Lucas 24
A SLURLKA AA LANGINKA AMA IAMESKA (BYX) vs VC
1 De maikka ver ama Sandiqa nepbang, de ama nankina ra mit samer ama demka, sagel ta mu ma Iesus aa qetdingki. I ra mit i re tal ama tekmeriirang i maikka iirang arla mas ne ama atlu ip ta tu iirang per a qa.
1 No primeiro dia da semana, muito cedo, dirigiram-se ao sepulcro com os aromas que haviam preparado.
2 De ra lu luqa ama dulka i sa ra iai ver a qa imanau, be sa quasiq ai qurli qa dama demka aam.
2 Acharam a pedra removida longe da abertura do sepulcro.
3 De ra man saimuk samer ama demka, dap kuasiq ai ra lu ama Slurlka ma Iesus aa qetdingki.
3 Entraram, mas não encontraram o corpo do Senhor Jesus.
4 De ai de ra tu araa qevep maberl sevet liina. Dai de ama arlenki ver a ra. De ra lu iaiam ama qaqeraiam i ian maarl gelna. I ian a luan dai maikka ama lauil a nget (be ngere kut araa saqang.)
4 Não sabiam elas o que pensar, quando apareceram em frente delas dois personagens com vestes resplandecentes.
5 De ama nankina dai reng ning be vaik per araa ning manep be rem ngim semen ama aivet.
5 Como estivessem amedrontadas e voltassem o rosto para o chão, disseram-lhes eles: Por que buscais entre os mortos aquele que está vivo?
6 I quasiq a qa rari. I qasa qa maarlviit! I qua ngen drlem sever ama lengi i qa meraqen na nget pet ma Galili?
6 Não está aqui, mas ressuscitou. Lembrai-vos de como ele vos disse, quando ainda estava na Galiléia:
7 I qa sil ba ngen ma’,
7 O Filho do Homem deve ser entregue nas mãos dos pecadores e crucificado, mas ressuscitará ao terceiro dia.
8 De vuktik per a ra ne lungera ama lengi i mekai qa meraqen na nget.
8 Então elas se lembraram das palavras de Jesus.
9 De ra mit namer ama matmat i ra guirl. Be ra sil barek ma Iesus aa risura i ama malepka ngen a qa na ra, de qerlka ngen iari, sevet liirang aa mai.
9 Voltando do sepulcro, contaram tudo isso aos Onze e a todos os demais.
10 I ma Maria navet ma Magdala de ma Joana de ma Maria i ma Jems aa nan dai qurli ra aa. De iari ama nankina dai qurli ra, re na ra. De ra qurl ama risura re lunger iara ama lengi.
10 Eram elas Maria Madalena, Joana e Maria, mãe de Tiago; as outras suas amigas relataram aos apóstolos a mesma coisa.
11 Dap ta tu araa qevep ai ama nankina rel sil ne ama lengi aa, i quasiq ai ama revan nget. Be quasiq ai ra tu araa qevep sever araa lengi.
11 Mas essas notícias pareciam-lhes como um delírio, e não lhes deram crédito.
12 Dap ma Pita qa maarlviit de qa uaik samer ama matmat. Be vaik per a qa de qem ngim saimuk samer ama demka, dai qa lu ama luan naik i qurli nger aa. Taqurla de qa guirl de qa tu aa qevep maberl sevet liina.
12 Contudo, Pedro correu ao sepulcro; inclinando-se para olhar, viu só os panos de linho na terra. Depois, retirou-se para a sua casa, admirado do que acontecera.
13 De qatikka vet luqa ama nirlaqa de iaiam namen na ra, ian diit saver iaiq ama luqupki i ra tis ki ma Imaus. I luqia ama luqupki dai ama malepka ngen iini ne ama kilomita navet ma Jarusalem.
13 Nesse mesmo dia, dois discípulos caminhavam para uma aldeia chamada Emaús, distante de Jerusalém sessenta estádios.
14 Ai de ian diit de iane sil ba na sevet liirang aa mai i sa iirang nge men pet ma Jarusalem.
14 Iam falando um com o outro de tudo o que se tinha passado.
15 I qatikka ai de ian diit nep ma aiska de iane sil ba na sevet liirang aa. Baiv aa de ma Iesus ka men be sagelna na iam, be qe na iam ta tit.
15 Enquanto iam conversando e discorrendo entre si, o mesmo Jesus aproximou-se deles e caminhava com eles.
16 Dap katikka iam dai vesdet per ian pes be quasik ian drlem ai ma Iesus aa.
16 Mas os olhos estavam-lhes como que vendados e não o reconheceram.
17 De qa ruqun na iam ma’, “Uan diit de uane sil ba na se ama gi?”
17 Perguntou-lhes, então: De que estais falando pelo caminho, e por que estais tristes?
18 De iak, i aa rlenki ma Kliopas, dai qa virliit ma’, “Buup ne iari ama qaqet i ra naver iang ama luqup dai iara qurli ra vet ma Jarusalem. Dai qatikka ani ama quanas ngi i quasik ngiat drlem liirang aa i askerlka iirang nge men pet ma Jarusalem?”
18 Um deles, chamado Cléofas, respondeu-lhe: És tu acaso o único forasteiro em Jerusalém que não sabe o que nela aconteceu estes dias?
19 De ma Iesus ka snanpet na iam ma’, “Uane sil ba na sa gi?”
19 Perguntou-lhes ele: Que foi? Disseram: A respeito de Jesus de Nazaré... Era um profeta poderoso em obras e palavras, diante de Deus e de todo o povo.
20 Be auur a Barlta nep ma Lautu de ngen ama Aamngimta i re uas, dai ra mu qa mer ama Gaman aa ngerik. Be ama Gaman ka rarlis ip te veleng ka, be ra uadem se qa men ama lalemka.
20 Os nossos sumos sacerdotes e os nossos magistrados o entregaram para ser condenado à morte e o crucificaram.
21 Dav ai de uut tu auur a qevep ai luqa, dai diip ke vandem per ama Isrelkena ip qe guirl a ra. Ii, de qerlka ngen ne iani ama lengiini. I liirang aa nge rarlma i iirang nge men. Dai be qasa iirang angera nirlaqa iara ip ma depguas.
21 Nós esperávamos que fosse ele quem havia de restaurar Israel e agora, além de tudo isto, é hoje o terceiro dia que essas coisas sucederam.
22 De laira iari ama nankina never auut ta rekmet be ngemerl auut. I lura i maikka nepbang de ra mit samer ama matmat,
22 É verdade que algumas mulheres dentre nós nos alarmaram. Elas foram ao sepulcro, antes do nascer do sol;
23 be quasik ta lu ma Iesus aa qetdingki.
23 e não tendo achado o seu corpo, voltaram, dizendo que tiveram uma visão de anjos, os quais asseguravam que está vivo.
24 De iari never auut ta mit samer ama demka be ra lu liirang aa ip taquarl ama nankina ra sil. Dap katikka qa dai quasik ta lu qa.”
24 Alguns dos nossos foram ao sepulcro e acharam assim como as mulheres tinham dito, mas a ele mesmo não viram.
25 De ma Iesus ka ruqun na iam ma’, “Uin dai quasik uan a nge ama tuaqevep! De quasik masmasna uan dru uan a qevep sever ama lengi mai i se ama Slurlka aa Aamki na ra sil na nget.
25 Jesus lhes disse: Ó gente sem inteligência! Como sois tardos de coração para crerdes em tudo o que anunciaram os profetas!
26 I sa lura dai ra sil ai ma Kristus dai diip ke ral lungera ama getget, iv aip maget de qa iit sev aa ansinki gel ama Ngemumaqa.”
26 Porventura não era necessário que Cristo sofresse essas coisas e assim entrasse na sua glória?
27 Baip maget de ma Iesus ke taqal sil ver ama tekmeriirang mai i murl ta iil sever a qa ve ama Slurlka aa Langinka. I ma Iesus ka arles ne ma Moses aa langin de qa sil vet ngene liirang aa i ama Slurlka aa Aamki na ra, ra sil sever a qa.
27 E começando por Moisés, percorrendo todos os profetas, explicava-lhes o que dele se achava dito em todas as Escrituras.
28 De ra mit be sagelna ne luqia ama luqupki i ian diit saver a qi. De qa siquat ai qatiaskerl mager ip ka tit.
28 Aproximaram-se da aldeia para onde iam e ele fez como se quisesse passar adiante.
29 Dav iane kel ka, i ian duqun ma’, “Kurli ngi na uun. I ama nirlaqa qat dan aa, be ama qares iv ama arlenki.” Taqurla de qa man be qurli qa, qe na iam.
29 Mas eles forçaram-no a parar: Fica conosco, já é tarde e já declina o dia. Entrou então com eles.
30 Baip lua ip ta tes de ma Iesus ke na iam ta mugun. De qa mer ama bret de qa meraqen ne ama atlu sagel ama Ngemumaqa, de qa bingmet na nget, de qa qurl a iam.
30 Aconteceu que, estando sentado conjuntamente à mesa, ele tomou o pão, abençoou-o, partiu-o e serviu-lho.
31 Ka rekmet taqurla de ngil sek ian kames, be ian drlem a qa. Baiv aa de quasik ian lu ai qa aang taqurla. Be saqias kuasik mager iv iane lu qa.
31 Então se lhes abriram os olhos e o reconheceram... mas ele desapareceu.
32 Baiv aa de iane tuqun a na ma’, “Lua i uun diit nev ama aiska, de ma Iesus kel sil ba uun i qel sil ne ama rarlim-iirang pe ama Slurlka aa Langinka. Be ve liina dai de ama uilas per a uun a ruriam i uune narli aa lengi.”
32 Diziam então um para o outro: Não se nos abrasava o coração, quando ele nos falava pelo caminho e nos explicava as Escrituras?
33 Aiv ian meraqen taqurla, de ve liina de ian maarlviit de ian mit, i ian guirl saiviit savet ma Jarusalem. Be ian lu ama malepka ngen a qa, na ra, de ngen araa rluavik be iari, i qurli ra i ra iing demna.
33 Levantaram-se na mesma hora e voltaram a Jerusalém. Aí acharam reunidos os Onze e os que com eles estavam.
34 De ra ruqun na iam ma’, “Maikka ama revan: I auur a Barlka qa maarlviit! I sa ma Saimon ka lu qa!”
34 Todos diziam: O Senhor ressuscitou verdadeiramente e apareceu a Simão.
35 Taqurla de ianel sil ba ra sever ama tekmeriirang mai i iirang nge baingses gel iam per ama aiska. De ian duqun ma’, “Ka bingmet ne ama bret, dai be uun drlem a qa.”
35 Eles, por sua parte, contaram o que lhes havia acontecido no caminho e como o tinham reconhecido ao partir o pão.
36 De qatikka ai de qurli ra aa de ra taqen per a na ne liirang aa. De ma Iesus dai qatikka qa, qa maarl veleqes na ra.
36 Enquanto ainda falavam dessas coisas, Jesus apresentou-se no meio deles e disse-lhes: A paz esteja convosco!
37 Dap ngemerl a ra de reng ning. I ra tu araa qevep ai ret lu a nge ama iauska aa.
37 Perturbados e espantados, pensaram estar vendo um espírito.
38 De qa ruqun na ra ma’, “Ngu lu ngeterl a ngen i nanaa? De ngu lu de a ngen a rlan dai ngen dru a ngen a qevep maden i nanaa?
38 Mas ele lhes disse: Por que estais perturbados, e por que essas dúvidas nos vossos corações?
39 Ngene lu gua ngerik de ngene gua ilaing. I qatikka ngua dai ngua iara. Ngene raneng per a ngua ip ngene lu. I mager ip ngenet lu ai ngua dai gua qetdingki aa. Dav ama iauska dai quasiq ai a nge ama qetdingki ip taquarl ngua.”
39 Vede minhas mãos e meus pés, sou eu mesmo; apalpai e vede: um espírito não tem carne nem ossos, como vedes que tenho.
40 Aip ka meraqen taqurla be verleset, de qa reqerl ne aa ngerik de ngen aa ilaing.
40 E, dizendo isso, mostrou-lhes as mãos e os pés.
41 De maikka ama arlias per a ra dav as kuasiq ai ra tu araa qevep i ra tu araa qevep maberl.
41 Mas, vacilando eles ainda e estando transportados de alegria, perguntou: Tendes aqui alguma coisa para comer?
42 De ra qurl a qa re ama serliqiini i ama mang iini, i iini namen ama serlikka.
42 Então ofereceram-lhe um pedaço de peixe assado.
43 De qa mer iini de qa tes, be ret lu qa i qa tes.
43 Ele tomou e comeu à vista deles.
44 De ma Iesus ka ruqun na ra ma’, “Mekai i as kurli ngu na ngen, de sa ngua sil ba ngen, ai ama tekmeriirang mai i murl ta iil me iirang sever a ngua ve ma Moses aa Lo, de ve ama Slurlka aa Aamki na ra araa langin, de ve ngen ama Langin i ra tis nget ‘Ama Taing.’ Dai liirang aa mai dai diiv iirang nge ren taqurla.”
44 Depois lhes disse: Isto é o que vos dizia quando ainda estava convosco: era necessário que se cumprisse tudo o que de mim está escrito na Lei de Moisés, nos profetas e nos Salmos.
45 De qa seserl ver araa tuaqevep se ama Ngemumaqa aa Lengi. I ma Iesus ka mat never a ra ip tat drlem ama tekmeriirang i ra iil me iirang sever a qa.
45 Abriu-lhes então o espírito, para que compreendessem as Escrituras, dizendo:
46 De qa ruqun na ra ma’, “Ama Slurlka aa Langinka dai qa sil, ai ma Kristus dai maikka mager ip ke ral ama getget. De diip luqa ama nirlaqa ip ma depguas dai diip ka raarl namer ama matmat.
46 Assim é que está escrito, e assim era necessário que Cristo padecesse, mas que ressurgisse dos mortos ao terceiro dia.
47 Be ne aa rlenki dai diip tel sil ne ama lengi bareq ama qaqet mai ver ama aivetki, ip mager ip te guirltik per araa rut. Be diiv ama Ngemumaqa qe lemerl araa viirang. Dai maikka mager ip ngen arles ne luqi iara ama a rletki vet ma Jarusalem.
47 E que em seu nome se pregasse a penitência e a remissão dos pecados a todas as nações, começando por Jerusalém.
48 De maikka mager ip ngenel sil ne ama lengi sevet liirang iara i sa ngen lu iirang.
48 Vós sois as testemunhas de tudo isso.
49 Ngene narli. Liina i mekai Gumam ka ruqun ip diip ke qurl a ngen te ama Qevepka ama Glasinaqa, dai qerl iara ngu narliip ngum nem ka sagel ngen. Dai mager ip kurli ngen pet ma Jarusalem ip deng i ama dlek nev uusep nge ren bareq a ngen.”
49 Eu vos mandarei o Prometido de meu Pai; entretanto, permanecei na cidade, até que sejais revestidos da força do alto.
50 De qa mit nanaik ta, be deng pet ma Betani. De qe quarl ne aa ngerik piit de qe nen ama Ngemumaqa ip ka tat never a ra.
50 Depois os levou para Betânia e, levantando as mãos, os abençoou.
51 Be qatiaskerl lua i qe nen sever a ra, de qa mit namen na ra. I ama Ngemumaqa qa mer a qa sev uusep.
51 Enquanto os abençoava, separou-se deles e foi arrebatado ao céu.
52 De ra Lautu sagel ka de ra guirl savet ma Jarusalem i maikka ama arlias per a ra.
52 Depois de o terem adorado, voltaram para Jerusalém com grande júbilo.
53 De qatikka masmas de qurli ra ve ama Lautu-vem-ki ama Slurlki. De ra taarl ne ama Ngemumaqa aa rlenki.
53 E permaneciam no templo, louvando e bendizendo a Deus.
Atalhos do teclado
- Capítulo anterior←
- Próximo capítulo→
- Versículo anteriork
- Próximo versículoj
- Limpar seleçãoEsc
- Esta ajuda?
Estude este capítulo no WhatsApp
Peça à IA da Bíblia Fala para explicar Lucas 24, comparar traduções ou montar um estudo — tudo direto pelo WhatsApp.