Lucas 18

A SLURLKA AA LANGINKA AMA IAMESKA (BYX) vs NVT

Sair da comparação
NVT Nova Versão Transformadora
1 Baiv aa de ma Iesus ka sil bareq aa risura ne ama qasiquatka ip ke su ra ai mager ip masmas te raring de quasik mager ip ma neng na ra.
1 Jesus contou a seus discípulos uma parábola para mostrar-lhes que deviam orar sempre e nunca desanimar.
2 “De ver iaiq ama luqupki dai qurli iaq ama kiap i ai de qe kot se ama qaqet. Dai ai de quasiq ai qeng ning ama Ngemumaqa de qerlka ai de quasiq ai qa tu aa qevep ip ke taqa palu gel ama qaqet.
2 Disse ele: “Havia numa cidade um juiz que não temia a Deus nem se importava com as pessoas.
3 De vet luqia ama qerlingki ama barlki dai qurli iaiq ama sauaikki. I qatikka ai de vet kiat den sagel luqa i ai de qe kot se ama qaqet, be qi tuqun a qa ma’, “Gua qumeska dai qe narliip ke lenges na ngua. Dai mager ip ngia tat naver a ngua se ama kot.”
3 Uma viúva daquela cidade vinha a ele com frequência e dizia: ‘Faça-me justiça contra meu adversário’.
4 De nauirl, dai luqa i ai de qe kot se ama qaqet dai quasik ke narliip ka tat naver a qi. Dav aiv aa de daa rlan dai qa tu aa qevep ma’, “Kuasik ngung ning ama Ngemumaqa de quasiq ai ngu taqa palu gel ama qaqet.
4 Por algum tempo, o juiz não lhe deu atenção, mas, por fim, disse a si mesmo: ‘Não temo a Deus e não me importo com as pessoas,
5 Dap luqia ama sauaikki, dai ai de qi tekmet be ama rletki ver a ngua. Katiqerlka diiv a den de ngua raat never a qi ver ama a kot. I qatikka arik be mas mas kiat den, dai qatikka arik ma raqurla be diip ma neng na ngua malai.”
5 mas essa viúva está me irritando. Vou lhe fazer justiça, pois assim deixará de me importunar’”.
6 De ma Iesus qa ruqun ma’, “Ngen narligel luqa aa lengi i ai de qe kot se ama qaqet dap kuasiq ai ama atluqa.
6 Então o Senhor disse: “Aprendam uma lição com o juiz injusto.
7 Ama Ngemumaqa aa qaqet dai ai de res nes sagel ka ver ama niirl ngen ama arlen. Dai diip ka tat never aa qaqet. De diip kuasiq ai qe palu sa piirlit araa raring.
7 Acaso Deus não fará justiça a seus escolhidos que clamam a ele dia e noite? Continuará a adiar sua resposta?
8 Dai maikka ngul sil ba ngen, i ama Ngemumaqa dai maikka diip masna qa raat never aa qaqet. Dav aip lua i saqiaskerlka diiv ama qaqet araa Rarlimka qa ren, dai qua diip ka ren gel ama qaqet per ama aivetki i ra tu araa qevep sever a qa?”
8 Eu afirmo que ele lhes fará justiça, e rápido! Mas, quando o Filho do Homem voltar, quantas pessoas com fé ele encontrará na terra?”.
9 Iari dai ai de ra tu araa qevep ai qatikka ra dai ama atlura na ra. Dap ta tu araa qevep ai iari dai qatikka ama vura. Dai sagel lura raqurla dai ma Iesus kel sil ne ama qasiquatka ma’,
9 Em seguida, Jesus contou a seguinte parábola àqueles que confiavam em sua própria justiça e desprezavam os demais:
10 “Iaiam ama quariam i iane narliiv iane raring. De ian mit sev ama Lautu-vem-ki. I iak dai ama Parasiqa na qa. Dav iak dai luqa i ai de qa ter ama takkis.
10 “Dois homens foram ao templo orar. Um deles era fariseu, e o outro, cobrador de impostos.
11 De ama Parasiqa qa maarl i ngerek se qa sangis ne luqa i ai de qa ter ama takkis. Be lua i qe raring, dai qe raring taqurliani, “A Ngemumaqa, ngua taqen ne ama atlu sagel ngi i quasiq ai ama vuqa na ngua ip taquarl iari ama qaqet. I quasiq ai ngua raquarl lura i ai de re suam, de re tekmet ne ama tekmeriirang i quasiq ai ama seserl iirang, de re lenges ne ama ngererl. Dap ngua dai quasik. De quasiq ai ngua raquarl luqa ma, i ai de qe suam i aip ke ter ama takkis.
11 O fariseu, em pé, fazia esta oração: ‘Eu te agradeço, Deus, porque não sou como as demais pessoas: desonestas, pecadoras, adúlteras. E, com certeza, não sou como aquele cobrador de impostos.
12 Ngua dai ama atluqa na ngua. I ai de ngua tiirl ama asmes per ama niirlaiam ama udiam per ama lautu mai. Dai de ngurl kuarl te liina i iini ngere tekmer iv ama malepka navet gua tekmeriirang mai i ai de iirang nget den ba ngua.”
12 Jejuo duas vezes por semana e dou o dízimo de tudo que ganho’.
13 Dap luqa i ai de qa ter ama takkis dai qa maarl sangis. Dai lua i qe raring dai quasik mager ip kem ngim sev uusep. De qe uaming de aa rlan de qa taqen ma’, ‘A Ngemumaqa, ngua dai maikka ai de nguat drlem sa tekmet ne ama viirang. Dai mager ip gia arlem never a ngua.’
13 “Mas o cobrador de impostos ficou a distância e não tinha coragem nem de levantar os olhos para o céu enquanto orava. Em vez disso, batia no peito e dizia: ‘Deus, tem misericórdia de mim, pois sou pecador’.
14 Dai maikka ngul sil ba ngen, i luqa i ai de qa ter ama takkis, dai ama Ngemumaqa qa mis ka ai ama seserl ka na qa. Dap luqa i ama Parasiqa na qa dai quasik. De ian mit aa saver ama luqup.”
14 Eu lhes digo que foi o cobrador de impostos, e não o fariseu, quem voltou para casa justificado diante de Deus. Pois aqueles que se exaltam serão humilhados, e aqueles que se humilham serão exaltados”.
15 De iari ra men se araa uis sagel ma Iesus. I re narliip ke ru aa ngerik per a ra de qe raring bareq a ra. Dav aa risura ra lu liina de ama qurek per a ra ne ama qaqet de ngen ama arluis, de rem nem ta.
15 Certo dia, trouxeram crianças para que Jesus pusesse as mãos sobre elas. Ao ver isso, os discípulos repreenderam aqueles que as traziam.
16 De ma Iesus ka nes te ama arluis ip ta ren sagelna na qa. De qa ruqun ma’, “Kula ngenel kel ta. Dap mager ip ta ren sagel ngua. Lura ama qaqet i ra tu araa qevep ip taquarl lura ama arluis dai mager ip ta ran sever ama luqupki i ama Ngemumaqa qe uas.
16 Jesus, porém, chamou as crianças para junto de si e disse aos discípulos: “Deixem que as crianças venham a mim. Não as impeçam, pois o reino de Deus pertence aos que são como elas.
17 I maikka ngua taqen ne gua revan sagel ngen. I ariq aip nemka i quasik ka tu aa qevep sever a ngua ip taquarl lura iara ama arluis dai diip kuasik mager ip ka iit masarevuk saver ama Ngemumaqa aa Luqupki.”
17 Eu lhes digo a verdade: quem não receber o reino de Deus como uma criança de modo algum entrará nele”.
18 De iaq i ama Barlka qa snanpet ne ma Iesus ma’, “Gua Tiksiqa, i ama atluqa na ngi. Diip ngu rekmet nanaa ip laip ngu raneng ama iames masmas?”
18 Certa vez, um homem de alta posição perguntou a Jesus: “Bom mestre, que devo fazer para herdar a vida eterna?”.
19 De ma Iesus ka guirltik ba qa ma’, “Ngu lu nanaa be ngia tis ngua ai ama atluqa na ngua? Katikka ama Ngemumaqa naik dai ama atluqa.
19 “Por que você me chama de bom?”, perguntou Jesus. “Apenas Deus é verdadeiramente bom.
20 Dap sa ngiat drlem se ama Ngemumaqa aa Lo i nget taqurliani ma’,
20 Você conhece os mandamentos: ‘Não cometa adultério. Não mate. Não roube. Não dê falso testemunho. Honre seu pai e sua mãe’.”
21 De luqa ama Barlka qa ruqun ma’,
21 O homem respondeu: “Tenho obedecido a todos esses mandamentos desde a juventude”.
22 De ma Iesus ka narli lungera ama lengi, de qa ruqun ma’, “Dav as ngia man de iani. Ngia iit ip ngi nem gia quvang iirang ip te ama qelaing de ngi qurl lura i quasiq araa qerang. I arik taqurla dai diiv ama Ngemumaqa qe qurl a ngi re ama tekmeriirang i buup per aa luqupki. De ngia ren ip ngia tit naser a ngua.”
22 Quando Jesus ouviu sua resposta, disse: “Ainda há uma coisa que você não fez. Venda todos os seus bens e dê o dinheiro aos pobres. Então você terá um tesouro no céu. Depois, venha e siga-me”.
23 Dap ka narli liina de maikka ama merlenka ver a qa. De ama arlem ka never aa tekmeriirang i buup be qa mit i ama arlemigl na qa.
23 Ao ouvir essas palavras, o homem se entristeceu, pois era muito rico.
24 De ma Iesus ka lu qa i ama merlenka ver a qa, de qa ruqun ma’, “Lura i buup ne ama qelaing gelem ta de buup ne araa tekmeriirang, dai diiv ama alkuil-ba-ra ip ta ran saver ama Ngemumaqa aa luqupki.
24 Ao ver a tristeza daquele homem, Jesus disse: “Como é difícil os ricos entrarem no reino de Deus!
25 Nanaa, kua mager iv ama karabauqa qa ran mer ama ngiliini men ama kaviit? Maikka quasik. I qatikka ama alkuil ba qa. Dai nemka i buup ne ama qelaing gelem ka i qe narliip kat dan sagel ama Ngemumaqa, dai maikka diiv ama alkuil ba qa malai.”
25 Na verdade, é mais fácil um camelo passar pelo buraco de uma agulha que um rico entrar no reino de Deus”.
26 De ama qaqet ta narli liina de ra ruqun ma’, “Ariq aip taqurla, dai ani quasik mager iv a qek ke raneng ama iames masmas?”
26 Aqueles que o ouviram disseram: “Então quem pode ser salvo?”.
27 De ma Iesus ka ruqun ma’, “Katikka ariq aiv iak i qa tit kur aa tekmeriirang dai diip kuasik maget na qa. Dav ama Ngemumaqa dai mager ip ke rekmet ne liirang aa i uut tu auur a qevep ai ama alkuil maden, i qa, dai mager ip ke qurl a ngen te ama iames masmas.
27 Jesus respondeu: “O que é impossível para as pessoas é possível para Deus”.
28 De ma Pita qa ruqun na qa ma’, “Ngi lu, sa uut mit naver auur a luqup de namen auur a tekmeriirang de uut tit naser a ngi.”
28 Pedro disse: “Deixamos nossos lares para segui-lo”.
29 De ma Iesus ka ruqun na ra ma’, “Ngua taqen ne ama revan sagel ngen. I lura i ra mit naver araa luqup, de araa ngerlviq ama nankina, de ngen araa qelatpik, de ngen araa lavu, dap kuarl araa uis i raquarli ra tu araa qevep ai maikka mager iv ama qaqet ta ran iasai sagel ama Ngemumaqa qe uas.
29 Jesus respondeu: “Eu lhes garanto que todos que deixaram casa, esposa, irmãos, pais ou filhos por causa do reino de Deus
30 Dai diip te raneng liirang aa i as maikka iirang malai daleng liirang aa i ra mit namene iirang. I diiv ama Ngemumaqa qe virliit ba ra vet lunger iara ama niirl. De diip nasat dai re raneng ama iames masmas.”
30 receberão neste mundo uma recompensa muitas vezes maior e, no mundo futuro, terão a vida eterna”.
31 De ma Iesus ka mer ama malepka ngen a iam na ra de qa ruqun na ra ma’, “Ngene narli, iara uut tit savet ma Jarusalem. Be ama lengi mai i murl ama Slurlka aa Aamki na ra, ra iil sever ama qaqet araa Rarlimka, dai diiv iara verlverleset met nget marevan.
31 Jesus chamou os Doze à parte e disse: “Estamos subindo para Jerusalém, onde tudo que foi escrito pelos profetas a respeito do Filho do Homem se cumprirá.
32 De diip te quarl tem ka semet lura iara araa ngerik i quasiq ai ama Judaqena na ra. Be diip ta tuma se qa de re tekmet na qa mavik de re kuat per a qa.
32 Ele será entregue aos gentios, e zombarão dele, o insultarão e cuspirão nele.
33 De diip te urlistik per a qa de re veleng ka ip ke ngip. Dap diip luqa ama nirlaqa ip ma depguas dai saqiaskerlka diip ke raarlviit naver ama aapngipki.”
33 Eles o açoitarão e o matarão, mas no terceiro dia ele ressuscitará”.
34 Dav ama risura dai quasik tat drlem lungera ama lengi. I ama rarlimini ve lungera angera rleng ama lengi dai qurli iini ve ama trleses, be quasik te taqa mu araa qevep sevet lungera ama lengi i qa meraqen na nget.
34 Os discípulos, porém, não entenderam. O significado dessas palavras lhes estava oculto, e não sabiam do que ele falava.
35 Baip kat den be sagelna ne ma Jeriko, dai aa gel iaq ama rlenka i qurli qa i qa mugun per ama aiska aa garli. De ai de qe snanpet ne ama qaqet ip terl kurl a qa re ama qelaing.
35 Quando Jesus se aproximava de Jericó, havia um mendigo cego sentado à beira do caminho.
36 Dai qe narli sever ama buurlem ne ama qaqet i rat den. De qa snanpet ne iari ama qaqet ma’, “Te sana?”
36 Ao ouvir o barulho da multidão que passava, perguntou o que estava acontecendo.
37 De ra ruqun na qa ma’, “Ma Iesus i qa navet ma Nasaret dai qa iinamuk i qat den.”
37 Disseram-lhe que Jesus de Nazaré estava passando por ali.
38 Taqurla de qes nes ma’, “Iesus, Iesus. Katikka ngi navet ma Daivit aa liinka i diip ngi iames na uut nagel auur a qumespik. Dai maikka gia arlem naver a ngua.”
38 Então começou a gritar: “Jesus, Filho de Davi, tenha misericórdia de mim!”.
39 De lura ama qaqet i rat den i re ruirl dai re serlin a qa ma’, “Sung na ngi!”
39 Os que estavam mais à frente o repreendiam e ordenavam que se calasse. Mas ele gritava ainda mais alto: “Filho de Davi, tenha misericórdia de mim!”.
40 De ma Iesus ka men be qa maarl de qa ruqun na ra ma’, “Ngen den se qa sagel ngua.” Baip ka men sagelna, de ma Iesus ka snanpet na qa ma’,
40 Então Jesus parou e ordenou que lhe trouxessem o homem. Quando ele se aproximou, Jesus lhe perguntou:
41 “Ngi narliip ngu sana na ngi?”
41 “O que você quer que eu lhe faça?”. “Senhor, eu quero ver!”, respondeu o homem.
42 De ma Iesus ka ruqun na qa ma’, “Saqiaskerlka ngil vet ngia ves. I ngia tu gia qevep dai be saqiaskerlka maget na ngi.”
42 E Jesus disse: “Receba a visão! Sua fé o curou”.
43 Taqurla de maikka masna maget ne aa sakngaiam be saqiaskerlka qem ngim. De qa tit naset ma Iesus, de maikka nade a rlan dai qa taqen ne ama atlu sagel ama Ngemumaqa. De ama qaqet ta lu liina, de saqikka ra, ra taarl ne ama Ngemumaqa aa rlenki.
43 No mesmo instante, o homem passou a enxergar, e seguia Jesus, louvando a Deus. E todos que presenciaram isso também louvavam a Deus.

Ler em outra tradução

Comparar com outra

Estude este capítulo no WhatsApp

Peça à IA da Bíblia Fala para explicar Lucas 18, comparar traduções ou montar um estudo — tudo direto pelo WhatsApp.