Atos 7

El Nuevo Testamento (CBK) vs AAI

Sair da comparação
AAI TUR GEWASIN O BAIBASIT BOUBUN
1 Entonces ya pregunta el Padre Superior con Esteban, “Deverasan ba el cosa sila ta acusa contigo?”
1 Imaibo Firis Gagamin Stephen ibatiy, “Tur iti i anababatun o isa teo?”
2 Despues ya contesta le, “Maga compoblano y maga miembro del consejo, oi enbuenamente conmigo. Cuando el di aton tatarabuelo si Abraham ta esta na lugar de Mesapotamia antes de andar le na Haran, Dios ya abuya con ele con resplandor,
2 Stephen iya’afut eo, “Taitu tuwai’inah naatu tamai’inah anao kwananowar! Ata agir Abraham ufibo na Haram imaim ma, baise wan Mesopotamia ma’am ana veya’amaim Marakaw ana God isan irerereb eo. Stephen Ebibinan|alt="Stephen preaching" src="cn01914B.tif" size="col" loc="Act 7.2" copy="©1978 David C. Cook Publishing Co." ref="7.2"
3 y ya habla, ‘Sale de este lugar di tuyo y con el di tuyo maga pariente, y anda na aquel lugar que ay dale yo mira contigo.’
3 ‘A tafaram naatu taituwa inihamiyih inan tafaram ayu ana bi’obaiyi imaim inama.’
4 Entonces si Abraham ya sale na lugar del maga Caldeos y ya queda le na Haran. Cuando ya muri su tata, Dios ya manda con ele anda na este lugar donde ahora ustedes ta queda.
4 Imih Kaldia tafaram ihamiy naatu na Haram imaim ma. Tamah momorob ufunamaim God nawiy na me tafaram iti bitin boun kwa iti kwama’am.
5 Aquel mismo tiempo cuando ya llega si Abraham na este lugar, Dios nuay dale con ele ni un metro de tierra, pero ya promete con ele dale herencia para con el di suyo maga decendiente, masquin nuay pa le anak.
5 God men abisa ta Abraham nowanamih itin naatu men kafa’imo me kikimin eafuw nowanamih itin. Baise God eomatan tafaram tutufin etei boro nowanamih nab naatu wawawan uf hinatutufuw boro hinab. Nati ana veya’amaim Abraham i aurin kek en ma’am God eomatan.
6 Ansina tamen Dios ya habla con Abraham que el di suyo maga decendiente ay queda estrangero na un lugar estraño donde ay queda sila esclavo, pati ay maltrata lang canila por cuatro cientos año.
6 Naatu God iti na’atube eo, ‘O wawaw i boro nah toumanih hai tafaramamaim hinama, nati’imaim boro nah toumanih hai fair babanamaim hinama bowabow fokarin maiyow hinabow, hinarouw hini’a’afiyih kwamur etei 400 na’atube nasawar.’
7 Pero Dios ya habla, ‘Yo ay jusga y castiga con el nacion donde sila ay sirvi. Y despues de sirvir sila, ay sale sila aquel lugar de Egipto y ay bira otra vez aqui na lugar de Israel, y conmigo lang sila ay adora.’
7 Baise God iuwih eo, ‘Ayu nati tafaram hinabuwi babahimaim kwanama kwanabowabow boro baimakiy anitih. Nati ufunamaim boro tafaram kwanihamiy kwanatit efan iti’imaim ayu kwanakwafiru.
8 Dios ya dale el ceremonia de hacer islam con Abraham y con el di suyo maga decendiente, como marca que ya dale le canila su promesa. Poreso cuando si Abraham ya tene un hijo, su nombre si Isaac, ya hace con ese islam cuando ocho dias pa lang ese de nacido. Despues si Isaac amo ya el tata di Jacob, y si Jacob amo el tata del doce hijos quien ya queda el di aton maga tatarabuelo, con quien ya sale el doce herencia del nacion Judio.
8 Imaibo God ar afu’afuw ana obaibasit Abraham itin ina’inanen na’atube kaif. Imih Abraham natun Isaac tufuw fur ta’imon sasawar ufunamaim ana ar kanabin e’afuw. Nati ufunamaim Isaac natun Jacob ana ar kanabin e’afuw naatu Jacob natunatun 12 it uwatanah wabih gagamin auman hai ar kanabih e’afuw.
9 El maga hijo di Jacob ya man celos con uno del di ila mismo hermano si Jose, poreso ya vende sila con ese para queda un esclavo na Egipto, pero Dios ya esta gayot junto con ele,
9 Baise uwatanah wabih gagamin Joseph isan hibobowen akir wairafin na’atube hitih hitubun hibai hin Egypt imaim ma. Baise God i mar etei biyanamaim ma’am.
10 y ya quita el di suyo maga tristeza pati ya dale pa entendimiento. Poreso si Jose ya queda favorable na presencia di Faron, el rey de Egipto, quien ya nombra con Jose el gobernador del entero lugar de Egipto, y ya hace con ele encargao del di suyo casa y todo el maga otro propiedad.
10 Naatu ana yababan ta ta wanawanamaim bibais. Veya ta Joseph Egypt hai aiwob nanamaim titit ana veya aiwob orot Joseph i’itin yan bai naatu ana kakaf isan ma, anayabin God ukwar rerekab Joseph itin. Imih aiwob orot Joseph bai ana gawanamih yai, naatu aiwob ana bar gagamin wanawanan auman kaifin isan ana fair itin.” Joseph Egypt sabuw ebobonawiyih|alt="Joseph as ruler" src="cn01917b.tif" size="col" loc="Act 7.10" copy="©1978 David C. Cook Publishing Co." ref="7.10"
11 Despues ya llega un tiempo ya tene hambre na entero lugar de Egipto y de Canaan, y el maga gente ya pasa sufrimiento, y el di aton maga tatarabuelo no puede encontra comida.
11 “Nati ana veya’amaim baimar kakafin na, Egypt naatu Canaan tafaram wanawanan yababan gagamin na’in matar, naatu it uwatanah bayumih hi’akir.
12 Pero cuando si Jacob ya oi el noticia que tiene gale maga comida reservao na maga bodega na Egipto, ya manda le con el di suyo maga anak anda para compra comida. Ese pa lang el primera vez,
12 Egyptamaim bay ma’am ana tur Jacob nonowar ana veya uwatanah hai nanawan wantoro’ot imaim hin.
13 pero cuando ya anda sila el segunda vez para compra comida, ya manda si Jose sabe canila que ele el di ila hermano, y ya habla le con el rey de Egipto acerca del di suyo familia.
13 Hai nanawan bairou’abin ana veya Joseph taiyuwin botait irerereb tuwahinah hai tur eowen, naatu Pharaoh nati’imaim Joseph ana nibur isah so’ob.
14 Ya envia recao si Jose con su tata si Jacob pati con el di suyo maga pariente, para ay vene sila na Egipto. Todo sila setenta′y cinco personas.
14 Nati ufunamaim Joseph tamah Jacob isan, naatu tamah ana nibur isah tur iyafar, nah etei 75 na’atube.
15 Despues canda Jacob, el di aton maga tatarabuelo, ya anda na Egipto, y ya queda sila alla hasta ya muri.
15 Imaibo Jacob rena Egypt tit, nati’imaim i natunatun bairi himorob, it uwatanah.
16 Despues de cuanto tiempo, el di ila maga decendiente ya lleva el di ila maga hueso na Siquem, y ya enterra sila ese na tumba di Abraham, que antes pa ya compra ya le con cen de plata con el maga hijo di Hanor na Siquem.
16 Naatu biyah i hibow himatabir maiye tafaram wabin Shekem rahamaim hiya, nati me i Abraham orot Hamor natunatun biyahine tubun.
17 “Cuando cerca ya el tiempo para cumpli el cosa Dios ya promete con Abraham, el maga decendiente di Jacob ya queda mas mucho na Egipto.
17 “God ana omatanen Abraham eo’omatan na baiturobe isan ana veya na kabom, naatu ata sabuw Egypt hima’am busuruf ra’at tafaram awan karatan.
18 Despues de cuanto años tiene ya otro rey ta reina na Egipto quien nuay nunca sabe acerca di Jose.
18 Imaibo aiwob orot ta Joseph men susu’ub i busuruf Egypt isan i’aiwob.
19 Ese rey ta engaña con el maga gente del di aton nacion Israel, y ta maltrata tamen canila, y ta esforsa canila abandona con el di ila maga anak nuevo nacido para muri.
19 Ata a’agir ifufuwih, biyababan kakafin anababatun itih, eokikinih hai kek sosof hisrouwen hi’in himorob.
20 Aquel mismo tiempo ya nace si Moises y ele un bata bien bonito na vista de Dios. El di suyo tata y nana ta esconde con ele na di ila casa por tres meses.
20 “Nati ana veya’amaim Moses tufuw, kek ana itinin gewasin maiyow. Baremaim hinah tamah hibunwa’ir ma sumar etei tounu na’atube sawar.
21 Cuando no puede mas sila aguanta de esconder con ese bata, el di suyo nana ya pone con ele na un lugar donde el hija del rey de Egipto ay puede encontra con ese. Despues ya adopta le con ese bata como el di suyo mismo anak.
21 Imaibo barene hibotait titit ana veya, Pharaoh natun babitai natunamih bai ituw ra’at yen orot matar.
22 Poreso ya aprende si Moises todo el sabiduria de Egipto, y ya queda gayot ele un gente mentao por causa del maga cosas ta conversa le y ta hace.
22 Egypt ana ukwar rerekab etei Moses hi’obaiy so’ob, naatu ana tur ana sinafumaim eo sisinaf etei i fairih.
23 “Cuando si Moises ya llega el edad de cuarenta años, quiere gayot ele visita con el di suyo maga compoblano de Israel.
23 “Moses ana kwamur etei 40 na’atube baib ana maramaim ana not bogaigiwas tit ana sabuw Israel inananawanih.
24 Un dia ya mira le un Egipcio ta maltrata con un gente de Israel, poreso ya anda si Moises acudi con ese Israelita, y ya mata le con el Egipcio para venga con ele por el di suyo maltrato.
24 Tit inan Egypt orot ta Israel orot boborabirab itin, basit na ibais wasfafar naatu anasa bow Egypt orot rab morob.
25 Pensaba si Moises que el di suyo maga compoblano ay realiza gayot que Dios ay libra canila por medio del di suyo ayuda, pero nuay gane sila entende.
25 Moses not eo, ‘God ana baibais ayu wanawana’umaim esisinaf au sabuw boro hina’itin hinaso’ob, baise men hi’itinimih.’
26 Ala mañana ya mira le dos Israelitas ta man peleajan, y quiere le que man amigo ya era aquellos, poreso ya habla le con esos, ‘Maga compoblano, ustedes de un sangre lang. Porque pa man ta man peleajan?’
26 Marto Israel orot rou’ab hairi hibiyow itih, basit na fafar naatu iuwih, ‘Kwa airi i ain uf, aisim taiyuw kwabiyow?’
27 Pero el culpable ya rimpuja con Moises y ya habla, ‘Quien man ya manda con bos jusga y reina canamon?
27 Baise orot ta biwa’an kakafene Moses rukouw eo, ‘O aki bainabatani naatu baibabatiyi isan yait rubini?’
28 Quiere ba bos mata conmigo como ya mata bos ayer con el Egipcio?’
28 ‘O kukokok ayu ina’asbunu fai Egypt orot ia’asabun na’atube?’
29 Cuando ya oi si Moises ese, ya hui le para na lugar que ta llama Midian. Mientras talla le na Midian, ya casa le y despues ya tene dos hijos.
29 Moses iti tur nonowar ana veya Egypt ihamiy bihir in tafaram wabin Midian imaim ma, nati’imaim touman orot na’atube ma’am natunatun orot rou’ab hitufuw.
30 “Despues de cuarenta años, cuando talla le na desierto cerca na Monte de Sinai, ya mira le un buuk ta quema y tiene un angel alla na ardor del fuego.
30 Kwamur 40 sasawar ufunamaim oyaw Sinai sisibinamaim arar yan tounamatar Moses isan irerereb wairaf na’atube wa’ab wanawanan to’ab.
31 Cuando si Moises ya mira ese, ya estraña gayot ele. Despues ya atraca le na buuk para mira, y ya oi le el voz de Dios que ta habla,
31 Moses iti wairaf to’ab i’itin ana veya ana kasiy ra’at, naatu itinbunai isan na biyubin auman Regah fanan nowar;
32 ‘Yo amo el Dios del di ustedes maga tatarabuelo, el Dios di Abraham, di Isaac, y di Jacob.’ Cuando si Moises ya oi ese voz, ya tembla gayot ele de miedo y nuay mas animo mira.
32 ‘Ayu i o uwatanah hai God, Abraham ana God, Isaac, naatu Jacob.’ Moses yan wanawanan birubir fafar an uman hioror naatu men karam boro tanuw ta’itin.
33 Despues el Dios el Señor ya habla con ele, ‘Quita el di tuyo sapatos, cay sagrao gayot este lugar donde tu ta pisa.
33 Imaibo Regah eo, ‘A ana sumasum kubosair anayabin iti kamar i kakafiyin yan kubatabat.
34 Ya mira gayot yo el maltrato que ta recibi el di mio maga gente alli na Egipto y ya oi tamen yo el di ila maga llantos y reclamo, poreso ya vene yo para libra canila, entonces prepara ya cay ay manda yo contigo anda na Egipto.’”
34 Ayu au sabuw Egypt imaim bai’akir kakafin maiyow hibaib aitih, naatu hitef hirererey anowar, imih rufamih botaitih isan are ana. O kuna aiyafari kumatabir maiye au Egypt.’
35 Ya continua si Esteban habla, “Este ya el mismo gente si Moises con quien el maga gente de Israel ya desprecia cuando ya habla sila, ‘Quien man ya manda con bos jusga y reina canamon?’ Ele amo ese tamen que Dios ya escoje para manda anda libra con el di suyo maga compoblano y queda el di ila lider. Dios ya habla con ele hace ese con el ayuda del angel que ya abuya con ele na fuego alla na buuk.
35 “Moses i orot ta’imon Israel sabuw hikwahir hiu, ‘O yait rubini aki bainabatani naatu baibatiyi isan?’ Nati orot ta’imon sabuw bainabatanih naatu rufamih botaitih isan God taiyuwin ana tounamatar iyafar na wa’ab toto’abamaim irerereb Moses fair itin.
36 Despues de hacer si Moises el maga milagro y el maga trabajo estrañable na Egipto y na Mar Rojo, ya lleva le con el maga gente de Israel afuera de Egipto, y ya hace tamen maga milagro alla na desierto durante el cuarenta años.
36 Sabuw nawiyih Egypt hihamiy hitit, naatu ina’inan men hi’i’itah efa’efanin Egyptamaim, Red Sea imaim, naatu kwamur 40 arar yanamaim iwa’an hi’itah.
37 Amo ya ese que ya habla si Moises con el maga gente de Israel, ‘Dios ay escoje un profeta na di ustedes nacion como ya escoje le conmigo.’
37 “Iti orot Moses i boun Israel sabuw hai tur eowen, ‘God boro dinab orot kwa wanawananamaim a orot ta niyafar nan, ayu biyafaru na’atube.’
38 Si Moises amo el quien ya man junto con el maga gente de Israel na desierto pati con el di ila maga tatarabuelo, y junto tamen con ese angel quien ya conversa con ele na Monte de Sinai. Alli ya recibi si Moises el maga palabra que ta existi hasta para cuando para ay tene tamen kita ese.
38 Iti orot Moses Israel sabuw bairi kou’ay hibai arar yanamaim hibat naatu ata a’agir bairi Sinai oyawemaim tounamatar tur yawasin bai re itin naatu ya’abun it isat rena.
39 “El di aton maga tatarabuelo nuay pone atencion con Moises ni ya hace caso con ele, sino ta pensa era sila bira ole na Egipto.
39 Baise it ata a’agir fanan men hibosiyasiyar, naatu fanan hikwahir hikokok i mi’itube hitamatabir maiye hitan Egypt hitatit.
40 Ya habla sila con Aron, el hermano di Moises, ‘Hace anay canaton maga dios, para masquin donde kita ay anda, puede lang carga con esos adelante di aton. No sabe kita si cosa ya pasa ya con Moises quien ya lleva canaton afuera de Egipto.’
40 Imih Aaron hiu, ‘Aki akokok god ta kusinaf au nai i’iyon ebonawiyi. Moses Egyptane nawiyi atitit men aso’ob abisa isan matar.’
41 Entonces ya hace sila un idolo na forma de baca diutay, y ya mata maga animal para ofrece con ese, y ya tene tamen fiesta para honra con ese idolo que ya hace sila con el di ila mismo mano.
41 Nati ana veya’amaim aibat ta cow natun ana yumatabe hibu’ur. Naatu sibor hibow hina sawar i umahimaim hisinaf mamatar ana sibor hiyai naatu ana hiyuw hibow hiyasisir.
42 Pero Dios ya pone de detras canila y ya deja canila adora con el maga estrellas na cielo, como ta habla el maga profeta na Sagrada Escritura:
42 Baise God mafutih, naatu mar ana sawar kwafirih isan ibasit. Dinab orot hai Bukamaim hikikirum na iturobe,
43 Sino ya carga ustedes el tolda de ese dios Moluk, y ya adora el forma del estrellas del di ustedes dios si Refan. Ustedes ya manda hace con esos maga idolo, poreso ay arria yo con ustedes para anda na otro lao de Babilonia.’
43 Kwa i god Moloch ana sis kwa’abar kwareremor,
44 “El di aton maga tatarabuelo tiene un tolda na desierto donde ta adora sila con Dios, cay talla ya na tolda el di suyo presencia. Si Moises ya hace aquel tolda na desierto conforme el plano que Dios ya dale mira con ele.
44 “Ata a’agir God ana sis arar yanamaim hiyai hima’am i God ana itinin nati’imaim bairi hima’am. Nati sis i God mi’itube Moses iu bi’obaiy na’atube naatu God yayakitifuw na’atube hiwowab.
45 Despues de cuanto años, el maga decendiente de aquellos maga tatarabuelo ya queda heredero de ese tolda. Y cuando si Josue ya entra el lugar donde Dios ya buga ya con el maga gente del maga otro nacion, ya lleva sila ese tolda. Y ya guarda sila ese tolda alli hasta el tiempo del reino di David.
45 Nati ufunamaim, ata a’agir sis tamahinah biyahine nan hibai hi’abar Joshua babanamaim bonawiyih bairi hirun sabuw afa hai tafaram God nunih hititit i hai tafaram hibai. Naatu nati sis i ma’am David ana veya’amaim tit.
46 Si David bien acceptable gayot na vista de Dios, poreso ya pidi le con Dios, ‘Señor, favor permiti conmigo planta un casa para di uste quien el Dios di Jacob.’
46 David ana baibais gagamin na’in God biyanane bai, imih ifefeyan bar tawowab. Jacob ana God isan
47 Pero Dios nuay dale permiso con David, sino si Solomon amo el quien ya planta el casa para con ele.
47 baise iti bar i Solomon wowab.
48 “Pero el altisimo Dios hende man ta queda na maga casa hecho de gente, como un profeta de antes pa ta habla:
48 “Baise Auyomtoro’ot ana God i men orot bar tewowowabimaim ema’ama’amih, dinab orot eo kikirum na’atube.
49 ‘Dios ta habla, el cielo amo el di mio trono, y el tierra amo el lugar donde ta pone yo el di mio pies. Cosa man ustedes ta pensa? Puede ba gayot ustedes planta un casa para conmigo donde yo ay esta?
49 ‘Mar i ayu au urama’ama,
50 No sabe ba ustedes que yo solamente ya hace el cielo y el tierra?’”
50 Sawar iti kwanotanot men ayu asinaf himatar?’
51 Ya continua pa habla si Esteban, “Na, ustedes maga compoblano, cosa ya gayot de bien duro cabeza! Igual lang ustedes con el maga gente quien hende ta cree con Dios y no quiere oi su maga palabra, cay ta man contra ustedes con el Espiritu Santo de Dios como el di ustedes maga tatarabuelo ya man contra tamen.
51 “Kwa i dogor fokarih naatu dogor wanawanan gugumin naatu tain gugurih God ana tur men kwanonowar! Kwa i a’a’agir ah kwabat, mar etei Anun Kakafiyin kwarurukouw!
52 El di ustedes maga tatarabuelo ya persigui con todo el maga profeta. Ya mata tamen sila con aquellos quien ya man una anuncia el venida del quien bien justo, y ese amo si Jesucristo con quien ustedes ya traiciona hasta ya mata con ele.
52 Kwa a’agir dinab orot marasika hima’am etei hirouw hi’a’akirih, nati dinab oro’orot i marasika iti orot gewasin nan isan hikurereb. Baise kwa uwatanah hirouw himorob, naatu boun kwa iti orot gewasin nan baban kwao kwarab morob.
53 Ustedes man ya recibi el ley de Dios que ele ya dale por medio del maga angeles, pero nuay ustedes obedece ese.”
53 Kwa i God ana ofafar tounamatar hiyafar re’er kwabai, baise men kwabobosiyasiyar!”
54 Cuando el maga miembro del consejo ya oi el cosa ya habla si Esteban, ya man pagut gayot el di ila diente cay bien rabiao sila.
54 Kaniser hima Stephen eo hinonowar yah so’ar gagamat bufutih hikarmusiyan himisir
55 Pero si Esteban controlao del Espiritu Santo, y ya pija le na cielo y ya mira le el resplandor de Dios, y ya mira tamen le con Jesucristo talla parao na lao derecha de Dios,
55 Baise Stephen God Anun Kakafiyin biyan etei karatan batabat au mar nuwra’at God ana marakaw itin naatu Jesu sisibin asukwafune batabat itin.
56 y ya habla le, “Mira ustedes! Ta puede yo mira el cielo abierto, y ta puede tamen yo mira con el Hijo del Hombre parao na lao derecha de Dios.”
56 Basit eo, “Kwanuw ra’at! Ayu mar ana etawan botawiy Orot Natun God ana asukwafune bat ai’itin!”
57 Cuando el maga miembro del consejo ya oi ese, ya grita gayot sila con voz bien suena y ya tapa el di ila orejas y ya man tumpuk sila alla con Esteban.
57 Fanah aumetawat hiwow tainih higibud, imaibo etei au ta’imon hinunuw hibai
58 Y ya estira sila con ese afuera del ciudad. Despues el maga testigo ya deja anay el di ila ropa na cargo de un joven, el nombre si Saul, y ya principia sila guerria piedra con Esteban.
58 hitain hitit bar merar gagamin ufunane hitaiy re kabayamaim hirab, orot iyab baifuwenamaim sif hirurubon, hai faifuw nati orot boubun wabin Saul anamaim hiya.
59 Mientras ta guerria sila, si Esteban ta reza, “Señor Jesucristo, recibi el di mio alma.”
59 Kabayamaim hibat hirabirab auman Stephen Regah isan ifefeyan eo “Regah Jesu ayubu kubai!”
60 Despues ya hinca le y ya alsa su cara na cielo, y ya habla le bien suena, “Señor, no carga ese pecado canila.” Y cuando ya acaba le habla ese, ya muri ya le.
60 Sun yowen fanan aumetawat erererey auman i wow eo, “Regah abisa ayu isou tisisinaf hai

Ler em outra tradução

Comparar com outra

Estude este capítulo no WhatsApp

Peça à IA da Bíblia Fala para explicar Atos 7, comparar traduções ou montar um estudo — tudo direto pelo WhatsApp.