Atos 13

El Nuevo Testamento (CBK) vs AAI

Sair da comparação
AAI TUR GEWASIN O BAIBASIT BOUBUN
1 Entre el maga creyente na Antioquia tiene maga profeta pati maga maestro, como si Bernabe y si Simon con quien ta llama sila Negro, y si Lucio de Cirene pati si Saul, y si Manaen tamen, el uban del Gobernador Herodes desde maga bata pa sila dos.
1 Ekaleisia Antioch wanawananamaim orot afa i dinab oro’orot naatu afa i bai’obaiyenayah, naatu orot wabih i iti: Barnabas, Simeon, wabin ta i Niger, Lucius Sairini matuwan, Manaen, Herod hairi bay ta’imon hi’aan hirara’at naatu Saul.
2 Un dia mientras ta ayuna sila y ta reza con Dios, el Espiritu Santo ya habla canila, “Escoje con Bernabe y con Saul para hace el trabajo que ay dale yo canila.”
2 Veya ta hiyohar Regah hikwakwafir wanawanan, Anun Kakafiyin iuwih eo, “Barnabas, Saul hairi kwayasairih ayu isou, anayabin bowabow ta isan a’afih hinabowamih.”
3 Cuando ya acaba ya sila ayuna y reza, ya pone sila el di ila maga mano na cabeza di Bernabe y di Saul, despues ya despidi canila.
3 Naatu hiyohar hiyoyoyoban ufunamaim, umah tafah hiyara’aten fair hitih imaibo hiyafarih hitit hin.
4 Entonces el Espiritu Santo ya manda con esos dos si Bernabe y si Saul para anda man viaje na Selucia. Despues de alli ya navega sila para na isla de Cipre.
4 Barnabas Saul hairi Anun Kakafiyin ana bonawiyenamaim hina Seleucia hitit naatu wa hibai hirabon hin Cyprus imaim hitit |alt="map" src="PAULJR1.tif" size="col" ref="Acts 13.4"
5 Cuando ya llega sila na pueblo de Salami na Cipre, ya anda tamen sila na maga iglesia del maga Judio y ya predica el buen mensaje de Dios. Y si Juan talla tamen ta ayuda canila.
5 Naatu hina Salamis hititit ana maramain Jew hai Kou’ay baremaim God ana tur hibinan, John Mark i iti bowabow wanawananamaim baibaisih isan hibai bairi hin.
6 Ya travesa sila el entero lugar de aquel isla hasta Papos, y ya encontra sila un magiquero Judio. Ele un profeta falso, y su nombre si Bar Jesus.
6 Nuw ana fofonin na’atube hiremor hin au waraunane bar merar wabin Pafos hitit, nati’imaim Jew orot kwerayan ma’am koun hiyen, wabin Bar-Jesus, iti i orot taiyuwin isan dinab orot erouw eo’o.
7 Ese magiquero un amigo del gobernador del isla, si Sergio Paulo, quien un hombre bien inteligente. Ese gobernador ya manda tamen llama con Bernabe y con Saul, cay quiere le oi el mensaje de Dios.
7 Naatu iti orot i gawan orot wabin Sergius Paulus ana of ta. Sergius i orot not wairafin, nati nuw ana gawan orot. Barnabas, Saul hairi e’af hina nanamaim hitit God ana tur nowar isan ifefeyanih.
8 Pero ese magiquero si Bar Jesus, con quien ta llama na Griego Elimas, ta entremete gayot cay ta hace le convence con el gobernador no cree si cosa ta habla si Bernabe pati si Saul.
8 Baise kwerayan wabin Elimas (wabin Greekamain) eotanih men kok gawan orot tur tanowar baitumatum tab.
9 Despues si Saul, con quien tamen ta llama Pablo, controlao gayot del Espiritu Santo, ya pija gayot ele con el magiquero,
9 Imaibo Saul wabin ta Paul, Anun Kakafiyin iwanasum ma’am mutufor nuw kwerayan orot itinkikin
10 y ya habla, “Anak bos del diablo, bien engañador y enemigo del maga cosas bueno, pirmi pa bos ta precura hace bira el verdad del Señor!
10 naatu eo, “O i Demon natun! Sawar gewasih etei hai rakit wairafin i o. O i baifuwen kakafih yumatah ta ta biya awan karatan, o i mar etei Regah ana turobe kubotabiren baifuwen temamatar!
11 Espera lang bos, cay Dios ay usa su poder para castiga con bos, y por cuanto tiempo ay queda bos bulak y hende ay puede mira el claridad del sol.”
11 Imih Regah uman boun boro tafamaim nare mata nifim naatu marakaw boro mar kafai men ina’itin.”
12 Cuando el gobernador ya mira el cosa ya pasa, ya cree gayot ele cay ya espanta tamen ele por causa del enseñanza que ya oi le acerca del Señor.
12 Gawan orot abisa matar i’itin i itumatum, anayabin Regah ana bai’obaiyen tur nonowar i ifofofor men kafaita.
13 Despues si Pablo y aquellos los demas junto con ele ya sale ya na Papos, y ya munta sila barco para anda na Perge, un puerto de Panfilia, pero si Juan ya deja canila y ya volve na Jerusalem.
13 Paul ana ofonah bairi Pafos imaim wa hibai hirabon hina Perga hitit tafaram Pamfilia wanawanan. John Mark nati’imaim ihamiyih, naatu matabir maiye in Jerusalem tit.
14 Despues si Bernabe pati si Pablo ya sale na Perge y ya anda siempre na Antioquia, un pueblo na provincia de Pisidia. Cuando ya llega el dia de Sabado, ya entra sila na iglesia del maga Judio y ya senta sila alla.
14 Baise Barnabas Paul hairi hikofan maiye hin Pisidia Antioch hitit tafaram Pisidia wanawanan. Naatu Baiyarir Ana Veya Kou’ay Bar hirun himare.
15 Tiene quien ya lee el libro di Moises y del maga profeta, y cuando ya acaba ya lee, el maga oficial ya dale un invitacion donde ta habla, “Maga compoblano, si tiene ustedes un mensaje que ay dale animo con el maga gente, habla ya ahora por favor.”
15 Buk Atamaninamaim Moses ana ofafar kikirum naatu dinab hai buk hibiyab ufunamaim. Kou’ay Bar ana ukwarih isah tur hiyafar hio, “Taitu kwa aur koufair tur ta nama’am na’at aki akokok iti sabuw kwanao hinanowar.”
16 Entonces ya levanta si Pablo y ya alsa le su mano para queda silencio el maga gente, y ya habla le, “Maga compoblano del nacion Israel y ustedes maga hende-Judio quien ta adora tamen con Dios, favor anay pone atencion.
16 Paul misir umanamaim rutanih naatu busuruf eo, “Israel orot baibin naatu kwa Ufun Sabuw iyab iti’imaim kwama God kwakwafir, anao kwananowar!
17 El Dios del maga decendiente de Israel amo ya escoje con el di aton maga tatarabuelo, y ele ya hace canila queda un grande nacion durante el estada di ila como maga estrangero na Egipto. Despues ya lleva le canila afuera de Egipto por medio del di suyo grande poder.
17 Israel Sabuw ata God uwatanah rubinih naatu nah toumanih na’atube Egypt hima’am ana veya iwa’an wabih ra’at, naatu ana fairamaim nawiyih hitit.
18 Durante el cuarenta años, Dios ya puede ya lang gayot tene paciencia con esos alla na desierto.
18 Naatu arar yanamaim kwamur etei 40 na’atube ba’afuwih bairi hima.
19 Despues ya destrosa le siete nacion alla na Canaan, y ya dale le ese maga lugar con el di suyo maga gente de Israel para el di ila herencia.
19 Tafaram seven Canaan wanawanan gurusih naatu me bai ana sabuw nowahimih itih.
20 Este destroso ya costa con ele como maga cuatro cientos cincuenta años para hace.
20 Sawar iti himamatar i kwamur etei 450 na’atube wanawananamaim himatar.
21 Aquel tiempo el maga gente ta pidi gayot que tene sila rey, entonces Dios ya dale con ese si Saul el anak di Kis, quien ya sale na linea di Benjamin. Ese si Saul ya reina por cuarenta años.
21 Naatu sabuw aiwob isan hifefeyan, God Saul bai itih orot Kish natun, Benjamin wawawan, Saul i’aiwob ma kwamur etei 40 na’atube.
22 Ya llega el tiempo cuando Dios ya quita con Saul y ya nombra con David para releva con ele. Este el cosa Dios ya habla acerca di David: ‘Sabe yo que este hijo di Jesse amo ya el clase de hombre que ta gusta yo, cay ele ay hace todo el maga cosas que ay manda yo con ele.’
22 Naatu God Saul bobosair ufunamaim David bai Saul efanin yai. God iti na’atube eo, ‘David o Jesse natun, orot o na’atube isa i ayu au yasisir gagamin na’in, ayu abisa sinafumih akokok etei boro i nasinaf.’
23 Dios ya escoje con Jesus, uno del decendiente di David, para queda el Salvador del maga gente del nacion Israel, como ya promete ya le.
23 Ana’omatanen eo na’atube, orot David ana rara’ane Israel Sabuw hai baiyawasinayan God bai na.
24 Antes de llegar si Jesus para hace su trabajo, si Juan el Bautista ya habla ya con todo el maga gente de Israel que necesita sila arripinti del di ila maga pecado y queda bautisao.
24 Jesu nanamaim John mat na bowabow kakafih baihamiyen dogor baikitabiren bapataito bain isan busuruf eorerereb Israel sabuw tutufin etei isah.
25 Cuando cerca ya gayot si Juan acaba el di suyo trabajo, ya habla le, ‘Yo hende amo con quien ustedes ta espera, pero tiene quien ay vene atras di mio y hende gayot yo merece masquin para desata ya lang el liston del di suyo sandalias.’
25 Naatu John ana bowabow bisawar auman sabuw iuwih eo, ‘Kwa anot ayu isou mi’itube kwanotanot? Kwanotanot ayu’uban i nati orot? En, baise orot ta ayu ufu’umaim enan, ayu men karam boro ana kwafure an ana sumasum anarufam.’
26 “Maga compoblano quien el maga decendiente di Abraham, y ustedes maga hende-Judio quien ta honra con Dios, este mensaje de salvacion ya dale gayot para canaton.
26 Taitu, Abraham ana niburune kwana warar kwatatain, naatu kwa Ufun Sabuw iyab God kwabiruw kwakakafiy, it isat yawas ana tur i hiyafar na tit.
27 El maga gente pati el di ila maga alto oficial quien ta queda na Jerusalem nuay sabe que si Jesus amo ya el Salvador. Masquin todo′l dia de Sabado ta oi ya sila el maga palabra del maga profeta que ta lee na iglesia, nuay sila siempre entende. Pero cuando ya sentencia sila con Jesus para muri, ya cumpli gayot el cosa ya habla el maga profeta.
27 Anayabin Jerusalem bar merar sabuw hai ukwarih bairi Jesu ana bowabow men hi’inan, naatu dinab oro’orot hai tur mar etei Baiyarir Ana Veya hibiyab men naniyan hibaib, imih abisa hisisinaf i tur hio inu’in na iturobe.
28 Masquin nuay gane sila encontra falta con Jesus para puede sentencia de muerte con ele, ya pidi sila siempre con Pilato para manda mata con ele.
28 Basit morob isan ana ef men hitita’ur, Pilate asabunin morob isan hifefeyan naatu easabun morob.
29 Entonces cuando ya acaba ya man sila hace todo el maga cosas que ya habla acerca di suyo na Sagrada Escritura, ya quita con ele na cruz y ya pone sila con ese na tumba,
29 Bukamaim abisa i isan eo na’atube hikirum inu’in hisisinaf ufunamaim, onaf afe’enane hibai hire hub wanawanan hiyai.
30 pero Dios ya hace resucita con ele del muerte.
30 Baise morobone God bora’ah misir maiye.
31 Despues de resucitar si Jesucristo, ya abuya le con aquel maga gente que ya man junto con ele cuando ya sale le na Galilea para na Jerusalem. Ahora este maga gente mismo amo tamen ta habla acerca di Jesus con el maga gente del nacion Israel.
31 Naatu veya moumurih na’in sabuw iyab Galilee’ine hi’ufunun bairi hina Jerusalem hititit isah irerereb, naatu nati sabuw i boun hitit sabuw afa isah sif tirurubon.
32 — ausente —
32 Naatu iti tur gewasin i abisa God ata’a’agir eo’omatanih abai kwa isa anan.
33 — ausente —
33 Iti tur i bai it isat ebiturobe, it i ata’a’agir natunatuh, Jesu morobone mimisiramaim. Psalm bairu’abin eo na’atube,
34 Dios ya promete que ay hace le resucita con Jesus, y ya habla le que hende ele nunca ay muri otra vez, y hende nunca ay man buluk. Este tamen ta habla na Sagrada Escritura:
34 Naatu ana’an aisim God morobone bora’ah maiye mimisir, naatu boro men nihamiy maiye na’in namasamih. Nati isan ana tur iti na’atube eo,
35 Na otro Salmo ta habla pa:
35 Buk efan ta’ane eo maiye,
36 Si para con David, durante su vida ya hace ya le el cosa Dios ya planea ya para con ele, despues ya muri le, y ya enterra sila con ele junto con el di suyo maga tatarabuelo, y su cuerpo ya man buluk.
36 Anayabin David ana veya’amaim God ana kok bow bisawar ufunamaim morob uwahinah sisibihimaim hiyai mas i’akir
37 Pero con el quien Dios ya hace resucita del muerte, nuay man buluk.
37 Baise orot yait God morobone iyawas mimisir i men mas i’akir.
38 Maga amigo di mio, quiere yo que sabe gayot ustedes que por medio di Jesucristo ta predica came con ustedes el mensaje del perdon de pecado,
38 Isan imih taitu kwananowar, iti orot Jesu wabinamaim bowabow kakafih notawiyen isan ana tur i ao’orerereb,
39 y por medio tamen di suyo, todo el quien ta tene fe con ele ay queda librao del di ila pecado, pero el ley di Moises no puede libra canila.
39 iti Jesu wabinamaim sabuw iyab tibitumatum hai bowabow kakafihine i rufamih titit anayabin Moses ana ofafaramaim boro men karam narufami.
40 Entonces tene gayot cuidao para hende ustedes ay experiencia este maga cosas que ta habla el maga profeta:
40 Imih kwanakaifi gewas, saise abisa dinab hio men isa hinamatar.
41 ‘Mira ustedes quien ta ganguia el maga palabra de Dios, estraña y queda perdido, cay durante el di ustedes vida ay hace yo un grande trabajo, y masquin si tiene pa quien ay habla con ustedes acerca de ese, hende gayot ustedes ay cree.’ ”
41 ‘Okwanekwaneyah Kwana’itin!
42 Mientras si Pablo y si Bernabe ta sale na iglesia del maga Judio, el maga gente ta invita gayot canila para bira ole na otro dia de Sabado para habla pa gayot acerca de aquel mismo mensaje.
42 Paul, Banabas hairi Kou’ay Bar hibihamiy auman sabuw hifefeyanih fur ta Baiyarir ana veya’amaim iban hitan maiye iti sawar isah hitidudur hitanowar.
43 Cuando ya sale el maga gente na iglesia, mucho Judio y el maga convertido na Judaismo ya sigui pa siempre con Pablo y con Bernabe, quien ya conversa canila y ya manda canila continua depende con el gran favor de Dios.
43 Kou’ay Bar ana rou’ay hibihamiy ufunamaim, Jew sabuw maumurih na’in naatu sabuw iyab Jew hai kwafiren ana kakafemaim hima’am, Paul Barnabas hibi’ufununih koufair hitih God ana manaw ana kabeberamaim ma’amih hifefeyanih.
44 Na otro Sabado el mayor parte del maga gente de aquel pueblo ya man junto para oi el mensaje acerca del Señor.
44 Baiyarir Ana Veya bairou’abin sabuw nati bar merar tutufin etei Regah ana tur nowaramih hina.
45 Pero cuando el maga Judio ya mira que tiene alla manada de gente, ta man celos sila con Pablo y ta habla que hende gane amo el cosa ta habla le y ta insulta tamen gayot sila con Pablo.
45 Baise Jew sabuw rou’ay gagamin hi’i’itin ana veya hibobowen naatu baigigimen tur hibow hitit, Paul abisa eo isan hibas.
46 Pero si Pablo pati si Bernabe ta habla sin miedo, “Maga compoblano, necesita man came habla anay el mensaje de Dios con ustedes, pero ustedes hende ta pone atencion con ese mensaje, y hende ustedes ta considera que ustedes mismo conviene tene vida eterna, poreso ay habla ya lang came el mensaje con el maga hende-Judio.
46 Imaibo Paul, Barnabas hairi hiofok hio, “God ana tur i wantoro’ot kwa ao kwanowar, baise kwa tur i kwakwahir, taiyuw kwanunutitiy ma’ama wanatowan kwa isa men karam, isan imih abihamiy aki anan Ufun Sabuw isah.
47 Ay hace came este cay este gayot el mandamiento que Dios ya dale canaton:
47 Anayabin Regah ana obaiyunen tur biti iti na’atube eo,
48 Cuando el maga hende-Judio ya oi el maga palabra di Pablo, ya queda sila bien alegre y ya habla, “Bien bonito gayot el mensaje acerca del Señor.” Y todo aquellos con quien Dios ya escoje para tene vida eterna, ya queda creyente di Jesucristo.
48 Ufun Sabuw iti tur hinonowar ana maramaim hiyasisir Regah ana tur hibora’ara’ah. Naatu sabuw moumurih na’in ma’ama wanatowan isan hirubinih hima’am hina baitumatumayah himatar.
49 El mensaje de Dios ya man calayat gayot na entero lugar de aquel region,
49 Naatu Regah ana tur ra’at tasasar tit nati bar merar ana fofonin etei hinowar.
50 pero el maga Judio ya hace convence con el maga alto oficial del ciudad y con el maga mujer de alto sociedad quien devoto con Dios, para ay man contra sila con Pablo y con Bernabe. Poreso ya principia el persecucion contra con esos para necesita sila sale na di ila lugar.
50 Baise Jew hai ukwarih himisir bar merar orot gagamih naatu God ana bowayah baibin gagamih yah hi’ora’ah Paul, Barnabas hairi isah hiwosai, naatu hinunih hitit nati bar merar ufunane hire.
51 Entonces si Pablo pati si Bernabe ya hace gayot pas pas el di ila pies para sapa el polvos, como quiere decir, “Ustedes ya lang cuidao.” Despues ya anda ya sila dos na Iconia.
51 Basit Paul Barnabas hairi ah fofob hiru’uh re i hin Ikonium hitit.
52 El maga siguidores del Señor na Antioquia ya queda bien alegre y bien controlao gayot del Espiritu Santo.
52 Naatu bai’ufununayah Antioch hima’am yasisir yah awan karatan naatu Anun Kakafiyin iwansumih.

Ler em outra tradução

Comparar com outra

Estude este capítulo no WhatsApp

Peça à IA da Bíblia Fala para explicar Atos 13, comparar traduções ou montar um estudo — tudo direto pelo WhatsApp.