Lucas 23
Lerérun Búngiu To Lánina Iséri Darádu (CABNT) vs NTLH
1 Ábati jásaarun sun líñun-ágei lúrudu, ába janǘgüni Jesúsu ligíbugiñoun Piláto,
1 Em seguida o grupo todo se levantou e levou Jesus para Pilatos.
2 ába jagúmeserun íchiga lidúnrun, jaríñaga.
2 Lá, começaram a acusá-lo, dizendo: — Pegamos este homem tentando fazer o nosso povo se revoltar, dizendo a eles que não pagassem impostos ao Imperador e afirmando que ele é o
3 Ábati laríñagun Piláto lun.
3 Aí Pilatos perguntou a Jesus: — Você é o rei dos judeus? Jesus respondeu:
4 Ábati laríñagun Piláto joun jábutigu fádirigu lúma joun jíbiri gürígia.
4 Então Pilatos disse aos chefes dos sacerdotes e à multidão: — Não encontro nenhum motivo para condenar este homem.
5 Ábatima jaríñagun jére.
5 Mas eles insistiram: — Ele está causando desordem entre o povo em toda a Judeia. Ele começou na Galileia e agora chegou aqui.
6 Dan le lagáambunbalin Piláto cátei le, ába lálügüdajan ánjein Galiléana lubeí wügǘri ligía.
6 Ouvindo isso, Pilatos perguntou: — Este homem é da Galileia?
7 Dánti le jaríñagun lun luágu Galiléana lan, ába loúnajani lun Heródes, le gumándan Galiléa, ladǘga ñíñein Heródes Jerusalén lídan dan ligía.
7 Quando soube que Jesus era da região governada por Herodes, Pilatos o mandou para ele, pois Herodes também estava em Jerusalém naquela ocasião.
8 Ába lagúndaaragun Heródes dan le laríjini Jesúsu, ladǘga agáambañajaali lan luágu áni lǘja labúseerun laríjini, agúrabatiti laríjin ladǘgün ában miláguru.
8 Herodes ficou muito contente quando viu Jesus, pois tinha ouvido falar a respeito dele e fazia muito tempo que queria vê-lo. Ele desejava ver Jesus fazer algum milagre.
9 Ába lálügüdaguni luágu sarágu cátei, moúnabunti Jesúsu ni cáta.
9 Então fez muitas perguntas a Jesus, mas ele não respondeu nada.
10 Ñíñanu jábutigu fádirigu jáma arúfudajatiña lilúrudun Moisés, magúmuti jíchugun lidúnrun.
10 Os chefes dos sacerdotes e os mestres da Lei se apresentaram e fizeram acusações muito fortes contra Jesus.
11 Ábati loúseruni Heródes jáu lisúdaaranigu quei ni cáta, éjeraja jagía láu. Ábati jadáüraguagüdüni táu anáanguni wéndegutu quei lanáangun urúei, ábaya loúnajani Heródes lun Piláto.
11 Herodes e os seus soldados zombaram de Jesus e o trataram com desprezo. Puseram nele uma capa luxuosa e o mandaram de volta para Pilatos.
12 Wéyu ligía, ába gamádagua lan Heródes lúma Piláto, lubáragiñe líra, gáganiguañajatiña.
12 Naquele dia Herodes e Pilatos, que antes eram inimigos, se tornaram amigos.
13 Ábati loúndaruniña Piláto jábutigu fádirigu jáma lúrudugu, jáma buri ámu gürígia,
13 Pilatos reuniu os chefes dos sacerdotes, os líderes judeus e o povo
14 ába laríñagun joun.
14 e disse: — Vocês me trouxeram este homem e disseram que ele estava atiçando o povo para fazer uma revolta. Pois eu já lhe fiz várias perguntas diante de todos vocês, mas não encontrei nele nenhuma culpa dessas coisas de que vocês o acusam.
15 Madáriti gíñe Heródes lidúnrun, giríbugüdalá woun. Aríja jumáali luágu madǘgün lan ni cáta le lúnti lafarún jilágubei lueígiñe,
15 Herodes também não encontrou nada contra ele e por isso o mandou de volta para nós. Assim, é claro que este homem não fez nada que mereça a pena de morte.
16 nabeíchagüdali lubeíti, lárigiñeme, ábame nígiragüdüni.
16 Eu vou mandar que ele seja chicoteado e depois o soltarei.
17 Gagáburititi Piláto lúnja lígiragüdün ában adaürǘti fédurugu,
17 [Na Festa da Páscoa, Pilatos tinha o costume de soltar algum preso, a pedido do povo.]
18 ába jagúarajan súngubei lídan ában.
18 Aí toda a multidão começou a gritar: — Mata esse homem! Solta Barrabás para nós!
19 Barabási ligía, ladaürǘña lueígiñe ligía lan ában jádaangiñe ja iñúragubaña joúngua luágu gumádi, lúma lueígiñe láfarajan.
19 Barrabás tinha sido preso por causa de uma revolta na cidade e por assassinato.
20 Busénti yebe Piláto lígiragüdüni Jesúsu, ábaya ladímurejan joun,
20 Então Pilatos, querendo soltar Jesus, falou outra vez com a multidão.
21 ligíatima jagúaragun.
21 Mas eles gritavam mais ainda: — Crucifica! Crucifica!
22 Ába laríñagun Piláto joun luágu lǘrüwan weíyaasu.
22 E Pilatos disse pela terceira vez: — Mas qual foi o crime dele? Não vejo neste homem nada que faça com que ele mereça a pena de morte. Vou mandar que ele seja chicoteado e depois o soltarei.
23 Ábatima jagúarajan lun ládarawagún luágu gurúwa, jéretiti jagúarajan jagía jáma jábutigu fádirigu, ába jabíjini le jabúseerubei.
23 Porém eles continuaram a gritar bem alto, pedindo que Jesus fosse crucificado; e a gritaria deles venceu.
24 Ábagubeíti ladǘgüni Piláto le jabúseerubei,
24 Pilatos condenou Jesus à morte, como pediam.
25 ábati lígiragüdüni wügǘri le jabúseerubei, le adaürǘbei lueígiñe iñúraguni lúma áfarajani, ábati ledéregeruni Jesúsu joun lun jadǘgüni jagúndan láu.
25 E soltou o homem que eles queriam — aquele que havia sido preso por causa de revolta e de assassinato. E entregou Jesus para fazerem com ele o que quisessem.
26 Dan le joúdiña lan láu Jesúsu lun ládarawagún luágu gurúwa, ába járügüdün ában wügǘri Cirénena gíriti Simón, liábiña áraabugiñe, ába janǘgagüdüni gurúwa lun, ába lídin láu lárigi lárigi Jesúsu.
26 Então os soldados levaram Jesus. No caminho, eles encontraram um homem chamado Simão, da cidade de Cirene, que vinha do campo. Agarraram Simão e o obrigaram a carregar a cruz, seguindo atrás de Jesus.
27 Sarágu jáña gürígia afálaruti jáma sarágu würíña jádan ayájuajeina, agúarajeina láu íruni luágu.
27 Uma grande multidão o seguia. Nela havia algumas mulheres que choravam e se lamentavam por causa dele.
28 Ába ladígiragun Jesúsu jawágun, ába laríñagun joun.
28 Jesus virou-se para elas e disse:
29 ladǘga liábinba buri wéyu dánme le laríñawagún. “Fuleíseiwatiña ja siñábei jagáraüdun jáma gíñe ja marájüñüjañábaña, jáma ja mátagüdajanbaña.”
29 Porque chegarão os dias em que todos vão dizer: “Felizes as mulheres que nunca tiveram filhos, que nunca deram à luz e que nunca amamentaram!”
30 Ábameti jaríñagun gürígia lun wǘbü íñuti. “Áburujabá wawágun”, aríñaga jagíame lun wǘbü ǘnabuti. “Darúguabá wáu.”
30 Chegará o tempo em que todos vão dizer às montanhas: “Caiam em cima de nós!” E dirão também aos montes: “Nos cubram!”
31 Ladǘga ánjein adǘgajabalin sun le láu tídibu wéwe le dǘdügili, ¿cábagi madǘgün jamá láu le mábeijali? (Ítara líña ladímurejan luoúgua, le madúnrunbei, lúma jawágu ja gadúnrunbaña.)
31 Porque, se isso tudo é feito quando a lenha está verde, o que acontecerá, então, quando ela estiver seca?
32 Barǘtiña gíñe biáma gadúnruntiña lun jafarún úara lúma Jesúsu.
32 Levaram também dois criminosos para serem mortos com Jesus.
33 Dan le jachǘlürünbei lídoun fulásu le gíribei Lufúlasun Lábu Ichǘgü, ába jádaraguni Jesúsu luágu gurúwa jáma gíñe biáma wuríbatiña jagía, ában lueígiñe loúnwenren, ában lueígiñe lubáüna.
33 Quando chegaram ao lugar chamado “A Caveira”, ali crucificaram Jesus e junto com ele os dois criminosos, um à sua direita e o outro à sua esquerda.
34 Dánti le añája lan ádaraguei Jesúsu luágu gurúwa, ába laríñagun.
34 [Então Jesus disse: Em seguida, tirando a sorte com dados, os soldados repartiram entre si as roupas de Jesus.
35 Ñíñanu gürígia aríagua, ñíñanu gíñe lúrudugu jéjerajaña láu, jaríñaga.
35 O povo ficou ali olhando, e os líderes judeus zombavam de Jesus, dizendo: — Ele salvou os outros. Que salve a si mesmo, se é, de fato, o
36 Éjerajatiña gíñe súdaara láu, láu jayárafadun íchiga tagǘbüri diweín lun lun látunun,
36 Os soldados também zombavam de Jesus. Chegavam perto dele e lhe ofereciam vinho comum
37 jaríñaga buri lun.
37 e diziam: — Se você é o rei dos judeus, salve a você mesmo!
38 Ñíñeinti ában abǘrüjoúni loúgiñe lichǘgü, laríñajare ñi. “Niján Jarúeite Juríu.”
38 Na cruz, acima da sua cabeça, estavam escritas as seguintes palavras: “Este é o Rei dos Judeus”.
39 Ába lanábuni ában jádaangiñe wuríbatiña ja dáwagubaña luágu gurúwa ñi Jesúsu, laríñaga.
39 Um dos criminosos que estavam crucificados ali insultava Jesus, dizendo: — Você não é o Messias? Então salve a você mesmo e a nós também!
40 Ába ladeínjan le ában lun loúba, laríñaga lun.
40 Porém o outro o repreendeu, dizendo: — Você não
41 Wagía, garíchatiwa lun wasúfurirun ladǘga wafáyeijaña luágu wadǘga, ánjeinti wügǘri le, madǘgünti ni cáta wuríbati.
41 A nossa condenação é justa, e por isso estamos recebendo o castigo que nós merecemos por causa das coisas que fizemos; mas ele não fez nada de mau.
42 Ábati laríñagun.
42 Então disse: — Jesus, lembre de mim quando o senhor vier como Rei!
43 Laríñaga Jesúsu lun.
43 Jesus respondeu:
44 Amídirugu, ába labúrigadun sun fulásu darí ladaǘnrün ǘrüwa rábounwéyu.
44 Mais ou menos ao meio-dia o sol parou de brilhar, e uma escuridão cobriu toda a terra até as três horas da tarde.
45 Ába labúrigadun wéyu, ába tajeíridagun tubélun témpulu tamídan túmagua.
45 E a cortina do Templo se rasgou pelo meio.
46 Ábati lagúaragun Jesúsu ítara.
46 Aí Jesus gritou bem alto: Depois de dizer isso, ele morreu.
47 Dan le laríjinbalin jábuti súdaara Rómana le asúseredubei, ába ladímurejan weírigu luágu Búngiu, laríñaga.
47 Quando o oficial do exército romano viu o que havia acontecido, deu glória a Deus, dizendo: — De fato, este homem era inocente!
48 Sun gürígia ja ñíbaña, ja aríjubalin le asúseredubei, ába joúdin ñígiñe, áfarajeina jameí janíguagu, le jagárigu.
48 Todos os que estavam reunidos ali para assistir àquele espetáculo viram o que havia acontecido e voltaram para casa, batendo no peito em sinal de tristeza.
49 Ánjaña sun lumádagu Jesúsu jáma giñe würíña ja ñǘbinbaña úara lúma Galiléagiñe, ába jeréderun díse aríjei buri cátei le.
49 Todos os amigos de Jesus e as mulheres que o tinham seguido desde a Galileia ficaram de longe, olhando tudo aquilo.
50 Ñíñein ában wügǘri gíriti José, lídaangiñeti fulásu le gíribei Arimatéa, le jafúlasun juríu. Buíti ligáburi wügǘri ligía, richáguati ligíbugiñe Búngiu, lídaañein líñun-ágei lúrudu le jáni juríu.
50 — ausente —
51 Agúrabañu líñein larúeijan Búngiu, magúndaanti lubeíti láu cátei le ladǘgübei líñun-ágei lúrudu láu Jesúsu.
51 — ausente —
52 Ábati lídin lúmoun Piláto, ába lamúriajani lúgubu Jesúsu lúma.
52 José foi e pediu a Pilatos o corpo de Jesus.
53 Lárigiñe laráriragüdüni lueígiñe gurúwa, ába loúburaguni táu ában gamísa, ába lácharuni lídoun ában umúajaü achigíti luágu ában dǘbü le ñí lubei úagili lan ni ában abunúti.
53 Então tirou o corpo da cruz e o enrolou num lençol de linho. Depois o colocou num túmulo cavado na rocha, que nunca havia sido usado.
54 Wándaradi wéyu ligía, luwéyuri aráansejani lubá luwéyuri eméraaguni joun juríu, áni agúñeeli gumése.
54 Isso foi na sexta-feira, e já estava para começar o sábado.
55 Ába jafálaruni würíña já meja ñǘbinbaña lúma Jesúsu Galiléagiñe José, aríja jameí umúajaü, aríja jameí buídu ída líña lan líchugún lúgubu Jesúsu lídoun umúajaü.
55 As mulheres que haviam seguido Jesus desde a Galileia foram com José e viram o túmulo e como Jesus tinha sido colocado ali.
56 Dan le jagíribudunbei jábiñoun, ába jaráanseruni ibíñei buri le íchugúbei jawágu jiláaña, ábati jeméraagun lídan wéyu le eméraaguagülei quei laríñaguni lilúrudun Moisés.
56 Depois voltaram para casa e prepararam perfumes e óleos para passar no corpo dele. E no sábado elas descansaram, conforme a
Atalhos do teclado
- Capítulo anterior←
- Próximo capítulo→
- Versículo anteriork
- Próximo versículoj
- Limpar seleçãoEsc
- Esta ajuda?
Estude este capítulo no WhatsApp
Peça à IA da Bíblia Fala para explicar Lucas 23, comparar traduções ou montar um estudo — tudo direto pelo WhatsApp.