57 Tamat yawas ana’an i ayu iyunu ana, anayabin i ema’am isan imih, ayu auman ama’am, ef ta’imonaban orot yait ayu biyau’umaim bai eani’aan boro yawasin nama anayabin ayu ama’am isan imih.
58 El sustancia que ta sale na cielo hende igual con aquel comida que ya come el di ustedes maga tatarabuelo de antes na desierto, cay cuando ya come sila con ese, ya muri man siempre. Pero si quien ay come este clase de sustancia ay tene vida eterna.”
58 Iti rafiy marane rara’iy i men kwa a a’agir manna hi’aa hibimumurub na’atube’emih, baise o yait iti rafiy boun marane rara’iy inab ina’ani’aan boro inama wanatowan.”
59 Ese el que ya habla si Jesus mientras ta enseña le na iglesia del maga Judio na Capernaum.
59 Tur iti etei i Capernaum Kou’ay Bar wanawananamaim ma sabuw hai tur eowen i’obaibiyih.
60 Cuando el maga siguidores di Jesus ya oi aquel clase de enseñanza, ya principia sila man gumut y ta habla, “Que bien dificil para accepta ese clase de enseñanza. Quien man ay puede aprecia con ese?”
60 Jesu ana bai’ufununayah moumurin na’in tur iti hinonowar hi’o, “Iti bai’obaiyen i fokarin. Yait boro iti tur nanowar nab?”
61 Pero si Jesus sabe ya si porque ta man gumut el di suyo maga siguidores acerca de aquel enseñanza, poreso ya habla le, “Porque man ustedes trambulicao?
61 Baise Jesu ana bai’ufununayah abisa isan hio higamigam so’ob naatu iuwih eo, “Tur iti kwanonowar imaim kwa a naniyan ebi’afiy?
62 Mas peor pa gaja ay man gumut ustedes si ay mira con el Hijo del Hombre ta asende alla na lugar donde estaba le antes.
62 Bo Orot Natun nayen ana efan marasika ma’am imaim nama kwana’itin boro mi’itube kwanao!
63 El que ta dale vida amo el Espiritu Santo de Dios, cay el poder de gente no sirve nada. Aquel maga palabra que ya habla yo con ustedes ya sale con el Espiritu de Dios, y esos maga palabra amo gayot que ta dale vida.
63 Anun Kakafiyin i yawas ebit biyat i aurin fair en. Iti tur kwa isa a’o i ayub ana tur naatu wanawananamaim i yawas ema’am.
64 Pero tiene di ustedes aqui quien hende ta cree conmigo.” Ya habla si Jesus ansina cay sabe ya le desde el principio del di suyo trabajo aquellos quien hende ay cree y el quien tamen ay traiciona con ele.
64 Baise kwa afa iti kwama’am i men kwabitumatum. Anayabin iyab men hinabitumatum naatu orot yait baban na’o Jesu so’obaka.”
65 Despues ya habla pa le, “Por este rason ya habla ya gane yo que nuay ni uno ay puede vene conmigo si el Padre Celestial hende ay permiti con ele vene.”
65 Ibanak eo maiye, “Anayabin iti isan kwa au’uwi, orot babin boro men asir ayu isou nan kwaneyanamih, baise Tamai ana baibasitamaim boro niwa’an isah naham hinan ayu isou.”
66 Por causa de aquel conversacion di Jesus, mucho del di suyo maga siguidores nuay mas continua sigui con ele.
66 Nati ana veya’amaim ana bai’ufununayah moumurih na’in hihamiy naatu himatabitabir hina’ufut hin.
67 Poreso ya habla le con el doce dicipulo, “Y ustedes tamen, quiere ya ba sigui canila y deja conmigo?”
67 Jesu ana bai’ufununayah nah 12 ibatiyih. “Kwa auman kwakokok kwanan?”
68 Si Simon Pedro ya contesta con ele, “Señor, con quien man came ay sigui? Cay sabe came uste lang gayot tiene el maga palabra que ta dale vida eterna con el maga gente.
68 Simon Peter iya’afut eo, “Regah yait isan boro anan? Yawas wanatowan ana tur o akisimo biya ema’am.
69 Ahora sabe ya gayot came y ta cree que uste amo el quien ya sale con Dios.”
69 Aki abitumatum naatu aso’ob o i Kakafiyin Ta’imon Godane ina.”
70 Ya contesta si Jesus canila, “Ya escoje yo con ustedes doce, hende ba? Pero tiene uno di ustedes un demonio.”
70 Imaibo Jesu iyafutih eo, “Kwa na 12, i ayu arubini, baise kwa wanawanamaim orot ta i demon mowan.”
71 Ya habla le ansina por causa di Judas, el hijo di Simon Iscariote, cay masquin man si Judas uno del doce dicipulo, ele amo el quien ay traiciona con Jesus.
71 (Jesu iti tur eo’o i Judas Simon Iscariot natun isan, Judas i bai’ufununayan nah 12 wanawanahimaim orot ta, yomaninamaim i boro Jesu nayanuw namorob.)

Ler em outra tradução

Comparar com outra

Estude este capítulo no WhatsApp

Peça à IA da Bíblia Fala para explicar João 6, comparar traduções ou montar um estudo — tudo direto pelo WhatsApp.