Romanos 14
Lerérun Búngiu To Lánina Iséri Darádu (CABNT) vs NTLH
1 Ánjein débili lubeí ában gürígia lídan lafíñen, resíbi jumeí, maríñagunga ni cáta lun luágu cátei le machoúrunbei luágu.
1 Aceitem entre vocês quem é fraco na fé sem criticar as opiniões dessa pessoa.
2 Queí buri, añájein derégüdati jafíñen, jarítaguatiña luágu gayára lan jeígin afíñetiña furúmieguarügü cátei áni jeréderuba jarúmañu ligíbugiñe Búngiu. Añájein jíbiri, débilitiña lídan jafíñen, meígintiña úwi.
2 Por exemplo, algumas pessoas creem que podem comer de tudo, mas quem é fraco na fé come somente verduras e legumes.
3 Le eígiti furúmieguarügü cátei, moún lumuti ǘnabu lan lanǘgüni le meíginbalin, le gíñe májabei leígin furúmieguarügü cátei, moún lumuti gíñe ladímurejan luágu le eígibalin, lugúndun resíbi láali Búngiu gürígia ligía queísi lánigu.
3 Quem come de tudo não deve desprezar quem não faz isso, e quem só come verduras e legumes não deve condenar quem come de tudo, pois Deus o aceitou.
4 ¿Cátabuñadíbugi lun badímurejan luágu gürígia le esériwidubei lun Búngiu? Ánjein erédera buídu o wuríba, Labúreme lúnbei laríjin láu líra. Áni leréderuba buídu lugúndun gabáfuti Búngiu lun leréderagüdǘni buídu.
4 Quem é você para julgar o escravo de alguém? Se ele vai vencer ou fracassar, isso é da conta do dono dele. E ele vai vencer porque o Senhor pode fazê-lo vencer.
5 Nijánya ában jémpulu. Añájein gürígia weíriti janǘgüni ában wéyu lueí ámu wéyu, añájein jíbiri, afíñetiña luágu ában lan lábu sun wéyu. Cáda ában lúnti lachoúruruni le uágubei larítagua.
5 Algumas pessoas pensam que certos dias são mais importantes do que outros, enquanto que outras pessoas pensam que todos os dias são iguais. Cada um deve estar bem firme nas suas opiniões.
6 Le areídubei som wéyu, ladǘgüñein lun líchugun inébesei lun Búngiu. Le eígibei furúmieguarügü cátei, leígini lun líchugun inébesei lun Búngiu, lugúndun rúti eteíngiruni lun Búngiu luágu eígini ligía. Le meíginbei úwi ladǘga liloúguan lafíñen, lun líchugun inébesei lun Búngiu ladǘgei, rúti gíñe eteíngiruni lun Búngiu luágu cátei le gayáraabei leígin según lafíñen.
6 Quem dá mais valor a certo dia faz isso para honrar o Senhor. E também quem come de tudo faz isso para honrar o Senhor, pois agradece a Deus o alimento. E quem evita comer certas coisas faz isso para honrar o Senhor e dá graças a Deus.
7 Naríñagubalin líra lugúndun úa lan ni ában wádaangiñe abágariduti lun guánarügü, úa ni ában oúweti lun guánarügü.
7 Porque nenhum de nós vive para si mesmo e nenhum de nós morre para si mesmo.
8 Ánjawa abágarida, wabágariduña lun wadǘgüni lugúndan Búngiu, ánjawa oúwe, woúnweña según lugúndan Búngiu. Ítara líña lubeíti, dándu lídan ibágari queísi lídan oúweni, láni Crístu wagía.
8 Se vivemos, é para o Senhor que vivemos; e, se morremos, também é para o Senhor que morremos. Assim, tanto se vivemos como se morremos, somos do Senhor.
9 Jiláti Crístu, ábaya labágaridun lun Wabúremebei lan, wínwañu wagía yebe, jiláñu yebe.
9 Pois Cristo morreu e viveu de novo para ser o senhor tanto dos mortos como dos vivos.
10 ¿Ánjein bugúya, ca uágu badímureja luágu bidúje lueígiñe Jesucrístu? ¿Ca uágu banǘgei quei ni cáta? Búngiu rügǘñein lun lagúseragüdün, áni sun wagía, waráramuba ligíbugiñe lun wagúserun,
10 Portanto, por que é que você, que só come verduras e legumes, condena o seu irmão? E, você, que come de tudo, por que despreza o seu irmão? Pois todos nós estaremos diante de Deus para sermos julgados por ele.
11 queísi taríñagun Lerérun Búngiu.
11 É isto o que as Escrituras Sagradas dizem: “Juro pela minha vida, diz o Senhor, que todos se ajoelharão diante de mim e todos afirmarão que eu sou Deus.”
12 Cáda lubeíti ában wádaangiñe, lagúseruba luoúgua lúma Búngiu.
12 Assim, cada um de nós prestará contas de si mesmo a Deus.
13 Ligía, moún lubeí wadímurejan jawágu wadújeñu lueígiñe Jesucrístu. Lubáragiñe líra, derébugulá jarítagun lun madǘgün jumá ni cáta le gayáraati lachúgeraguagüdüni jíbiri, o láburugüdǘni lan lídoun figoú.
13 Por isso paremos de criticar uns aos outros. Pelo contrário, cada um de vocês resolva não fazer nada que leve o seu irmão a tropeçar ou cair em pecado.
14 Subúdi numúti luágu úa lan ni cáta le leígibei gürígia lun lawíyeduni ligíbugiñe Búngiu, áni choúru numúti líra, áu queísi afíñeti luágu Jesucrístu. Láu sun líra, ánjein jarítagua lubeí ában gürígia luágu marúman lan ában cátei, marúmaanti lun, áni figoú lun lun leígini.
14 Por estar unido com o Senhor Jesus, eu estou convencido de que nada é impuro em si mesmo. Mas, se alguém pensa que alguma coisa é impura, então ela fica impura para ele.
15 Ánjeinti bañáwurija lafíñen bidúje láu cátei le beígibei, mámaali bagáburiduña láu ínsiñejabuni. Madǘgabá lun leféridirun ában gürígia le ueígiñebei loúwe Crístu, ladǘgarügü beígin ítaga cátei.
15 Se você faz com que um irmão fique triste por causa do que você come, então você não está agindo com amor. Não deixe que a pessoa por quem Cristo morreu se perca por causa da comida que você come.
16 Míchiga jumá lubeíti lúgaaru lun ladímurejoún wuríba luágu cátei le gayáraabei jadǘgüni queísi afíñetiña luágu Crístu.
16 Não deem motivo para os outros falarem mal daquilo que vocês acham bom.
17 Larúeijan Búngiu máma cátei luáguti le eigíbei o atúbei, luáguti ában ibágari le lánina ísuruni, darángilaü lúma ugúndani le líchugubei Sífiri Sándu woun.
17 Pois o Reino de Deus não é uma questão de comida ou de bebida, mas de viver corretamente, em paz e com a alegria que o Espírito Santo dá.
18 Le esériwiduti lun Crístu lídan igáburi le, gúndaati Búngiu láu, áni buíti gíñe jarúma gürígia.
18 E quem serve a Cristo dessa maneira agrada a Deus e é aprovado por todos.
19 Ítara méme wamá lubeíti áluaja lun lídan lan darángilaü sun cátei, lun gayára lan wíderagun wámagua lun wawáanserun lídan cátei le lánina Búngiu.
19 Por isso procuremos sempre as coisas que trazem a paz e que nos ajudam a fortalecer uns aos outros na fé.
20 Magǘrinchaguabeí luwádigimari Búngiu lídan libágari ában gürígia láu cátei le beígibei. Inárüni luágu jarúma lan sun eígini ligíbugiñe Búngiu, le wuríbabei, lun leigín cátei le áburugüdütiña ámu gürígia lídoun figoú.
20 Por uma questão de comida, não destrua o que Deus fez. Todos os alimentos podem ser comidos, mas é errado comer alguma coisa quando isso faz com que outra pessoa caia em pecado.
21 Buíti lun meígin ban úwi, matún bínu, madügǘn ni cáta le achúgeraguagüdüti bidúje, o láburugüdǘni lan lídoun figoú, o ledébiliragüdüni lan lafíñen.
21 O que está certo é não comer carne, não beber vinho, nem fazer qualquer outra coisa que leve um irmão a cair em pecado.
22 Afíñeni le buágubei, lúnti buágu guánarügü lan ligíbugiñe Búngiu. ¡Gúndaati gürígia le gayáraabei laríñagun luágu buídu lan cátei le ladǘgübei, masándiragunga ligía lúngua láu dúru!
22 Mas guarde entre você mesmo e Deus o que você crê a respeito desse assunto. Feliz a pessoa que não é condenada pela consciência quando faz o que acha que deve fazer!
23 Ánjeinti le eígibei ában cátei láu machoúruni luágu buídu lan leígini queísi afíñeti luágu Crístu, gadúnrunti ladǘga leigíni, lugúndun meígin lumúti láu afíñeni. Sun le wadǘgübei, ánjawa arítagua luágu fágua lan moun láani wadǘgüni, figoú woun.
23 Mas quem tem dúvidas a respeito do que come é condenado por Deus quando come, pois aquilo que ele faz não se baseia na fé. E o que não se baseia na fé é pecado.
Atalhos do teclado
- Capítulo anterior←
- Próximo capítulo→
- Versículo anteriork
- Próximo versículoj
- Limpar seleçãoEsc
- Esta ajuda?
Estude este capítulo no WhatsApp
Peça à IA da Bíblia Fala para explicar Romanos 14, comparar traduções ou montar um estudo — tudo direto pelo WhatsApp.