Lucas 19
A SLURLKA AA LANGINKA AMA IAMESKA (BYX) vs NVI
1 De ma Iesus ka tit be savet ma Jeriko de qa tit imanep per a qi.
1 Jesus entrou em Jericó, e atravessava a cidade.
2 I gel iaq i ama Barlka i qe ruirl se lura i ai de ra ter ama takkis i aa rlenki ma Sakkias. De qa dai buup ne aa qelaing.
2 Havia ali um homem rico chamado Zaqueu, chefe dos publicanos.
3 Dai qe narliip ke taqam ngim aip nema aa ne ma Iesus. Dap ka dai ama veluqa be quasik mager ip ket lu ma Iesus i qatias taquarl i ama buurlem ne ama qaqet.
3 Ele queria ver quem era Jesus, mas, sendo de pequena estatura, não o conseguia, por causa da multidão.
4 Taqurla de qa uaik be qa uirl se ama buurlem ne ama qaqet be qa ving ama mengka (i qa ip taquarl ama gulengka) ip ket lu ma Iesus. I qat drlem ai ma Iesus dai diip kat den be diip keng-aang nep luqa ama aiska.
4 Assim, correu adiante e subiu numa figueira brava para vê-lo, pois Jesus ia passar por ali.
5 Baip ma Iesus kat den be iasai, de qa ngim piit sagel ka, de qa ruqun ma’,
5 Quando Jesus chegou àquele lugar, olhou para cima e lhe disse: "Zaqueu, desça depressa. Quero ficar em sua casa hoje".
6 Taqurla de masna qa meriirl. De maikka qa dai buup ka ne ama arlias. De qa mit se ma Iesus sev aa vetki.
6 Então ele desceu rapidamente e o recebeu com alegria.
7 De ama qaqet mai ra lu liina, de ra taqen ne ama qurek ma’, “Ngene lu, i qa mit ip kurli qa ve luqa aa vetki i ama vuqa.”
7 Todo o povo viu isso e começou a se queixar: "Ele se hospedou na casa de um ‘pecador’ ".
8 De ma Sakkias ka maarlviit, de qa ruqun ma Iesus ma’, “Gua Barlka ngi narli. Diiv iara dai maikka ngu narliip ngu raqat matmet gua quvang iirang, ip diip ngu qurl lura i quasiq araa qerang te iaq ama garliqa. De ariq aiv ai de mekai ngua qaak te a qek be ngua suam se aa qerang, dai mager ip ngu virliit ba qa ma rlatpes niirang.”
8 Mas Zaqueu levantou-se e disse ao Senhor: "Olha, Senhor! Estou dando a metade dos meus bens aos pobres; e se de alguém extorqui alguma coisa, devolverei quatro vezes mais".
9 De ma Iesus ka ruqun na qa ma’, “Iara dai se ama Ngemumaqa qa guirl lura i ra nep luqi iara ama vetki. De qerlka luqa dai ma Abraham aa uimka na qa.
9 Jesus lhe disse: "Hoje houve salvação nesta casa! Porque este homem também é filho de Abraão.
10 I ama qaqet araa Rarlimka qa men ip ke mali re lura i lenges na ra de qerl guirl a ra.”
10 Pois o Filho do homem veio buscar e salvar o que estava perdido".
11 Be lua i ama qaqet te narli lungera ama lengi, de qerlka ma Iesus kel sil ne iaq ama qasiquatka. De iari ama qaqet dai ra tu araa qevep ai ama Ngemumaqa aa dlek i qe uas dai diip masna iara nge ren sekgames. I sa raquarli i qa men sagelna ne ma Jarusalem.
11 Estando eles a ouvi-lo, Jesus passou a contar-lhes uma parábola, porque estava perto de Jerusalém e o povo pensava que o Reino de Deus ia se manifestar de imediato.
12 Taqurla be qa siit ma’,
12 Ele disse: "Um homem de nobre nascimento foi para uma terra distante para ser coroado rei e depois voltar.
13 Dap nauirl dee qa nes te aa buaiskena ama malepka na ra, be qa matmet ne ama qelaing ba ra, be iak de iak se ama nal i ama ngerlnanki ama quanaski na nget. De qa ruqun na ra ma’, “Ngene bisnis ne lungera ip laip deng i ngu guirl.”
13 Então, chamou dez dos seus servos e lhes deu dez minas. Disse ele: ‘Façam esse dinheiro render até à minha volta’.
14 Dap luqa aa lengiqi-met-ta dai ama qurek per a ra na qa. Taqurla be saip naser a qa i qa mit, de lura ra nem iari ama quatta be ra mit sagel ama Gaman. Be ra ruqun nama Barlta ma’, “Kuasik uut narliiv auur a King ne luqa.”
14 "Mas os seus súditos o odiavam e depois enviaram uma delegação para lhe dizer: ‘Não queremos que este homem seja nosso rei’.
15 Dap katikka raqurla de a den, de ra mu qa iv ama King na qa. Baiv aa de qa guirl. De qa ruqun iv aa buaiskena ra ren sagel ka. I qe narliip ke snanpet na ra aip ta matna be ma qesna ne ama qelaing nge men.
15 "Contudo, foi feito rei e voltou. Então mandou chamar os servos a quem dera o dinheiro, a fim de saber quanto tinham lucrado.
16 Dai be luqa qa men i qe rarles be qa ruqun ma’, “Gua Barlka, ngua matna ne lunger iara gia qelaing i ama nal ama 1000 na nget, be lungera i nge men i ngua matna be rem nget, dai ama 10,000 ne ama nal.”
16 "O primeiro veio e disse: ‘Senhor, a tua mina rendeu outras dez’.
17 De ama King ka ruqun na qa ma’, “Ngi dai ama buaiska ama atluqa, i maikka ngia rekmet ne ama a rletki ama atluqi. I maikka ai de ngi taqa uas te ama tekmeriirang ama a giliirang. Be raqurla be ngurl kurl a ngi re ama adlek ip ngi uas te ama qerleng ama barlnget ama malepka na nget.”
17 " ‘Muito bem, meu bom servo! ’, respondeu o seu senhor. ‘Por ter sido confiável no pouco, governe sobre dez cidades’.
18 Baiv aa de luqa iv ama udiam ka men, be qa ruqun ma’, “Gua Barlka, ngua matna ne gia qelaing i ama 1000 ne ama nal, be iara dai baing se iang ama qelaing i ama 5000 ne ama nal.”
18 "O segundo veio e disse: ‘Senhor, a tua mina rendeu cinco vezes mais’.
19 De ama King ka ruqun na qa ma’, “Ngua mu ngi ip ngi uas te ama qerleng ama barlnget ama ngeriqit na nget.”
19 "O seu senhor respondeu: ‘Também você, encarregue-se de cinco cidades’.
20 De saqiaskerlka iak ka men ama buaiska, be qa ruqun ma’, “Gua Barlka, gia qelaing iara. I mekai ngua uung nget pe ama luanini de ngua mu nget iara.
20 "Então veio outro servo e disse: ‘Senhor, aqui está a tua mina; eu a conservei guardada num pedaço de pano.
21 I raquarli ngut lu ngi, dai ama sairlka na ngi. I liirang aa ama tekmeriirang i murl kuasiq ai ngia mu iirang dai ai de ngia ter iirang. Dai de ngia ter ama asmes naver ama sleng i quasiq ai murl ngi ngia aar ama asmes per a nget. Taqurla be ngung ning me ngi.”
21 Tive medo, porque és um homem severo. Tiras o que não puseste e colhes o que não semeaste’.
22 De ama King ka ruqun luqa ama buaiska ma’, “Ngi dai ama buaiska ama vu qa! Be qatikka ngi, gia lengi dai diip ngu kot se ngi na nget. De qatikka ngiat drlem ai ngua dai ama sairlka na ngua. Be qatikka ama tekmeriirang i quasiq ai ngua, gua tekmeriirang dai ai de ngua ter i rang. De qatikka ai de ngua ter ama asmes naver ama sleng i quasiq ai ngua, ngua at nget.
22 "O seu senhor respondeu: ‘Eu o julgarei pelas suas próprias palavras, servo mau! Você sabia que sou homem severo, que tiro o que não pus e colho o que não semeei.
23 Dai vadai de raqurla de ngia mu gua qelaing mer ama Bang, ip ngere riirl iv aip lua i ngua men de ngua met gua qelaing.”
23 Então, por que não confiou o meu dinheiro ao banco? Assim, quando eu voltasse o receberia com os juros’.
24 De qa ruqun lura i ra maarl gelna ma’, “Ngen det lungera ama qelaing i ama ngerlnanki ama quanaski ne ama nal nagel ka. De ngene qurl luqa i ama qelaing ama 10,000 ne ama nal gel ka.”
24 "E disse aos que estavam ali: ‘Tomem dele a sua mina e dêem-na ao que tem dez’.
25 “De ra ruqun na qa ma’, “Auura Barlka, luqa dai qasa ama 10,000 ne ama nal gel ka.”
25 " ‘Senhor’, disseram, ‘ele já tem dez! ’
26 De qa ruqun ma’, “Maikka ngul sil ba ngen, i lura mai i re taneng ama tekmeriirang, dai as diip ngurl kuarl te ngene iarang. Dav ariq aiv iaq i quasik ke taneng ama tekmeriirang, be ngene liirang aa ama giliirang i qe taneng iirang, dai diip ngu aar iirang nagel ka.
26 "Ele respondeu: ‘Eu lhes digo que a quem tem, mais será dado, mas a quem não tem, até o que tiver lhe será tirado.
27 Dap lura i gua qumes-ta na ra, i lura i quasik te narliiv araa King na ngua dai mager ip ngen den se ra sagel ngua de ngene veleng ta ip te ngip pet gua saqang.”
27 E aqueles inimigos meus, que não queriam que eu reinasse sobre eles, tragam-nos aqui e matem-nos na minha frente! ’ "
28 Baip ma Iesus ka taqen ne lungera ama lengi be verleset, de qa mit nauirl i qa ter ama aiska savet ma Jarusalem.
28 Depois de dizer isso, Jesus foi adiante, subindo para Jerusalém.
29 Baip ka men sagelna ne ma Betpasi ki ne ma Betani, per ama damki ma Ulip, de qa nem ama risuiam nauirl.
29 Ao aproximar-se de Betfagé e de Betânia, no monte chamado das Oliveiras, enviou dois dos seus discípulos, dizendo-lhes:
30 I qa ruqun na iam ma’, “Uan diit saver ama luqupki i uanet lu qi aamuk. I diiv uan diit be uan dan savet luqia ama qerlingki, dai diiv uane lu ama dongki ama rluimki i ra quap se qi imuk. I luqia dai as ai de quasiq a qek ka mugun per arle rleng. Dai uane verik se qi de uan den se qi.
30 "Vão ao povoado que está adiante e, ao entrarem, encontrarão um jumentinho amarrado, no qual ninguém jamais montou. Desamarrem-no e tragam-no aqui.
31 De ariq aiv a qek ke snanpet na uin ma’, “Uane perik se qi ip saqua?” De mager iv uane guirltik ba qa ma’, “Ama Barlka dai qe narliip se qi.”
31 Se alguém lhes perguntar: ‘Por que o estão desamarrando? ’ digam-lhe: ‘O Senhor precisa dele’ ".
32 De ma Iesus ka nem iam, de ian diit be qatikka ianet lu ama tekmeriirang mai i sa qa sil ba iam sever iirang.
32 Os que tinham sido enviados foram e encontraram o animal exatamente como ele lhes tinha dito.
33 De iane perik te ama kasik se luqia ama dongki ama rluimki, de ara lavu re snanpet na iam ma’, “Uane perik se luqia ama dongki ama rluimki ip saqua?”
33 Quando estavam desamarrando o jumentinho, os seus donos lhes perguntaram: "Por que vocês estão desamarrando o jumentinho? "
34 De ian duqun ma’, “Ama Barlka dai qe narliip se qi.”
34 Eles responderam: "O Senhor precisa dele".
35 Baiv aa de ian men se ama dongki ama rluimki sagel ma Iesus. De ra mu araa luan per ama dongki ara rleng. De ra mugun ne ma Iesus ivuk per ara rleng.
35 Levaram-no a Jesus, lançaram seus mantos sobre o jumentinho e fizeram que Jesus montasse nele.
36 De qurli qa i qa mugun per ama dongki ara rleng de qa tit. De ama qaqet dai re perik araa luan nademna nep ma aiska.
36 Enquanto ele prosseguia, o povo estendia os seus mantos pelo caminho.
37 De qa men be iasai sagelna ne ama aisem iv uum ngere perleset ne ama damki ma Ulip i manep. De ama qaqet i buup i ret dadem ma Iesus dai re rarles i ama arlias per a ra. I rat drlem sever ama rleriirang ama dlek pem iirang i sa medu ret lu. De res nes slep, de ra taarl ne ama Ngemumaqa aa rlenki.
37 Quando ele já estava perto da descida do monte das Oliveiras, toda a multidão dos discípulos começou a louvar a Deus alegremente, em alta voz, por todos os milagres que tinham visto. Exclamavam:
38 I res nes ma’,
38 "Bendito é o rei que vem em nome do Senhor! " "Paz no céu e glória nas alturas! "
39 De qurli iari ama Parasiqena vet luqia ama buurlemki ne ama qaqet i ama quatta ngen ama nankina, be ra ruqun ma Iesus ma’, “Auura Tiksiqa, ngi kel gia risura ip sung na ra!”
39 Alguns dos fariseus que estavam no meio da multidão disseram a Jesus: "Mestre, repreende os teus discípulos! "
40 De qa virliit i qa ruqun ma’, “Maikka ngul sil ba ngen, i arik kuasik ta taqen ne liirang aa, dai qatikka mager ip lunger iara ama dul dai ngeres nes niirang.”
40 "Eu lhes digo", respondeu ele, "se eles se calarem, as pedras clamarão".
41 De ma Iesus ka men be sagelna ne ma Jarusalem. De qa lu luqia ama luqupki, de qek nak never a qi.
41 Quando se aproximou e viu a cidade, Jesus chorou sobre ela
42 I qe tuqun ma’, “Arik pet luqa iara ama nirlaqa qatikka de ngen drlem se liina i qurli ngen ne ama uupka, dai diiv ama atlu. Dav iara dai qurli liina ve ama trleses, be quasik mager ip ngenet lu iini.
42 e disse: "Se você compreendesse neste dia, sim, você também, o que traz a paz! Mas agora isso está oculto aos seus olhos.
43 De ngene narli, diiv iang ama niirl nge ren be diiv a ngen a qumes-ta re iing tik sepna na ngen i diip tet dan ama qerlik per angera rleng kana vapiit kut ma Jarusalem ara surliit. I raqurla ip ta tes ngen. Be maikka mirlek na ngen mai dai diip te iing tik sarem ngen imuk.
43 Virão dias em que os seus inimigos construirão trincheiras contra você, e a rodearão e a cercarão de todos os lados.
44 De diip te bungmet ne a ngen a vet de maikka re lenges na ngen, i ngen de ngen a ngen uis i qurli ra gel ngen. Be diip kuasik mager iv araa ding se a qeni ip kurl iini maget per a ngen a luqup. I diip liirang aa nge ren taqurla gel ngen i raquarli ama Ngemumaqa aa giqi qia men ip ka tat naver a ngen dap kuasiq ai ngen drlem se ngua.”
44 Também a lançarão por terra, você e os seus filhos. Não deixarão pedra sobre pedra, porque você não reconheceu o tempo em que Deus a visitaria".
45 De ma Iesus ka mit ka man sev ama Lautu-vem-ki ama Slurlki. De qa arles i qem nem lura i re tekmet ne ama bisnis pem ki.
45 Então ele entrou no templo e começou a expulsar os que estavam vendendo.
46 De qa ruqun na ra ma’, “Ama Slurlka aa Langinka dai murl ka iil taqurliani ma’,
46 Disse-lhes: "Está escrito: ‘A minha casa será casa de oração’; mas vocês fizeram dela ‘um covil de ladrões’".
47 De qatikka ver ama niirl mai dai de qe su ama qaqet pe ama Lautu-vem-ki ama Slurlki. De ama Barlta nep ma Lautu de ngene lura i ai de re su ne ma Moses aa lengi de ngene iari ama Barlta, dai re narli raqurla de re mali re a nge ama aiska ip te peleng ma Iesus.
47 Todos os dias ele ensinava no templo. Mas os chefes dos sacerdotes, os mestres da lei e os líderes do povo procuravam matá-lo.
48 Dav ama qaqet mai i ama quatta ngen ama nankina, dai re dlek ip te narli aa lengi. Taqurla be ama Barlta dai quasik ta lu sever a nge ama aiska.
48 Todavia, não conseguiam encontrar uma forma de fazê-lo, porque todo o povo estava fascinado pelas suas palavras.
Atalhos do teclado
- Capítulo anterior←
- Próximo capítulo→
- Versículo anteriork
- Próximo versículoj
- Limpar seleçãoEsc
- Esta ajuda?
Estude este capítulo no WhatsApp
Peça à IA da Bíblia Fala para explicar Lucas 19, comparar traduções ou montar um estudo — tudo direto pelo WhatsApp.