João 1
El Nuevo Testamento (CBK) vs AAI
1 Antes pa del creacion del mundo, ta existi ya el quien ta llama el Palabra. (Este Palabra amo el quien ta expresa todo el pensamiento de Dios.) Este Palabra junto con Dios y igual tamen con ele.
1 Tafaram matara’e ana veya Tur i wan ma, naatu Tur i God hairi hima, naatu Tur i God taiyuwin.
2 Junto ya le con Dios desde el principio gayot de todo las cosas.
2 Tur i God hairi wan hima’abo tafaram matar.
3 Y por medio de ese Palabra, Dios ya crea todo las cosas. Nuay nada ya queda creao si hende por medio de aquel Palabra.
3 Tur wanawananamaim God sawar etei’imak sinafen himatar; iti sawar himamatar i etei tur wanawananamaim himatar men ta asir matar kwaneyanamih.
4 El vida de todo ya sale con ele, y este vida di suyo igual como el luz que ta dale claridad na pensamiento del maga gente.
4 Tur i yawas an anababatun, naatu iti yawas i sabuw isah marakaw bai na.
5 Este luz ta alumbra con el oscuridad, y el oscuridad no puede gana con ese luz.
5 Iti marakaw guguminamaim kusisiar, naatu gugumin men karam boro marakaw na’asabun.
6 Tiene un gente con quien Dios ya manda aqui na mundo, y su nombre si Juan.
6 God ana kob abarayan wabin John iyafar na tit;
7 Ya vene le para habla con el maga gente acerca de ese luz, para todo el maga gente ay puede tene el oportunidad para cree con ese por medio del mensaje di Juan.
7 marakaw isan sif ruboun eorereb sabuw hinowar, naatu sabuw iyab tur hinonowar hitumatum.
8 Si Juan hende aquel luz, sino Dios ya manda con ele aqui na mundo para habla acerca de ese luz.
8 I taiyuwin i men marakaw; i marakaw akisin ana sif narubonamih na.
9 Y ese luz amo gayot el deverasan luz que ya llega na mundo para alumbra el maga entendimiento del maga gente.
9 Iti marakaw i turobe, marakaw anababatun, tafaramaim na sabuw tafahimaim ekukusisiar.
10 Entonces ese Palabra ta llama tamen el Luz, ya llega ya na mundo. Pero masquin Dios man ya hace este mundo por medio di suyo, ese mismo maga gente que Dios ya crea nuay conoce con ele.
10 Tur i na tafaram eo mamatar wanawananamaim ma, baise tafaram i men inanimih.
11 Ya llega le na di suyo mismo lugar de Israel, pero el maga ciudadano alla nuay recibi con ele.
11 I na ana tafaram tit, baise taiyuwin ana sabuw i men hibaimih.
12 Pero tiene di ila ya recibi y ya cree tamen con ele, y con esos maga gente ya dale le el derecho para queda el maga anak de Dios.
12 Baise sabuw afa hibai naatu wabinamaim hitumitum, naatu baibasit itih i hina God natunatun himatar.
13 Cuando ya queda sila anak de Dios, hende ese por causa del di ila nacimiento natural, sino Dios mismo ya queda el di ila verdadero tata.
13 God natunatun himamatar i men orot anarara, o men orot babin aawan hairi hi’in kek tetutufu na’atube’emih, baise i God akisin anakokok sinaf i natunatun himatar.
14 Aquel Palabra ya queda un carne humano y ya vivi le junto canaton, y tiene le gran compasion y el entero vida di suyo verdad gayot. Y ya mira came el di suyo poder que ya recibi le cay ele el unico Hijo del Padre Celestial.
14 Tur i na orot matar, naatu wanawanatamaim ma, ana marakaw bonamanamarin i taitin, iti marakaw bonamanamarin i God Natun ta’imonamo ebitin. Iti tur wanawanan i turobe naatu manaw kabeber awan karatan.
15 Cuando si Juan ta predica, ta habla le acerca del Hijo, y este el cosa ya habla le, “Ele ya amo aquel que ya habla yo con ustedes, que de vene despues di mio. Y ele amo el mas importante que conmigo, cay ele ta existi ya man antes pa que conmigo.”
15 John iti orot isan fanan sib binan eo,” Iti orot ayu isan ao’oban iti enan, anamaramaim ayu iti na’at ao, ‘I ayu ufu enan i ana fair ra’at ayu natabiru, anayabin i wan ma’abo ayu atufuw.’”
16 Por causa del abundancia del di suyo lastima, todo kita ya recibi el di suyo gran favor, y ta continua le dale canaton ese gran favor.
16 I wanawanan manaw kabeber karsuwei it etei ebigegewasinit, ana baigegewasin tafan baban ebitit.
17 Dios ya dale el ley con el maga Judio por medio di Moises, pero el maga gente ta puede recibi el gran favor y verdad de Dios por medio di Jesucristo.
17 Anayabin God ana ofafar i Moses itin, baise manaw kabeber naatu turobe i Jesu Keriso’one na.
18 Nuay ningunos quien ya mira con Dios, sino el di suyo unico Hijo lang, quien ta esta na lao derecha del di suyo Padre, y ele lang amo el quien ya hace entende canaton si cosa el naturaleza de Dios.
18 Men yait ta God itin. baise God Natun ta’imon Tamah wanawananamaim ema’am akisinamo God bai na bebeyanamaim tasusu’ub.
19 El maga lider Judio na Jerusalem ya manda anda con el maga padre Judio y con el maga servidor del templo que ta llama Levitas para pregunta con Juan el Bautista si ele ya ba el Cristo.
19 Jew hai ukwarih Jerusalem hima’am firis afa naatu hai baibaisayah afa hiyafarih hin John hibatiy? “O i yait?”
20 Nuay le esconde el verdad, ya contesta le bien claro, “Hende yo el Cristo.”
20 I men baifuwenamaim iyafutih, baise i mutufor bebeyanamaim eorereb, “Ayu i men Keriso.”
21 Despues ya pregunta sila, “Si ansina, quien man gale uste? Si Elias ba?”
21 Naatu hibatiy, “Bo o i yait? Om Elizah?” John eo, “Ayu men Elizah.” Ai o dinab orot?” John iya’afutih eo, “Ayu men dinab orot.”
22 Despues ya pregunta sila otra vez, “Entonces, quien man gayot uste? Habla dao gayot canamon si quien uste, cay aquellos quien ya manda canamo quiere gayot sabe si cosa uste puede habla acerca di uste persona.”
22 Ibanak hibatiy maiye hio, “O i yait? Ku’o anowar saise anamatabir anan iyab hiyafari anan hai tur ana’owen. O taiyuw isa boro inakubuna ananowar.”
23 Ya contesta le canila, “Yo el anunciador quien ta predica alla na desierto el maga palabra di Isaias, quien ya habla antes pa gayot, ‘Hace limpio el camino para donde ay pasa el Señor.’”
23 John iya’afutih dinab orot Isaiah Buk Atamaninamaim kirum inu’in imaim eo, “Ayu i orot ta fanan araramaim eafa’af. Ef kwanarumutufur Regah ana remor isan!”
24 El maga Pariseo na Jerusalem amo el quien ya manda con esos maga mensajero con Juan,
24 Kob nayah Pharisee hiyafarih hina,
25 y ya pregunta el maga mensajero con Juan, “Si uste hende el Cristo, ni si Elias, ni aquel profeta, porque man uste ta bautisa con el maga gente?”
25 John hibatiy, “Bo o men Keriso, o Elizah o dinab orot na’at, aisim sabuw bapataito kubitih?”
26 Ya contesta si Juan canila, “Ta bautisa yo con agua, pero tiene uno alli entre con ustedes que no conoce ustedes.
26 John hai tur eowen eo, “Ayu harewamaim sabuw bapataito abitih, Baise kwa wanawanamaim orot ta ebatabat kwa men kwaso’ob.
27 Y ele ya amo aquel que de vene despues di mio, pero hende yo merece masquin para desata ya lang el liston del di suyo maga sandalias.”
27 I Ayu ufu’umaim enan, an ana baibaiyon murab men gewasu boro anarufamen.”
28 Todo este maga conversacion di ila ya sucede alla na Betania, un barrio na otro lao del Rio de Jordan. Aquel el lugar donde si Juan ta bautisa con el maga gente.
28 Iti sawar etei i Bethany himatar harew Jordan sisibin veya yeninane, John sabuw bapataito bitihimaim.
29 Ala mañana cuando didia ya, si Juan ya mira con Jesus ta atraca con ele, y ya habla si Juan, “O, taqui ya el Cordero de Dios, quien ay quita el pecado del maga gente na mundo.
29 Mar to John nuw Jesu nan itin eo, “Kwanuw God Ana Lamb tafaram ana kakafin bosairenayan enan kwa’itin!”
30 Ele ya man aquel ta habla yo con ustedes cuando ya habla yo, ‘Ele ay vene atras di mio y amo el mas importante que conmigo, cay ele ta existi ya mas antes pa que conmigo.’
30 Iti orot isan ao’orereb anamaramaim iti na’atube ao, ‘Orot ayu ufu’umaim enan i ana fair ra’at kwanekwan, anayabin i wan ma’abo ayu a tufuw.’
31 Nuay pa man gayot yo conoce si quien ele, pero ya vene yo para bautisa con agua para hace claro con el maga gente de Israel si quien gayot ele.”
31 Ayu taiyuwu auman iti orot men asu’ub, baise anayabin nati isan ayu harewamaim sabuw bapataito abitih imaim Israel sabuw isah tirerereb hitaso’ob’.
32 Despues si Juan ya continua pa habla, “Ya mira yo con el Espiritu Santo na forma de un paloma que ya sale na cielo y ya abaja para con ele, y ese Espiritu Santo ya esta con ele.
32 Naatu John iti tur eorereb. “Ayu Anunin mamu imag na’atube marane ra’iy naatu i tafanamaim mamara’at aitin.
33 Nuay pa man gayot yo conoce si quien ba gayot ele, pero Dios, quien ya manda conmigo para bautisa con agua, ya habla, ‘Ay mira uste con el gente con quien el Espiritu Santo ay abaja y esta. Ese ya el persona quien ay bautisa con el maga gente por medio del Espiritu Santo.’
33 Ayu iti orot i boro men ataso’ob, baise God iyunu ana harewamaim sabuw bapataito abitih i au tur eowen, ‘Orot yait Anunin nara’iy tafanamaim namara’at ina’i’itin, i boro Anun Kakafiyinamaim bapataito nitih.’”
34 Ya mira yo con ese suceso, y ta habla gayot yo con ustedes que ele ya gayot el Hijo de Dios.”
34 John eo, “Ayu aitinika naatu ao’orereb iti i God Natun.”
35 Ala mañana si Juan el Bautista parao ya junto con el dos del di suyo maga siguidores.
35 Ana martot John iban maiye ana bai’ufununayah orot rou’ab bairi hina efan ta’imonamaim hibatabat.
36 Y mientras si Jesus ta pasa cerca canila, ya pija gayot si Juan con ele y ya habla, “Mira! Talla o, el cordero que Dios ya dale como un ofrenda por causa del pecado.”
36 Naatu Jesu na natabirih inan i’itin anamaramaim, John eo, “God ana Lamb enan kwa’itin!”
37 Cuando el dos siguidores di Juan ya oi el cosa ya habla le, ya deja sila con Juan y ya sigui junto con Jesus.
37 Anamaramaim bai’ufununayah orot rou’ab iti hinonowar, i hairi Jesu hi’ufunun.
38 Si Jesus ya bira cara y ya mira le con ese dos quien ta sigui con ele, y ya pregunta le canila, “Cosa man ustedes ta busca?”
38 Jesu nunutabir, orot rou’ab hibi’ufunun itih naatu ibatiyih, “Kwa abistan kwakokok?”
39 Ya contesta si Jesus, “Sigui lang mira.” Poreso ya sigui sila con ele hasta donde le ta queda. Y ya gasta sila el resto del dia junto con ele, cay tiene ya gale aquel maga alas cuatro del tarde.
39 I iya’afutih eo, “Kwanatan, kwa taiyuw efan kwa’itin.”
40 Uno de aquellos dos siguidores quien ya sigui con Jesus cuando ya oi el maga palabra di Juan el Bautista amo si Andres el hermano di Simon Pedro.
40 John abistan eo’o orot rou’ab hinowar Jesu hibi’ufunun orot ta i Andrew, Simon Peter tain
41 Despues si Andres ya anda busca con su hermano si Simon, y ya habla con ele, “Ya encontra ya came con el gente con quien Dios ya escoje para reina como un rey entre el maga gente, y ele amo el Cristo.”
41 Andrew Jesu bihamiy ufunamaim wantoro’ot i tuwah Simon nuwih, naatu tita’ur ana tur eowen, “Ayu i Roubininenayan atita’ur, nati i Keriso.”
42 Despues si Andres ya lleva con Simon alla con Jesus.
42 Naatu Andrew tuwah Simon nawiy in Jesu biyan tit.
43 Ala mañana si Jesus ya decidi anda na Galilea. Ya encontra le con Felipe, y ya habla, “Vene y sigui conmigo.”
43 Ana marto, Jesu au Galilee namih bobogaigiwas, Philip tita’ur naatu iu, “Kuna kwi’ufnunu tan.”
44 Aquel si Felipe ya sale na Betsaida, el pueblo donde ta queda tamen si Andres y si Pedro.
44 Philip ana tafaram i Betsaida, Andrew tuwah Peter bairi hai bar merar ta’imon.
45 Ahora si Felipe ya anda busca con Nataniel, y cuando ya encontra le con ese ya habla le, “Mira tu, ya encontra ya came con el persona, aquel que ya escribi si Moises na libro del ley, hasta el maga profeta gane ya escribi acerca di suyo. Ele ya gale si Jesus, el hijo di Jose de alla na Nazaret.”
45 Philip na Nathanael tita’ur naatu iu, “Iti orot isan Moses Buka Atamaninamaim eo kikirum naatu dinab oro’orot auman hikikirum i boun atita’ur, iti orot tamah i Joseph ana bar ana merar i Nazareth.”
46 Ya habla si Nataniel con ele, “Aha! Cosa man gaja bueno puede sale alla na Nazaret, ese lugar hende mentao?”
46 “Nazareth! Sawar gewasin ta boro imaim namatar?” Nathanael ibat.
47 Cuando si Jesus ya mira con Nataniel ta acerca ya con ele, ya habla le, “Taqui ya el Judio bien sincero, quien hende ta engaña ni con ningunos.”
47 Anamaramaim Jesu nuw Nathanael nan itin, isan eo, “I turobe Israel mowan, i orot ana yawas gewasin men baifufuwenayan.”
48 Ya pregunta si Nataniel con ele, “Paquemodo man uste conoce conmigo?”
48 Nathanael ibatiy, “O mi’itube ayu isu’ubu?”
49 Despues ya habla dayun si Nataniel, “Maestro, uste amo el Hijo de Dios, el Rey del di aton nacion Israel.”
49 Imaibo Nathanael eorereb eo, “Rabbi, Bai’obaiyenayan o i God Natun! o i Israel hai Aiwob.”
50 Despues ya habla si Jesus con ele, “Ta cree ya ba tu cay ya habla yo que ya mira yo contigo abajo del pono′y higuera? Ay mira pa tu mas grande cosas que con ese.”
50 Jesu eo, “O i tumatum anayabin ayu a tur aowen o i ai fig an ima’am ait. O boro sawar gagamihika ina’itan men iti i’i’itin na’atube.”
51 Ya continua si Jesus habla canila, “Ta habla gayot yo claro, ay mira ustedes el cielo abierto, y ay mira tamen ustedes con el maga angeles de Dios ta man anda′y viene con el Hijo del Hombre.”
51 Tur tafan ya’abar maiye eo, “Turobe a tur ao’owen, kwa boro mar ana etawan nabotawiy, naatu God ana tounamatar Orot Natun biyanamaim hinayen hinarara’iy kwana’itih.”
Atalhos do teclado
- Capítulo anterior←
- Próximo capítulo→
- Versículo anteriork
- Próximo versículoj
- Limpar seleçãoEsc
- Esta ajuda?
Estude este capítulo no WhatsApp
Peça à IA da Bíblia Fala para explicar João 1, comparar traduções ou montar um estudo — tudo direto pelo WhatsApp.