Lucas 19
Lerérun Búngiu To Lánina Iséri Darádu (CABNT) vs NVT
1 Ábati lebélurun Jesúsu fulásurugun Jericó, ába lásügürün ubúrugugiñe.
1 Jesus entrou em Jericó e atravessava a cidade.
2 Ñíñein ában wügǘri rísiti, gíriti Zaquéo, jábuti agúburajatiña liseínsuna gumádi.
2 Havia ali um homem rico chamado Zaqueu, chefe dos cobradores de impostos.
3 Buséntiti Zaquéo laríjini Jesúsu lun lasúbudiruni, siñáti laríjini ladǘga ñǘraüraüti lúgubu, áni gíbetiña gürígia.
3 Tentava ver Jesus, mas era baixo demais e não conseguia olhar por cima da multidão.
4 Lúnti gayára lan laríjini, ába leíbaagun ubáraü, ába laweínrun tuágun ában tídibu wéwe sicómoro yaráfa lun le ñígiñeba lubeí lásügüra Jesúsu.
4 Por isso, correu adiante e subiu numa figueira-brava, no caminho por onde Jesus passaria.
5 Dan le lásügürün Jesúsu ñígiñe, ába laríjin íñun, ába laríñagun lun Zaquéo.
5 Quando Jesus chegou ali, olhou para cima e disse: “Zaqueu, desça depressa! Hoje devo hospedar-me em sua casa”.
6 Ábati larárirun Zaquéo furése, ába lerésibiruni Jesúsu lúbiñe láu ugúndani.
6 Sem demora, Zaqueu desceu e, com alegria, recebeu Jesus em sua casa.
7 Dánti le jaríjini jíbiri gürígia cátei le, ába jagúmeserun adímureja luágu lídin Jesúsu erédera lúbiñe ában gafígounti.
7 Ao ver isso, o povo começou a se queixar: “Ele foi se hospedar na casa de um pecador!”.
8 Ábati laráramun Zaquéo, ába laríñagun lun Jesúsu.
8 Enquanto isso, Zaqueu se levantou e disse: “Senhor, darei metade das minhas riquezas aos pobres. E, se explorei alguém na cobrança de impostos, devolverei quatro vezes mais!”.
9 Laríñaga Jesúsu lun.
9 Jesus respondeu: “Hoje chegou a salvação a esta casa, pois este homem também é filho de Abraão.
10 Ligía niábinbei uboúagu, áu le Wügǘri Garaǘwarügüti, lun náluajaniña lúma asálbaraña já yebe féridijañabaña.
10 Porque o Filho do Homem veio buscar e salvar os perdidos”.
11 Dan le añája lubeí gürígia agáambajei laríñaguni buri Jesúsu cátei le, ába labájüdagun ában jémpulu joun, ladǘga ayárafadeinaali lan lun Jerusalén áni jarítaguatiñáti luágu lagúmesera lan larúeijan Búngiu dan ligía.
11 A multidão estava atenta ao que Jesus dizia. Então, como ele se aproximava de Jerusalém, contou-lhes uma parábola, pois o povo achava que o reino de Deus começaria de imediato.
12 Ábati laríñagun joun.
12 Disse ele: “Um nobre foi chamado a um país distante para ser coroado rei e depois voltar.
13 Lubáragiñe láfuridun, ába loúnajan jawágu díisi jádaangiñe lumúsuniña, ába ledéregerun ában seínsu le gebégiti sarágu lun cáda ában, ába laríñagun joun. “Agárabaja jumeí seínsu le darí nagíribudun.”
13 Antes de partir, reuniu dez de seus servos e deu a cada um deles dez moedas de prata, dizendo: ‘Invistam esse dinheiro enquanto eu estiver fora’.
14 Queíti liyéreegunbei wügǘri ligía joun lílana fulásu, ába joúnajan lárigi lun jaríñagun lun le lúnbei líchuguni ubáraü lun luágu mabúseerun jamáni lun jarúeiteme.
14 Seu povo, porém, o odiava, e enviou uma delegação atrás dele para dizer: ‘Não queremos que ele seja nosso rei’.
15 Láu sun líra, resíbiwati lun urúeime, ába lagíribudun lageíroun. Dan le lachǘlürün, ába loúnajan jawágu lumúsuniña já buga únbaña líchigei seínsu lun lasúbudiruni átiriñein lan lagáñirun cáda ában.
15 “Depois de ser coroado, ele voltou e chamou os servos aos quais tinha confiado o dinheiro, pois queria saber quanto haviam lucrado.
16 Ába liábin le furúmiñeti, ába laríñagun. “Nabúreme, gáñeitina díisi weíyaasu ligíbuagun biseínsun.”
16 O primeiro servo informou: ‘Senhor, investi seu dinheiro, e ele rendeu dez vezes a quantia recebida.
17 Laríñaga urúei lun. “Buíti, ában músu buíti bugúya. Quei úara bubeí lídan le murúsunrügüti, níchigaadibu agúmadija lídan díisi fulásu.”
17 “‘Muito bem!’, disse o rei. ‘Você é um bom servo. Foi fiel no pouco que lhe confiei e, como recompensa, governará dez cidades.’
18 Ábaya liábin ában, ába laríñagun. “Nabúreme, gáñeitina seíngü weíyaasu ligíbuagun biseínsun.”
18 “O servo seguinte informou: ‘Senhor, investi seu dinheiro, e ele rendeu cinco vezes a quantia recebida’.
19 Ába gíñe laríñagun lun. “Bagúmadija lídan seíngü fulásu.”
19 “‘Muito bem!’, disse o rei. ‘Você governará cinco cidades.’
20 Ábati liábin ában, ába laríñagun. “Nabúreme, niján biseínsun, areída numúti tídan ában músue ladǘga nanúfude bueí,
20 “O terceiro servo, porém, trouxe de volta apenas a quantia recebida e disse: ‘Senhor, escondi seu dinheiro para mantê-lo seguro.
21 ladǘga ában ban wügǘri derégüdati, reídeitibu láu cátei le mawádigimaritibu luágu, alúbaja amǘrü le ñí lumuti mábunagun ban.”
21 Tive medo, pois o senhor é um homem severo. Toma o que não lhe pertence e colhe o que não plantou’.
22 Ábati laríñagun urúei lun. “Músu wuríbati, luágu guánarügü berérun nagúseragüdábu. Quei subúdi bubálin luágu ában nan wügǘri derégüdati, luágu reídei nan láu cátei le mawádigimaritina luágu, alúbaja áu le ñí lumuti mábunagun nan,
22 “‘Servo mau!’, exclamou o senhor. ‘Suas próprias palavras o condenam. Se você sabia que sou homem severo, que tomo o que não me pertence e colho o que não plantei,
23 ¿cáti uágu míchububalin niseínsun báncürugun lun jamúga lagánwoundun dan le nagíribudun?”
23 por que não depositou meu dinheiro? Pelo menos eu teria recebido os juros.’
24 Ába laríñagun joun ja ñíbaña. “Gidájumei seínsu lueí, rújumei lun le díisibei lúma.”
24 “Então, voltando-se para os outros que estavam ali perto, o rei ordenou: ‘Tomem o dinheiro deste servo e deem ao que tem dez moedas.
25 Ába jaríñagun lun. “Wabúreme, níjeinga díisi seínsu lúma.”
25 “‘Mas senhor!’, disseram eles. ‘Ele já tem dez!’
26 Ába laríñagun urúei. “Naríñajare jun luágu sun lan le adǘgati buíti láu le lúmabei, libíjuba lánwoun, ánjein le madǘgünti ni cáta buíti láu murúsun le lúmabei, lagídarúaba murúsun ligía lueí.
26 “Então o rei respondeu: ‘Sim, ao que tem, mais lhe será dado; mas do que nada tem, até o que tem lhe será tomado.
27 Játi náganiñu, já yebe mabúseerúnbaña lun urúei nan, barǘjumaña ñájoun, áfaragua jumáña jilágubei nigíbugiñe.”
27 E, quanto a esses meus inimigos que não queriam que eu fosse seu rei, tragam-nos aqui e executem-nos na minha presença’”.
28 Lárigiñe laríñaguni Jesúsu cátei le, ába lasígiruni luweíyasun Jerusaléoun jáu lánigu, ligía jabá jabá.
28 Depois de contar essa história, Jesus prosseguiu rumo a Jerusalém.
29 Dan le chülǘ mémeeli lídoun buri fulásu le Betfajé lúma Betánia, yaráfa lun wǘbü le gíribei Olívos,
29 Quando chegou a Betfagé e Betânia, próximo ao monte das Oliveiras, enviou dois de seus discípulos.
30 ába laríñagun joun biáma jádaangiñe láni disípulugu.
30 “Vão àquele povoado adiante”, disse ele. “Assim que entrarem, verão amarrado ali um jumentinho no qual ninguém jamais montou. Desamarrem-no e tragam-no para cá.
31 Ánjaün álügüdǘwa ca lan uágu jafáragadei, jaríñagame luágu busén láani Jabúreme.
31 Se alguém perguntar: ‘Por que estão soltando o jumentinho?’, respondam apenas: ‘O Senhor precisa dele’.”
32 Ába joúdin, ába jadáriruni ítara quei laríñaguni Jesúsu joun.
32 Eles foram e encontraram o jumentinho, exatamente como Jesus tinha dito.
33 Dánti le añája lubeí afáragadei burígü, ába jálügüdüniña labúriña, jaríñaga joun.
33 E, enquanto o desamarravam, seus donos perguntaram: “Por que estão soltando o jumentinho?”.
34 Ába joúnabuniña.
34 Os discípulos responderam: “O Senhor precisa dele”.
35 Ábati janǘgüni lun Jesúsu, ába jíchugunun janáangun lanágawagun burígü, ába jaweínragüdüni Jesúsu luágun.
35 Então trouxeram o jumentinho e lançaram seus mantos sobre o animal, para que Jesus montasse nele.
36 Quei awáansereina lan Jesúsu, átulejeina jamoún janáangun luágu ǘma lubá.
36 À medida que Jesus ia passando, as multidões espalhavam seus mantos ao longo do caminho diante dele.
37 Dan le jayárafadun lun larárirún wǘbü le Olívos, ába jagúmeserun sun lánigu Jesúsu ja afálarubalin agúaraja láu ugúndani lúma adímureja luágu luweírigun Búngiu, luágu buri miláguru le jaríjibei.
37 Quando ele chegou próximo à descida do monte das Oliveiras, seus seguidores começaram a gritar e a cantar enquanto o acompanhavam, louvando a Deus por todos os milagres maravilhosos que tinham visto.
38 Jaríñaga.
38 “Bendito é o Rei que vem em nome do Senhor! Paz no céu e glória nas maiores alturas!”.
39 Ábati jaríñagun fariséogu ja ñíbaña jádan gürígia lun.
39 Alguns dos fariseus que estavam entre a multidão disseram: “Mestre, repreenda seus seguidores por dizerem estas coisas!”.
40 Laríñaga Jesúsu joun.
40 Ele, porém, respondeu: “Se eles se calarem, as próprias pedras clamarão!”.
41 Dan le layárafadun lun Jerusalén, dan le laríjini ubúrugu ligía, ába layájuajan jawágu lílana fulásu ligía, laríñaga.
41 Quando Jesus se aproximou de Jerusalém e viu a cidade, começou a chorar.
42 —¡Lun jamúga gunfaráanda jumáni ugúñe luágu áu lan ǘmabei lun ñurúguaü jun, buíti jamúga! Májatün.
42 “Como eu gostaria que hoje você compreendesse o caminho para a paz!”, disse ele. “Agora, porém, isso está oculto a seus olhos.
43 Ligía lachǘlürüba lubeí wéyu buri wuríbati jun, jadǘgame jáganiñu ában baríeru geyégua láu jubúrugute lun siñá lan jáfuridun ñígiñe, ábame jageíndagun júma lídaangiñe sun oúbaü.
43 Chegará o tempo em que seus inimigos construirão rampas para atacar seus muros e a rodearão e apertarão o cerco por todos os lados.
44 Jagǘnrinchagubei jufúlasun le gumúti, mígirunbaña ni ában dǘbü ligíbuagu dǘbü, jáfarúaba sun jugúya, ladǘga mebéresen jumá láu óra le liábinbei Búngiu asálbaraün.
44 Esmagarão você e seus filhos e não deixarão pedra sobre pedra, pois você não reconheceu que Deus a visitou.”
45 Ábati lebélurun Jesúsu témpulurugun, ába laságaruniña ja alúgurajabaña jáma ja agáñijabaña ñi.
45 Então Jesus entrou no templo e começou a expulsar os que ali vendiam,
46 Laríñaga joun.
46 dizendo: “As Escrituras declaram: ‘Meu templo será casa de oração’, mas vocês o transformaram num esconderijo de ladrões!”.
47 Ságü buri wéyu larúfudajan Jesúsu témpulurugu, añájati jábutigu jafádirigun juríu jáma arúfudajatiña lilúrudun Moisés, jáma gíñe lábutigu fulásu áluaja ída lúba lan jáfaruni jilágubei,
47 Jesus ensinava todos os dias no templo, mas os principais sacerdotes, os mestres da lei e outros líderes do povo planejavam matá-lo.
48 madáritiña ída lúba lan jadǘgüni ladǘga weíri lan joúrabajoúniwa sun gürígia lun jagáambuni lerérun.
48 Contudo, não conseguiam pensar num modo de fazê-lo, pois o povo ouvia atentamente tudo que ele dizia.
Atalhos do teclado
- Capítulo anterior←
- Próximo capítulo→
- Versículo anteriork
- Próximo versículoj
- Limpar seleçãoEsc
- Esta ajuda?
Estude este capítulo no WhatsApp
Peça à IA da Bíblia Fala para explicar Lucas 19, comparar traduções ou montar um estudo — tudo direto pelo WhatsApp.