Lucas 24
A SLURLKA AA LANGINKA AMA IAMESKA (BYX) vs NAA
1 De maikka ver ama Sandiqa nepbang, de ama nankina ra mit samer ama demka, sagel ta mu ma Iesus aa qetdingki. I ra mit i re tal ama tekmeriirang i maikka iirang arla mas ne ama atlu ip ta tu iirang per a qa.
1 Mas, no primeiro dia da semana, alta madrugada, as mulheres foram ao túmulo, levando os óleos aromáticos que haviam preparado.
2 De ra lu luqa ama dulka i sa ra iai ver a qa imanau, be sa quasiq ai qurli qa dama demka aam.
2 Encontraram a pedra removida do túmulo,
3 De ra man saimuk samer ama demka, dap kuasiq ai ra lu ama Slurlka ma Iesus aa qetdingki.
3 mas, ao entrar, não acharam o corpo do Senhor Jesus.
4 De ai de ra tu araa qevep maberl sevet liina. Dai de ama arlenki ver a ra. De ra lu iaiam ama qaqeraiam i ian maarl gelna. I ian a luan dai maikka ama lauil a nget (be ngere kut araa saqang.)
4 Aconteceu que, perplexas a esse respeito, apareceram-lhes dois homens com roupas resplandecentes.
5 De ama nankina dai reng ning be vaik per araa ning manep be rem ngim semen ama aivet.
5 Estando elas com muito medo e baixando os olhos para o chão, eles disseram: — Por que vocês estão procurando entre os mortos aquele que vive?
6 I quasiq a qa rari. I qasa qa maarlviit! I qua ngen drlem sever ama lengi i qa meraqen na nget pet ma Galili?
6 Ele não está aqui, mas ressuscitou. Lembrem-se do que ele falou para vocês, estando ainda na Galileia:
7 I qa sil ba ngen ma’,
7 “É necessário que o Filho do Homem seja entregue nas mãos de pecadores, seja crucificado e ressuscite no terceiro dia.”
8 De vuktik per a ra ne lungera ama lengi i mekai qa meraqen na nget.
8 Então elas se lembraram das palavras de Jesus.
9 De ra mit namer ama matmat i ra guirl. Be ra sil barek ma Iesus aa risura i ama malepka ngen a qa na ra, de qerlka ngen iari, sevet liirang aa mai.
9 E, voltando do túmulo, anunciaram todas estas coisas aos onze e a todos os outros que estavam com eles.
10 I ma Maria navet ma Magdala de ma Joana de ma Maria i ma Jems aa nan dai qurli ra aa. De iari ama nankina dai qurli ra, re na ra. De ra qurl ama risura re lunger iara ama lengi.
10 Essas mulheres eram Maria Madalena, Joana e Maria, mãe de Tiago; também as demais que estavam com elas confirmaram estas coisas aos apóstolos.
11 Dap ta tu araa qevep ai ama nankina rel sil ne ama lengi aa, i quasiq ai ama revan nget. Be quasiq ai ra tu araa qevep sever araa lengi.
11 Mas para eles tais palavras pareciam um delírio; eles não acreditaram no que as mulheres diziam.
12 Dap ma Pita qa maarlviit de qa uaik samer ama matmat. Be vaik per a qa de qem ngim saimuk samer ama demka, dai qa lu ama luan naik i qurli nger aa. Taqurla de qa guirl de qa tu aa qevep maberl sevet liina.
12 Pedro, porém, levantando-se, correu ao túmulo. E, abaixando-se, viu somente os lençóis de linho e nada mais; e retirou-se para casa, admirado com o que tinha acontecido.
13 De qatikka vet luqa ama nirlaqa de iaiam namen na ra, ian diit saver iaiq ama luqupki i ra tis ki ma Imaus. I luqia ama luqupki dai ama malepka ngen iini ne ama kilomita navet ma Jarusalem.
13 Naquele mesmo dia, dois discípulos estavam indo para uma aldeia chamada Emaús, que ficava a uns dez quilômetros de Jerusalém.
14 Ai de ian diit de iane sil ba na sevet liirang aa mai i sa iirang nge men pet ma Jarusalem.
14 E iam conversando a respeito de tudo o que tinha acontecido.
15 I qatikka ai de ian diit nep ma aiska de iane sil ba na sevet liirang aa. Baiv aa de ma Iesus ka men be sagelna na iam, be qe na iam ta tit.
15 Enquanto conversavam e discutiam, o próprio Jesus se aproximou e ia com eles.
16 Dap katikka iam dai vesdet per ian pes be quasik ian drlem ai ma Iesus aa.
16 Porém os olhos deles estavam como que impedidos de o reconhecer.
17 De qa ruqun na iam ma’, “Uan diit de uane sil ba na se ama gi?”
17 Então ele lhes perguntou: E eles pararam entristecidos.
18 De iak, i aa rlenki ma Kliopas, dai qa virliit ma’, “Buup ne iari ama qaqet i ra naver iang ama luqup dai iara qurli ra vet ma Jarusalem. Dai qatikka ani ama quanas ngi i quasik ngiat drlem liirang aa i askerlka iirang nge men pet ma Jarusalem?”
18 Um, porém, chamado Cleopas, respondeu: — Será que você é o único que esteve em Jerusalém e não sabe o que aconteceu lá, nestes últimos dias?
19 De ma Iesus ka snanpet na iam ma’, “Uane sil ba na sa gi?”
19 Ele lhes perguntou: Eles explicaram: — Aquilo que aconteceu com Jesus, o Nazareno, que era profeta, poderoso em obras e palavras, diante de Deus e de todo o povo,
20 Be auur a Barlta nep ma Lautu de ngen ama Aamngimta i re uas, dai ra mu qa mer ama Gaman aa ngerik. Be ama Gaman ka rarlis ip te veleng ka, be ra uadem se qa men ama lalemka.
20 e como os principais sacerdotes e as nossas autoridades o entregaram para ser condenado à morte e o crucificaram.
21 Dav ai de uut tu auur a qevep ai luqa, dai diip ke vandem per ama Isrelkena ip qe guirl a ra. Ii, de qerlka ngen ne iani ama lengiini. I liirang aa nge rarlma i iirang nge men. Dai be qasa iirang angera nirlaqa iara ip ma depguas.
21 Nós esperávamos que fosse ele quem havia de redimir Israel. Mas, depois de tudo isto, já estamos no terceiro dia desde que essas coisas aconteceram.
22 De laira iari ama nankina never auut ta rekmet be ngemerl auut. I lura i maikka nepbang de ra mit samer ama matmat,
22 É verdade também que algumas mulheres do nosso grupo nos surpreenderam. Indo de madrugada ao túmulo
23 be quasik ta lu ma Iesus aa qetdingki.
23 e não achando o corpo de Jesus, voltaram dizendo que tinham tido uma visão de anjos, os quais afirmam que ele vive.
24 De iari never auut ta mit samer ama demka be ra lu liirang aa ip taquarl ama nankina ra sil. Dap katikka qa dai quasik ta lu qa.”
24 De fato, alguns dos nossos foram ao túmulo e verificaram a exatidão do que as mulheres disseram; mas não o viram.
25 De ma Iesus ka ruqun na iam ma’, “Uin dai quasik uan a nge ama tuaqevep! De quasik masmasna uan dru uan a qevep sever ama lengi mai i se ama Slurlka aa Aamki na ra sil na nget.
25 Então ele lhes disse:
26 I sa lura dai ra sil ai ma Kristus dai diip ke ral lungera ama getget, iv aip maget de qa iit sev aa ansinki gel ama Ngemumaqa.”
26 Não é verdade que o Cristo tinha de sofrer e entrar na sua glória?
27 Baip maget de ma Iesus ke taqal sil ver ama tekmeriirang mai i murl ta iil sever a qa ve ama Slurlka aa Langinka. I ma Iesus ka arles ne ma Moses aa langin de qa sil vet ngene liirang aa i ama Slurlka aa Aamki na ra, ra sil sever a qa.
27 E, começando por Moisés e todos os Profetas, explicou-lhes o que constava a respeito dele em todas as Escrituras.
28 De ra mit be sagelna ne luqia ama luqupki i ian diit saver a qi. De qa siquat ai qatiaskerl mager ip ka tit.
28 Quando se aproximavam da aldeia para onde iam, ele fez menção de passar adiante.
29 Dav iane kel ka, i ian duqun ma’, “Kurli ngi na uun. I ama nirlaqa qat dan aa, be ama qares iv ama arlenki.” Taqurla de qa man be qurli qa, qe na iam.
29 Mas eles o convenceram a ficar, dizendo: — Fique conosco, porque é tarde, e o dia já está chegando ao fim. E entrou para ficar com eles.
30 Baip lua ip ta tes de ma Iesus ke na iam ta mugun. De qa mer ama bret de qa meraqen ne ama atlu sagel ama Ngemumaqa, de qa bingmet na nget, de qa qurl a iam.
30 E aconteceu que, quando estavam à mesa, ele pegou o pão e o abençoou; depois, partiu o pão e o deu a eles.
31 Ka rekmet taqurla de ngil sek ian kames, be ian drlem a qa. Baiv aa de quasik ian lu ai qa aang taqurla. Be saqias kuasik mager iv iane lu qa.
31 Então os olhos deles se abriram, e eles reconheceram Jesus; mas ele desapareceu da presença deles.
32 Baiv aa de iane tuqun a na ma’, “Lua i uun diit nev ama aiska, de ma Iesus kel sil ba uun i qel sil ne ama rarlim-iirang pe ama Slurlka aa Langinka. Be ve liina dai de ama uilas per a uun a ruriam i uune narli aa lengi.”
32 E disseram um ao outro: — Não é verdade que o coração nos ardia no peito, quando ele nos falava pelo caminho, quando nos explicava as Escrituras?
33 Aiv ian meraqen taqurla, de ve liina de ian maarlviit de ian mit, i ian guirl saiviit savet ma Jarusalem. Be ian lu ama malepka ngen a qa, na ra, de ngen araa rluavik be iari, i qurli ra i ra iing demna.
33 E, na mesma hora, levantando-se, voltaram para Jerusalém, onde acharam reunidos os onze e outros com eles,
34 De ra ruqun na iam ma’, “Maikka ama revan: I auur a Barlka qa maarlviit! I sa ma Saimon ka lu qa!”
34 os quais diziam: — De fato, o Senhor ressuscitou e já apareceu a Simão!
35 Taqurla de ianel sil ba ra sever ama tekmeriirang mai i iirang nge baingses gel iam per ama aiska. De ian duqun ma’, “Ka bingmet ne ama bret, dai be uun drlem a qa.”
35 Então os dois contaram o que lhes tinha acontecido no caminho e como tinham reconhecido o Senhor no partir do pão.
36 De qatikka ai de qurli ra aa de ra taqen per a na ne liirang aa. De ma Iesus dai qatikka qa, qa maarl veleqes na ra.
36 Falavam eles ainda estas coisas quando Jesus apareceu no meio deles e lhes disse:
37 Dap ngemerl a ra de reng ning. I ra tu araa qevep ai ret lu a nge ama iauska aa.
37 Eles, porém, ficaram assustados e com medo, pensando que estavam vendo um espírito.
38 De qa ruqun na ra ma’, “Ngu lu ngeterl a ngen i nanaa? De ngu lu de a ngen a rlan dai ngen dru a ngen a qevep maden i nanaa?
38 Mas ele lhes disse:
39 Ngene lu gua ngerik de ngene gua ilaing. I qatikka ngua dai ngua iara. Ngene raneng per a ngua ip ngene lu. I mager ip ngenet lu ai ngua dai gua qetdingki aa. Dav ama iauska dai quasiq ai a nge ama qetdingki ip taquarl ngua.”
39 Vejam as minhas mãos e os meus pés, que sou eu mesmo. Toquem em mim e vejam que é verdade, porque um espírito não tem carne nem ossos, como vocês estão vendo que eu tenho.
40 Aip ka meraqen taqurla be verleset, de qa reqerl ne aa ngerik de ngen aa ilaing.
40 Dizendo isto, mostrou-lhes as mãos e os pés.
41 De maikka ama arlias per a ra dav as kuasiq ai ra tu araa qevep i ra tu araa qevep maberl.
41 E, por não acreditarem eles ainda, por causa da alegria, e como estavam admirados, Jesus lhes disse:
42 De ra qurl a qa re ama serliqiini i ama mang iini, i iini namen ama serlikka.
42 Então lhe apresentaram um pedaço de peixe assado,
43 De qa mer iini de qa tes, be ret lu qa i qa tes.
43 e ele comeu na presença deles.
44 De ma Iesus ka ruqun na ra ma’, “Mekai i as kurli ngu na ngen, de sa ngua sil ba ngen, ai ama tekmeriirang mai i murl ta iil me iirang sever a ngua ve ma Moses aa Lo, de ve ama Slurlka aa Aamki na ra araa langin, de ve ngen ama Langin i ra tis nget ‘Ama Taing.’ Dai liirang aa mai dai diiv iirang nge ren taqurla.”
44 A seguir, Jesus lhes disse:
45 De qa seserl ver araa tuaqevep se ama Ngemumaqa aa Lengi. I ma Iesus ka mat never a ra ip tat drlem ama tekmeriirang i ra iil me iirang sever a qa.
45 Então lhes abriu o entendimento para compreenderem as Escrituras.
46 De qa ruqun na ra ma’, “Ama Slurlka aa Langinka dai qa sil, ai ma Kristus dai maikka mager ip ke ral ama getget. De diip luqa ama nirlaqa ip ma depguas dai diip ka raarl namer ama matmat.
46 E disse-lhes:
47 Be ne aa rlenki dai diip tel sil ne ama lengi bareq ama qaqet mai ver ama aivetki, ip mager ip te guirltik per araa rut. Be diiv ama Ngemumaqa qe lemerl araa viirang. Dai maikka mager ip ngen arles ne luqi iara ama a rletki vet ma Jarusalem.
47 e que em seu nome se pregasse arrependimento para remissão de pecados a todas as nações, começando em Jerusalém.
48 De maikka mager ip ngenel sil ne ama lengi sevet liirang iara i sa ngen lu iirang.
48 Vocês são testemunhas destas coisas.
49 Ngene narli. Liina i mekai Gumam ka ruqun ip diip ke qurl a ngen te ama Qevepka ama Glasinaqa, dai qerl iara ngu narliip ngum nem ka sagel ngen. Dai mager ip kurli ngen pet ma Jarusalem ip deng i ama dlek nev uusep nge ren bareq a ngen.”
49 Eis que envio sobre vocês a promessa de meu Pai; permaneçam, pois, na cidade, até que vocês sejam revestidos do poder que vem do alto.
50 De qa mit nanaik ta, be deng pet ma Betani. De qe quarl ne aa ngerik piit de qe nen ama Ngemumaqa ip ka tat never a ra.
50 Então Jesus os levou para fora, até Betânia. E, erguendo as mãos, os abençoou.
51 Be qatiaskerl lua i qe nen sever a ra, de qa mit namen na ra. I ama Ngemumaqa qa mer a qa sev uusep.
51 Aconteceu que, enquanto os abençoava, ia-se retirando deles, sendo elevado para o céu.
52 De ra Lautu sagel ka de ra guirl savet ma Jarusalem i maikka ama arlias per a ra.
52 Então eles, adorando-o, voltaram para Jerusalém cheios de alegria.
53 De qatikka masmas de qurli ra ve ama Lautu-vem-ki ama Slurlki. De ra taarl ne ama Ngemumaqa aa rlenki.
53 E estavam sempre no templo, louvando a Deus.
Atalhos do teclado
- Capítulo anterior←
- Próximo capítulo→
- Versículo anteriork
- Próximo versículoj
- Limpar seleçãoEsc
- Esta ajuda?
Estude este capítulo no WhatsApp
Peça à IA da Bíblia Fala para explicar Lucas 24, comparar traduções ou montar um estudo — tudo direto pelo WhatsApp.