Lucas 18

A SLURLKA AA LANGINKA AMA IAMESKA (BYX) vs VC

Sair da comparação
VC Versão Católica
1 Baiv aa de ma Iesus ka sil bareq aa risura ne ama qasiquatka ip ke su ra ai mager ip masmas te raring de quasik mager ip ma neng na ra.
1 Propôs-lhes Jesus uma parábola para mostrar que é necessário orar sempre sem jamais deixar de fazê-lo.
2 “De ver iaiq ama luqupki dai qurli iaq ama kiap i ai de qe kot se ama qaqet. Dai ai de quasiq ai qeng ning ama Ngemumaqa de qerlka ai de quasiq ai qa tu aa qevep ip ke taqa palu gel ama qaqet.
2 Havia em certa cidade um juiz que não temia a Deus, nem respeitava pessoa alguma.
3 De vet luqia ama qerlingki ama barlki dai qurli iaiq ama sauaikki. I qatikka ai de vet kiat den sagel luqa i ai de qe kot se ama qaqet, be qi tuqun a qa ma’, “Gua qumeska dai qe narliip ke lenges na ngua. Dai mager ip ngia tat naver a ngua se ama kot.”
3 Na mesma cidade vivia também uma viúva que vinha com freqüência à sua presença para dizer-lhe: Faze-me justiça contra o meu adversário.
4 De nauirl, dai luqa i ai de qe kot se ama qaqet dai quasik ke narliip ka tat naver a qi. Dav aiv aa de daa rlan dai qa tu aa qevep ma’, “Kuasik ngung ning ama Ngemumaqa de quasiq ai ngu taqa palu gel ama qaqet.
4 Ele, porém, por muito tempo não o quis. Por fim, refletiu consigo: Eu não temo a Deus nem respeito os homens;
5 Dap luqia ama sauaikki, dai ai de qi tekmet be ama rletki ver a ngua. Katiqerlka diiv a den de ngua raat never a qi ver ama a kot. I qatikka arik be mas mas kiat den, dai qatikka arik ma raqurla be diip ma neng na ngua malai.”
5 todavia, porque esta viúva me importuna, far-lhe-ei justiça, senão ela não cessará de me molestar.
6 De ma Iesus qa ruqun ma’, “Ngen narligel luqa aa lengi i ai de qe kot se ama qaqet dap kuasiq ai ama atluqa.
6 Prosseguiu o Senhor: Ouvis o que diz este juiz injusto?
7 Ama Ngemumaqa aa qaqet dai ai de res nes sagel ka ver ama niirl ngen ama arlen. Dai diip ka tat never aa qaqet. De diip kuasiq ai qe palu sa piirlit araa raring.
7 Por acaso não fará Deus justiça aos seus escolhidos, que estão clamando por ele dia e noite? Porventura tardará em socorrê-los?
8 Dai maikka ngul sil ba ngen, i ama Ngemumaqa dai maikka diip masna qa raat never aa qaqet. Dav aip lua i saqiaskerlka diiv ama qaqet araa Rarlimka qa ren, dai qua diip ka ren gel ama qaqet per ama aivetki i ra tu araa qevep sever a qa?”
8 Digo-vos que em breve lhes fará justiça. Mas, quando vier o Filho do Homem, acaso achará fé sobre a terra?
9 Iari dai ai de ra tu araa qevep ai qatikka ra dai ama atlura na ra. Dap ta tu araa qevep ai iari dai qatikka ama vura. Dai sagel lura raqurla dai ma Iesus kel sil ne ama qasiquatka ma’,
9 Jesus lhes disse ainda esta parábola a respeito de alguns que se vangloriavam como se fossem justos, e desprezavam os outros:
10 “Iaiam ama quariam i iane narliiv iane raring. De ian mit sev ama Lautu-vem-ki. I iak dai ama Parasiqa na qa. Dav iak dai luqa i ai de qa ter ama takkis.
10 Subiram dois homens ao templo para orar. Um era fariseu; o outro, publicano.
11 De ama Parasiqa qa maarl i ngerek se qa sangis ne luqa i ai de qa ter ama takkis. Be lua i qe raring, dai qe raring taqurliani, “A Ngemumaqa, ngua taqen ne ama atlu sagel ngi i quasiq ai ama vuqa na ngua ip taquarl iari ama qaqet. I quasiq ai ngua raquarl lura i ai de re suam, de re tekmet ne ama tekmeriirang i quasiq ai ama seserl iirang, de re lenges ne ama ngererl. Dap ngua dai quasik. De quasiq ai ngua raquarl luqa ma, i ai de qe suam i aip ke ter ama takkis.
11 O fariseu, em pé, orava no seu interior desta forma: Graças te dou, ó Deus, que não sou como os demais homens: ladrões, injustos e adúlteros; nem como o publicano que está ali.
12 Ngua dai ama atluqa na ngua. I ai de ngua tiirl ama asmes per ama niirlaiam ama udiam per ama lautu mai. Dai de ngurl kuarl te liina i iini ngere tekmer iv ama malepka navet gua tekmeriirang mai i ai de iirang nget den ba ngua.”
12 Jejuo duas vezes na semana e pago o dízimo de todos os meus lucros.
13 Dap luqa i ai de qa ter ama takkis dai qa maarl sangis. Dai lua i qe raring dai quasik mager ip kem ngim sev uusep. De qe uaming de aa rlan de qa taqen ma’, ‘A Ngemumaqa, ngua dai maikka ai de nguat drlem sa tekmet ne ama viirang. Dai mager ip gia arlem never a ngua.’
13 O publicano, porém, mantendo-se à distância, não ousava sequer levantar os olhos ao céu, mas batia no peito, dizendo: Ó Deus, tem piedade de mim, que sou pecador!
14 Dai maikka ngul sil ba ngen, i luqa i ai de qa ter ama takkis, dai ama Ngemumaqa qa mis ka ai ama seserl ka na qa. Dap luqa i ama Parasiqa na qa dai quasik. De ian mit aa saver ama luqup.”
14 Digo-vos: este voltou para casa justificado, e não o outro. Pois todo o que se exaltar será humilhado, e quem se humilhar será exaltado.
15 De iari ra men se araa uis sagel ma Iesus. I re narliip ke ru aa ngerik per a ra de qe raring bareq a ra. Dav aa risura ra lu liina de ama qurek per a ra ne ama qaqet de ngen ama arluis, de rem nem ta.
15 Trouxeram-lhe também criancinhas, para que ele as tocasse. Vendo isto, os discípulos as repreendiam.
16 De ma Iesus ka nes te ama arluis ip ta ren sagelna na qa. De qa ruqun ma’, “Kula ngenel kel ta. Dap mager ip ta ren sagel ngua. Lura ama qaqet i ra tu araa qevep ip taquarl lura ama arluis dai mager ip ta ran sever ama luqupki i ama Ngemumaqa qe uas.
16 Jesus, porém, chamou-as e disse: Deixai vir a mim as criancinhas e não as impeçais, porque o Reino de Deus é daqueles que se parecem com elas.
17 I maikka ngua taqen ne gua revan sagel ngen. I ariq aip nemka i quasik ka tu aa qevep sever a ngua ip taquarl lura iara ama arluis dai diip kuasik mager ip ka iit masarevuk saver ama Ngemumaqa aa Luqupki.”
17 Em verdade vos declaro: quem não receber o Reino de Deus como uma criancinha, nele não entrará.
18 De iaq i ama Barlka qa snanpet ne ma Iesus ma’, “Gua Tiksiqa, i ama atluqa na ngi. Diip ngu rekmet nanaa ip laip ngu raneng ama iames masmas?”
18 Um homem de posição perguntou então a Jesus: Bom Mestre, que devo fazer para possuir a vida eterna?
19 De ma Iesus ka guirltik ba qa ma’, “Ngu lu nanaa be ngia tis ngua ai ama atluqa na ngua? Katikka ama Ngemumaqa naik dai ama atluqa.
19 Jesus respondeu-lhe: Por que me chamas bom? Ninguém é bom senão só Deus.
20 Dap sa ngiat drlem se ama Ngemumaqa aa Lo i nget taqurliani ma’,
20 Conheces os mandamentos: não cometerás adultério; não matarás; não furtarás; não dirás falso testemunho; honrarás pai e mãe.
21 De luqa ama Barlka qa ruqun ma’,
21 Disse ele: Tudo isso tenho guardado desde a minha mocidade.
22 De ma Iesus ka narli lungera ama lengi, de qa ruqun ma’, “Dav as ngia man de iani. Ngia iit ip ngi nem gia quvang iirang ip te ama qelaing de ngi qurl lura i quasiq araa qerang. I arik taqurla dai diiv ama Ngemumaqa qe qurl a ngi re ama tekmeriirang i buup per aa luqupki. De ngia ren ip ngia tit naser a ngua.”
22 A estas palavras, Jesus lhe falou: Ainda te falta uma coisa: vende tudo o que tens, dá-o aos pobres e terás um tesouro no céu; depois, vem e segue-me.
23 Dap ka narli liina de maikka ama merlenka ver a qa. De ama arlem ka never aa tekmeriirang i buup be qa mit i ama arlemigl na qa.
23 Ouvindo isto, ele se entristeceu, pois era muito rico.
24 De ma Iesus ka lu qa i ama merlenka ver a qa, de qa ruqun ma’, “Lura i buup ne ama qelaing gelem ta de buup ne araa tekmeriirang, dai diiv ama alkuil-ba-ra ip ta ran saver ama Ngemumaqa aa luqupki.
24 Vendo-o entristecer-se, disse Jesus: Como é difícil aos ricos entrar no Reino de Deus!
25 Nanaa, kua mager iv ama karabauqa qa ran mer ama ngiliini men ama kaviit? Maikka quasik. I qatikka ama alkuil ba qa. Dai nemka i buup ne ama qelaing gelem ka i qe narliip kat dan sagel ama Ngemumaqa, dai maikka diiv ama alkuil ba qa malai.”
25 É mais fácil passar o camelo pelo fundo duma agulha do que um rico entrar no Reino de Deus.
26 De ama qaqet ta narli liina de ra ruqun ma’, “Ariq aip taqurla, dai ani quasik mager iv a qek ke raneng ama iames masmas?”
26 Perguntaram os ouvintes: Quem então poderá salvar-se?
27 De ma Iesus ka ruqun ma’, “Katikka ariq aiv iak i qa tit kur aa tekmeriirang dai diip kuasik maget na qa. Dav ama Ngemumaqa dai mager ip ke rekmet ne liirang aa i uut tu auur a qevep ai ama alkuil maden, i qa, dai mager ip ke qurl a ngen te ama iames masmas.
27 Respondeu Jesus: O que é impossível aos homens é possível a Deus.
28 De ma Pita qa ruqun na qa ma’, “Ngi lu, sa uut mit naver auur a luqup de namen auur a tekmeriirang de uut tit naser a ngi.”
28 Pedro então disse: Vê, nós abandonamos tudo e te seguimos.
29 De ma Iesus ka ruqun na ra ma’, “Ngua taqen ne ama revan sagel ngen. I lura i ra mit naver araa luqup, de araa ngerlviq ama nankina, de ngen araa qelatpik, de ngen araa lavu, dap kuarl araa uis i raquarli ra tu araa qevep ai maikka mager iv ama qaqet ta ran iasai sagel ama Ngemumaqa qe uas.
29 Jesus respondeu: Em verdade vos declaro: ninguém há que tenha abandonado, por amor do Reino de Deus, sua casa, sua mulher, seus irmãos, seus pais ou seus filhos,
30 Dai diip te raneng liirang aa i as maikka iirang malai daleng liirang aa i ra mit namene iirang. I diiv ama Ngemumaqa qe virliit ba ra vet lunger iara ama niirl. De diip nasat dai re raneng ama iames masmas.”
30 que não receba muito mais neste mundo e no mundo vindouro a vida eterna.
31 De ma Iesus ka mer ama malepka ngen a iam na ra de qa ruqun na ra ma’, “Ngene narli, iara uut tit savet ma Jarusalem. Be ama lengi mai i murl ama Slurlka aa Aamki na ra, ra iil sever ama qaqet araa Rarlimka, dai diiv iara verlverleset met nget marevan.
31 Em seguida, Jesus tomou à parte os Doze e disse-lhes: Eis que subimos a Jerusalém. Tudo o que foi escrito pelos profetas a respeito do Filho do Homem será cumprido.
32 De diip te quarl tem ka semet lura iara araa ngerik i quasiq ai ama Judaqena na ra. Be diip ta tuma se qa de re tekmet na qa mavik de re kuat per a qa.
32 Ele será entregue aos pagãos. Hão de escarnecer dele, ultrajá-lo, desprezá-lo;
33 De diip te urlistik per a qa de re veleng ka ip ke ngip. Dap diip luqa ama nirlaqa ip ma depguas dai saqiaskerlka diip ke raarlviit naver ama aapngipki.”
33 bater-lhe-ão com varas e o farão morrer; e ao terceiro dia ressurgirá.
34 Dav ama risura dai quasik tat drlem lungera ama lengi. I ama rarlimini ve lungera angera rleng ama lengi dai qurli iini ve ama trleses, be quasik te taqa mu araa qevep sevet lungera ama lengi i qa meraqen na nget.
34 Mas eles nada disto compreendiam, e estas palavras eram-lhes um enigma cujo sentido não podiam entender.
35 Baip kat den be sagelna ne ma Jeriko, dai aa gel iaq ama rlenka i qurli qa i qa mugun per ama aiska aa garli. De ai de qe snanpet ne ama qaqet ip terl kurl a qa re ama qelaing.
35 Ao aproximar-se Jesus de Jericó, estava um cego sentado à beira do caminho, pedindo esmolas.
36 Dai qe narli sever ama buurlem ne ama qaqet i rat den. De qa snanpet ne iari ama qaqet ma’, “Te sana?”
36 Ouvindo o ruído da multidão que passava, perguntou o que havia.
37 De ra ruqun na qa ma’, “Ma Iesus i qa navet ma Nasaret dai qa iinamuk i qat den.”
37 Responderam-lhe: É Jesus de Nazaré, que passa.
38 Taqurla de qes nes ma’, “Iesus, Iesus. Katikka ngi navet ma Daivit aa liinka i diip ngi iames na uut nagel auur a qumespik. Dai maikka gia arlem naver a ngua.”
38 Ele então exclamou: Jesus, filho de Davi, tem piedade de mim!
39 De lura ama qaqet i rat den i re ruirl dai re serlin a qa ma’, “Sung na ngi!”
39 Os que vinham na frente repreendiam-no rudemente para que se calasse. Mas ele gritava ainda mais forte: Filho de Davi, tem piedade de mim!
40 De ma Iesus ka men be qa maarl de qa ruqun na ra ma’, “Ngen den se qa sagel ngua.” Baip ka men sagelna, de ma Iesus ka snanpet na qa ma’,
40 Jesus parou e mandou que lho trouxessem. Chegando ele perto, perguntou-lhe:
41 “Ngi narliip ngu sana na ngi?”
41 Que queres que te faça? Respondeu ele: Senhor, que eu veja.
42 De ma Iesus ka ruqun na qa ma’, “Saqiaskerlka ngil vet ngia ves. I ngia tu gia qevep dai be saqiaskerlka maget na ngi.”
42 Jesus lhe disse: Vê! Tua fé te salvou.
43 Taqurla de maikka masna maget ne aa sakngaiam be saqiaskerlka qem ngim. De qa tit naset ma Iesus, de maikka nade a rlan dai qa taqen ne ama atlu sagel ama Ngemumaqa. De ama qaqet ta lu liina, de saqikka ra, ra taarl ne ama Ngemumaqa aa rlenki.
43 E imediatamente ficou vendo e seguia a Jesus, glorificando a Deus. Presenciando isto, todo o povo deu glória a Deus.

Ler em outra tradução

Comparar com outra

Estude este capítulo no WhatsApp

Peça à IA da Bíblia Fala para explicar Lucas 18, comparar traduções ou montar um estudo — tudo direto pelo WhatsApp.