Lucas 20

A SLURLKA AA LANGINKA AMA IAMESKA (BYX) vs NTLH

Sair da comparação
NTLH Nova Tradução na Linguagem de Hoje 2000
1 De ver iaq ama nirlaqa, de ma Iesus ke su ama qaqet pe ama Lautu-vem-ki ama Slurlki mer ara rumki i ai de re su. I qe su ra ne ama Lengi ama Atlunget. De ama Barlta nep ma Lautu de ngen ama Tiksiqena i ai de re su ne ma Moses aa Lo, de ngen ama Barlta i ai de re tekmet ne ama lautu, dai ra men sagel ka.
1 Certo dia, Jesus estava no pátio do Templo ensinando o povo e anunciando o evangelho . Então chegaram ali alguns chefes dos sacerdotes e alguns mestres da Lei, junto com alguns líderes do povo,
2 De ra snanpet na qa ma’, “Ngi sil ba uut, aip nemka qa ruqun na ngi, ip ngi su raqurla. De nemka qa qurl a ngi re lungera ama dlek?”
2 e perguntaram: — Diga para nós: com que autoridade você faz essas coisas? Quem lhe deu essa autoridade?
3 De qa guirltik ba ra i qa ruqun ma’, “De saqikka ngua dai ngu narliip ngu snanpet na ngen ne iani ama lengiini.
3 Jesus respondeu:
4 Liina i ma Jon ke qukmes te ama qaqet, dai qua liina nev uusep, dap naqatikka quarl iini nagel ama qaqeraqa?”
4 Quem deu autoridade a João para batizar? Foi Deus ou foram pessoas?
5 De ra arles i ra taarl metna se ama lengiqi ma’, “Ariq aiv uur ruqun ma’,
5 Aí eles começaram a dizer uns aos outros: — O que é que vamos dizer? Se dissermos que foi Deus, ele vai perguntar: “Então por que vocês não creram em João?”
6 De ariq aiv uur ruqun ma’, “Ai nagel ama qaqet.”
6 Mas, se dissermos que foram pessoas, esta multidão vai nos apedrejar, pois eles acham que João era profeta .
7 Taqurla de ra guirltik barek ma Iesus ma’, “Kuasik uut drlem aip liina i ma Jon ke qukmes te ama qaqet dai iini nge men naqua.”
7 Por isso responderam: — Nós não sabemos quem deu autoridade a João para batizar.
8 De ma Iesus ka ruqun na ra ma’, “Dai saqikka raqurla dai quasik ngu narliip ngu sil ba ngen aip murl nemka qa qurl a ngua re ama dlek ip ngut matna luqia ama rletki.”
8 Jesus disse:
9 De ma Iesus ka qurl a ra re luqa iara ama qasiquatka raqurliani ma’, “Iaq i qa qutserl ama vain per aa bisnis. De lungera ama bisnis ne ama vain dai qa qurl iari ama qaqet i re narliip tet matna ver a nget. De qa mit be qurli qa se ama ainkules per iaiq ama luqupki sangis.
9 Depois Jesus contou esta parábola para o povo:
10 De vet lungera ama niirl i ra ter ama asmes naver ama bisnis de qa nem iaq ama buaiska ip ka iit sagel lura i ret matna ver aa bisnis. I qe narliip lura re qurl a qa re a nge ama asmes navet lungera ama wain. Dap lura i ret matna ver ama bisnis dai ra uamet ne luqa ama buaiska. De ra qirlvem se qa be qa mit naik.
10 Quando chegou o tempo da colheita, ele mandou um empregado para receber a sua parte. Mas os lavradores bateram nele e o mandaram de volta sem nada.
11 De saqiaskerlka qa nem iak be qa mit sagel lura. Dap saqikka luqa dai ra uamet na qa be ra rekmet na qa maden, de ra qirlvem se qa be qa mit naik.
11 O dono mandou outro empregado, mas eles também bateram nele, depois o trataram de modo vergonhoso e o mandaram de volta sem nada.
12 Baip maget de qa nem luqa ama buaiska ip ma depguas na ra. Dap ta uamet na qa de ra rlu na qa sep ma surlka aa rleng.
12 Então ele enviou um terceiro empregado, mas os lavradores também bateram nele e o expulsaram.
13 Taqurla de ama bisnis a ngere mam ka ruqun ma’, “Diip ngu rekmet nanaa? Nguaimka i maikka ai de ngu rarlik ka, dai diip ngu nem ka ip ka iit. I qatikka ani mager ip te narligel ka.”
13 Aí o dono da plantação pensou: “O que vou fazer? Já sei: vou mandar o meu filho querido. Tenho certeza de que vão respeitá-lo.”
14 Dap lura i ret matna ver aa bisnis, dai ra lu luqa aa uimka i qat den. De qatikka ra, ra taqen per a na ma’, “Luqa dai nasat de qe raneng aa mam aa tekmeriirang mai. Dai maikka mager iv uure veleng ka. Taqurla ip diip katikka mager iv uure raneng lungera ama bisnis.”
14 — Mas, quando os lavradores viram o filho, disseram: “Este é o filho do dono; ele vai herdar a plantação. Vamos matá-lo, e a plantação será nossa.”
15 De ra uurut per a qa de ra veleng ka. De ra rlu na qa sev ama surlka aa rleng.
15 — Então eles jogaram o filho para fora da plantação e o mataram. Aí Jesus perguntou:
16 Diip ka ren ip ke veleng lura i ret matna ver aa bisnis. De diip ke quarl te aa bisnis bareq iari.” De ama qaqet te narli liina raqurla de ra ruqun ma’, “Katias liina dai ama vu! Be liina dai saqias kuasik mager iv iini nge ren taqurla.”
16 Ele virá, matará aqueles homens e dará a plantação a outros lavradores. Então as pessoas que estavam ouvindo disseram: — Que Deus não permita que isso aconteça!
17 Dap ma Iesus kem ngim sagel ta de qa ruqun ma’, “Dai ngu lu ama rarlimini nanaa ve lunger iara ama lengi angera rleng i nget nev ama Langinka?
17 Mas Jesus olhou bem para eles e disse:
18 Be ariq aip nemka i qa aat pet luqa ama dulka aa uuves dai diip lenges na qa. De ariq aip nemka i luqa ama dulka qa aat per a qa dai diip ke rlismet na qa be diip ma quiipses.”
18 Quem cair em cima dessa pedra ficará em pedaços. E, se a pedra cair sobre alguém, essa pessoa vai virar pó.
19 De lura i rat drlem se ama Lo de ngen ama Barlta nep ma Lautu, dai rat drlem, ai ma Iesus dai qel sil ne luqa ama qasiquatka i qe siquat tem ta. Taqurla de qatikka vet luus aa de re narliip te rurut pet ma Iesus. Dap teng ning ama qaqet de quasik ta uurut per a qa.
19 Os mestres da Lei e os chefes dos sacerdotes sabiam que era contra eles que Jesus havia contado essa parábola e queriam prendê-lo ali mesmo, porém tinham medo do povo.
20 De ama Barlta nep ma Lautu ta nem iari ip tem ngim per a qa. Be ra nem ta ip te sembal sam ngim sagel ka. I lura dai re kaaq ai ama atlura na ra. I re narliip te siquat na qa iv ait de qa meraqen mavik, de ra mu qa ver ama kot mer ama Gaman Rom aa ngerik.
20 Então começaram a vigiar Jesus. Pagaram alguns homens para fazerem perguntas a ele. Eles deviam fingir que eram sinceros e procurar conseguir alguma prova contra Jesus. Assim os mestres da Lei e os chefes dos sacerdotes teriam uma desculpa para o prender e entregar nas mãos do Governador romano.
21 Be re kaak tem ka ma’, “Auura tiksiqa, uut drlem ai ngi dai ngil sil ne ama revan. De quasik ngia tu gia qevep sever ama lengi iirang nagel ama qaqet. De qatikka ai de ngi su ama qaqet te ama Ngemumaqa aa gamansena ne ama lengi i qatikka ama revan nget.
21 Esses homens perguntaram: — Mestre, sabemos que aquilo que o senhor diz e ensina é certo. Sabemos também que o senhor não julga pela aparência e ensina a verdade sobre a maneira de viver que Deus exige.
22 Dai ngia tu gia qevep nanaa, qua mager iv uuret dan ama takkis barek ma Sisa? Dap kua quasik?”
22 Diga: é ou não é contra a nossa Lei pagar impostos ao Imperador romano?
23 Dap ma Iesus dai sa qat drlem ai re kaak tem ka. Taqurla be qa ruqun na ra ma’,
23 Mas Jesus percebeu a má intenção deles e disse:
24 “Ngene reqerl a ngua ne ama qelaingka ip ngu lu qa.”
24 — Tragam aqui uma moeda. De quem são o nome e a cara que estão gravados nela? — São do Imperador! — responderam eles.
25 De qa ruqun na ra ma’, “Katikka ma Sisa ama Barlka navet ma Rom dai mager ip ngene guirl aa tekmeriirang ba qa. (I liirang aa ip taquarl ama qelaing.) Dav a qerang nanaa i ama Ngemumaqa aa tekmeriirang, dai saqikka ngene guirl iirang ba qa.”
25 Então Jesus disse:
26 Taqurla be quasik mager ip te uurut per a qa sever aa lengi arle ves de ama qaqet araa saqang. I ra tu araa qevep maberl sevet lungera ama lengi i qa virliit ba ra na nget, de qatikka sung na ra be quasik ta taqen.
26 Eles não puderam conseguir nenhuma prova contra Jesus diante do povo. Por isso ficaram calados, admirados com a resposta dele.
27 De iari naver ama Sadusi-qena dai ra men sagel ma Iesus. Dap lura ama Sadusi-qena dai ai de re su ai ama ngipta dai quasik mager ip saqiaskerlka ra raarl naver ama aapngipki. Taqura de re ruqun na qa ma’,
27 Alguns saduceus , os quais afirmam que ninguém ressuscita, chegaram perto de Jesus
28 “A Tiksiqa, ma Moses ka iil ama lengi sagel uut taqurliani ma’,
28 e disseram: — Mestre, Moisés escreveu para nós a seguinte
29 Dai iari ama ngeriqit ngen a iam na ra i araa mam ama quanaska. Dai luqa i ama rarlimka, dai qa ngerlvet. Baiv aa de qa ngip dap kuasik ka sel a nge ama arluis.
29 Acontece que havia sete irmãos. O mais velho casou e morreu sem deixar filhos.
30 Baiv aa de luqa iv ama udiam dai saqiaskerlka qa ngerlvet ne luqia ama nanki.
30 Então o segundo casou com a viúva,
31 Baiv aa de luqa ip ma depguas, dai saqikka qa ngerlvet ne luqia ama nanki. Dai qatikka lura ama ngeriqit ngen a iam na ra, ra rekmet taqurla i qatikka ra mai ra ngerlvet ne luqia ama nanki. Dap katikka quasik ta sel a nge ama arluis. Baiv aa de ra ngip.
31 e depois, o terceiro. E assim a mesma coisa aconteceu com os sete irmãos, isto é, todos morreram sem deixar filhos.
32 Baiv aa de saqikka luqia ama nanki dai qia ngip.
32 Depois a mulher também morreu.
33 Dai be aip laip lua i ama qaqet ta taarlviit naver ama aapngipki, dai maikka diip nemka aa ngerlki? I sa mekai ama ngeriqit ngen a iam na ra ra ngerlvet ne luqia ama nanki be araa ngerlki.”
33 Portanto, no dia da ressurreição, de qual dos sete a mulher vai ser esposa? Pois todos eles casaram com ela!
34 De ma Iesus ka ruqun na ra ma’, “Pet lunger iara ama niirl dai ama quatta ngen ama nankina dai re ngerlvet.
34 Jesus respondeu:
35 Dav ama qaqet i diip mager ip ta taarlviit never ama aapngipki de saqiaskerlka re iames nasat, dai quasik mager ip te ngerlvet.
35 Mas as pessoas que merecem alcançar a ressurreição e a vida futura não vão casar lá,
36 De quasik mager ip diip saqias tep ngip. I diip kurli ra ip taquarl ama Angeluqena. I se ama Ngemumaqa qa maarl na ra never ama aapngipki, be ra dai qurli ra i aa uis na ra.
36 pois serão como os anjos e não poderão morrer. Serão filhos de Deus porque ressuscitaram.
37 De qerlka murl ma Moses ka sil ba uut sevet liina i saqiaskerlka ama ngipta ra taarl never ama aapngipki. I gel ka de ama Ngemumaqa ka mu ama altingki mer ama mengem ama gilem dap kuasiq ai uum nget dang. I qa ruqun ma’,
37 E Moisés mostra claramente que os mortos serão ressuscitados. Quando fala do espinheiro que estava em fogo, ele escreve que o Senhor é “o Deus de Abraão, o Deus de Isaque e o Deus de Jacó.”
38 Taqurla dai ama Ngemumaqa, dai quasiq ai ama Ngemumaqa bareq ama ngipta. Dap ka, dai ama Ngemumaqa bareq ama qaqet i re iames. I qatikka ama qaqet mai dai re taneng ama iames nagel ka.”
38 Isso mostra que Deus é Deus dos vivos e não dos mortos, pois para ele todos estão vivos.
39 De ma Iesus ka meraqen taqurla, de iari i ai de re su ne ma Moses aa Lo dai ra ruqun ma’,
39 Aí alguns mestres da Lei disseram: — Boa resposta, Mestre!
40 Dav aiv aa de reng ning sa snanpet na qa be maikka quasiq a qek ka snanpet na qa.
40 E não tinham coragem de lhe fazer mais perguntas.
41 Dap ka ruqun na ra ma’, “Nanaa be ai de re tuqun ai ama Qaqet araa Iameska dai ma Daivit aa uimka?”
41 Em seguida Jesus perguntou a eles:
42 De ve ama Langinka i ra tis ka ma, ‘A TAING’ dai qatikka ma Daivit ka ruqun ma’,
42 Pois o próprio Davi diz assim no livro de Salmos:
43 De diip ngua ru gia qumes-ta vet gia arlim ip ngi uas tem ta.” Sng. 110.1
43 até que eu ponha os seus inimigos
44 De qatikka ma Daivit kel sil sevet luqa ai ama Ngemumaqa qa nem ka. De qa tis ka raqurliani ma’, “Gua Slurlka.” Dai ngu lu nanaa be ma Daivit aa uimka dai aa Slurlka na qa?”
44 Se Davi chama o Messias de Senhor, como é que o Messias pode ser descendente de Davi?
45 De ama qaqet mai dai qatiaskerl kurli ra aa de re narli ma Iesus aa lengi. De qa ruqun aa risura ma’,
45 O povo todo estava escutando, e Jesus disse aos discípulos:
46 “Ngenet lu riq ama Tiksiqena nep ma Lautu i ai de re su ne ma Moses aa Lo, i ra tu ama luan ama ainkul nget iv ama Barlta na ra. De ra tit parlen ama qaqet ip tet lu ra qatias. De ra tit sever ama maiirl i re narliiv ama qaqet ta tis ta ai ama Barlta na ra. De aip per ama kaivung de ra tuqun per ama Barlta araa luquv iv ama slurlta na ra. De aiv ama asmeski ama slurlki de re narliip se lungera ama luquv i ai de ama slurlta ra tuqun pem nget.
46 — Cuidado com os
47 De re kaak te ama sauakta i re tekmet ne ama raring ama ainkulnget per a ra. De ra ter ama tekmeriirang nagel ta. Dap te tekmet ne liirang aa dai be maikka ama qurek per ama Ngemumaqa na ra, be diip te ral ama merlenka veviit.”
47 Exploram as viúvas e roubam os seus bens; e, para disfarçar, fazem orações compridas. Portanto, o castigo que eles vão sofrer será pior ainda!

Ler em outra tradução

Comparar com outra

Estude este capítulo no WhatsApp

Peça à IA da Bíblia Fala para explicar Lucas 20, comparar traduções ou montar um estudo — tudo direto pelo WhatsApp.