Mateus 27
Lerérun Búngiu To Lánina Iséri Darádu (CABNT) vs NVT
1 Dan larúgadunbei, ába jadámuridagun sun jábutigu fádirigu jáma wügǘriña weírigutiña lídan jafíñen juríu aríja cába lan jadǘga lun lasíadirúniwa Jesúsu.
1 De manhã cedo, os principais sacerdotes e líderes do povo se reuniram outra vez para planejar uma maneira de levar Jesus à morte.
2 Ába janǘgüni gürágu, ába jedéregeruni lun Póncio Piláto le gumádimati.
2 Então o amarraram, o levaram e o entregaram a Pilatos, o governador romano.
3 Dan le laríjinbei Júdas, le alúgurubalin Jesúsu, luágu siádi jamáali lan Jesúsu lun loúnwen, ába laságürijan, ába láguyugüdüni darándi murúsun pláta ligía joun jábutigu fádirigu lúma joun wügǘriña weírigutiña,
3 Quando Judas, que o havia traído, viu que Jesus tinha sido condenado à morte, encheu-se de remorso e devolveu as trinta moedas de prata aos principais sacerdotes e líderes do povo,
4 ába laríñagun joun.
4 dizendo: “Pequei, pois traí um homem inocente”. “Que nos importa?”, retrucaram eles. “Isso é problema seu.”
5 Ába lachágaruni Júdas seínsu ñi témpulurugu, ába lídin átigiragua lúngua.
5 Então Judas jogou as moedas de prata no templo, saiu e se enforcou.
6 Ába jabúduni jábutigu fádirigu seínsu ligía, ába jaríñagun.
6 Os principais sacerdotes juntaram as moedas e disseram: “Não seria certo colocar este dinheiro no tesouro do templo, pois é dinheiro manchado de sangue”.
7 Ába júaradun lun lagáñijoún lufúlasun ában wügǘri le adáagubei barámbi láu seínsu ligía lun jábunajoún teréncha ñi.
7 Então resolveram comprar o campo do oleiro e transformá-lo num cemitério para estrangeiros.
8 Ligía Lufúlasun Jítaü lubeí líribei fulásu ligía chülǘ lúmoun dan le.
8 Por isso, até hoje ele se chama Campo de Sangue.
9 Ítara líña lagúnfulirun lé meja laríñagubei proféta Jeremías. “Barǘ jamuti darándi murúsun pláta ligía, ebégi le jíchugubei Israelítagu luágu wügǘri ligía,
9 Cumpriu-se, assim, a profecia de Jeremias que diz: “Tomaram as trinta peças de prata, preço pelo qual ele foi avaliado pelo povo de Israel,
10 ába jagáñijani lufúlasun ában wügǘri le adáagubei barámbi láu, quei laríñaguni Nabúreme nun.”
10 e compraram o campo do oleiro, conforme o Senhor ordenou”.
11 Barǘwati Jesúsu ligíbugiñoun gumádimati, le gíribei Piláto, le álügüdübalin.
11 Agora Jesus estava diante de Pilatos, o governador romano, que lhe perguntou: “Você é o rei dos judeus?”. Jesus respondeu: “É como você diz”.
12 Dán buriti jíchugun jábutigu fádirigu jáma wügǘriña weírigutiña lidúnrun, moúnabuntija Jesúsu ni cáta.
12 No entanto, quando os principais sacerdotes e os líderes do povo fizeram acusações contra ele, Jesus permaneceu calado.
13 Ábati laríñagun Piláto lun.
13 Então Pilatos perguntou: “Você não ouve essas acusações que fazem contra você?”.
14 Moúnabunti Jesúsu ni cáta, ábati laweíridun lanígi gumádimati.
14 Mas, para surpresa do governador, Jesus nada disse.
15 Gagáburi lumúti mejáti gumádimati lígiragüdǘn ában adaürǘti joun gürígia lídan fédu, furúmieguarügü adaürǘti le jamúriajan lúma.
15 A cada ano, durante a festa da Páscoa, era costume do governador libertar um prisioneiro, qualquer um que a multidão escolhesse.
16 Ñíñeinti ában adaürǘti, díseti leíbaajan líri, gíriti Barabási,
16 Nesse ano, havia um prisioneiro, famoso por sua maldade, chamado Barrabás.
17 dánti le adámuriñujaña lan sun gürígia, ába lálügüdüniña Piláto.
17 Quando a multidão se reuniu diante de Pilatos naquela manhã, ele perguntou: “Quem vocês querem que eu solte: Barrabás ou Jesus, chamado Cristo?”.
18 Líridubalin gíñe Jesúsu ladǘga subúdi láali lan luágu ladǘga lan jagímugan lun jedéregerei.
18 Pois ele sabia muito bem que os líderes religiosos judeus tinham prendido Jesus por inveja.
19 Sun ñun lan Piláto luágu lála le lánina agúseruni, ába toúnajan lúmari aríñaga lun. “Madǘgabá ni cáta láu gürígia úaraguati le, ladǘga gewéneditina buga ában uwénedi wuríbati áriebu buga ladǘga gürígia le.”
19 Nesse momento, enquanto Pilatos estava sentado no tribunal, sua esposa lhe mandou o seguinte recado: “Deixe esse homem inocente em paz. Na noite passada, tive um sonho a respeito dele e fiquei muito perturbada”.
20 Ába jádaruni jábutigu fádirigu jáma wügǘriña weírigutiña jádoun gürígia lun jamúriajan lun láfuridun Barabási, lun lafarún Jesúsu.
20 Enquanto isso, os principais sacerdotes e os líderes do povo convenceram a multidão a pedir que Barrabás fosse solto e Jesus executado.
21 Ábaya ladímurejan gumádimati joun sun gürígia jagía, ába laríñagun joun.
21 Então o governador perguntou outra vez: “Qual dos dois vocês querem que eu lhes solte?”. A multidão gritou em resposta: “Barrabás!”.
22 Ába laríñagun Piláto joun.
22 Pilatos perguntou: “E o que farei com Jesus, chamado Cristo?”. “Crucifique-o!”, gritou a multidão.
23 Ába laríñagun Piláto joun.
23 “Por quê?”, quis saber Pilatos. “Que crime ele cometeu?” Mas a multidão gritou ainda mais alto: “Crucifique-o!”.
24 Dan le laríjinbalin Piláto luágu siñá lan ladǘgün ni cáta lueídügüya chagáguaü, ába lamúriajan dúna, ába lachíbuni lújabu jagíbugiñe gürígia, aríñageina.
24 Pilatos viu que de nada adiantava insistir e que um tumulto se iniciava. Assim, mandou buscar uma bacia com água, lavou as mãos diante da multidão e disse: “Estou inocente do sangue deste homem. A responsabilidade é de vocês”.
25 Ába jaríñagun sun gürígia.
25 Todo o povo gritou em resposta: “Que nós e nossos descendentes sejamos responsabilizados pela morte dele!”.
26 Ábati lígiragüdüni Piláto Barabási, ába loúnajan abeíchei Jesúsu, ába ledéregeruni lun ládarawagún luágu gurúwa.
26 Então Pilatos lhes soltou Barrabás. E, depois de mandar açoitar Jesus, entregou-o para ser crucificado.
27 Lárigiñe, ába janǘgüni lisúdaaranigu gumádimati Jesúsu tídoun lúban Piláto, ába joúndaraguagüdüniña sun súdaara geyégua láu.
27 Alguns dos soldados do governador levaram Jesus ao quartel e chamaram todo o regimento.
28 Ába jarágachunun lanáangun, ába jíchugun ában anáanguni funátu luágu,
28 Tiraram as roupas de Jesus e puseram nele um manto vermelho.
29 ába jíchugun ában rídi láuti jíyu lábulugu, lúma ában mabúru lújaburugu le loúnwenren. Ábati jájuduragun ligíbugiñe, ába jéjerajan láu, ába jaríñagun lun.
29 Teceram uma coroa de espinhos e a colocaram em sua cabeça. Em sua mão direita, puseram um caniço, como se fosse um cetro. Ajoelhavam-se diante dele e zombavam: “Salve, rei dos judeus!”.
30 Ába gíñe jásueraguni, janǘgeija mabúru ligía, jíchaaguei lábulugu.
30 Cuspiam nele, tomavam-lhe o caniço da mão e com ele batiam em sua cabeça.
31 Lárigiñe jéjerajan láu ítara, ába jagídarunun anáanguni funátu lueí, ába jadáürünun lanáangun luágu. Ába janǘgüni lun ládarawagún luágu gurúwa.
31 Quando se cansaram de zombar dele, tiraram o manto e o vestiram novamente com suas roupas. Então o levaram para ser crucificado.
32 Dan le áfurideina jáña lan, ába jadúnragun lúma ában wügǘri Cirénena, gíriti Simón, ába jafósuruni lun lanǘgüni lugúruwan Jesúsu.
32 No caminho, encontraram um homem chamado Simão, de Cirene, e os soldados o obrigaram a carregar a cruz.
33 Ítara líña jachǘlürün lídoun ában fulásu gíriti Gólgota, líla líra, Lufúlasun Lábu Ichǘgü.
33 Então saíram para um lugar chamado Gólgota (que quer dizer “Lugar da Caveira”).
34 Ñi jíchiga diweín láu árani tídan lun Jesúsu lun látunun, joúcharügü lumútu, mátun lumútu.
34 Os soldados lhe deram para beber vinho misturado com fel, mas, quando Jesus o provou, recusou-se a beber.
35 Dan le dágua jamáali luágu gurúwa, ába jájurerun súdaara ubúnuruni lun jafánreinjanun lanáangun Jesúsu jádaangua. Ítara líña lagúnfulirun lé meja labǘrüjabei proféta. “Ájureratiña ubúnuruni lun jaríjin cába lan jádaangiñe erédera táu nanáangun.”
35 Depois de pregá-lo na cruz, os soldados tiraram sortes para dividir suas roupas.
36 Ába jañúurun ñi lun joúnigiruni.
36 Então, sentaram-se em redor e montaram guarda.
37 Ába jíchugun ában abǘrüjoúni loúgiñe lichǘgü le ñí lubei laríñaga ca lan lidúnrunbei. Abǘrüjoúni ligía ítara líña. “Jesúsu le, le jarúeitebei juríu.”
37 Acima de sua cabeça estava presa uma tabuleta com a acusação feita contra ele: “Este é Jesus, o Rei dos judeus”.
38 Dáwaguatiña gíñe bián jíwerutiña luágu gurúwa lúma, ában lueígiñe loúnwenren, ában lueígiñe lubaǘna.
38 Dois criminosos foram crucificados com ele, um à sua direita e outro à sua esquerda.
39 Já buriti ásügürübaña ñígiñe, ába janábuni, ába jánjingichuni jachǘgü,
39 O povo que passava por ali gritava insultos e sacudia a cabeça, em zombaria:
40 aríñageina.
40 “Você disse que destruiria o templo e o reconstruiria em três dias. Pois bem, se é o Filho de Deus, salve a si mesmo e desça da cruz!”.
41 Ítara líña gíñe jéjerajan jábutigu fádirigu jáma arúfudajatiña lilúrudun Moisés, fariséogu, jáma wügǘriña weírigutiña, láu, ábaja jaríñagun jámagua.
41 Os principais sacerdotes, os mestres da lei e os líderes do povo também zombavam de Jesus.
42 —Sálbati ámu, ánjein lúngua, siñáti lasálbaragun. Ánjein ligía lubeí Jarúeitebei Israelítagu, raríla lueígiñe gurúwa, afíñe wamámuga luágu.
42 “Salvou os outros, mas não pode salvar a si mesmo!”, diziam. “Quer dizer que ele é o rei de Israel? Que desça da cruz agora mesmo e creremos nele!
43 Rúlaali lafíñen luágu Búngiu, sálbaleíti Búngiu guetó ánjein inárüni lubeí luágu jínsiñe lan lun, quei aríñagaali lan woun luágu Liraǘ lan Búngiu.
43 Ele confiou em Deus, então que Deus o salve agora, se quiser. Pois ele disse: ‘Eu sou o Filho de Deus’.”
44 Anába jamúti gíñe jíwerutiña ja dáwaguñubaña luágu jagúruwan úara lúma.
44 Até os criminosos que tinham sido crucificados com ele o insultavam da mesma forma.
45 Ábati labúrigadun sun fulásu lúmagiñe amídirugu darí ladaǘnrün ǘrüwa rábounwéyu.
45 Ao meio-dia, desceu sobre toda a terra uma escuridão que durou três horas.
46 Queí buri óra méme ligía, ába lagúaragun Jesúsu jére.
46 Por volta das três da tarde, Jesus clamou em alta voz: “ Eli, Eli, lamá sabactâni ?”, que quer dizer: “Meu Deus, meu Deus, por que me abandonaste?”.
47 Ñíñanu agáambuti jádaangiñe ja ñíbaña, ába jaríñagun.
47 Alguns dos que estavam ali pensaram que ele chamava o profeta Elias.
48 Ába lídin ában jádaangiñe eíbaagueina anǘga ában mudúsi, lárigiñe ladǘdüragüdüni táu diweín garǘjütu ába líchuguni luágu ában wéwe, ába línchunun lun lun lachúrunun. Ába lachúrunun.
48 Um deles correu, ensopou uma esponja com vinagre e a ergueu num caniço para que ele bebesse.
49 Ába jaríñagun ja jíbiri.
49 Os outros, porém, disseram: “Esperem! Vamos ver se Elias vem salvá-lo”.
50 Ábaya ladǘgün Jesúsu ában agúaraguni jéreti, ábati loúnwen.
50 Então Jesus clamou em alta voz novamente e entregou seu espírito.
51 Lídan óra ligía, ába tajeíridagun tubélun témpulu lídan bián murúsun, íñugiñe lun ǘnabun. Ába ladágarun ában járabaganáli, ába láwarajan dǘbü.
51 Naquele momento, a cortina do santuário do templo se rasgou em duas partes, de cima até embaixo. A terra estremeceu, rochas se partiram
52 Ába lánjunrenchúnga umúajaü, águyuguatiña sarágu jádaangiñe afíñetiña luágu Búngiu já meja jiláguaañábaña.
52 e sepulturas se abriram. Muitos do povo santo que haviam morrido ressuscitaram.
53 Ába jáfuridunga lídaangiñe jamúaja lárigiñe lásaarun Jesúsu lídaangiñe oúweni. Ába jebélurun lídoun ubúrugu Jerusalén le biníwabei, le ñí lubei jaríjaña sarágu gürígia.
53 Saíram do cemitério depois da ressurreição de Jesus, entraram na cidade santa de Jerusalém e apareceram a muita gente.
54 Léti jábuti súdaara jáma súdaara ja oúnigirubalin Jesúsu, dan jasándirunbalin járabaganáli lúma dan jaríjinbaalin líbiri buri cátei le asúseredubei, ába janúfudedagun sarágu, ába jaríñagun.
54 O oficial romano e os outros soldados que vigiavam Jesus ficaram aterrorizados com o terremoto e com tudo que havia acontecido, e disseram: “Este homem era verdadeiramente o Filho de Deus!”.
55 Ñíñanu sarágu würÍña aríagua dísegiñe, ja afálarubalin Jesúsu lúmagiñe Galiléagiñe íderagua jameí.
55 Muitas mulheres que tinham vindo da Galileia com Jesus para servi-lo olhavam de longe.
56 Ñíñoun María Magdaléna jádan, María to lúguchu Jacóbo lúma José, túma jáguchu lirájüñü Zebedéo.
56 Entre elas estavam Maria Madalena, Maria, mãe de Tiago e José, e a mãe dos filhos de Zebedeu.
57 Dan le agúñedeina líña lubeí, ába liábin ában wügǘri rísiti gíriti José, lídaangiñeti fulásu le gíribei Arimatéa, jádaangiñeti gíñe ja afálarubalin Jesúsu.
57 Ao entardecer, José, um homem rico de Arimateia que tinha se tornado seguidor de Jesus,
58 Ábati lídin aríjei Piláto, ába lamúriajani lúgubu Jesúsu lúma. Ábati laríñagun Piláto lun líchugúniwa lun,
58 foi a Pilatos e pediu o corpo de Jesus. Pilatos ordenou que lhe entregassem o corpo.
59 ába lanǘgüni José, ába loúburaguni tídan ában gamísa jarúmatu.
59 José tomou o corpo e o envolveu num lençol limpo, feito de linho,
60 Ába líchuguni lídoun lumúaja iséri lé yebe lachígagüdübei lubárua luágu dǘbü. Lárigiñe ladáuruni umúajaü láu ában dǘbü weíriti luágu lubéneri, ába lídin.
60 e o colocou num túmulo novo, de sua propriedade, escavado na rocha. Então rolou uma grande pedra na entrada do túmulo e foi embora.
61 Ñíñounti María Magdaléna túma to ában María ñun ligíbugiñe umúajaü.
61 Maria Madalena e a outra Maria estavam ali, sentadas em frente ao túmulo.
62 Larúgan, lárigiñe aráansejani lubá luwéyuri eméraaguni, ába joúdin jábutigu fádirigu jáma fariséogu aríjei Piláto,
62 No dia seguinte, no sábado, os principais sacerdotes e os fariseus foram a Pilatos
63 ába jaríñagun lun.
63 e disseram: “Senhor, lembramos que, quando ainda vivia, aquele mentiroso disse: ‘Depois de três dias ressuscitarei’.
64 Oúnajagubeibá achoúrurei umúajaü daríme lǘrüwan wéyu, mayábin jamámuga láni disípulugu áriebu íwerujei lúgubu, ábame jaríñagun joun gürígia luágu saráali lan. Weíritimaajalímeti lagúmujoún iyéeni le sügǘ láu le furúmiñeti.
64 Por isso, pedimos que lacre o túmulo até o terceiro dia. Isso impedirá que seus discípulos roubem o corpo e depois digam a todos que ele ressuscitou. Se isso acontecer, estaremos em pior situação que antes”.
65 Ába laríñagun Piláto joun.
65 Pilatos respondeu: “Levem soldados e guardem o túmulo como acharem melhor”.
66 Ábati joúdin, ába jachoúruruni dǘbü le luágubei umúajaü, ába jígiruniña súdaara lun joúnigiruni.
66 Então eles lacraram o túmulo e puseram guardas para protegê-lo.
Atalhos do teclado
- Capítulo anterior←
- Próximo capítulo→
- Versículo anteriork
- Próximo versículoj
- Limpar seleçãoEsc
- Esta ajuda?
Estude este capítulo no WhatsApp
Peça à IA da Bíblia Fala para explicar Mateus 27, comparar traduções ou montar um estudo — tudo direto pelo WhatsApp.