Mateus 23

Lerérun Búngiu To Lánina Iséri Darádu (CABNT) vs NVI

Sair da comparação
NVI Nova Versão Internacional
1 Ábati laríñagun Jesúsu joun láni disípulugu jáma jíbiri gürÍgia ja ñíbaña.
1 Então, Jesus disse à multidão e aos seus discípulos:
2 —Gabáfutiña arúfudajatiña lilúrudun Moisés jáma fariséogu lun jafúnraanguagüdüni líla lilúrudun Moisés.
2 "Os mestres da lei e os fariseus se assentam na cadeira de Moisés.
3 Agáamba jumáña lubeíti, adǘga jumeíme sun le jaríñagunbei jun, le jadǘgübei, mafálara jumeí ladǘga aríñagatiña ában cátei, jadǘga ámu.
3 Obedeçam-lhes e façam tudo o que eles lhes dizem. Mas não façam o que eles fazem, pois não praticam o que pregam.
4 Rújamuti gumádi joun gürígia queísi anǘgüni jǘrüti le siñábei lanügǘniwa, ánjein jagía, madǘgüntiña ni cáta lun jíderaguniña gürígia luágu buri anǘgüni lánina lúrudu le jíchugubei jawágu.
4 Eles atam fardos pesados e os colocam sobre os ombros dos homens, mas eles mesmos não estão dispostos a levantar um só dedo para movê-los.
5 Jadǘgüni sun cátei lun jaríjiña gürígia. Jínsiñeti joun lun jíchugun tirájüñü gáfu táu Lerérun Búngiu jeréberugu lúma luágu buri jarǘna, lúma lun jadáüragun anáanguni to durúrutu.
5 "Tudo o que fazem é para serem vistos pelos homens. Eles fazem seus filactérios bem largos e as franjas de suas vestes bem longas;
6 Buséntiña járügüdüni lubuídun-ágei ubáraü lídan eígini lúma jalaǘ le jála weírigutiña tídan jalígilisin.
6 gostam do lugar de honra nos banquetes e dos assentos mais importantes nas sinagogas,
7 Buséntiña lun jabúsurun gürígia joun láu sarágu inébesei ǘmada, lun gíñe lagúarúniwa joun, “maésturugu”.
7 de serem saudados nas praças e de serem chamados ‘rabis’.
8 ‘Ánjein jugúya, mígira jumá lun laríñawagúniwa jun, “maésturugu”, ladǘga sun jugúya ában jáu, áni ában rügǘñein gíñe Jumaésturun, áu le Crístubei.
8 "Mas vocês não devem ser chamados ‘rabis’; um só é o mestre de vocês, e todos vocês são irmãos.
9 Maríñaga jumá gíñe “núguchi” lun ni ában wügǘri uboúagu lídan ligáburi jagúaruni Búngiu le siélubei “Núguchi”.
9 A ninguém na terra chamem ‘pai’, porque vocês só têm um Pai, aquele que está nos céus.
10 Mígirun jugúyame lun laríñawagúniwa jun “ábutigu” ladǘga Crístu rügǘñein Jábuti.
10 Tampouco vocês devem ser chamados ‘chefes’, porquanto vocês têm um só Chefe, o Cristo.
11 Le esériwidubei joun jíbiri, ligía weírigutimaabei jídan,
11 O maior entre vocês deverá ser servo.
12 ladǘga le anáanguti lúngua weíri, lǘnabudagüdǘwaba, ánjein le anáanguti lúngua ǘnabu, laweíridagüdǘwaba.
12 Pois todo aquele que a si mesmo se exaltar será humilhado, e todo aquele que a si mesmo se humilhar será exaltado.
13 ‘¡Fugiábugu jugúya arúfudajatiña lilúrudun Moisés jáma fariséogu! ¡Biángua tigíbu!, ladǘga darú jumuti lubéneri arúeijani le lánina siélu lueí jebélurun ámu, mebélu jugúyati, mígirun lun jebélurun ja busénbaña jebélurun.
13 "Ai de vocês, mestres da lei e fariseus, hipócritas! Vocês fecham o Reino dos céus diante dos homens! Vocês mesmos não entram, nem deixam entrar aqueles que gostariam de fazê-lo.
14 ‘¡Fugiábugu jugúya, arúfudajatiña lilúrudun Moisés jáma fariséogu! ¡Biángua tigíbu! Gidá jumutu jában würíña ja jiláaña úmari jaweí, lúnti ibídiñewa lan, ába jadáagun ayúmuraguni lun Búngiu le migínaguti. Ligía weíritimaabei lubeí jasúfurirun lueígiñe.
14 "Ai de vocês, mestres da lei e fariseus, hipócritas! Vocês devoram as casas das viúvas e, para disfarçar, fazem longas orações. Por isso serão castigados mais severamente.
15 ‘¡Fugiábugu jugúya arúfudajatiña lilúrudun Moisés jáma fariséogu! ¡Biángua tigíbu! Eíbuga jumúti múa, áfayaja jumeí barána áluaja gürígia lun jánigume, dánti le ibíja jumáali le jabúseerubei, ába jadǘgüniña gürígia jagía bián weíyaasu lúntima joúdin máfiougati sügǘ jáu.
15 "Ai de vocês, mestres da lei e fariseus, hipócritas, porque percorrem terra e mar para fazer um convertido e, quando conseguem, vocês o tornam duas vezes mais filho do inferno do que vocês.
16 ‘¡Fugiábugu jugúya, adúndejatiña maríjintiña! Aríñagatün luágu le lan gürígia íchuguti dimúrei, ánjein áfiñura tuágu témpulu mála lan líra, áni ánjein lan áfiñura luágu tigóluna témpulu, aná lan líra, lúnti lan lagúnfulirun.
16 "Ai de vocês, guias cegos!, pois dizem: ‘Se alguém jurar pelo santuário, isto nada significa; mas se alguém jurar pelo ouro do santuário, está obrigado por seu juramento’.
17 ¡Ibídiougua líña jáu, maríjin! ¿Cági weírigutimaabei, gólu ódi témpulu to adǘgüboun lun sagráubei lan gólu?
17 Cegos insensatos! Que é mais importante: o ouro ou o santuário que santifica o ouro?
18 Aríñagatün gíñe luágu ánjein lan íchiga gürígia dimúrei lun láfiñurun luágu latárü, mála lan líra, áni ánjein lan áfiñura luágu cátei le adágaragüdǘwabei luágu latárü, aná lan líra, lúnti lan lagúnfulirun.
18 Vocês também dizem: ‘Se alguém jurar pelo altar, isto nada significa; mas se alguém jurar pela oferta que está sobre ele, está obrigado por seu juramento’.
19 ¡Ibídiougua líña jáu, maríjin! ¿Cági weírigutimaabei, cátei le luágubei latárü ódi latárü le adǘgübalin cátei ligía lun sagráubei lan?
19 Cegos! Que é mais importante: a oferta, ou o altar que santifica a oferta?
20 Le áfiñurubei luágu latárü, máma rügǘñein luágu latárü láfiñurun, láfiñuruña gíñe luágu sun le ligíbuagubei latárü.
20 Portanto, aquele que jurar pelo altar, jura por ele e por tudo o que está sobre ele.
21 Le gíñe áfiñurubei tuágu témpulu, máma rügǘñein gíñe tuágu témpulu láfiñura, láfiñuruña gíñe luágu Búngiu le aganoúbei tídan.
21 E o que jurar pelo santuário, jura por ele e por aquele que nele habita.
22 Le gíñe áfiñurubei luágu siélu, láfiñuruña gíñe luágu lála Búngiu, lúma gíñe luágu Búngiu le añúurubei luágu jalaǘ ligía.
22 E aquele que jurar pelo céu, jura pelo trono de Deus e por aquele que nele se assenta.
23 ‘¡Fugiábugu jugúya arúfudajatiña lilúrudun Moisés jáma fariséogu! ¡Biángua tigíbu! Adǘgatün díisi fáreinti láu jíduru le ménta, anísi, lúma comíno lun jíchugun ában fáreinti lun Búngiu, áni mebéresentün láu arúfudajani le weírigutimaabei lídan lilúrudun Búngiu, queí buri lun jadǘgüni sun cátei láu úaraguni, lúma lun jagúdemedun gürígia jun, lúma lun jagúnfulirun lúma Búngiu. Ligía buri cátei le lúnbei jadǘgüni, mígirunga jumeíme jadǘgüni le líbiri.
23 "Ai de vocês, mestres da lei e fariseus, hipócritas! Vocês dão o dízimo da hortelã, do endro e do cominho, mas têm negligenciado os preceitos mais importantes da lei: a justiça, a misericórdia e a fidelidade. Vocês devem praticar estas coisas, sem omitir aquelas.
24 ¡Jugúya, adúndejatiña maríjintiña jugúya le, áseija jumúti ában minímini áni julútün ában caméyu!
24 Guias cegos! Vocês coam um mosquito e engolem um camelo.
25 ‘¡Fugiábugu jugúya arúfudajatiña lilúrudun Moisés jáma fariséogu! ¡Biángua tigíbu! Adǘgatün lun jarítagun gürígia luágu buídu lan jigáburi. Ítara jíña quei wéru lúma asíedu le jachíbubei boúgudigiñe libíti, ánjein múnadagiñe jibíti, buin jíña láu buri luweínamu-águu lúma íweruni.
25 "Ai de vocês, mestres da lei e fariseus, hipócritas! Vocês limpam o exterior do copo e do prato, mas por dentro eles estão cheios de ganância e cobiça.
26 Fariséogu maríjintiña. jarúmagüda jumeí wéru lúma asíedu lurágeirugugiñe furúmiñe, ábame gíñe larúmadun boúgudigiñe libíti.
26 Fariseu cego! Limpe primeiro o interior do copo e do prato, para que o exterior também fique limpo.
27 ‘¡Fugiábugu jugúya arúfudajatiña lilúrudun Moisés jáma fariséogu! ¡Biángua tigíbu! Ítara jíña quei umúajaü le afeíndijoúti láu jarúti boúgudigiñe libíti, buídumeraüti larijín, ánjein lurágeirugugiñe, buín líña láu jábu jiláaña lúma sun luwúyeri iwíyei.
27 "Ai de vocês, mestres da lei e fariseus, hipócritas! Vocês são como sepulcros caiados: bonitos por fora, mas por dentro estão cheios de ossos e de todo tipo de imundície.
28 Ítara jíña, boúgudigiñe jibíti, ma lubuídun jarijíniwa jagíbugiñe gürígia, ánjein múnadagiñe, buín jíña láu iyéerejabuni lúma wuríbani.
28 Assim são vocês: por fora parecem justos ao povo, mas por dentro estão cheios de hipocrisia e maldade.
29 ‘¡Fugiábugu jugúya arúfudajatiña lilúrudun Moisés jáma fariséogu! ¡Biángua tigíbu! Rújumuti dǘbü arítaguagüleime luágu jamúaja profétagu, wéndegüda jumeí umúajaü le jáni gürígia já meja buídubaña.
29 "Ai de vocês, mestres da lei e fariseus, hipócritas! Vocês edificam os túmulos dos profetas e adornam os monumentos dos justos.
30 Ábati jaríñagun. “Lun jamúga meja awánjeinjadiwa lan le jadáani binádu wagǘbürigu, míderagun wamútiña jamúga áfaraguaña profétagu.”
30 E dizem: ‘Se tivéssemos vivido no tempo dos nossos antepassados, não teríamos tomado parte com eles no derramamento do sangue dos profetas’.
31 Láu líra, subúdiguatün júngua luágu jádaangiñetün lan ja áfaragubaliña profétagu jagía.
31 Assim, vocês testemunham contra si mesmos que são descendentes dos que assassinaram os profetas.
32 ¡Gumújumeiti jadǘgüni lé meja jagúmeserubei binádu jagǘbürigu adǘga!
32 Acabem, pois, de encher a medida do pecado dos seus antepassados!
33 ‘¡Jéwegu! ¡Jarásan jéwegu! ¿Ída lubásan jeséfurun lueí asúfuriruni le lánina máfiougati?
33 "Serpentes! Raça de víboras! Como vocês escaparão da condenação ao inferno?
34 Ligía noúnajaba lubeí profétagu, jáma ja chúbaña áu, jáma arúfudajatiña, jun. Áni jugúya, jáfaragubaña jádaangiñe, dágua jumáñame jíbiri luágu gurúwa, bei jumáñame jíbiri tídan jalígilisin juríu, eíbaaja jumáñame lídan sun fulásu.
34 Por isso, eu lhes estou enviando profetas, sábios e mestres. A uns vocês matarão e crucificarão; a outros açoitarão nas sinagogas de vocês e perseguirão de cidade em cidade.
35 Ítara lúba láburujan dúru juágun luágu sun jítaü le áwiyurubei jádaangiñe sun wügǘriña buítiña ja jáfarawagúbaña, lúmagiñé meja Abél le richáguabei darí lúmoun Zacarías, liraǘ Berequías lé meja jáfarubei tabádinagua témpulu lúma latárü.
35 E, assim, sobre vocês recairá todo o sangue justo derramado na terra, desde o sangue do justo Abel, até o sangue de Zacarias, filho de Baraquias, a quem vocês assassinaram entre o santuário e o altar.
36 Ninárün jáu luágu láburujaba lan dúru jawágun gürígia ja lánina dan le luágu buri sun cátei le.
36 Eu lhes asseguro que tudo isso sobrevirá a esta geração.
37 ‘¡O jugúya Jerusalénna! ¡Áfaragua jumáaña profétagu, chǘgua jugúya dǘbü jawágun ja loúnajabaña Búngiu láu ugánu buíti jun! ¡Sarágu weíyaasu nálugun natoúnigirunün quei tatoúnigiruniña gáyu tirájüñü lábugiñe tarǘna, májatün!
37 "Jerusalém, Jerusalém, você, que mata os profetas e apedreja os que lhe são enviados! Quantas vezes eu quis reunir os seus filhos, como a galinha reúne os seus pintinhos debaixo das suas asas, mas vocês não quiseram.
38 Ígira láadün Búngiu,
38 Eis que a casa de vocês ficará deserta.
39 áni naríñajare jun luágu maríjindügüya jumáadina lan queísi jasálbaragüle daríme lachǘlürün dan lun jaríñagun. “Biníwati le ñǘbinbei lídan líri Wabúreme Búngiu.”
39 Pois eu lhes digo que vocês não me verão desde agora, até que digam: ‘Bendito é o que vem em nome do Senhor’".

Ler em outra tradução

Comparar com outra

Estude este capítulo no WhatsApp

Peça à IA da Bíblia Fala para explicar Mateus 23, comparar traduções ou montar um estudo — tudo direto pelo WhatsApp.