Lucas 1

Lerérun Búngiu To Lánina Iséri Darádu (CABNT) vs NTLH

Sair da comparação
NTLH Nova Tradução na Linguagem de Hoje 2000
1 Lun Teófilo le weírigubei. Gíbeeña gürígia oúchutiña jabǘrüjani cátei lé buri luáguti wasálbarun lé meja asúseredubei wagánagua lídan lúaragun,
1 Prezado Teófilo, Muitas pessoas têm se esforçado para escrever a história das coisas que aconteceram entre nós.
2 áfaaguatiña jabǘrüjani ítara quei jarúfudajani ja aríjubalin buri cátei ligía lúmagiñe lagúmeserun, apúrichija jagía luágu, woun.
2 Elas escreveram o que foi contado por aqueles que viram essas coisas desde o começo e anunciaram a mensagem do evangelho .
3 Áu gíñe, álügüdajaadina gíñe buídu buídu libǘgürü sun cátei le asúseredubei lúmagiñe lagúmeserun, áni afíñetina luágu maríban lan lun nabǘrüjanun gárada to bun quei lubúdubu,
3 Portanto, Excelência, eu estudei com todo o cuidado como foi que essas coisas aconteceram desde o princípio e achei que seria bom escrever tudo em ordem para o senhor,
4 subúdi bámugei linárün cátei le arúfudúaalibei bun buídu buídu. Niján le asúseredubei.
4 a fim de que o senhor pudesse conhecer toda a verdade sobre os ensinamentos que recebeu.
5 Dán meja le Heródes lan urúeibei Judéa, ñíñein meja ában fádiri lánina jafíñen juríu, gíriti Zacarías, jádaangiñeti fádirigu ja lánigu Abías. Elisabét tíribei lúmari, jádaangiñetu giñe ladǘgawagun Aarón.
5 Quando Herodes era o rei da terra de Israel, havia um sacerdote chamado Zacarias, que era do grupo dos sacerdotes de Abias. A esposa dele se chamava Isabel e também era de uma família de sacerdotes.
6 Biángubei jagía, richáguatiña ligíbugiñe Búngiu, gúnfulitiña lúma, adǘga jameí sun le lubeíbei darí lun siñá lan laríñawagún ni cáta wuríbati jawágu.
6 Esse casal vivia a vida que para Deus é correta, obedecendo fielmente a todas as leis e mandamentos do Senhor.
7 Masáanigutiña ladǘga siñá lan tagáragüdün Elisabét, áni derébugugaaña gíñe jagía biángubei.
7 Mas não tinham filhos porque Isabel não podia ter filhos e porque os dois já eram muito velhos.
8 Luágu ában wéyu, lídan lidáani jesériwidun lánigu Zacarías quei fádirigu ligíbugiñe Búngiu,
8 Certo dia no Templo de Jerusalém, Zacarias estava fazendo o seu trabalho de sacerdote, pois era a sua vez de fazer aquele trabalho diário.
9 ába jabúdujan según jagáburi fádirigu juríu, lun jasúbudiruni cába lan ebélura lídoun fulásu le sándutimaabei témpulurugu águdaja cupáli ligíbugiñe Búngiu, ába láburujan luágun Zacarías.
9 Conforme o costume dos sacerdotes, ele havia sido escolhido por sorteio para queimar o incenso no altar e por isso entrou no Templo do Senhor.
10 Sun niján lan cupáli águdajoúa, añája gürígia boúgudi ayúmuragua lun Búngiu.
10 Durante o tempo em que o incenso queimava, o povo lá fora fazia orações.
11 Ábati lasáliragun ában láni Wabúreme ánjeli lun Zacarías, rára lueígiñe loúnwenren latárü le ñí lubei cupáli.
11 Então um anjo do Senhor apareceu em frente de Zacarias, de pé, do lado direito do altar.
12 Dan le laríjini Zacarías ánjeli ligía, ába laweíridun lanígi, ába lebélurun anúfudei lídoun.
12 Quando Zacarias o viu, ficou com medo e não sabia o que fazer.
13 Ába laríñagun ánjeli ligía lun.
13 Mas o anjo lhe disse: — Não tenha medo, Zacarias, pois Deus ouviu a sua oração! A sua esposa vai ter um filho, e você porá nele o nome de João.
14 Tabuínchuba banígi láu ugúndani luágu, áni sarágujaba gíñe agúndaarutiña láu lagǘriajoún,
14 O nascimento dele vai trazer alegria e felicidade para você e para muita gente,
15 ladǘga weírigubei biraǘ ligíbugiñe Búngiu. Mátunbei diweín ni bínu, áni ñíbei Sífiri Sándu lúma lúmagiñe lubáragiñe lagǘriajoún lun ladúndejani lídan sun cátei.
15 pois para o Senhor Deus ele será um grande homem. Ele não deverá beber vinho nem cerveja. Ele será cheio do Espírito Santo desde o nascimento
16 Ladǘgüba lun jagíribudun sarágu jádaangiñe Israelítagu lun jagáambuni Jabúngiute,
16 e levará muitos israelitas ao Senhor, o Deus de Israel.
17 lesériwiduba lun Búngiu láu sarágu ubáfu queí meja ladǘgüni Elías. Laráansejaba lubá Jesúsu láu laráandaragüdüniña agǘbürigu jáma isáanigu, láu gíñe larúfudajan joun ja magáambadibaña lun Búngiu lun júaradun lúma queísi gürígia richáguatiña. Ítara lúba laráanseruniña lubá jerésibiruni Jabúreme Jesúsu.
17 Ele será mandado por Deus como mensageiro e será forte e poderoso como o profeta Elias. Ele fará com que pais e filhos façam as pazes e que os desobedientes voltem a andar no caminho direito. E conseguirá preparar o povo de Israel para a vinda do Senhor.
18 Ába laríñagun Zacarías lun ánjeli ligía.
18 Então Zacarias perguntou ao anjo: — Como é que eu vou saber que isso é verdade? Estou muito velho, e a minha mulher também.
19 Ába laríñagun ánjeli ligía lun.
19 O anjo respondeu: — Eu sou Gabriel,
20 Guetó, quei mafíñerun bubeí luágu le naríñagubei bun, berédera merérunga, siñábei badímurejan daríme lagǘriajoún biraǘ. Lagúnfuliruba cátei le lídan lidáani.
20 Você não está acreditando no que eu disse, mas isso acontecerá no tempo certo. E, porque você não acreditou, você ficará mudo e não poderá falar até o dia em que o seu filho nascer.
21 Sun dan le, añájati buga gürígia boúgudi agúrabajei Zacarías, weírititi janígi luágu lílü témpulurugu.
21 Enquanto isso, o povo estava esperando Zacarias, e todos estavam admirados com a demora dele no Templo.
22 Dan le láfuridunbei, siñá ladímurejan joun, ábati jasúbudiruni luágu salígua lan som cátei lun, témpulurugu. Ladímurejati joun láu seíni, meréngadijaali.
22 Quando saiu, Zacarias não podia falar. Então perceberam que ele havia tido uma visão no Templo. Sem poder falar, ele fazia sinais com as mãos para o povo.
23 Dan le lagúmuchun dan le lúnbei lesériwidun Zacarías témpulurugu, ába lídin lúbiñoun.
23 Quando terminaram os seus dias de serviço no Templo, Zacarias voltou para casa.
24 Lárigiñe cátei le, ába tadágeinadun Elisabét, to lúmari, ába máfuridun tan jábiñegiñe luágu seíngü játi, teréngati túnguarügü.
24 Pouco tempo depois Isabel, a sua esposa, ficou grávida e durante cinco meses não saiu de casa. E ela disse:
25 “Ladǘgüñein Búngiu lubuídun cátei le nun guelé lun lagídaruni nibúsigari jagíbugiñe gürígia.”
25 — Agora que o Senhor me ajudou, ninguém mais vai me desprezar por eu não ter filhos.
26 Sísi játi lárigiñe, ába loúnajani Búngiu ánjeli Gabriél lídoun ában ubúrugu láni Galiléa, gíriti Nazarét,
26 Quando Isabel estava no sexto mês de gravidez, Deus enviou o anjo Gabriel a uma cidade da Galileia chamada Nazaré.
27 lun lídin bisídoun ában wǘri irájügiru, gíritu María. Wǘri tugúya, gadáraduñoun lúma ában wügǘri gíriti José lun tamárieidun lúma, wügǘri ligía, linébaanfan urúei Davíd.
27 O anjo levava uma mensagem para uma virgem que tinha casamento contratado com um homem chamado José, descendente do rei Davi. Ela se chamava Maria.
28 Ába lebélurun ánjeli ligía le ñíjin tubeí, ába laríñagun tun.
28 O anjo veio e disse: — Que a paz esteja com você, Maria! Você é muito abençoada. O Senhor está com você.
29 Dan le tagáambuni ánjeli ligía, ába tájüchürün láu le laríñagubei, ába tálügüdagun túngua ca lan uágu labúsura tun ítara.
29 Porém Maria, quando ouviu o que o anjo disse, ficou sem saber o que pensar. E, admirada, ficou pensando no que ele queria dizer.
30 Ábati laríñagun ánjeli ligía tun.
30 Então o anjo continuou: — Não tenha medo, Maria! Deus está contente com você.
31 badágeinada, ábame bagǘriajan ában irájü, ábame bíchuguni líri Jesúsu.
31 Você ficará grávida, dará à luz um filho e porá nele o nome de Jesus .
32 Weírigubei, Liraǘ Búngiu le íñubei lúba lagúarúniwa, áni larúeigüdübei Wabúreme Búngiu quei larúeigüdüni Davíd, le binádu lidúje.
32 Ele será um grande homem e será chamado de Filho do Deus Altíssimo. Deus, o Senhor, vai fazê-lo rei, como foi o antepassado dele, o rei Davi.
33 Lagúmadirubei linásiñun Israél lun sun dan, áni magúmuchadibei lagúmadijan.
33 Ele será para sempre rei dos descendentes de Jacó, e o Reino dele nunca se acabará.
34 Ábati taríñagun María lun ánjeli ligía.
34 Então Maria disse para o anjo: — Isso não é possível, pois eu sou virgem!
35 Ába laríñagun ánjeli tun.
35 O anjo respondeu: — O Espírito Santo virá sobre você, e o poder do Deus Altíssimo a envolverá com a sua sombra. Por isso o menino será chamado de santo e Filho de Deus.
36 Tiábin bidúje to Elisabét, dageínaaru gíñe lau sun weíyaaru lan, tagáraüdüba ában wügǘri irájü, ítara líña lubeíti, tó meja uáguboun jaríñaga luágu siñá lan tagáraüdun, níjein sísi játi dageínaü tuágu.
36 Fique sabendo que a sua parenta Isabel está grávida, mesmo sendo tão idosa. Diziam que ela não podia ter filhos, no entanto agora ela já está no sexto mês de gravidez.
37 Úati ni cáta siñáti lun Búngiu.
37 Porque para Deus nada é impossível.
38 Ábati taríñagun María.
38 Maria respondeu: — Eu sou uma E o anjo foi embora.
39 Lídoun dan ligía, ába tídin María furése lídoun ában ubúrugu le labádinaguabei buri wǘbü Judéa,
39 Alguns dias depois, Maria se aprontou e foi depressa para uma cidade que ficava na região montanhosa da Judeia.
40 ába tebélurun lúbiñoun Zacarías, ába tabúsurun tun Elisabét.
40 Entrou na casa de Zacarias e cumprimentou Isabel.
41 Dan le tagáambuni Elisabét tabúsurun, ába lánjingichagun tiraǘ turágeirugu, ába liábin Sífiri Sándu tuágun.
41 Quando Isabel ouviu a saudação de Maria, a criança se mexeu na barriga dela. Então, cheia do poder do Espírito Santo,
42 Ábati taríñagun láu umálali le jéreti.
42 Isabel disse bem alto: — Você é a mais abençoada de todas as mulheres, e a criança que você vai ter é abençoada também!
43 ¿Cátanañadina lun tiábin lúguchu Nabúreme bisídana?
43 Quem sou eu para que a mãe do meu Senhor venha me visitar?!
44 Láu nagáambuni babúsurun, ába lánjingichagun niraǘ nurágeirugu láu ugúndani.
44 Quando ouvi você me cumprimentar, a criança ficou alegre e se mexeu dentro da minha barriga.
45 Gúndaatibu bugúya le afíñerubei, luágu lagúnfuliruba lan cátei le laríñagubei Wabúreme bun.
45 Você é abençoada, pois acredita que vai acontecer o que o Senhor lhe disse.
46 Ábati taríñagun María.
46 Então Maria disse:
47 gúndaagua tugúya nanígi luágu Búngiu le Nasálbaragüle,
47 — A minha alma anuncia a grandeza do Senhor. O meu espírito está alegre por causa de Deus, o meu Salvador.
48 lugúndun gudémejabujaali nun, nugúya le lidámun.
48 Pois ele lembrou de mim, sua humilde De agora em diante todos vão me chamar de mulher abençoada,
49 ladǘga adǘgaali Búngiu, le Súnti Gabáfu, cátei weínamuti nun, sánduti líri.
49 porque o Deus Poderoso fez grandes coisas por mim. O seu nome é santo,
50 Súnwandan gudémebaña lan ja inébejabúbaña lun, lun.
50 e ele mostra a sua bondade a todos os que o em todas as
51 Adúgaali oúnwenbun buri cátei,
51 Deus levanta a sua mão poderosa e derrota os orgulhosos com todos os planos deles.
52 Gidálaaña ja gabáfubaña lídaangiñe jaweírigun,
52 Derruba dos seus tronos reis poderosos e põe os humildes em altas posições.
53 Já buga lamábaña, quimúlegüda lumútiña,
53 Dá fartura aos que têm fome e manda os ricos embora com as mãos vazias. que fez aos nossos antepassados e ajudou o povo de Israel, seu servo. Lembrou de mostrar a sua bondade a Abraão e a todos os seus descendentes, para sempre.
54 Íderagua lumútiña linásiñun Israél, ja esériwidubaña lun,
54 — ausente —
55 queí meja lidáradun jáma binádu wagǘbürigu—
55 — ausente —
56 Ába teréderun María ǘrüwa játi ñi, lárigiñe, ába tagíribudun jábiñoun.
56 Maria ficou mais ou menos três meses com Isabel e depois voltou para casa.
57 Ába lagúnfulirun dan lun tagǘriajan Elisabét, ába tagǘriajan ában wügǘri irájü.
57 Chegou o tempo de Isabel ter a criança, e ela deu à luz um menino.
58 Dan le jagáambun tubésinanigu jáma tidújeñu luágu lubuídun cátei le ladǘgübei Búngiu tun, ába jagúndaarun úara túma.
58 Os vizinhos e parentes ouviram falar da grande bondade do Senhor para com Isabel, e todos ficaram alegres com ela.
59 Luágu liwídün wéyu, ába lerésibiruni circuncisión, le liseíni luágu láni lan Búngiu irájü ligía. Buséntiña yebéti jíchuguni líri lúguchi luágu, le Zacarías,
59 Quando o menino estava com oito dias, vieram circuncidá-lo e queriam lhe dar o nome do pai, isto é, Zacarias.
60 ába taríñagun lúguchu.
60 Mas a sua mãe disse: — Não. O nome dele vai ser João.
61 Ába jaríñagun tun.
61 Então disseram: — Mas você não tem nenhum parente com esse nome!
62 Ába jálügüdüni lúguchi irájü láu seíni ca lan íri labúseerubei líchugun luágu.
62 Aí fizeram sinais ao pai, perguntando que nome ele queria pôr no menino.
63 Ába lamúriajan ában murúsun fuláansu, ába labǘrüdün luágun. “Juan líribei.” Ába laweíridun janígi súngubei láu cátei le.
63 Zacarias pediu uma tabuinha de escrever e escreveu: “O nome dele é João.” E todos ficaram muito admirados.
64 Lídan méme óra ligía, ába gayáraajaali lan ladímurejan Zacarías, ába líchugun uweíriguni lun Búngiu.
64 Nesse momento Zacarias pôde falar novamente e começou a louvar a Deus.
65 Ába laweíridun janígi besínagu láu cátei le, ába labájüdawagún cátei le lídan sun fulásu geyégua jáu.
65 Os vizinhos ficaram com muito medo, e as notícias dessas coisas se espalharam por toda a região montanhosa da Judeia.
66 Sun ja agáambubalin, ába jeréderun asáminara, ába jálügüdagun jámagua, jaríñaga.
66 Todos os que ouviam essas coisas e pensavam nelas perguntavam: — O que será que esse menino vai ser? Pois, de fato, o poder do Senhor estava com ele.
67 Ába liábin Sífiri Sándu luágun Zacarías, le lúguchi irájü ligía, ába ladímurejani Zacarías dimúrei le laríñagubei Búngiu lun, ába laríñagun.
67 Zacarias, o pai de João, cheio do Espírito Santo, começou a profetizar . Ele disse:
68 Buídulá ladímurejoún luágu Wabúreme le Jabúngiutebei gürígia ja Israelítagu,
68 — Louvemos o Senhor, o Deus de Israel, pois ele veio ajudar o seu povo e lhe dar a liberdade.
69 Rújali ában Asálbaragülei le gabáfuti woun jádaangiñe linébaanfaangu Davíd, lé meja esériwidubei lun.
69 Enviou para nós um poderoso Salvador, aquele que é descendente do seu
70 Ítara líña meja laríñaguni Búngiu jádaangiñe láni profétagu ja edéregeragubaña joúngua lun, lúmagiñe meja binádu dan,
70 Faz muito tempo que Deus disse isso por meio dos seus santos
71 luágu lasálbarubádiwa lan jaweí wáganiñu lúma jaweí sun ja iyéreejabúbaña woun.
71 Ele prometeu nos salvar dos nossos inimigos e nos livrar do poder de todos os que nos odeiam.
72 Ítara líña gudémejabu lan Búngiu joun binádu wagǘbürigu,
72 Disse que ia mostrar a sua bondade aos nossos antepassados e lembrar da sua santa ao nosso antepassado Abraão; prometeu que nos livraria dos nossos inimigos e que ia nos deixar servi-lo sem medo,
73 Niján lé meja laríñagubei lun wáguchi Abrahám.
73 — ausente —
74 luágu leséfurubadíwa lan jaweí wáganiñu,
74 — ausente —
75 láu úarani, derégeguñu wagía woúngua lun, sun dan le wabágaridubei.
75 para que sejamos somente dele e façamos o que ele quer em todos os dias da nossa vida.
76 Áni bugúya nisáaniraü, láni Búngiu le íñubei proféta lúba bagúarúniwa,
76 E você, menino, será chamado de profeta do Deus Altíssimo e irá adiante do Senhor a fim de preparar o caminho para ele.
77 subúdi lámuga ǘma lánina asálbaruni joun lánigu,
77 Você anunciará ao povo de Deus a salvação que virá por meio do perdão dos pecados deles.
78 Wabúngiute, láu lísiñejabu lúma lugúdemejabu,
78 Pois o nosso Deus é misericordioso e bondoso. Ele fará brilhar sobre nós a sua luz
79 lun larúgoungadágüdün jáu ja lídaanbaña lubúriga lúma jáu ja luágubaña ǘma le oúwenibei lébeja,
79 e do céu iluminará todos os que vivem na escuridão da sombra da morte, para guiar os nossos passos no caminho da paz.
80 Aweírideina ligíati irájü ligía, afáragadagueina gíñe lídan láni espíritu. Ába laganoún lídan fulásu mageírawati darí lúmoun wéyu le lagúmeserun luwádigimari lun Búngiu jagánagua lumútuniña Búngiu ja Israelítagu.
80 O menino cresceu e ficou forte de espírito. E viveu no deserto até o dia em que apareceu diante do povo de Israel.

Ler em outra tradução

Comparar com outra

Estude este capítulo no WhatsApp

Peça à IA da Bíblia Fala para explicar Lucas 1, comparar traduções ou montar um estudo — tudo direto pelo WhatsApp.