Lucas 20

A SLURLKA AA LANGINKA AMA IAMESKA (BYX) vs BKJ

Sair da comparação
1 De ver iaq ama nirlaqa, de ma Iesus ke su ama qaqet pe ama Lautu-vem-ki ama Slurlki mer ara rumki i ai de re su. I qe su ra ne ama Lengi ama Atlunget. De ama Barlta nep ma Lautu de ngen ama Tiksiqena i ai de re su ne ma Moses aa Lo, de ngen ama Barlta i ai de re tekmet ne ama lautu, dai ra men sagel ka.
1 E aconteceu que, em um daqueles dias, enquanto ele ensinava o povo no templo, e pregava o evangelho, os principais sacerdotes e os escribas vieram a ele com os anciãos,
2 De ra snanpet na qa ma’, “Ngi sil ba uut, aip nemka qa ruqun na ngi, ip ngi su raqurla. De nemka qa qurl a ngi re lungera ama dlek?”
2 e falaram-lhe, dizendo: Dize-nos, com que autoridade fazes tu essas coisas? Ou quem é que te deu tal autoridade?
3 De qa guirltik ba ra i qa ruqun ma’, “De saqikka ngua dai ngu narliip ngu snanpet na ngen ne iani ama lengiini.
3 E, respondendo ele, disse-lhes: Eu também vos perguntarei uma coisa, respondam-me:
4 Liina i ma Jon ke qukmes te ama qaqet, dai qua liina nev uusep, dap naqatikka quarl iini nagel ama qaqeraqa?”
4 O batismo de João, era do céu ou dos homens?
5 De ra arles i ra taarl metna se ama lengiqi ma’, “Ariq aiv uur ruqun ma’,
5 E eles arrazoavam entre si, dizendo: Se nós dissermos: Do céu, ele nos dirá: Por que então não crestes?
6 De ariq aiv uur ruqun ma’, “Ai nagel ama qaqet.”
6 Mas, e se nós dissermos: Dos homens, todo o povo nos apedrejará, porque eles estão convencidos que João era um profeta.
7 Taqurla de ra guirltik barek ma Iesus ma’, “Kuasik uut drlem aip liina i ma Jon ke qukmes te ama qaqet dai iini nge men naqua.”
7 E eles responderam que não podiam dizer de onde era.
8 De ma Iesus ka ruqun na ra ma’, “Dai saqikka raqurla dai quasik ngu narliip ngu sil ba ngen aip murl nemka qa qurl a ngua re ama dlek ip ngut matna luqia ama rletki.”
8 E Jesus lhes disse: Tampouco eu vos direi com que autoridade faço estas coisas.
9 De ma Iesus ka qurl a ra re luqa iara ama qasiquatka raqurliani ma’, “Iaq i qa qutserl ama vain per aa bisnis. De lungera ama bisnis ne ama vain dai qa qurl iari ama qaqet i re narliip tet matna ver a nget. De qa mit be qurli qa se ama ainkules per iaiq ama luqupki sangis.
9 Então, ele começou a falar ao povo esta parábola: Certo homem plantou uma vinha, e arrendou-a a uns lavradores, e foi para uma terra distante por muito tempo.
10 De vet lungera ama niirl i ra ter ama asmes naver ama bisnis de qa nem iaq ama buaiska ip ka iit sagel lura i ret matna ver aa bisnis. I qe narliip lura re qurl a qa re a nge ama asmes navet lungera ama wain. Dap lura i ret matna ver ama bisnis dai ra uamet ne luqa ama buaiska. De ra qirlvem se qa be qa mit naik.
10 E, no devido tempo, enviou um servo aos lavradores, para que lhe dessem dos frutos da vinha; mas os lavradores, espancando-o, mandaram-no embora vazio.
11 De saqiaskerlka qa nem iak be qa mit sagel lura. Dap saqikka luqa dai ra uamet na qa be ra rekmet na qa maden, de ra qirlvem se qa be qa mit naik.
11 E novamente ele enviou outro servo; e eles também o espancaram, e o insultaram e o mandaram embora vazio.
12 Baip maget de qa nem luqa ama buaiska ip ma depguas na ra. Dap ta uamet na qa de ra rlu na qa sep ma surlka aa rleng.
12 E ele enviou novamente um terceiro; e eles também feriram a este, e o expulsaram.
13 Taqurla de ama bisnis a ngere mam ka ruqun ma’, “Diip ngu rekmet nanaa? Nguaimka i maikka ai de ngu rarlik ka, dai diip ngu nem ka ip ka iit. I qatikka ani mager ip te narligel ka.”
13 Então, disse o senhor da vinha: O que eu farei? Enviarei o meu filho amado; talvez, vendo-o, o respeitem.
14 Dap lura i ret matna ver aa bisnis, dai ra lu luqa aa uimka i qat den. De qatikka ra, ra taqen per a na ma’, “Luqa dai nasat de qe raneng aa mam aa tekmeriirang mai. Dai maikka mager iv uure veleng ka. Taqurla ip diip katikka mager iv uure raneng lungera ama bisnis.”
14 Mas, vendo-o os lavradores, eles arrazoaram entre si dizendo: Este é o herdeiro; vinde, matemo-lo, para que a herança seja nossa.
15 De ra uurut per a qa de ra veleng ka. De ra rlu na qa sev ama surlka aa rleng.
15 Assim, eles lançaram-no fora da vinha, e o mataram. O que lhes fará, pois, o senhor da vinha?
16 Diip ka ren ip ke veleng lura i ret matna ver aa bisnis. De diip ke quarl te aa bisnis bareq iari.” De ama qaqet te narli liina raqurla de ra ruqun ma’, “Katias liina dai ama vu! Be liina dai saqias kuasik mager iv iini nge ren taqurla.”
16 Ele virá e destruirá esses lavradores, e dará a vinha a outros. E, ouvindo eles isso, disseram: Deus o proíba!
17 Dap ma Iesus kem ngim sagel ta de qa ruqun ma’, “Dai ngu lu ama rarlimini nanaa ve lunger iara ama lengi angera rleng i nget nev ama Langinka?
17 E ele observando-os, disse: Então, o que é isto que está escrito: A pedra que os edificadores rejeitaram, essa se tornou a cabeça de esquina?
18 Be ariq aip nemka i qa aat pet luqa ama dulka aa uuves dai diip lenges na qa. De ariq aip nemka i luqa ama dulka qa aat per a qa dai diip ke rlismet na qa be diip ma quiipses.”
18 Qualquer que cair sobre aquela pedra será despedaçado, mas naquele em que ela cair, ela triturará ao pó.
19 De lura i rat drlem se ama Lo de ngen ama Barlta nep ma Lautu, dai rat drlem, ai ma Iesus dai qel sil ne luqa ama qasiquatka i qe siquat tem ta. Taqurla de qatikka vet luus aa de re narliip te rurut pet ma Iesus. Dap teng ning ama qaqet de quasik ta uurut per a qa.
19 E os principais sacerdotes e os escribas procuraram lançar mão dele naquela mesma hora, mas eles temiam o povo; pois perceberam que ele tinha falado a parábola contra eles.
20 De ama Barlta nep ma Lautu ta nem iari ip tem ngim per a qa. Be ra nem ta ip te sembal sam ngim sagel ka. I lura dai re kaaq ai ama atlura na ra. I re narliip te siquat na qa iv ait de qa meraqen mavik, de ra mu qa ver ama kot mer ama Gaman Rom aa ngerik.
20 E, eles vigiando-o, enviaram espiões, os quais se fingiam de homens justos, para o apanharem em alguma palavra, e o entregarem ao poder e à autoridade do governador.
21 Be re kaak tem ka ma’, “Auura tiksiqa, uut drlem ai ngi dai ngil sil ne ama revan. De quasik ngia tu gia qevep sever ama lengi iirang nagel ama qaqet. De qatikka ai de ngi su ama qaqet te ama Ngemumaqa aa gamansena ne ama lengi i qatikka ama revan nget.
21 E eles perguntaram-lhe, dizendo: Mestre, nós sabemos que tu falas e ensinas retamente, e que não fazes acepção de pessoas, mas ensinas o caminho de Deus verdadeiramente;
22 Dai ngia tu gia qevep nanaa, qua mager iv uuret dan ama takkis barek ma Sisa? Dap kua quasik?”
22 é lícito dar tributo a César ou não?
23 Dap ma Iesus dai sa qat drlem ai re kaak tem ka. Taqurla be qa ruqun na ra ma’,
23 Mas, ele percebendo a sua astúcia, disse-lhes: Por que vós me tentais?
24 “Ngene reqerl a ngua ne ama qelaingka ip ngu lu qa.”
24 Mostrai-me uma moeda. De quem é a imagem e a inscrição? E, eles respondendo, disseram: De César.
25 De qa ruqun na ra ma’, “Katikka ma Sisa ama Barlka navet ma Rom dai mager ip ngene guirl aa tekmeriirang ba qa. (I liirang aa ip taquarl ama qelaing.) Dav a qerang nanaa i ama Ngemumaqa aa tekmeriirang, dai saqikka ngene guirl iirang ba qa.”
25 E ele lhes disse: Dai, pois, a César as coisas que são de César, e a Deus as coisas que são de Deus.
26 Taqurla be quasik mager ip te uurut per a qa sever aa lengi arle ves de ama qaqet araa saqang. I ra tu araa qevep maberl sevet lungera ama lengi i qa virliit ba ra na nget, de qatikka sung na ra be quasik ta taqen.
26 E eles não puderam tomá-lo em suas palavras diante do povo; e eles maravilhados da sua resposta, calaram-se.
27 De iari naver ama Sadusi-qena dai ra men sagel ma Iesus. Dap lura ama Sadusi-qena dai ai de re su ai ama ngipta dai quasik mager ip saqiaskerlka ra raarl naver ama aapngipki. Taqura de re ruqun na qa ma’,
27 Então, chegaram-se a ele alguns dos saduceus, que negam haver ressurreição, e eles perguntaram-lhe,
28 “A Tiksiqa, ma Moses ka iil ama lengi sagel uut taqurliani ma’,
28 dizendo: Mestre, Moisés nos escreveu que, se morresse o irmão de um homem, tendo esposa, e ele não deixasse filhos, seu irmão tomasse a esposa dele, e levantasse descendência a seu irmão.
29 Dai iari ama ngeriqit ngen a iam na ra i araa mam ama quanaska. Dai luqa i ama rarlimka, dai qa ngerlvet. Baiv aa de qa ngip dap kuasik ka sel a nge ama arluis.
29 Houve, pois, sete irmãos; e o primeiro tomou uma mulher, e morreu sem filhos.
30 Baiv aa de luqa iv ama udiam dai saqiaskerlka qa ngerlvet ne luqia ama nanki.
30 E o segundo a tomou como esposa, e morreu sem filhos.
31 Baiv aa de luqa ip ma depguas, dai saqikka qa ngerlvet ne luqia ama nanki. Dai qatikka lura ama ngeriqit ngen a iam na ra, ra rekmet taqurla i qatikka ra mai ra ngerlvet ne luqia ama nanki. Dap katikka quasik ta sel a nge ama arluis. Baiv aa de ra ngip.
31 E o terceiro a tomou, e semelhantemente também os sete, e eles não tiveram filhos e morreram.
32 Baiv aa de saqikka luqia ama nanki dai qia ngip.
32 E depois de todos, a mulher também morreu.
33 Dai be aip laip lua i ama qaqet ta taarlviit naver ama aapngipki, dai maikka diip nemka aa ngerlki? I sa mekai ama ngeriqit ngen a iam na ra ra ngerlvet ne luqia ama nanki be araa ngerlki.”
33 Portanto, na ressurreição, de qual deles será a mulher? Pois os sete a tiveram por esposa.
34 De ma Iesus ka ruqun na ra ma’, “Pet lunger iara ama niirl dai ama quatta ngen ama nankina dai re ngerlvet.
34 E, Jesus respondendo, disse-lhes: Os filhos deste mundo casam-se, e dão-se em casamento;
35 Dav ama qaqet i diip mager ip ta taarlviit never ama aapngipki de saqiaskerlka re iames nasat, dai quasik mager ip te ngerlvet.
35 mas os que são considerados dignos de alcançar o mundo vindouro, e a ressurreição dos mortos, não se casam, nem se dão em casamento;
36 De quasik mager ip diip saqias tep ngip. I diip kurli ra ip taquarl ama Angeluqena. I se ama Ngemumaqa qa maarl na ra never ama aapngipki, be ra dai qurli ra i aa uis na ra.
36 nem podem mais morrer; porque são iguais aos anjos, e são filhos de Deus, sendo filhos da ressurreição.
37 De qerlka murl ma Moses ka sil ba uut sevet liina i saqiaskerlka ama ngipta ra taarl never ama aapngipki. I gel ka de ama Ngemumaqa ka mu ama altingki mer ama mengem ama gilem dap kuasiq ai uum nget dang. I qa ruqun ma’,
37 Agora que os mortos hão de ressuscitar, até Moisés o mostrou no arbusto, quando ele chamou ao Senhor Deus de Abraão, e Deus de Isaque, e Deus de Jacó.
38 Taqurla dai ama Ngemumaqa, dai quasiq ai ama Ngemumaqa bareq ama ngipta. Dap ka, dai ama Ngemumaqa bareq ama qaqet i re iames. I qatikka ama qaqet mai dai re taneng ama iames nagel ka.”
38 Porque ele não é Deus de mortos, mas de vivos; porque todos vivem para ele.
39 De ma Iesus ka meraqen taqurla, de iari i ai de re su ne ma Moses aa Lo dai ra ruqun ma’,
39 Então, alguns dos escribas disseram, respondendo-lhe: Mestre, tu dissestes bem.
40 Dav aiv aa de reng ning sa snanpet na qa be maikka quasiq a qek ka snanpet na qa.
40 E depois disso, eles não ousaram perguntar-lhe questão nenhuma.
41 Dap ka ruqun na ra ma’, “Nanaa be ai de re tuqun ai ama Qaqet araa Iameska dai ma Daivit aa uimka?”
41 E ele lhes disse: Como eles dizem que Cristo é filho de Davi?
42 De ve ama Langinka i ra tis ka ma, ‘A TAING’ dai qatikka ma Daivit ka ruqun ma’,
42 E o próprio Davi disse no livro dos Salmos: O ­SENHOR disse ao meu ­Senhor: Assenta-te à minha direita,
43 De diip ngua ru gia qumes-ta vet gia arlim ip ngi uas tem ta.” Sng. 110.1
43 até que eu faça dos teus inimigos teu escabelo.
44 De qatikka ma Daivit kel sil sevet luqa ai ama Ngemumaqa qa nem ka. De qa tis ka raqurliani ma’, “Gua Slurlka.” Dai ngu lu nanaa be ma Daivit aa uimka dai aa Slurlka na qa?”
44 Portanto, se Davi mesmo lhe chama Senhor, como é ele seu filho?
45 De ama qaqet mai dai qatiaskerl kurli ra aa de re narli ma Iesus aa lengi. De qa ruqun aa risura ma’,
45 Então, ouvindo-o todo o povo, ele disse aos seus discípulos:
46 “Ngenet lu riq ama Tiksiqena nep ma Lautu i ai de re su ne ma Moses aa Lo, i ra tu ama luan ama ainkul nget iv ama Barlta na ra. De ra tit parlen ama qaqet ip tet lu ra qatias. De ra tit sever ama maiirl i re narliiv ama qaqet ta tis ta ai ama Barlta na ra. De aip per ama kaivung de ra tuqun per ama Barlta araa luquv iv ama slurlta na ra. De aiv ama asmeski ama slurlki de re narliip se lungera ama luquv i ai de ama slurlta ra tuqun pem nget.
46 Cuidado com os escribas, que querem andar com vestes compridas, e amam saudações nos mercados, e os principais assentos nas sinagogas, e os principais lugares nos banquetes;
47 De re kaak te ama sauakta i re tekmet ne ama raring ama ainkulnget per a ra. De ra ter ama tekmeriirang nagel ta. Dap te tekmet ne liirang aa dai be maikka ama qurek per ama Ngemumaqa na ra, be diip te ral ama merlenka veviit.”
47 que devoram as casas das viúvas, e, por aparência, fazem longas orações; estes receberão maior condenação.

Ler em outra tradução

Comparar com outra

Estude este capítulo no WhatsApp

Peça à IA da Bíblia Fala para explicar Lucas 20, comparar traduções ou montar um estudo — tudo direto pelo WhatsApp.